Author Archive for brushgater

SGAE i la música a la societat xarxa

Fa poc vaig veure a televisió que les SGAE havien multat a un espai de celebracions de casaments per no haver pagat royalties de la música que posaven.

Aquesta notícia m’ha fet reflexionar sobre com està afectant la societat xarxa a la música. Des de l’ús d’internet de manera generalitzada, els autors i sobretot les productores i distribuidores musicals estan provant d’adaptar-se a aquest nou mitjà. Bé de fet, l’adaptació va començar amb l’aparició del DVD i del mp3. En aquell moment van començar a aparéixer cànons que des d’aleshores s’afegeix al preu dels disc durs, DVD i CDs verges.

A més del nou suport d’emmagatzemantge, l’aparició de programes peer to peer ha fet molt de mal i milions de cançons es descarreguen diàriament des de la xarxa. Això ha provocat el descens de les vendes i l’aparició de la pirateria, entesa per a mi com els tops manta.

Crec que l’adaptació de la indústria musical hauria de començar per entedre les noves necessitats del mercat. Un que ja ho ha fet, és Apple amb la creació d’ITUNES. Gràcies a la xarxa i als nous reproductors mp3, un no necessita tenir centenars de CDs a casa per escoltar la música que li agrada, a més a més, aquest suport et permet comprar només les cançons que t’agraden i no tot el CD. Pots escoltar prèviament parts de les cançons i decidir segons el que has escoltat.

Una altre companyia que ha entès els canvis és yesfm.com, plana web que us recomano que visiteu. Per uns 20 € al mes, pots escoltar més de 3.000.000 de cançons en streaming.

La lluita contra la pirateria no és fàcil i demana de la inventiva de la indústria musical i com han comentat alguns dels meus companys de la millora de l’aplicació de la llei i de la seva tipificació als i dels delictes virtuals. Tot i així, menys algunes empreses, la indústria musical ha reaccionat a aquests canvis amb l’aplicació de cànons, incrementant els costos de royalties, fent una vigilància extrema des de les SGAE i de vegada en quant treien edicions especials dels CDs.

Carai, si la radio s’ha adaptat tan ràpidament i la majoria emeten també a través de la web, arribant fins i tot a oients que abans eren impensables, estic segura que la indústria musical pot millorar l’escenari actual i oferir un producte amb valor afegit que faci que la pirateria desaparegui.

 

L’OSOR i el respositori de programari lliure

Avui ha sortit publicat al País la notícia que la Comissió Europea presenta el seu repositori de programes oberts.

És curiós perquè aquesta noticia m’ha fet enrecordar el capítol d’en Castells quan parlava del naixament d’Internet i la importancia que en el seu desenvolupament havia tingut que programadors d’arreu del món i depenent de diferents col·lectius treballessin en el codi.

A la noticia ens presenten el programa OSOR, Observatori i Repositori de Software Lliure, que és una plataforma que fomenta el desenvolupament col·laboratiu de programes informàtics en el sector públic europeu com a mitja per aumentar la qualitat i reduir costos.

Segons una enquesta realitzada el 79% de les administracions publiques europees tenen instal·lada una aplicación de software lliure.

Però també es demostra que queda molt per fer ja que hi ha un temor generalitzat en oferir serveis als ciutadans en software lliure.

L’objectiu seria aconseguir que les administracions publiques treballessin conjuntament en el desenvolupament del programari de manera que es pogués implantar a tots els nivells l’accés als seus repositoris.

Segons l’OSOR, aquest punt respon a una demanda real d’informatització per part dels ciutadans. El que posa de relleu que som i ens comportem cada cop més com una societat xarxa.

És un camí llarg, però amb la col·laboració de tots els estaments es podría recorrer molt més ràpidament. Espero que deixin de banda els seus temors i que segueixin la referència de la creació d’internet per veure que el camí més àgil i econòmic és treballar sobre software lliure i compartir el programari desenvolupat.

LinkedIn

El 24 de septiembre apareció publicado en el diario El País una noticia en la que se hablaba del sitio web Linkedin.

Linkedin es una red de conocimiento profesional virtual creada en Estados Unidos en el 2003. Actualmente tiene más de 30 millones de usuarios a nivel mundial.

La versión española se lanzó en julio de este año, y en menos de 3 meses (de los cuáles dos eran verano) ya ha llegado a los 300.000 usuarios.

La verdad es que esta noticia me sirve de punto de partida para comentar el fenómeno de las redes sociales. Existen varias redes sociales: myspace, facebook, linkara, econozco, neurona… de hecho han proliferado tanto y tan rápido que es difícil saber cómo y cuándo empezó. Myspace y Linkedin son de las primeras, creadas ambas en 2003.

Me gustaría recomendaros Linkedin, red que uso habitualmente. Linkedin es una red de profesionales, es decir, el perfil de los usuarios es básicamente un currículum. Tus contactos, pueden ser amigos, conocidos y sobretodo colegas de tu empresa, proveedores, clientes y potenciales.

Dentro de las opciones disponibles, puedes buscar empleo u ofrecerlo, asociarte a un grupo de interés (yo por ejemplo estoy en el de Salesforce.com y en el de la UOC), recomendar o ser recomendado, buscar oportunidades de negocio y sobre todo ampliar tus contactos, buscándolos directamente o a través de introducciones de tus propios conocidos.

Como comercial que soy, los contactos son fundamentales. Linkedin permite una visión totalmente novedosa de la forma de trabajar. Gracias a su estructura, estoy informada si mis contactos cambian de empleo o posición, recuerdan nuestras colaboraciones y me recomiendan a terceras empresas.

Para mí, Linkedin es una muestra más de la aplicación real de la teconología orientada a cubrir nuevas necesidades, en este caso empresariales.