Author Archive for Carme Hernández Rabanal

RECOLECTA, recol.lector de ciència oberta

Coneixeu RECOLECTA (Recolector de ciencia abierta)? Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Xarxa de Biblioteques Universitàries (REBIUN)  i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECyT).

 

El Recolector de ciencia abierta és un punt d’accés i de cerca de documents científics allotjats en repositoris institucionals oberts (plataformes en lliure accés obert on s’estoquen treballs científics i d’investigació elaborats a la mateixa institució). Per a aconseguir-ho disposa d’un recol.lector de metadades que permet fer cerques sobre les dades que descriuen els documents (títol, autor, resum, etc.). Amb aquesta eina pretén evitar la dispersió de la informació científica de lliure accés espanyola, i alhora, contribuir a fer més visibles els continguts dels repositoris científics que existeixen actualment arreu de l’estat espanyol.

 

Entre els seus objectius principals hi figuren:

 

-         promoure la publicació en accés obert de tots els treballs d’investigació que s’elaboren a les diferents institucions acadèmiques espanyoles,

-         facilitar l’ús i la visibilitat dels treballs,

-         proporcionar eines que facilitin el desenvolupament de continguts en accés obert.

 

RECOLECTA conté recursos textuals digitals, descrits mitjançant registres de metadades. Els recursos textuals (en format .pdf, .txt, .rtf, .doc, .TeX, etc.) i els registres de metadades estan enllaçats de tal manera que un usuari final pot accedir al recurs textual a través d’un identificador (que acostuma a ser una URL) del registre de metadades. Vegeu l’exemple.

 

Com a servei de cerca científica nacional, RECOLECTA recull documents científics des de qualsevol font sempre que aquesta participi del protocol OAI-PHM. També proporciona serveis de valor afegit com ara informació sobre l’accés obert a la informació científica a Espanya, informació sobre drets d’autor, models alternatius de publicació, i projectes nacionals i internacionals relacionats amb l’Open Access.

Obama i la comunicació governamental

Múltiples veus han dit que el vencedor de les darreres eleccions americanes no ha estat Barack Obama sinó Internet. El nou president americà ha entès la importància que tenia la xarxa com a mitjà de comunicació i ha utilitzat les noves tecnologies amb tres objectius fonamentals: difondre el seu discurs, recaptar fons i mobilitzar votants.

 

Obama ha entrat a les xarxes socials MySpace i Facebook; ha connectat amb l’electorat a través de l’email, de blogs o del telèfon mòbil; ha creat una pàgina web batejada amb el nom de Change.gov, des d’on informa dels canvis que hi haurà durant el període de transició fins al 20 de gener, i des de la qual també ofereix la possibilitat als ciutadans de presentar una candidatura per treballar dins la nova administració. Des del 15 de novembre passat penja el tradicional missatge radiofònic setmanal al Youtube, http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20081114/53579413995/obama-lanzara-su-mensaje-semanal-de-radio-por-youtube.html

 

Aquests són només alguns exemples de l’aposta d’Obama i el seu equip per la tecnologia. El nou president vol “posar-li cara al govern” i fer que “la Casa Blanca i el procés polític siguin més transparents.” I una de les vies que proposa per tal de convertir la democràcia en més transparent, connectada i participativa és la d’obrir la via Internet per deixar que els seus compatriotes facin comentaris respecte a projectes de llei fins a 5 dies abans que ell els signi.

 

A l’article “Obama, el presidente más tecnófilo de la Casa Blanca” podeu trobar les diferències tecnològiques entre Obama i alguns dels presidents que l’han precedit.

De les partícules subatòmiques a la GRID

Segurament heu sentit a parlar de l’LHC (Large Hadron Collider), l’accelerador de partícules més gran del món. Està al CERN, al costat de Ginebra. Possiblement el CERN també us sona perquè és on Tim Berners-Lee va idear la WWW. La construcció de l’LHC va començar 20 anys enrere amb la finalitat de trobar una partícula fonamental que, en cas d’existir, ajudaria a saber com es va produir l’origen de l’Univers. La màquina en qüestió, l’LHC, és l’instrument científic més gran que s’ha fet al món: està instal.lat dins un túnel de 27 kilòmetres, a 100 metres sota terra, a la frontera franco-suïssa. Trobareu més informació a http://public.web.cern.ch/public/en/LHC/LHC-en.html

 

Està previst que quan l’LHC funcioni a ple rendiment (ara no funciona perquè 10 dies després de la primera injecció de partícules es va avariar), es generin uns 15 milions de gigaoctets de dades per any (que seran el resultat de centenes de milions de col.lisions subatòmiques per segon). Vindria a ser la informació que podríem guardar en uns 20 Kilòmetres d’alçada de CDs! Podem imaginar fàcilment que per a gestionar totes aquestes dades es necessitarà una infraestructura informàtica de grans dimensions. Aquesta ja existeix i es coneix amb el nom de GRID (xarxa de xarxes), que connecta centres de càlcul d’arreu del món i permet compartir de manera segura dades i programes de molts ordinadors alhora. Milions de dades es transferiran a través d’Internet a una velocitat de fins a 10 gigabits per segon, la qual cosa significa que la capacitat de càlcul i emmagatzematge serà “immensa”. Tot això no és ciència ficció. A Barcelona podem trobar un d’aquests centres de càlcul, el Barcelona Supercomputing Center: http://www.bsc.es/index.php

 

A nivell documental ja s’estan començant a notar les primeres conseqüències a l’hora de gestionar les dades (i encara no s’ha posat en marxa l’LHC). A títol d’exemple us convido que visiteu aquest enllaç http://cdsweb.cern.ch/record/1129809?ln=ca, que us transportarà cap al registre de l’article “The LHCb Detector at the LHC” catalogat l’1 d’octubre passat a la base de dades del CERN.  Desplegueu els 892 autors, amb les respectives afiliacions. Tremoleu: s’espera que hi hagi articles en què les col.laboracions superin els 3000 autors!!!