Referent als arxius electrònics, m’ha cridat això que dius sobre la inaccessibilitat, perquè jo ho he pensat moltes vegades. Als hospitals, s’està implantant la història clínica electrònica, per anar cap un hospital sense paper. Les avantatges han estat àmpliament exposades en nombrosos articles1,2,3 però sempre he pensat que es deixa de banda al malalt. I si parlem d’exclusió, en aquest cas de les històries clíniques, que m’hen dieu de les persones grans, que els donen les radiografies amb un CD?.
És evident, que moltes persones grans queden excloses d’aquestes tecnologies, encara que de fet, estiguin immersos en un món tecnològic que no entenen, però amb el qual han de conviure fins i tot per a la seva supervivència (targeta sanitària, receptes electròniques, consultes de metges amb ordinador).
Us recomano la lectura d’aquests dos articles: Lewin M. Obstacles to Older People using Computers, que podeu trobar a aquesta adreça,
http://www.elearningeuropa.info/directory/index.php?page=doc&doc_id=489&doclng=6 i l’article de Segarra D. Las nuevas tecnologías,¿nuevo factor de exclusión social?, que podeu trobar a:
http://www.cuentayrazon.org/revista/pdf/135/Num135_004.pdf
1 González Cocina E, Pérez Torres F. La historia clínica electrónica. Revisión y análisis de la actualidad. Diraya: la historia de salud electrónica de Andalucía. Rev Esp Cardiol Supl. 2007;7:37C-46C.
2 Sosa Iudicissa, M; Reig Redondo, J; García Santesmases, P; Monteagudo Peña, JL. Los nuevos retos de la historia clínica electrónica y los estándares europeos. Papeles Médicos. 2001, 10 (4): 164-169.
3 Gérvas, J; Pérez Fernández, M. La historia clínica electrónica en atención primaria. Fundamento clínico, teórico y práctico. Semergen. 2000, 26 (1): 17-32.
Comentaris recents