Després d’haver tornat de vacances ahir he decidit fer la mena intervenció del país on he anat: l’Índia. Ha estat una experiència molt positiva tot i que he de dir que els primers dies estavem una mica espantats perquè no te res a veure amb el que coneixem però passat els dies ens ha captivat el país i la seva gent.
M’he assabentat fa poc que l’Índia és una reconeguda superpotencia del software i Bengaluru (abans coneguda com Bangalore) és coneguda com la “Silicon Valley” d’Índia.
Jo he estat tres setmanes a la part del Rajastán (nord) i una setmana a Kerala (sud) i com he estat connectant-me a Internet aquests dies perquè tenia que entregar una PAC d’una altra assignatura.
Tot i ser una superpotencia, es veu clarament que hi ha molta desigualtat amb l’accés a les tecnologies. Les connexions es trobaven més focalitzades a les zones més urbanes. Hi havia ciutats on en algunes parts era difícil trobar llocs on connectar-se perquè la infrastructura no ho permetia. Així a les zones més turístiques que solien ser la part més antiga de la ciutat, conegudes com les ciutats velles (o la part vella), a vegades era difícil trobar connexions i havies d’anar a la part nova de la ciutat. M’ha donat la sensació que és un avenç que només afecta a les zones urbanes i que quasi no afecta a la vida de la immensa majoria dels indis.
Una altra cosa curiosa que ens van trobar és amb els continus talls de llum que es produïen cada dia a una hora en concret a quasi tots els llocs on hem anat ¿estalvi d’energia?.
I per últim una altra cosa que ens ha sorprès molt és que tothom semblava disposar de telefonia mòbil. Així tu estaves al mig del desert passant tranquil·lament una nit i els camellers es passaven les hores reben trucades de mòbil.
Aquí us deixo un enllaç d’un article d’un diari que parla de l’Índia i la societat de la informació.
Comentaris recents