Per a la meva darrera aportació en aquest bloc tenia clar que volia comentar alguna de les entrades d’El Blog de Enrique Dans, sobretot perquè és un blog que m’agrada llegir de tant en tant pels temes interessants que tracta. El problema ha estat, quina? Realment ha sigut un sacrifici haver-la de triar. En un primer moment he estat temptada per la del dia 17 de desembre, dedicada a La Lista de Sinde, iniciativa de Hacktivistas.net com a resposta a la iniciativa del govern de crear una comissió amb seu al Ministerio de Cultura amb autoritat per tancar llocs web sense necessitat d’una ordre judicial. Però finalment m’he decidit per Mentiras, entrada del 14 de desembre sobre la ofensiva de les entitats de gestió de drets d’autor en contra de les descàrregues i el P2P.
I és que és molt llarga la cua que penja d’aquest problema. Però el més important és que crec que no es tracta d’un problema de propietat intel·lectual com molts ens estan volent fer veure. Crec que és més un assumpte de models de negoci. Des de fa uns anys, el negoci musical (i també d’altres com l’editorial o el cinematogràfic) ha experimentat un canvi pel que fa als guanys, a la manera de guanyar-se la vida. L’aparició de nous canals i mitjans per a la descàrrega i consum dels productes ha propiciat que la indústria cultural tradicional tal i com la coneixíem fins al moment canvïi. I en la meva humil opinió, és a partir d’aqui que cal plantejar-se l’assumpte. Sense volem ferir la sensibilitat de cap creador, el fet que una obra arribi al màxim de públic hauria de ser l’objectiu i la gran satisfacció dels autors. Sí que és possible que les productores perdin diners, però llavors hauran de replantejar-se el negoci i aprofitar les noves oportunitats que ofereix la cultura internet. L’esperit hauria de ser compartir, no protegir.
Author Archive for Celia Rudilla
Cada vegada són més les empreses que engeguen iniciatives i projectes relacionats amb l’acció social, ja sigui per aportar valor afegit i competitivitat al negoci, com per motius de sensibilització amb la societat. La responsabilitat social corporativa (RSC) comprén aquelles accions de les empreses que tenen en compte els impactes que les activitats empresarials poden tenir a nivell social i mediambiental. Implica el compliment de la legislació existent d’àmbit social, laboral, ambiental, protecció dels consumidors, drets humans, salut i altres; així com també altres projectes voluntaris que millorin la qualitat de vida de grups socials concrets com de la societat en general.
No és difícil imaginar que les noves tecnologies poden convertir-se en una important eina per a la promoció d’aquest tipus d’activitats; però sembla ser que no és així. Segons JL Blasco, soci dels serveis de responsabilitat corporativa de KPMG explicava ahir a el diari El País que “la tecnologia gairebé no s’utilitza a les accions socials”. La declaració apareixia en un article sobre el paper que les TIC poden jugar en els programes de responsabilitat social empresarial, dins un extraordinari sobre responsabilidad social corporativa. Tal i com diu aquest expert, les empreses han de saber valorar la capacitat que les tecnologies tenen com a mitjà integrador i d’inclusió social, en el sentit que poden arribar a tothom i a tot arreu. S’exemplifica amb algunes iniciatives portades a terme com les d’Ericsson o IBM relacionades amb la predicció i sistemes d’alerta i atenció a les víctimes de grans catàstrofes; o Indra, amb el desenvolupament d’aplicacions d’ajuda a la comunicació per a persones discapacitades.
Algunes de les iniciatives que s’entan portant a terme en aquest àmbit són reconegudes i premiades per Cibervoluntarios, fundació que vol potenciar i fomentar l’ús de les tecnologies per al creixement personal, sobretot aen aquells col·lectius amb risc d’exclusió. Sens dubte una feina de reconeixement que incentiva les accions de les empreses.
L’article aprofondeix molt més sobre el tema i enumera molts exemples de desenvolupament de tecnologies dirigit a l’ajut de grups amb grans necessitats. Com que no l’he trobat en obert al web del diari, si us interessa feu-me un correu i us l’envio.
La passada setmana vaig assistir a una conferència sobre els serveis 2.0 per a biblioteques especialitzades i la ponent va comentar de manera destacada el cas de l’empresa Infosys, com un exemple en la gestió eficaç del coneixement a través de tecnologies de la informació basades en el web social. El cas em va semblar prou interessant i adient com per compartir-lo amb vosaltres.
Infosys Technologies Ltd. és una empresa de tecnologia que ofereix solucions de software i consultoria a grans empreses, sobretot de l’àmbit financer. L’any 2000 va posar en marxa una iniciativa per tal d’organitzar el seu coneixement intern i extern de manera que produís una reducció significativa dels seus costos de producció i els temps de dedicació als projectes en curs.
L’objectiu de la companyia era reduïr el temps dedicat a la cerca d’informació per als nous projectes, poder aprofitar la informació recopilada en projectes ja finalitzats, i potenciar la disponibilitat de l’últim coneixement. Per a tot això va crear tres aplicacions diferents dedicades a la gestió del coneixement: K-Shop, Process Asset Database i People Knowledge Map.
Amb aquestes eines, els treballadors d’Infosys poden enviar qualsevol tipus de document o recurs, intern o extern, a un repositori per tal de posar-los a l’abast de la resta de companys. Dit d’una manera més pràctica, l’empresa pretén reduïr el temps en l’elaboració de nous projectes, de manera que quan un dels seus empleats ha d’iniciar un nou projecte per a un client, pugui disposar d’informació sobre projectes molt similars fets amb anterioritat per tal de poder aprofitar al màxim aquest coneixement. La part més interessant del projecte consisteix a la manera d’incentivar la plantilla, i de proveïr de valor afegit tot aquest coneixement. Es va idear un sistema de rating de manera que cada vegada que un treballador utilitza un recurs d’informació deixa constància del valor d’aquella informació i dels beneficis del recurs en si. A través d’un sistema de punts, s’indica quina és per a un mateix la importància de la informació continguda en aquell recurs, perquè i per a què ens ha servit i quins beneficis hem extret. Aquest share es tradueix en una sèrie de punts per a l’autor del recurs que es veuran traduïts en un benefici econòmic, i que incrementarà cada vegada que el recurs sigui utilitzat.
Infosys ha destinat gran quantitat de recursos a aquest projecte ja que considera que els permet donar una resposta més ràpida a les demandes dels clients i que s’evita la repetició de tasques. Segons la pròpia empresa, durant el primer any de funcionament del programa es va incrementar la seva productivitat al voltant del 3%, i va reduir els nivells d’errors en més d’un 40%.
Comentaris recents