Citant a Kuznets “Quan no es va prendre en consideració l’història, els investigadors que no es van adonar que les seves generalizacións es basaven en circumstàncies transitòries sovint van entendre malament
els problemes econòmics del moment”. Potser caldria recordar que l’economia
és una ciència social i que el mercat no és la panacea que soluciona tots els problemes i, si es ineludible, llavors s’hauria de reequilibrar la globalització i afrontar d’una vegada aquells aspectes que no es poden subsumir a monetarisme, tals com la justícia i l’organització social. Recordar que les empreses multinacionals han liderat la globalització més que els Governs, amb un ampli ús dels mercats financers, en els quals existeix lliure circulació de capitals i, a més, els directius d’aquestes empreses han assolit un gran poder, només disciplinat pel seu mercat laboral.
Author Archive for gbeceiro
El seu poder de seducció és evident. Cada cop ens aferrem a coses noves, a les coses “líquides” (la modernitat líquida, Bauman) com si les velles coses valuoses i utilitzables es devaluessin danvant de l’avidesa compulsiva d’ho nou, a cop de ratolí i d’un subjecte que s’iguala per això al consumidor (Sennet). Estic cercant seguretats pel que fa a que és i que no és la societat de la informació, la societat xarxa, la globalització. Tinc algunes intuicions: la primera és el necessari distanciament davant d’un fenòmen poderosament ambivalent, la segona, que cal no ser ni apocalíptics ni integrats.El cas Detroit (La sociedad red) crec que serveix d’exemple de perquè les coses no són tant senzilles, venen d’abans i no s’han suturat (salvant distàncies, un cas similar al descrit ho vaig observat al Brasil fa 10 anys a la ciutat de Goiânia: fragmentació, bretxa estructurada per renda, fronteres físiques entre barris, zones protegides i vigilades les 24h). La magnitud del canvi és evident , va més enllà d’una reestructuració del capitalisme i encara no coneixem el seu abast. Ara bé, la societat de la informació com innovació genèrica que hi ha a darrere de la globalizació (saber tecnocientífic convertit en matèria prima) , és una extensió d’una època prèvia que la contextualitza: la modernitat i la postmodernitat, la lògica de mercat. Esta asincronia que em permet comunicar-me amb tots vosaltres , aquest domini del temps que s’esvaïx a assolit una velocitat límite ( la dromocracia de Paul Virilio) però el seu motor de propulsió està fet de ruptura i continuitat. Es parla de xarxes i a vegades tinc la sensació que es tracta més aviat d’agregats de mónades nómades desminades per un no territori propici en tot cas a l’individualització. Que queda de l’Estat ? Tot i així podem veure la construcció d’imaginaris que desde dins - paradoxa de la modernitat- es questiona les dinàmiques socioeconòmiques i es mecanismes reproductors. Crec que la societat de la informació ni la globalització no fan altra cosa de expandir l’status quo de la societat industrial i de la modernitat , conformades també ad initio sobre la base d’altres tecnologies de la informació i de la dominació. En aquest sentit, els espais de disidència i d’imaginari simbòlic (socioinformació com correlat a una socioeconomia) alviren un esperançador i paradoxal retorn de la política des de dins de la globalització i de la societat xarxa.El diàleg entre la nova economia i lètica condueixen a una retòrica de la virtud en la gestió i a banalitats si no condueixen a un debat públic sobre les contradiccions ètiques i culturals del desenvolupament de la societat de la informació.Entre altras coses perquè el discurs ètic no pot substituir al debat polític sobre les condicions de la justicia social.El problema de l’anomenada bretxa digital amaga al meu judici la realitat social, dilueix la responsabilitat i permet que no canviï res. Es naturalitzen les polítiques d’informació (literacy,etc) en lloc de polititzar-les, es disocia l’econòmic i el social.
| Belém Expandida no FSM 2009 |  |
|
|
| Uma nova forma de participação para aqueles que não poderão estar em Belém |
Comentaris recents