Des que Al Gore va perdre les eleccions a President dels EE.UU. davant de George W. Bush com a conseqüència del recompte irregular dels vots de l’Estat de Florida s’ha tornat a revisar el debat sobre el control dels vots, de la seva validesa i recompte; tema recurrent des dels inicis de les eleccions democràtiques, encara que semblava que en les eleccions del món occidental estava descartat.
Aquest debat, que entronca amb les bases que sustenten les societats democràtiques, es solapa amb un debat més recent que és el de la implementació del vot electrònic. Cada vegada s’estén més el discurs que reclama que l’administració electrònica sigui una realitat i no una mera aspiració. Que des dels llocs web de les administracions es puguin realitzar tots els tràmits que no reclamin de la presència del ciutadà i que s’implementin les eines necessàries per a la seva posada en marxa.
En aquest aspecte les administracions del nostre entorn estan fent una incorporació paulatina de les tecnologies de la informació, alguna administració més que una altra, però des dels respectius llocs web ja es poden realitzar bona part dels tràmits administratius. A més, cal recordar que la Generalitat facilita als ciutadans l’accés a aquestes prestacions posant a disposició de qui ho demani una signatura electrònica (CATcert http://www.catcert.cat/web/cat/index.jsp ) que li permetrà accedir a tots aquests serveis, els quals com és lògic requereixen d’autentificació.
Així doncs, el darrer aspecte que cal implementar per a assolir l’objectiu d’una veritable administració electrònica serà el vot electrònic. Malgrat els esforços, crec que com a ciutadans se’ns presenten molts dubtes sobre la seva fiabilitat. El primer és sobre la identitat de qui emet el vot, aspecte que de moment no té major trascendència perquè el vot s’ha d’emetre amb la presència física del votant en la mesa electoral que li correspongui. Una altra objecció és que durant molt de temps, més del que crec que algú pensa, hauran de conviure els dos sistemes, elctrònic i en paper, doncs hi haurà gent molt reacia a emetre’l de forma electrònica. Per últim, cal tenir en compte que si ja l’escrutini de paperetes físiques pot generar dubtes i, cal recordar, que hi ha els membres de la mesa i els interventors dels partits; que passarà amb el vot electrònic on un cop emès ningú sap “on s’emmagatzem” i poden sorgir els dubtes respecte a si el vot s’ha emès correctament, a si el suport que l’emmagatzema no es pot corrempre, a si no es pot tenir accés per hackers a aquests suports i modificar el sentit dels vots… De la solució de totes aquestes incògnites depèn l’èxit de la seva implementació.
De moment i com a prova, en aquestes properes eleccions al Parlament Europeu algunes meses electorals disposaran de sistemes electrònics de vot com a assaig per a la seva implementació. Sobre aquests “conillets d’indies” electorals i d’altres que no podran ser podeu llegir les següents notícies:
Cal destacar que segons un informe del Parlament Francés, Espanya, Itàlia i Portugal són els països on aquesta implantació va amb més retard (http://www.senat.fr/lc/lc176/lc176.pdf ).
P.S.: En una anterior intervenció en aquest bloc (13-abril-2009) vaig comentar alguns llocs web de candidats al Parlament Europeu i de l’ús que en feien de les Tecnologies de la Informació. En relació a aquest tema, recentment he trobat aquesta notícia que també se’n fa ressó:
Comentaris recents