Aquest article m’ha fet recordar a Napster. Qui de la nostra generació no el recorda? Jo com a mínim tinc un molt bon record d’aquest programa. Encara que feia temps que feia servir Internet no va ser fins l’arribada d’aquest programa que no vaig creure que allò d’Internet anava de veritat. Encara que ni era, ni sóc, cap expert en e-commerce ràpidament vaig intuir que això suposaria el final de la indústria de la música, i pot ser de l’àudio-visual tal i com el coneixíem fins llavors. Jo sempre vaig pensar que Napster eren les portes aquella Aldea Global proposada per Mcluhan a la dècada dels 70. Avui dia a EUA s’han superat el milió de descàrregues de cançons de manera legal, però algú s’atreveix a posar-hi una xifra a la quantitat de continguts descarregats de manera il·legal? I malauradament per les companyies crec que aquesta és una batalla perduda i que quan abans entenguin que hauran de canviar el seu model de negoci, encara que sigui dolorós i traumàtic, millor per tots. Crec que una de les coses positives de la tecnologia és que, de moment, no hi ha hagut tecnologia que no hagi pogut estar superada per agents aliens al seu desenvolupament. Per aquesta raó penso que l’accés a continguts digitals de manera il·lícita es seguirà produït mentre un canvi de model de negoci no sigui capaç de fer-nos creure qui hi ha algú que es vol fer ric pel fet de que nosaltres vulguem escoltar una cançó.
Author Archive for jcarnerero
Molt interessant la notícia que publica avui la Vanguardia. Serà veritat allò de que la ploma pot amb l’espassa?
Si no més, és que el diu en Chris Anderson, l’editor de la revista Wired. Aquest gurú que aquests dies participa al Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD). Segons les seves afirmacions a Internet hi ha un nínxol de clients potencials sobre el que s’han de volcar les empreses de productes i serveis.
Receptes per fer-ho… com ell indica, no hi ha una única que funcioni per tothom. Com exemples cita Wikipedia, MySpace o Facebook i assenyala quelcom molt característic dels productes web considerats 2.0, el contingut d’aquests productes el proporcionen els propis usuaris de la xarxa, que a diferència de les grans corporacions, no els mou un afany econòmic sinó una passió per un tema determinat o unes ganes o unes ganes exuberants de comunicar-s’hi.
La meva opinió…és que molt probablement aquest bon home tingui tota la raó del món, Internet ha reduït distàncies i ha fet el món més petit del que era. La seva penetració és tal a la societat d’aquest costat de l’hemisferi, que vulguem, o no, ens ha convertit a tots els usuaris en clients potencials. Ara bé… com passem de ser usuaris a clients… crec que això depèn de cada producte o servei.
Segons una notícia publicada el dimarts per la tarda pel País Espanya puja 5 punts a l’informe de la Fundación Orange que mesura el desenvolupament tecnològic. En teoria la notícia convida a a l’optimisme però aquest desapareix quan es pot llegir que Espanya ha superat a Letònia, Lituània, Eslovàquia i la República Txeca però que encara segueix darrera d’Alemanya, Regne Unit, Holanda, Luxemburg i Irlanda. En fi, que segons l’enquesta l’únic aspecte tecnológic que lidera Espanya és l’ús dels mòbils on estem per sobre dels EUA, Japó i França.
Això sí, respecte la societat de la informació en global, segons l’informe, Espanya és el segon país que més millora respecte l’informe de l’any passat després de Portugal. I diu que això és en part a l’interès de les Administracions públiques (encara que a vegades la legislació vagi molt endarrera…). Un bon exemple d’aquestes iniciatives és el DNI electrònic, del que s’han expedit més de 2.000.000 d’exemplars (sic) en més de 138 ciutats diferents.
Pels que vulgueu aprofundir sobre el que diu l’informe us deixo el link, però això sí, us aviso, són 314 pàgines.
D’altra banda
Comentaris recents