Sempre es parla de la sobrecarrega d’informació i, de la dificultat de comprovar la veracitat d’aquesta, com un dels principals problemes de la Societat de la Informació. Així es treu valor a la informació obtinguda d’aquest medi, però s’oblida moltes vegades, que els mitjans d’informació tradicionals (televisió, premsa, ràdio) no sempre es comporten amb la professionalitat periodística que els hauria de caracteritzar per sobre de tot.
En el cas en el qual faig referència, gràcies al col·lectiu de Contrastant.net, Internet es converteix en una eina molt útil per corroborar la veracitat de les informacions que emeten els mitjans de masses tradicionals. Des de un mitjà d’accessibilitat més fàcil es realitza un control i s’analitzen els altres d’accés més restringit, i teòricament amb informació més fiable i elaborada.
Així, Contrastant.net, esdevé una web amb l’ajuda de la qual es poden millorar els continguts dels mitjans d’informació tradicionals, que en alguns casos, degut als seus favoritismes polítics deixen en segon terme la voluntat de ser objectius i passen a manipular certes dades en el seu benefici i el dels seus aliats. És un exemple clar, les dades d’assistència que donen de les manifestacions, que calculen a través d’un mètode científic i comparen posteriorment amb els altres mitjans perquè la gent pugui veure fins a quin punt, en funció de les tendències polítiques que tingui un mitjà o un altre, poden variar les xifres fins a crear gairebé realitats paral·leles.
Doncs us convido a fer un cop d’ull a la web, que tot i no estar molt actualitzada últimament, mostra un treball de recerca i documentació molt interessant.
Volia referenciar un documental que van passar fa uns dies a TV3 i que vaig trobar molt interessant. El documental emès durant el programa Senseficció es titulava “Un manifest del remix”, i tractava de com les noves tecnologies han anat modificant les possibilitats creatives dels artistes en la Societat de la Informació, centrant-se sobretot en el camp musical.
En el documental s’enfocaven les noves capacitats creatives que les TIC aportaven als artistes, i les dificultats en les quals es troben immersos, en veure que la legislació entorn la propietat intel·lectual no evoluciona al mateix ritme. Els artistes són capaços d’experimentar amb noves formes de creació i obtenir materials que tot i que poguin ser obres d’art, no poden sortir a la llum perquè serien considerats ilegals. Aquest fet genera tot i seguit de preguntes sobre els beneficiaris de les lleis actuals, i salvant les distàncies, la situació es extrapolable a altres camps del coneixement i la creació. Per exemple, alguns productes farmacèutics en ser propietat exclusiva d’alguna de les grans empreses del sector, només poden ser comercialitzats per l’empresa en qüestió que marca el preu que vol independentment de les dificultats que pugui comportar pels sectors més pobres de la població a l’hora d’adquirir-los.
Us convido a que mireu el documental, trobareu més informació a http://blogs.ccrtvi.com/senseficcio.php?itemid=20861#nucleus_cf ia la web de TV3 a la carta: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
Volia referenciar un text que vaig trobar mentre feia la primera pràctica, tot i ser del 1996 el vaig trobar molt interessant si som capaços de fer un exercici retrospectiu i així comparar la visió de la situació entorn les noves tecnologies de fa una dècada amb l’actual.També podem veure en quines coses l’autor ha estat més encertat i en quines altres no tant.
L’article “Globalizacion y sistemas de informacion: nuevos paradigmas y nuevos desafios“* parla de com oferir serveis d’informació de forma equitativa, ja que segons indica, la simple existència de la informació no significa res si no s’acompanya d’altres capacitats. També comença a tocar el tema de les biblioteques virtuals, fa una reflexió entorn de la “transformació” dels professionals de la informació (des de l’especulació, ja que en aquell any encara no s’havia portat a terme), comentant el canvi de funció, deixant de ser uns administradors de documents físics per treballar amb informació digital més intangible.
Bé, crec que l’article amb petites similituds amb la novel·la futurista 1984 de George Orwell, pot ser prou interessant, i per tant us animo a que el consulteu.
*MIRANDA, ANTONIO LISBOA CARVALHO DE. Globalizacion y sistemas de informacion: nuevos paradigmas y nuevos desafios [En línia]. São Paulo: Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia, 1996. <http://dici.ibict.br/archive/00000172/01/Ci%5B1%5D.Inf-2004-490.pdf> [Consulta: 20 de març 2009]
Comentaris recents