Author Archive for lalburquerque

Lliçons d’Obama a Internet

Published
by
lalburquerque
on maig 23, 2009
in Política
. 0 Comments

El mes passat Genís Roca explicava a l’espai “El matí 2.0″ a Catalunya Ràdio, com Barak Obama i el seu equip han gestionat Internet de manera molt pràctica.

Què ha fet Obama a la xarxa?

Ha utilitzat Internet per a establir un canal de comunicació personal amb la gent amb què ell volia parlar, amb els seus potencials votants. És a dir, ha usat un canal desintermediat, en comptes de recórrer als mitjans com ara ràdio, televisió i premsa per fer arribar el seu missatge a la ciutadania, se les va empescar per fer arribar el seu missatge directament a la ciutadania sense cap filtre o sense passar pel sedàs dels intermediaris.

Com ho ha fet?

Va fer una política intensiva d’ús del correu electrònic. Des del seu web es van enviar milions i milions de missatges per correu electrònic amb una característica: supersegmentats, quan una persona donava la seva adreça de correu electrònic (sempre voluntàriament) donava alguna pista addicional sobre la seva edat, gènere o localització, aquesta sempre rebia missatges personalitzats.

També va fer un radical ús de telèfons mòbils. 265 milions de nord-americans tenen telèfon mòbil (un 86% de la població), i el 75% dels SMS els envien menors de 35 anys. Per tant l’ús de l’SMS segmenta el tram d’edat, i normalment aquest segment inferior a 35 anys és tradicionalment difícil de motivar per a la participació política. Per altra banda, cal tenir en compte que el 94% dels SMS que arriben són llegits. Sabent tot això, varen fer una campanya exclusiva per a telèfons mòbils, vàren fer una pàgina web específica per a telèfons mòbils, allà es podien descarregar fons de pantalla per exemple, havia concursos, havien aplicacions específiques com ara pels que tenien iphone, podies accedir a mapes o a discursos, hi havien tants de recursos que qualsevol simpatitzant podia convertir-se en activista en temps real. Però el veritable objectiu era aconseguir que et registressis i que donessis el teu número de telèfon mòbil. Per tant van anar construint una gran base de dades. Va emprar diverses estratègies, com per exemple quan va dir: “quan anuncïi qui és el meu vicepresident ho rebreu en un SMS al vostre número, abans que els periodistes”. El dia que va anunciar el nom del seu vicepresident va enviar 2′9 milions de SMS. El resultat de tot plegat va estar construir una increïble base de dades que mai no ha tingut cap candidat.

També cal destacar-ne la mobilització que ha generat a través de diversos canals com ara facebook on va aconseguir 6 milions de seguidors. Va obrir múltiples canals (youtube, twitter…) per adreçar-se directament a l’audiència. I el que és millor, construint una gran base de dades.

Va obtenir una enorme BBDD de simpatitzants distribuïda per territori als quals accedeix per diversos canals: a uns accedeix per telèfon mòbil, a altres accedeix per correu, a altres per facebook, a altres per twitter, etc. Com a resultat: milions i milions de persones amb les quals es pot comunicar de manera bastant personalitzada.

També va usar la xarxa per a mobilitzar les seves bases, a els voluntaris, aquells que hi donaven suport a la campanya. Per a poder organitzar-se l’oficina d’Obama va obrir un wiki, un espai on s’ajudava a tothom que volia organitzar qualsevol acció o proposta de campanya a peu de terreny per a mobilitzar a la gent del seu poble o ciutat. Aquests voluntaris tenien a la seva disposició un wiki amb uns procediments a seguir per a convocar (logotips, lemes, com informar…). A mesura que anaven sorgint idees i s’anaven desenvolupant, la pròpia xarxa anava informant a aquest wiki i anava millorant els procediments.

No ens podem d’oblidar del tema del finançament. L’ús de la xarxa va permetre les microdonacions. Les persones podien donar microdonacions mitjançant el telèfon mòbils, una manera que agilitava i facilitava les donacions.

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

Lliçons d’Obama a Internet. El matí de Catalunya Ràdio. 15/04/2009          http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=329475 [Consultat el 23 de maig de 2009]

Política 2.0

Published
by
lalburquerque
on abril 9, 2009
in Política and Uncategorized
. 1 Comment

Ahir vaig sentir a la ràdio l’espai “El matí 2.0″ amb Genís Roca dins el programa de “El matí de Catalunya Ràdio” conduït per Neus Bonet. El tema que va tractar, el de Política 2.0,  està d’actualitat en el món de la política i en la línia de molts dels posts que podem llegir en aquest bloc.

Què és o què hauria de ser la Política 2.0?

2.0 fa referència a aquells polítics que hi participen d’una conversa amb els ciutadans i es doten de les eines digitals que ho faci possible. No es tracta doncs, de disposar-ne només d’unes eines determinades, sinó de mantenir una actitud vital davant la conversa.

Que un polític tingui un bloc o hagi obert pàgina al facebook no garanteix que estigui en l’ona o que sigui un polític 2.0. Hi ha polítics que estan fent pirotècnia tecnològica que ara ens ofereix la xarxa, però que no tenen el tó de ser receptius i socials, de participar en la conversa o tenir una mirada comunitària.

Un exemple:

José Luís Rodríguez Zapatero ha nomenat Ministra de Cultura a Ángeles González Sinde. Això n’ha calat malament a la xarxa, ja que al món digital hi ha molta polèmica sobre el tema del cànon digital del què n’és molt partidària la nova ministra i contrària a les descàrregues. Com a conseqüència el dimarts al migdia es va obrir un grup al facebook contrari a la ministra demanant-li la dimissió. Pel vespre del mateix dimarts aquest grup ja en tenia 2300 membres i ahir dimecres ja en tenia 3500 membres. Si ho comparem amb els grups del PP o del PSOE, veurem que només en tenen 1000 i escaig. Així doncs, aquesta campanya contra la nova ministra posa de manifest que la xarxa parla, que la xarxa respira.

Què fan els partits o els polítics de casa nostra a la xarxa?

Estan fent una primera aproximació molt de màrqueting. Quan toca estar al facebook o al second life, doncs som-hi! Són modes dels ciutadans en les que s’hi encavalquen. Quan estan en campanya electoral, per exemple obren una pàgina web o un bloc. Hi ha molts polítics que el que estan fent és pirotècnia tecnològica, molt portada pels departaments d’informàtica o de màrqueting. Però moltes de les iniciatives que s’obren es fan sense una política editorial o un pla d’acció.

Hi ha molts polítics a casa nostra que tenen un grup al facebook i el que fan és competir per veure qui té més afiliats. Però si ens fixem en aquests grups, no hi passa mai res, no convoquen res, no hi ha debat, no hi ha activitat. En definitiva, no hi participen de la conversa a la xarxa. Es tracta d’accions de persones a títol individual que fan coses, però que encara està per veure que tinguin la capacitat d’arrossegar el grup, d’arrossegar la institució o les estructures.

La política 2.0 és una cosa de govern i no de persones individuals. Si ens fixem en l’efecte Obama, el més rellevant és que a la xarxa sempre s’ha personat en equip. A la política de casa nostra, en canvi, es troba a faltar que es personin equips, sinó que es personen entitats individuals. L’efecte Obama, sobretot és haver entès que és la teva organització la que es té que posicionar a la xarxa i no la persona individual.

Política 2.0. El matí de Catalunya Ràdio. 08/04/2009           http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=329475 [Consultat el 09 d'Abril de 2009]

InterConnections: Quantificant l’impacte que Internet té en biblioteques públiques i museus

Published
by
lalburquerque
on març 27, 2009
in Organitzacions
. 0 Comments

Fa uns dies vaig llegir al número 49 de la revista Item un article d’Antoni Espadas sobre un estudi de l’impacte d’Internet en les biblioteques i els museus.

Certament, la introducció de les noves tecnologies en la vida quotidiana de les persones ha generat que alguns pensin que afectarà al volum de  visites presencials que disminuirà en aquests espais, en canvi hi ha qui, contràriament, opina que les TIC milloraran i augmentaran l’ús de biblioteques i museus. Aquest fet, fa que l’autor encapçali l’article amb la següent pregunta:

“És Internet una amenaça real per a bilioteques i museus?”

Aquest estudi elaborat per L’Institute of Museum and Library Services i la UNC School of Information and Library Sciencie pretén donar resposta a aquesta pregunta i a altres qüestions relacionades amb l’ús d’Internet, els museus i les biblioteques. L’estudi presenta els resultats d’una enquesta realitzada als Estats Units, que recull les dades obtingudes en més de 8000 entrevistes.

Coma primera conclusió es destaca que “les biblioteques i museus inspiren una extraodinària confiança i solidesa entre els seus usuaris adults” ja que els usuaris hi confien més que en d’altres fonts d’informació, com ara els webs governamentals, els comercials i els personals.

L’estudi mostra que quan els usuaris fan les seves consultes d’informació, fan servir Internet, les biblioteques públiques i els museus gairebé en el mateix percentatge. Així doncs, es plasma una gran connexió entre totes tres fonts d’informació.

Podeu trobar aquest article a:

ESPADAS, A. “InterConnections: Quantificant l’impacte que Internet té en biblioteques públiques i museus”Item. Revista de Biblioteconomia i Documentació (Barcelona) (juliol/desembre 2008) núm. 49,  p. 110.

També recomano consultar l’estudi:

InterConnections: The IMLS National Study on the Use of Libraries, Museums and the Internet. Institute of Museum and Library Services. University of North Carolina. School of Information and Library Sciencie, 2008. Consultable a: <http: //interconnectionsreport.org/org> [Darrera consulta: 27 de març de 2009]