Author Archive for Laia Arañó Vega

Una revolta a ritme “blog” i SMS

Des de fa unes setmanes, ens arriben des de diferents mitjans de comunicació notícies sobre les “revoltes a Grècia. El malestar d’un ampli segment de la joventut grega, un sector de la població tradicionalment d’esquerres i vinculat amb grups anarquistes que mostren amb la seva rebel·lia la incapacitat de trobar feina, viure amb una mínima dignitat i unes condicions acceptables, ha augmentat els últims mesos a mesura que la crisi econòmica i financera global ha anat retallant l’Estat de benestar. A més a més, d’aquesta situació de crispació, en els enfrontaments entre aquestes joves i els cossos de policia, el passat dia 7 de desembre un jove de 15 anys va morir a mans de d’un policia que li va disparar. Aquest fet va desembocar en un augment de les protestes i manifestacions violentes que es van estendre per diferents punts del país i que van tenir com a objectiu els cossos policials i el que es consideren símbols del capitalisme, com comerços i bancs.

 

En l’Europa globalitzada, on les noves tecnologies són un dels pilars de la societat de la informació, no ens ha de sobtar que fets com els que comento, apareguin a Wikipedia, pocs dies després de que hagin començat. És espectacular!! I això es pot lligar, amb l’augment des de fa un temps de la utilització dels blogs de manera generalitzada, i també,  tal i com comenta l’article aparegut al País el passat dia 15 de desembre, amb la “revolució” dels SMS com a mitjà de vies de transmissió i comunicació entre persones. Es comenta que aquest és el sistema més utilitzat entre aquestes protestes, deixant en un segon pla les blogs.  Els SMSs aporten una immediatesa que els blogs no tenen. Envies un SMS, i saps que en la majoria de casos l’altre persona el llegeix en aquell mateix instant. Un exemple proper van ser les protestes del No a la Guerra!, organitzades i fent-les córrer a ritme d’SMS!!

 

Estem vivint doncs una nova una nova manera en la organització de protestes? On han quedat els pamflets revolucionaris? Podem dir que fins hi tot en protestes (com aquestes) ens em globalitzat i “tecnificat” ja per sempre més?   

 

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Anarquistas/veteranos/adolescentes/funden/protesta/griega/elpepiint/20081215elpepiint_7/Tes

Classes gratuïtes a Yale

En un article publicat el dia 22 del mes passat al diari El País, anunciava que al 2007 l’OCDE (L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), va comptabilitzar, més de 3.000 programes de lliure accés difosos per més de 300 universitat d’arreu del món. Per posar algun exemple, pàgines, moltes d’elles gratuïtes, com: Merlot, Connexions, OpenLearn, entre moltes d’altres, possibiliten l’accés a la informació i els coneixement que moltes universitats pengen en aquestes pàgines. Per citar-ne algunes, les Universitats americanes com: Yale, Princeton, Georgetown o Columbia. La Universitat Nacional d’Austràlia, i també algunes d’Amèrica Llatina.

 

A nivell Europeu, encara no s’ha estès tant com en aquestes universitats, es pot estudiar a distància, evidentment, però sinó estàs inscrit a una en concret és molt complicat poder accedir als materials, cursos, plans d’estudi i a les classes de la Universitat. Sense anar més lluny, la Universitat Oberta de Catalunya o la Universitat de Barcelona, ofereixen un ampli ventall de llicenciatures i altres titulacions per Internet, de manera també reglada però “previ pagament”.  

 

La majoria d’aquestes Universitats que ofereixen serveis gratuïtament, els estudiants a través de la xarxa, poden participar de manera activa a aules obertes, fòrums i espais de debat.

 

Considero que es una iniciativa afortunada, ja que d’aquesta manera, sí que les universitats a distància són un òrgan de coneixement i participació a nivell global. Es pot dir que aquesta és una causa més de la globalització? Pots viure a Barcelona, estar en un espai de debat sobre un tema que estudiïs o que t’interessi a Columbia, on els teus companys/es visquin a Boston, o Sidney, o a Buenos Aires?  

 

Trobo que és una molt bona idea, oferir a tothom qui ho vulgui i s’atansi a la universitat, la possibilitat de participar, aportar coneixement (també rebre’n), relacionar-se amb altres persones interessades en el mateix,… de manera gratuïta i accessible de manera lliura per a tothom.

 

http://www.elpais.com/articulo/educacion/Educacion/gratis/Internet/elpeputec/20071022elpepiedu_4/Tes

El futur del llibre, xerrades

Un cicle de xerrades de la llibreria Laie (c/Pau Claris, 85) sobre El futur del llibre:

Les noves formes del llibre (3 de novembre) amb carles Lindín del grup de recerca Hermeneia de la UOC i Damià Gallardo, llibreter de laie CCCB

Publicacions virtuals (17 de novembre) amb José Antonio Millán, escriptor i Jorge Carrión editor de la revista Quimera.Totes les sessions són a les 19.30h
 
Per si li pot interessar a algú…

 

Escoles virtuals?

Com publicava el diari electrònic La Flecha. Tu diario de ciencia y tecnología, el passat 16 d’octubre, no para de crèixer la tendència de moltes famílies a apuntar a les seves criatures, moltes d’elles molt petites, a les anomenades Escoles virtuals, centres educatius per Internet on són les famílies els que ensenyen als nens i nenes a utilitzar Internet i en bona mesura les noves tecnologies en general, perquè aquests assiteixin virtualment a les classes.

 

Les raons que molts pares i mares donen a favor d’aquest canvi, és que tindran als seus fills/es a casa, “controlats” (molts d’ells comenten el Bulling…), sabent en tot moment que se’ls ensenya, sent un ”ent actiu” en tot allò que els seu fill/a aprèn o deixa d’apendre, entre d’altres. I pel que fa al paper del professor/a, asseguren que poden donar una atenció més especialitzada als seus alumnes ja que fan un seguiment dia a dia i de manera individualitzada. Aquest ”nou sistema d’ensenyament” cada cop està més de “moda” als Estats Units i en aquest diari es comenta que la tendència a Europa anirà a l’alça.

 

Personalment, espero que aquest sistema no s’arribi a “poder triar” mai aquí, ja que considero que els nens i les nenes, a part d’apendre i anar acomulant coneixement, necessiten tant o més, la relació amb els seus companys/es de curs, una relació directe amb el seu mestre, poder experimentar, tocar, jugar… . Sino el que veig és que potser aquest nou model pot ser eficaç (tot i que m’agradaria poder tenir dades per a comparar) pel que fa a coneixements i currículum, però en criatures no crec que pugui ser gens bo. Cal que les noves tecnologies estiguin presents en les nostres escoles, però cal que sigui d’aquest manera?, ho poden apendre però a l’escola i d’una manera eficaç i útil? …

 

Pel que fa a nivell superiors (sense anar més lluny a la UOC), aquest sistema d’ensenyament a distància està molt ben plantejat i considero al ser estudis universitaris, els objectius de l’alumnat és radicalment diferent. però segueixo insistint:  

 

Com podem utilitzar i adaptar les TIC pels més petits?? només a les aules d’informàtica??…    

  

http://www.laflecha.net/canales/comunicacion/articulos/la-moda-de-los-colegios-virtuales