Author Archive for lardebol

Les universitats públiques catalanes treballaran en xarxa per ser un referent europeu

Molt bones companys. Us passo un link sobre una noticia que m’ha fet picar molta curiositat.

Les universitats públiques catalanes treballaran en xarxa per ser un referent europeu

 

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i les universitats públiques catalanes i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han signat un conveni per desenvolupar l’administració electrònica als centres universitaris, de manera que les universitats podran treballar de forma  conjunta i podran agilitar molts dels seus tràmits, com ara el registre de documents, l’arxiu, etc. Amb aquest conveni crea un pas definitiu en la construcció d’una xarxa i un projecte de futur entre les universitats públiques catalanes i la UOC. Els centres treballaran conjuntament per consolidar un sistema integrat d’universitats innovadores, que potencia els projectes en formació, la recerca i la transferència de coneixement. L’objectiu és esdevenir un referent de qualitat en el panorama universitari internacional, especialment a Europa, i alhora reforçar la seva important contribució al desenvolupament cultural, social i econòmic de Catalunya.

Amb aquesta unió es potenciaran molt més les xarxes i les estructures i serà molt més fàcil treballar en equip i establir una bona comunicació entre els dues institucions, a més a més  millorarà el servei d’atenció. Potser és tot un repte, però pot ser molt important per les universitats catalanes.

http://www.gencat.cat/diue/noticies/75242640.html

 

 

La reforma de la premsa escrita

 

Amb aquest article redactat per  la professora Cabrera veiem el plantejament de la idea i l’afirmació  que avui en dia ni la radio, ni la televisió, ni tant sols  Internet han fet fracassar a la premsa en suport  paper.

 

L’article ens comenta que avui en dia la indústria de la premsa als Estats Units  va patir un descens dels seus ingressos d’un 15% en 2008.  Degut  a que actualment, la informació gratuïta està en format online,  ofereix avantatges com formats de vídeo, text, so i fotografies. Per tant  la publicació digital és immediata i  interactiva en el intercanvi d’idees. A més a més  l’hipertext ens permet accedir a major informació que la premsa escrita.

 

Malauradament el problema és troba en que la gent està massa  habituada a llegir les noticies via online,  de franc i cobrar per a poder llegir aquestes noticies podria allunyar als lectors i privar als editors de webs de les vendes dels anuncis .

 

No obstant i per altre banda, la premsa escrita també ens presenta una sèrie d’avantatges. Des de tenir una àmplia distribució, la possibilitat de llegir el diari en qualsevol lloc , en cap moment no ens  cal disposar d’un ordenador amb connexió a Internet, ni wifi, compta a més amb una gran acceptació social, els usuaris de premsa escrita solen ser fidels al seu periòdic i manté una alta qualitat de redacció. I a la vegada és més fàcil que sigui accessible per als lectors, ja que molta gent, bàsicament la gent gran,  encara no te accés a Internet, i en molts casos tampoc sap com funciona Internet ni com utilitzar-ho i per tant els és molt més fàcil llegir el diari amb suport de paper.

 

Per tant podríem dir que  la premsa escrita  no està en cap moment en perill, malgrat que hi hagi  l’incorporació de Internet com mitjà de comunicació. Tot i que actualment la premsa ofereix en Internet els mateixos continguts que la seva versió impresa.  Internet s’hauria  de  poder plantejar la diferencia entre la  premsa de paper i la premsa online, tot creant i cercant continguts propis i diferenciadors,d’aquesta manera cada  mitjà es dirigeix a un tipus de públic diferent, i per tant a cada usuari els serà molt més senzill poder-hi accedir .

 

http://www.formapyme.com/articulos/39/0/748/Estrategia/La-ineludible-reforma-de-la-prensa-escrita.html

La terminologia de la societat de la informació

Hola a tots!

Fa dies que estava buscant noticies i informacions prou rellevants sobre la societat de l’informació. Tot fent recerca per Internet vaig trobar aquesta pàgina web que ens parla sobre la terminologia de la Societat de l’informació en la llengua catalana. Des del meu punt de vista cerc que és un tema prou important, ja que al llarg de tots aquets anys s’han anat creant noves paraules, més tècniques per a poder definir tot el nou llenguatge, la seva simbologia i el seu contingut.

 

El text es proposa una breu reflexió sobre l’evolució de les TIC i com s’ha hagut d’anar adaptant a tots els canvis la terminologia de la llengua catalana, tot fent buidatges, adaptant-ho al llenguatge de les TIC, adaptant les definicions, etc.. Fins arribar a crear un diccionari  complet i molt pràctic. Us passo l’enllaç i l’introducció del  text, és molt llarg però personalment l’he trobat molt complet i pràctic. I crec que ens ajudarà a assimilar moltes de les paraules i textos que anirem coneixent en mica en mica. Un diccionari terminologic de la Societat de l’ Informació és una eina molt útil per als mnostres temps.

 

Endavant.

 

LLuís.

Introducció

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha accelerat en els darrers anys l’aparició de noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques, etc. i ha introduït noves maneres de comunicar-se. La societat sorgida arran d’aquestes transformacions és la que anomenem societat de la informació (SI). Aquesta societat s’ha trobat, entre altres, amb el repte d’haver de designar conceptes nous, relatius a noves idees, objectes, productes, etc. provinents especialment dels àmbits de la informàtica, els videojocs, el multimèdia, la telefonia mòbil, les noves professions, Internet i les xarxes de telecomunicacions.

Al ritme accelerat d’innovació que caracteritza la SI, el TERMCAT s’ha proposat de fer-hi front, aparellant-hi un ritme de creació lèxica en català igualment ràpid. Els últims anys, el centre ha treballat en aquesta línia, recollint i estudiant els termes que designen els elements que possibiliten l’existència d’una societat basada en la informació i la comunicació. Això ha suposat posar en marxa no només els mecanismes de neologia terminològica propis de la llengua catalana, sinó també considerar una sèrie de fenòmens associats amb la creació de termes relacionats amb les TIC i, especialment, amb Internet. En aquest marc, han sorgit iniciatives terminològiques diverses, entre les quals destaquem el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Interneti, elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb el suport del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. L’obra ha nascut amb l’objectiu de reflectir els aspectes més rellevants d’aquesta SI i reuneix els termes principals que la caracteritzen. El procés de recerca seguit en l’elaboració del diccionari constitueix el punt de partida per a la reflexió i la redacció de l’article La terminologia de la societat de la informació.

El diccionari presenta gairebé 2.000 denominacions catalanes, ordenades alfabèticament, acompanyades de la categoria gramatical corresponent, la definició, les remissions entre termes (sinonímia absoluta o complementària, abreviació o sigla), quan n’hi ha, seguides de les equivalències en castellà, francès i anglès que s’utilitzen per a denominar un mateix concepte. Quan s’ha considerat necessari, es completa la informació amb notes de tipus conceptual, lingüístic o pragmàtic. Precedeix el recull terminològic una introducció explicativa sobre la naturalesa, el contingut i el maneig del diccionari, les abreviacions i l’arbre de camp; el segueixen els índexs d’equivalències en castellà, francès i anglès i l’obra es tanca amb l’apartat de bibliografia, on es dóna la referència de les fonts documentals utilitzades per a elaborar el diccionari.

La selecció de la terminologia s’ha dut a terme d’acord amb l’arbre de camp, que s’ha estructurat en tres grans apartats: infraestructures tecnològiques, societat i cultura. En l’apartat d’infraestructures tecnològiques es té en compte les xarxes de telecomunicacions (tipus i elements constitutius –senyals de transmissió, canals de distribució, dispositius de connexió i protocols) i els sistemes i equips de telecomunicacions (informàtica –maquinari, programari i suports d’emmagatzematge de la informació–, telefonia –components i tipus– i televisió –dispositius i tipus). La part de societat es fixa en la terminologia referent als serveis d’Internet, de telefonia i de televisió, en general, i, específicament, en relació amb els sectors de l’economia i l’empresa, l’enginyeria, la política i l’administració, les professions, la sanitat, els transports i les indústries de la llengua. El tercer bloc considera els termes relacionats amb la cultura i, en especial, amb l’oci i l’entreteniment, l’educació i la recerca i els mitjans de comunicació.

L’arbre de camp, que esquematitza l’estructura del tema del diccionari, ens ha servit per a definir-ne l’abast temàtic, controlar la pertinència dels termes seleccionats i assegurar-nos que s’hi inclouen els conceptes fonamentals de cadascun dels àmbits d’aquest gran camp temàtic que anomenem societat de la informació.

Val a dir que, malgrat que hem volgut fer un èmfasi especial més en els aspectes socials i culturals que no pas en els tecnològics (en general, ja més treballats des del punt de vista terminològic), a la pràctica el buidatge de termes d’aquells àmbits ha estat força difícil. Els documents que hem pogut utilitzar com a font de buidatge sovint no han estat textos veritablement tècnics, sinó declaracions d’intencions i propòsits, propostes de plans i estratègies. Han estat sovint textos en què no apareixen unes unitats lèxiques estrictament terminològiques, sinó usos de mots comuns de la llengua en què s’afegeix l’adjectiu electrònic, virtual, digital, etc. o en què el mateix context els situa en la dimensió de les TIC. D’altra banda, hem constatat que hi ha branques de les àrees de societat i cultura en què s’ha produït un desenvolupament més gran de les TIC i, per tant, s’hi ha generat un volum considerable de termes, mentre que en altres àmbits aquest desenvolupament és més incipient i, per tant, menor la neologia terminològica. A títol il·lustratiu, si bé en l’àrea de sanitat s’han recollit únicament 8 termes o en transports 9, en canvi, en indústries de la llengua el nombre creix fins a 37 o en economia i empresa i enginyeria s’eleva a 67 i 104, respectivament.

El pes terrible de la informació

 

 

Us passo el Link d’un article que va publicar un professor meu de la facultat al diari Última hora de Menorca, el passat dilluns 24 de novembre.

L’article ens explica una breu reflexió sobre el creixement de l’informació. Avui en dia ens trobem que s’està generant més  informació de la que podem assumir. És a dir  que la societat de l’informació consta de d’un excés d’ informació. Per tant avui en dia la nostra societat està rebent més informació de la que pot assumir. Ens trobem amb un greu problema, ja que aquest fet comporta que no tothom rebi l’informació al mateix nivell, comportant que hi hagi sectors de la nostra societat que quedin desinformats i a la llarga ens comporta un marginament. Un altre problema pot ser que amb aquest excés d’informació la gent interpreti de diverses maneres l’informació causant greus conflictes.

En definitiva tot aquest excès comporta un pes innecessari per a al nostra societat, una societat que de mica en mica s’està desnivellant.

Pensem-hi.

Última Hora Menorca / Lunes, 24 de noviembre de 2008 15 La tribuna

El pes terrible de la informació/ Jorge Franganillo

Ciència, tecnologia i cultura avancen a un ritme vertiginós. Tot evoluciona ràpidament i el canvi que això implica és una amenaça: cada cop necessitem més informació. Moltes de les decisions de cada dia estan condicionades per la informació que tenim a l’abast de la mà, i en interactuar amb el món que ens envolta, busquem de recolzar aquestes decisions en una informació que, com un bumerang, pot tornar-se en contra. Sovint es compleix la premissa essencial del minimalisme, segons la qual «menys és més», però la relació no és aquí proporcional: tan difícil és viure mancats d’informació com viure desbordats per la sobreabundància informativa. La falta de previsió de l’actual crisi financera és un exemple colpidor de com l’acumulació d’informació pot tornar-se en contra. La restricció al crèdit que avui apliquen els bancs es produeix quan hi havia més informació disponible que mai, però precisament l’excés d’informació emmascarava els senyals d’alerta. Ho deia James Powell, director de tecnologia de Thomson Reuters, a la cimera sobre Internet que s’ha celebrat aquest mes a San Francisco. L’empatx informatiu és un problema. La informació perd qualitats, no pot acomplir els seus objectius, es torna més nociva que profitosa. Genera angoixa perquè hi ha tanta informació que no es pot assimilar: l’excés d’informació incapacita per prendre decisions assenyades i, en conseqüència, l’estrès augmenta. Aquest estat que resulta de comptar amb massa informació per prendre la decisió correcta, o per romandre informats sobre un tema determinat, s’anomena sobrecàrrega informativa. El concepte ha estat encunyat pel pensador Alvin Toffler el 1970, però la societat xoca amb aquest fenomen des de molt abans. Ja l’any 1550, el teòleg Joan Calví es queixava que hi havia tants llibres que ni tan sols tenia temps de llegir-ne els títols. Des d’aleshores, la producció científica experimentaria un creixement imparable i exponencial: el nombre de revistes acadèmi-ques que es publiquen des del segle XVII s’ha anat duplicant cada quinze anys. I tal ha estat l’explosió de l’activitat bibliogràfica que ja el 1830 cap científic no podia pretendre estar al dia de tot el que es publicava sobre el seu camp d’interès. L’augment d’informació també ha comportat un increment dels canals de transmissió: el progrés ens ha dut els mitjans de comunicació de massa i la xarxa d’Internet. Aquestes dues fonts han resolt l’antiga trava de l’accés a la informació de forma global, però han posat obstacles nous. El progrés tecnològic ha fet tan fàcil produir, distribuir i obtenir informació que ha eliminat filtres, i ha reduït la «selecció natural» que temps enrere defugia de publicar allò que no es considerés prou significatiu. Com a resultat, ara hi ha una proliferació de continguts irrellevants, confusos i imprecisos, una boira tòxica que fa difícil veure el bosc a través de les fulles. La pol·lució informativa en què estem immersos fa difícil percebre senyals rellevants enmig del soroll, talment com la contaminació acústica. Aquesta infoxicació ens fa víctimes de la síndrome que el psicòleg David Lewis va anomenar fatiga informativa: l’exposició a un excés d’informació minva la capacitat de resoldre problemes i causa símptomes com ara estats d’ansietat, dèficits d’atenció, fallades de memòria i pèrdua de vista. Escapar-ne no és tasca fàcil. D’informació, tant si hom cerca com si no, cada dia en cau un allau. Rebem impulsos de tot arreu: les comunicacions personals, la publicitat, els mitjans de comunicació… En l’àmbit personal ens podem prendre la llicència d’ignorar una part d’aquest torrent informatiu per evitar l’ofec. En l’àmbit laboral, en canvi, la informació es considera un factor d’èxit i, encara que n’hi hagi massa, els treballadors no es poden permetre d’ignorar la informació que supera el límit. I aquesta pressió retarda decisions importants, o fa que se’n prenguin sense prou reflexió. La ineficiència a què l’excés d’informació ens aboca està associada a la fricció informativa que sol haver en l’entorn laboral: cal atendre interrupcions constants que dispersen l’atenció i augmenten la fatiga. La fricció, segons explica la física, és una força que malgasta energia. Certament, l’energia física i intel·lectual que consumim per obtenir la informació correcta queda desaprofitada si no se’n fa alguna cosa útil. La complexitat i la sobrecàrrega informativa són, al cap i a la fi, fenòmens abstractes. El nostre entorn, variable com és, fa difícil copsar-los i processar-los amb eficàcia. I la tecnologia no pot fer-hi gaire: ens ajuda a ser més productius, això sí, però ni tan sols els sistemes més sofisticats poden combatre l’excés d’informació, perquè aquesta continuarà multiplicant-se amb més rapidesa que la nostra capacitat de gestionar-la. Per tant, hem de fer-nos la idea que gestionar informació serà cada cop una part més important de la nostra vida. Professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona L’excés informatiu és tan perillós com la manca d’informació»

Lluís Ardèvol Julià

Privacitat amenaçada

Us passo el link sobre un article molt interessant que es va publicar a la Vanguardia el passat dilluns 17 de novembre. “ Privacidad Amenazada”

 

Privacidad amenazada

Las redes sociales contienen datos de sus usuarios que cualquiera puede aprovechar

17-11-2008 - Todo el mundo puede tener un mal día, pero el que tuvo el pasado 21 de agosto Kyle Doyle, australiano de 21 años, fue de campeonato. Salió la noche anterior con sus amigos y por la mañana tenía tal resaca que llamó a su jefe del centro de llamadas en el que trabajaba para decirle que estaba enfermo. Quedó excusado de ir a la oficina, pero cometió el error de escribir su trastada en Facebook: “Kyle Doyle no va a trabajar, sigo de resaca. Malito, bieeeen”. Su jefe lo leyó en la web y, como es natural, acabó despedido.

Facebook, MySpace, Hi5, Tuenti… Todas son redes sociales, con diferentes características y niveles de privacidad, pero todas comparten el hecho de que una serie de datos personales, en diferentes grados, están disponibles como en un escaparate. Alguna, como en el caso de Tuenti, parecen tratar en serio la protección de los datos de sus usuarios. Otras, en cambio, tienen pocas consideraciones ante la posibilidad, por ejemplo, de acceder a la libreta de direcciones del ordenador para enviar invitaciones.

Las agencias europea y española de protección de datos alertan a los usuarios de este tipo de páginas de que deben ser muy cuidadosos con la información que dejan, porque puede ser utilizada por terceros. El uso fraudulento de esa información, ya sea por parte de empresas en su estrategia comercial o gente con intereses más oscuros, amenaza la privacidad de las personas.

La agencia europea, Enisa, ha enviado al Ejecutivo comunitario 13 recomendaciones para que actúe. La conclusión fundamental que se desprende de su análisis es que hay que informar a la gente sobre cómo la utilización de sus datos puede afectarles en su vida cotidiana. Por ello, piden a la Comisión Europea campañas pedagógicas en diferentes ámbitos, incluido el de la escuela.

Enisa propone que la política de privacidad y seguridad de las empresas de internet se vea incentivada o penalizada en función de sus garantías reales sobre la protección de los datos de sus usuarios. Según la agencia, las personas tienen derecho a saber “lo que saben las compañías sobre ellos”. La agencia reclama también una legislación clara sobre seguridad que permita a las autoridades y los individuos identificar los problemas y reaccionar ante ellos.

Una de las recomendaciones más novedosas es que la Comisión Europea estudie la posibilidad de aplicar la noción de territorio a la sociedad de la información. De esa forma, se extendería al mundo on line, por ejemplo, el principio legal de santuario que se aplica habitualmente a la residencia. En definitiva, instrumentos legales e información.

La Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) también le ha visto las orejas al lobo, y avisa de que la creciente popularidad de las redes sociales ha creado una situación preocupante. Una reciente resolución de las autoridades de protección de datos de 37 países reunidas en Estrasburgo alerta de que “los datos incluidos en los perfiles de las redes sociales pueden filtrarse fuera de ellas cuando son indexados por los buscadores”.

Las autoridades de esos países concluyen que hay “poca protección frente a la copia de todo tipo de datos personales” en los perfiles de los usuarios de las redes sociales. Entre los riesgos potenciales, destacan “la práctica de responsables de personal de algunas empresas que investigan los perfiles de candidatos a un puesto de trabajo o empleado”.

Otro caso es el uso de la información por parte del mismo proveedor de la red social “para emitir mensajes de marketing personalizado a sus usuarios”. La convención de países sobre protección de datos alertó también sobre “el incremento del fraude de identidad”. Las autoridades exigen ahora a los proveedores de las páginas sociales que informen de forma transparente sobre el tratamiento de los datos y que mejoren el control que los usuarios pueden tener de los datos propios, permitiendo, por ejemplo, restringir

“la visibilidad completa de los perfiles”. Una de las grandes recomendaciones de las autoridades a los usuarios es que eviten poner sus nombres reales y que utilicen seudónimos aunque la página, en principio, no lo permita.

El presidente de la Asociación de Internautas, Víctor Domingo, recuerda que “la obtención de datos personales es uno de los grandes objetivos de la ciberdelincuencia”. Domingo señala que, junto a la existencia de gente interesada en hacer un uso fraudulento de los datos de las personas, muchos usuarios de estas webs no actúan con la debida cautela: “Un aspecto que nos preocupa es la falta de información y la despreocupación que tiene mucha gente a la hora de dejar sus datos a la vista de cualquiera”.

La Asociación de Internautas ha pedido a la AEPD que emprenda amplias campañas “para informar a los usuarios de sus derechos, porque hay un gran desconocimiento”. Domingo avisa de que “el desarrollo de las redes sociales va muy por delante de la legislación”, por lo que le preocupa que el planteamiento de la autoridad se limite a “entrar y empezar a multar”. “Los políticos - afirma- con esto están absolutamente despistados y pueden pasar de la barra libre para todos a interceptar comunicaciones e intentar cerrar webs”.

La prueba de que los usuarios son los que pueden cambiar el panorama se dio hace un año, cuando Facebook retiró el funcionamiento por defecto de su sistema de recomendaciones Beacon. Este registraba las compras de los usuarios en algunas webs para hacer sugerencias a sus amigos. Un grupo de usuarios indignados reunió 50.000 firmas y logró que ahora Beacon sólo funcione si se da consentimiento expreso.

FRANCESC BRACERO
La Vanguardia

 

http://www.comfia.info/noticias/45691.html

 

Aquest article ens argumenta una realitat molt quotidiana dels nostres dies. La nostra privacitat, la nostra intimitat corre perill. Molt de nosaltres avui en dia vivim immersos i viciats dins de les noves tecnologies, blogs, pàgines personals com ara el facebook, info-hi on podem transmetre els nostres sentiments, publicar dades, fotografies i sobretot mostrem i posem a les mans de persones no desitjades dades nostres molt importants. Per tant podem veure clarament que malgrat els avenços, continuem desprotegits i desinformats, no hi ha una politica de privacitat.  Tal i com vaig comentar a l’anterior comentari del blog , seguim utilitzant internet amb finalitats poc comunes i poc lucratives. Bàsicament com mitjans de diversió i de difusió de la nostra imatge sense tenir en compte que molt bona part de la nostra informació i intimitat està en perill. Si ens hi fixem en el contingut dels blocs hi podem trobar dades de e-mails, direccions de carrer, números de telèfon, una autèntica temptació, i a més a més com no les típiques trampes i estafes on sempre et volen treure calers.

 

Hem de vigilar i no fiar-nos de les aparences i sobretot no mostrar i publicar dades importants nostres. Ja que molta gent utilitzar la societat de l’informació per obtenir beneficis propis i ara més amb els temps que corren.

 

 LLuís Ardèvol Julià

La mort dels blogs.

Molt bones a tots, us adjunto una  notícia molt curiosa i molt interessant.

LLuís

La mort dels blogs.

Com a bon aficionat a l’escriptura i a internet  fa dies que consultant un dels meus propis espais personals, el ja famós i reconegudísism facebook, vaig he trobat penjat  el comentari d’ una notícia que ens parla sobre la fi dels blogs, fotologs i demés parents llunyans.
La notícia titulada Twitter, Flickr, Facebook Make Blogs Look So 2004 va ser penjada al  facebook d’un professor meu de biblioteconomia en Jorge Franganillo, tot fent un breu comentari: Los blogs son una herramienta de publicación pasada de moda, un fenómeno de 2004 superado por el exceso de publicidad y falto de originalidad. La blogosfera se ha llenado de basura, publicidad encubierta, opiniones copiadas de otros webs y noticias sin sustancia.

La notícia ens convida reflexionar  a fons sobre l’ús d’aquestes eines tan peculiars i a la vegada tat famoses.  La reflexió ens argumenta que avui en dia  ja no és una bona idea continuar escrivint i crear blogs, degut que l’informació que s’hi penja és molt dubtosa i a vegades d’una qualitat molt relativa.  A més a més molts persones i expertes  estan comentat que troben que l’ús d’aquesta eina és molt impersonal, que no compta amb una intimitat i que molts cops es mostren insegurs. I per tat molt a l’abast de la mà dels hackers .

El text també ens parla d’altres pàgines similars com ara: YouTube, Flickr, tot argumentant  que són pagines amb un fàcil accés i per tant que s’hi  pot penjar tot tipus d’informació. Per tant estem exposats a tota mena d’informació sigui real o no, i en molts casos la majoria d’aquesta informació és de segona mà  i no s’especifica la font originaria. Per tant te tots els números que sigui dubtosa. A més a més si ens posem a repassar  la majoria dels textos, trobem que  no són gaire intel·ligents, que només s’escriuen  comentaris absurds sense gaire importància , que una gran part no són textos importants, amb un contingut important d’informació.
Avui en dia la majoria de les persones viuen pendents d’internet , dels blogs, del youtube, del Facebook, sense adonar-se  del que passa al seu voltant. És la seva font d’informació principal, tot ignorant les  autèntiques i veritables fonts d’informació, la premsa. Tal com podem veure per a molts  la Societat de l’ Informació només està present a internet, no llegeixen la premsa diària, no escolten  les notícies. Per tant quin nivell d’informació tenen. Aquest text que us he citat ens explica que la majoria de la esperones usen les eines  d’internet amb fins poc normals. No hi ha una coherència amb l’informació que es penja, fixem-nos només per posar exemple amb els famosos fotologs, la meitat dels comentaris no són lògics. On estem anant a parar? Estem utilitzant malament un eina important per a la Societat de l’Informació, una eina que ens podria aportar molts beneficis i estem deixant que s’usi malament . Siguem realistes internet és i continua sent una eina essencial per a la Societat de l’Informació, pel seu ràpid accés, actualització, realment val la pena que l’utilitzem d’aquesta manera? No Seria millor fer-ne un us coherent i així tots en sortiríem una mica més beneficiats¿? Pensem-hi!

 

Us adjunto el link amb la pàgina on surt el text publicat en anglès.

http://www.wired.com/entertainment/theweb/magazine/16-11/st_essay

LLuís