A hores d’ara, segurament, tots haureu vist el llançament de sabates del periodista iraquià Muntather Zaidi contra el president dels EUA George Bush i haureu llegit més d’un article sobre el tema. Per si algú no en sap res, pot llegir la notícia a Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3180985

Aquest periodista ha esdevingut un heroi als ulls de molta gent, tant musulmana com no, al seu país i a la resta del món i no paren de comentar-se detalls al voltant de la qüestió. Per exemple, també a Vilaweb i a La Flecha s’informa d’un joc d’Internet creat als dos dies de l’incident per Alex Tew, un jove anglés de 24 anys, en què és un mateix el que li pot tirar la sabata al cap:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3209820

http://www.laflecha.net/canales/curiosidades/noticias/sock-and-awe-el-juego-online-para-tirarle-zapatos-a-bush?_xm=rss

El joc, Sock and Awe! http://www.sockandawe.com/ , aprofita el nom que els militars nord-americans van donar a l’estratègia usada en la primera fase de la guerra d’Irak (per entendre millor el significat, us passe un enllaç amb una possible traducció a l’espanyol

http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=878926).

A més del resultat de cada sessió, s’indica el total d’impactes de sabata rebuts per Bush des de tot el món, mentre escric açò ja en són 46.638.795, segur que quan envie el post en seran més. També informa dels 10 països més actius. De moment els tres primers són EUA, França i Austràlia.

Crec que l’èxit del joc a escala planetària lliga amb el comentari de Manuel Castells sobre les movilitzacions socials del segle XXI. Moltes persones que vam eixir al carrer per oposar-nos a la guerra d’Irak, en el seu moment, ens hem identificat amb el gest de protesta i de ràbia del periodista, perquè tot i no acceptar la violència com a forma de solucionar els conflictes, què suposen un parell de sabates enfront de l’enorme quantitat de morts i destrucció que ha portat la guerra? Per això, malgrat que acabem de saber tots que es tracta de l’insult més greu per a un musulmà, Bush (que no va poder enganyar a l’opinió pública mundial, ja que a més dels mitjans tradicionals, que en molts casos feien seguidisme de les opinions oficials dels EUA, la gent va poder informar-se de primera mà gràcies a Internet), ara en comptes de fer llàstima i rebre el suport que sempre mereix una víctima, fa riure no només als internautes, sinó també als altres mandataris internacionals. Com a mostra ací teniu el titular, l’inici de la notícia i l’enllaç amb el diari mexicà La Jornada:

http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2008/12/17/no-tiren-los-zapatos-dijo-en-broma-lula-a-periodistas-en-sala-de-prensa

“No tiren los zapatos”, bromea Lula da Silva en conferencia de prensa

AFP

Publicado: 17/12/2008 12:41

Costa do Sauipe. “No tiren los zapatos”, les dijo en broma el presidente brasileño, Luiz Inacio Lula da Silva, a los periodistas que asistían a la conferencia de prensa final de la Cumbre América Latina-Caribe, en referencia a un incidente que vivió el domingo pasado el presidente George W. Bush.

La ocurrencia del mandatario brasileño fue recibida con una carcajada por el grupo de comunicadores que se aprestaban a seguir una conferencia de prensa con varios presidente en un exclusivo hotel del balneario de Costa do Sauípe, en el norte de Brasil.

Luego de que cesaron las risas, el mandatario complementó todavía en broma: “aquí hay mucho calor. Si se sacan los zapatos, se va a sentir el olor por el calor de Bahía”.

Hola,

Manuel Castells en la pàgina 38 de La Sociedad red diu:

Aunque la ingenieria genética suele considerarse como un proceso independiente de la revolución de la tecnología de la información, no lo es.

És un comentari que em va fer reflexionar, així que quan vaig veure la portada del número de setembre-novembre 2008 de la revista MUFACE dedicada al tema de les noves fronteres de la medicina no vaig dubtar gens en llegir l’article. El trobareu en aquest enllaç:

http://www.map.es/gobierno/muface/index.htm

Parla, entre altres aspectes, de nanotecnologia, xips d’ADN (un instrument clau en la investigació genòmica), robòtica i cirurgia a distància i acaba amb una entrevista a Javier Tamayo, investigador del Instituto de Microelectrónica del CSIC, a Madrid, us copie la primera pregunta i la primera resposta:

Aunque la Nanotecnología no es una ciencia nueva, sus aplicaciones prácticas empiezan a conocerse ahora. ¿Cómo ve usted el futuro en el campo de la Medicina?
Efectivamente, los primeros estudios a escala nano datan de los años ochenta y empiezan a realizarse para conseguir circuitos eléctricos y memorias de computación más pequeños. Sin embargo, tal vez sea el campo médico en el que se han producido avances más espectaculares. En el campo diagnóstico, los avances se han producido en técnicas como los escáneres o las famosas resonancias magnéticas nucleares, pero también se han producido los primeros avances en el tratamiento que pueden ser vitales para el devenir de algunas patologías.

El diagnòstic ja es pot fer abans i amb més precisió gràcies a la informació que s’obté amb les noves tecnologies. I l’article també destaca que tant la Comunitat Europea com l’Estat espanyol promouen iniciatives en el camp de la nanomedicina que atrauen a molts investigadors, pense que això és molt positiu perquè permetrà que cada vegada arriben més prompte a la vida diària de la gent els resultats de l’alta investigació.

Neus