El passat dia 18 de maig l’edició digital del diario ABC publicava un article que sota el títol “Obama logró en Internet el 67% de la recaudación para su campanya” comenta les declaracions fetes per l’estratega del Partit Demòcrata nordamericà Rafah Harfoush, en una masterclass al BDigital Congress celebrat a Barcelona aquells dies.
Aquesta noia de 25 anys havia estat convidada pel Partit Demòcrata a participar a la campanya presidencial d’Obama, per aportar el seu coneixement de les xarxes socials a internet i explorar les possibilitats d’actuació a Facebook, MySpace o Twitter, a més dels blocs.
El partit va explotar com ningú fins ara en política les possibilitats de les xarxes de proximitat i les noves tecnologies. 95 persones van treballar per a la seva pàgina web, es van penjar 800 videos promocionals i va comptar amb 20.000 grups de recolzament a Internet. Són només algunes mostres del que molts han denominat “presidencia YouTube”, i que tan bons resultats va donar a la campanya d’Obama i el seu partit.
Les campanyes polítiques que han vingut a continuació a tot el món han volgut imitar aquesta manera d’aprofitar els recursos d’Internet, de fet a la campanya de les eleccions europees veiem una incorporació important dels enllaços a xarxes socials des de les pàgines principals dels partits, com descriu detalladament l’analista Antoni Gutierrez Rubí al seu article Las redes sociales en las elecciones europeas (Abril 2009), però a casa nostra hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar, cap dels partits aconsegueix mobilitzar la gent ni una petita part del que va fer Obama.
Potser la resposta la trobem a partir dels postulats de Manuel Castells quan descriu les diferències que hi ha entre moviments socials i partits polítics en l’ús d’internet. Obama va aconseguir “comunicar” un missatge de canvi, una crida als valors, principis i idees com diu Castells que fan els moviments socials. I a casa nostra continua sent un missatge vertical que en cap moment convida a un lema tipus “Yes we can”.
Els dos partits principals es continuen barallant entre ells, com ha dit algún company, només sentim que si avions que si vestits i del programa poca cosa. I els més petits tampoc aconsegueixen fer arribar una proposta concreta i engrescadora de canvi.
Tornant a la conferència de l’estratega americana hi ha una frase que hauria de fer pensar als polítics sobre el grau de credibilitat que tenen a la societat. “Va ser una campanya de marca i disseny (…) aconseguint que la gent s’impliqués, sortís al barri, es conegués i recaptés fons” i conclou “com si no fos per a un polític.”
Llavors … ens pretenen de nou vendre la moto amb les xarxes socials o no?
Comentaris recents