Author Archive for mmascolomer

Fishing

En el meu tercer post, m’agradaria parlar del “fishing”, una modalitat d’estafa a través d’Internet, que malauradament va en augment. Cada vegada és més habitual trobar-se amb situacions “fishig”. Aquesta acció fraudulenta, es basa en aconseguir les claus d’accés de comptes bancaris, targetes de crèdit, etc. amb la finalitat d’extreure’n el màxim de diners d’una persona. Es solen enviar més freqüentment per correu electrònic, encara que també se’n poden rebre a través d’una trucada, per sms o entrant per equivocació en una pàgina falsa d’una entitat bancària, etc. El contingut del correu electrònic vol simular un missatge d’un banc real), d’una empresa, etc. on sempre demana que introdueixis les claus d’accés per motius de seguretat, omplir formularis per enquestes, etc. La interfície sol imitar tant com pot, o fins i tot amb exactitud, la interfície real, així dóna sensació de seguretat.

Si proporciones el password, els estafadors saben les teves dades privades i poden efectuar un traspàs de diners indegut, del qual la víctima se’n adonarà després.

 

Hi ha maneres de sospitar que un missatge rebut pot tractar-se de “fishing”. Per exemple: accedir sempre al compte a través de la pàgina oficial del banc, mai a través d’un enllaç, etc. De normal, les entitats bancàries, botigues virtuals, etc. mai demanen les claus d’accés, no seria lògic. Un element per sospitar, és que poden haver-hi faltes d’ortografia en el missatges. O sinó, hi ha programes que en detecten.

 

És freqüent trobar notícies sobre “fishing”. Un exemple és la notícia del diari El País, sobre el desmantellament d’una xarxa d’estafadors a Alacant (València), els quals van ser detinguts per denúncies de víctimes que van detectar moviments bancaris no autoritzats provinents dels seus comptes bancaris.

 

Un altre cas, és el que va alertar el Servei d’Informació de la UOC sobre la circulació d’un correu fraudulent, el qual es demanava les claus d’accés dels estudiants, docents, etc. al campus virtual, i que s’havien d’enviar a support@uoc.edu.cat. El missatge d’avís informava que la UOC mai demanaria el password dels membres de la universitat.

 

Per acabar, és important estar al cas de les accions que realitzem per internet, sobretot si inclouen transaccions monetàries, ja que molt fàcilement les víctimes podem ser nosaltres.

LinkedIn: xarxa professional

El meu segon article, va dedicat a comentar la xarxa social LinkedIn que permet elaborar el currículum personal a Internet. D’aquesta manera, et dónes a conèixer, contactes  amb altres persones del teu àmbit professional. En definitiva, estableixes relacions professionals.

Per entrar a LinkedIn, és necessari registrar-se com a usuari. El primer apartat que ens trobem a LinkedIn, ens permet editar un perfil professional fent constar, a grans trets, l’empresa on treballes, experiència laboral, estudis realitzats, recomanacions, contactes, si es disposa de pàgina web o bloc propi, afegir el canal de Twitter i modificar la direcció que es mostrarà públicament de LinkedIn. També es poden afegir aplicacions detallar més el perfil, amb la finalitat de donar a conèixer l’activitat personal a la xarxa, mostrant presentacions virtuals a Slideshare, sincronitzar el bloc de Wordpress, etc. 

Seguidament, es mostra una ampliació de la informació donada abans. Per exemple, es mostra el càrrec que s’ocupa dins de l’empresa, si es treballa en àmbit públic o privat, si és negoci propi, informació específica sobre quins estudis universitaris s’han cursat, any d’expedició del títol o si s’està cursant, cursos en els quals s’hagi participat, etc.

Al final de tot, hi ha dos blocs, un anomenat “Información addicional” per donar a conèixer interessos personals, si es forma part d’algun grup o associació, si s’han rebut premis i honors, etc.  I un segon, que fa referència a la “Información personal” com el telèfon, l’adreça de correu electrònic i la postal, la data de naixement i l’estat civil.

El segon apartat,  “Contactos” mostra una llista amb tots els contactes de LinkedIn ordenats alfabèticament. Una altra amb contactes que no estan a LinkedIn. També es poden organitzar els contactes amb carpetes, etiquetes i descripcions per recuperar-los en algun moment (aquesta opció és de pagament “Premium” encara que disposa d’una demo de prova).

El tercer apartat, “Buzón” serveix per gestionar els missatges, recomanacions, invitacions, avisos, etc. als contactes de LinkedIn.

Per acabar, LinkedIn és una bona eina per difondre el teu currículum arreu del món a través d’Internet. És interessant que la opció de tenir el currículum en un altre idioma.

 

 

 

 

 

 

Google Earth

En la meva primera aportació, m’agradaria parlar de Google Earth, una aplicació gratuïta que proporciona Google per visualitzar un mapa de tota la superfície terrestre amb vista satèl·lit. La primera opció de cerca, s’escriu el nom de la població en un cercador o simplement et mous per la superfície fent girar el globus terraqui.

La segona opció, és buscar l’emplaçament d’un negoci (restaurants, hotels…) escrivint el nom del negoci i el carrer on es troba (en el cas que se sàpiga). La tercera opció, és establir una ruta d’una població a una altra, indicant el carrer que es parteix i el de destí. Llavors, apareix una línia que marca la ruta que s’ha de seguir. A més a més, informa dels carrers que s’ha de passar, els quilòmetres, etc. Es pot crear una llista anomenada “Mis lugares” on es poden guardar noms de poblacions visitades.  

 

Per moure’s per la interfície, hi ha una aplicació amb els símbols + i per apropar-se o allunyar-se del mapa. També, unes fletxes per desplaçar-se en qualsevol direcció, per veure el mapa amb vista d’ocell o inclinar-lo verticalment per veure els relleus de les muntanyes, edificis en 3D, etc.).

 

Google Earth proporciona moltes altres eines. Per exemple, es poden veure fotos de Panoramio, vídeos de Youtube, informació de la Wikipedia, del temps, del trànsit, les fronteres entre països…

Unes altres aplicacions interessants són: veure alguns edificis en 3D com per exemple a Manhattan (Nova York); l’ús de l’Street View, que es tracta d’una seqüència d’imatges que permet estar virtualment a peu de carrer (de moment només es pot utilitzar en determinades cituats); també es pot veure una reproducció virtual de la Roma antiga (Ancient Rome) amb molta informació sobre l’època; el Google Ocean (espècies marines, localització de vaixells enfonsats, etc.); i sobrevolar la Terra amb un simulador de vol, del qual es surt  i s’aterra en aeroports reals.

 

Per acabar, considero que Google Earth és una bona eina per conèixer el món mitjançant fotos, informació, vídeos, aplicacions, etc. concentrades en un mateix lloc.