Author Archive for Imma Piñas

Cibercondria

A principis de novembre el meu fill de 16 anys va tenir un petit accident jugant a futbol i la conseqüència va ser una fisura a la melsa. Van ingressar-lo a la UCI i a les poques hores, família i amics, teníem a les nostres mans fulls i fulls d’informació sobre la melsa, les fisures, la seva extiparció… Cadascun per la nostra banda havíem estat consultant a Internet i teníem material suficient (fiable o no és una altra qüestió) per a fins i tot participar en un congrés.  Ja llavors em va sorprendre la reacció unànim que vam tenir tots. Aquests darrers dies m’ha vingut al cap perquè he llegit en diverses ocasions articles i informació sobre una nova patologia anomenada cibercondria; pensant que era un terme nou del qual hi hauria poca informació vaig introduir la paraula a un cercador i em van sortir…70.500 resultats!

L’any 2001 es va batejar amb aquest nom a una varietat de la hipocondria: la persona afectada busca els símptomes de la seva malaltia a la xarxa i a partir de la informació que troba realitza el seu propi diagnòstic.  Això té diverses conseqüències: automedicació, augment de l’ansietat a l’identificar els seus símptomes amb el de malalties greus i visites continuades als especialistes amb la pèrdua de temps i de diners que això suposa. Una de les solucions passa per informar als pacients d’aquesta dolència dels llocs web on poden trobar informació fiable elaborada per metges.

De tot això voldria destacar tres punts: d’una banda el fet que molts dels neologismes que apareixen actualment estan directament relacionats amb les TIC, de l’altra el canvi d’hàbits de la societat a l’hora de cercar informació i la substitució de diversos tipus de fonts (llibres, informació facilitada via oral per persones expertes…) per una única que és Internet i, en darrer terme, el tema tan tractat a debats i articles, la gran quantitat d’informació que en pocs segons tenim a les nostres mans que bé perquè no podem (manca de temps) o bé perquè no en sabem (manca de formació sobre el tema) som incapaços de destriar i assimilar convenientment. L’excés pot ser perillós.

 

La publicitat “online” superarà els 700 milions l’any 2008

Segons l’article La publicidad ‘online’ superará los 700 millones en 2008 aparegut a El País, l’any 2008 la publicitat a Internet s’espera que superi els 700 milions d’euros i les inversions en aquest mitjà se situïn per davant d’altres com la ràdio, les revistes o els panels publicitaris. L’any 2009 és probable que es converteixi en el tercer mitjà publicitari, per darrera de la televisió i els periòdics.

Any rere any les inversions han anat augmentant passant dels 71,2 milions que es van gastar el 2002 als 482,42 del 2007. Mentre que l’any 2002 representava l’ 1,32 % de les inversions publicitàries, s’espera que l’any vinent representi el 10 %.

El perfil del consumidor està canviant i s’apropa a Internet en substitució de la televisió, els periòdics o d’altres mitjans d’informació. Internet s’ha convertit en un poderós mitjà de comunicació i en aquests moments té entre els seus usuaris un ampli ventall representatiu de la societat actual. Els sectors empresarials que aprofiten més el suport publicitari d’Internet són el de turisme i viatges (16,93%) i les finances (13,11%). S’espera que l’augment de les inversions publicitàries en Internet serà paral·lel a la revolució tecnològica de la xarxa i l’augment d’usuaris.

Aquest canvi de dinàmica és resultat d’estudis que demostren l’efectivitat de les campanyes publicitàries en els diversos mitjans; el fet que les empreses i els responsables de màrketing d’aquestes estiguin variant les seves estratègies i es decantin cada vegada més cap a la publicitat “online” reflexa una realitat social: la progressiva implantació d’Internet com a mitjà d’oci i d’informació. Crec que no hem de menysprear, però, el poder de convocatòria que té encara la televisió.

Canvis socials i revolució tecnològica

Tot i que es van publicar al mes d’agost hi ha dos articles (els adjunto al final del post) apareguts a La Vanguardia que m’agradaria comentar en aquest blog perquè fan una petita anàlisi d’alguns canvis socials lligats a la revolució tecnològica i els considero totalment actuals.

Amb el títol “Generación multitarea” i “Más dispersos, menos eficientes” es fa un repàs a totes les activitats que qualsevol adolescent fa simultàniament al seu ordinador: deures, parla pel messenger, participa a un xat, escolta música, descarrega una pel·lícula… Aquesta generació rep diferents noms: “multitask”, “nadius digitals” o “generació Google”.

Diferents estudis sobre el tema ja demostren que aquesta nova forma de treballar afavoreix la capacitat d’aprenentatge, però aquest aprenentatge és molt superficial i no hi ha una consolidació dels coneixements.

Segons el psicòleg David Meyer, de la Universitat de Michigan, la “multitask” “puede ayudarnos a ser más efectivos en determinadas habilidades, pero advierte que quienes efectúan varias actividades a la vez segregan más adrenalina y hormonas que favorecen el estrés, lo que puede originar a largo plazo problemas de salud, al tiempo que contribuye a la pérdida de la capacidad de memoria”.

Aplicant aquestes conclusions a la nostra pròpia realitat s’observa, segons l’opinió de molts docents, que els joves volen obtenir resultats ràpidament i sense esforç i que no ha millorat la seva capacitat de treball.

El més greu, però, és la gran quantitat d’hores que els adolescents estan “enganxats” a l’ordinador en detriment de les relacions amb la pròpia família. Ara bé, ens hem de preguntar si el canvi social (pares més enfeinats, amb menys hores per dedicar als fills) és el que ha donat embranzida a la utilització de les noves tecnologies dins l’àmbit familiar o la seva introducció ha determinat un nou tipus de relació dins la llar.

Potser una mica de tot!

generacion-multiarea

dispersos