En el programa Millenium del Canal 33 del passat 21 de maig, es presentà el llibre de Carmen Pardo, professora agregada de filosofia i doctora en filosofia per a la Universitat de Barcelona, Las TIC: Una reflexión filosòfica.
El llibre presenta un assaig sobre com les tecnologies de la informació i la comunicació han transformat la producció i transmissió del saber així com s’interroga sobre la relació amb la tècnica i els seus nexes amb el sistema econòmic, polític i social en el que es troba.
Aquesta obra resulta interessant per tal de poder veure com, des de la disciplina filosòfica, es debat el tema de les tecnologies de la informació i la comunicació i la transformació de la societat en la nova societat de la informació.
Accés al fragment de l’entrevista disponible a: El rendiment de la Cultura - Millenium
Dead Cat Bounce
s’utilitza, en l’argot financer i borsàtil, quan el mercat o una acció en particular, ha tingut un descens pronunciat sense que això suposi el principi d’una pujada. La tradicció literal seria “el rebot del gat mort” i fa referència a la creença popular que fins i tot un gat mort llançat des d’un desè pis al arribar al terra, rebota.
Aquest suggerent títol és l’escollit per una obra de teatre de Chris Kondek que s’escenifica del 21 d’abril al 8 de maig i del 19 al 22 de maig a l’espai lliure del teatre lliure de Barcelona. La peça tracta sobre els diners, la circulació monetària internacional, el poder, les companyies, l’especulació, la cobdícia i la por. A cada representació s’inverteixen els diners de taquilla a la Borsa de Nova York per via electrònica (a l’hora europea de l’espectacle és l’hora dels tractes a Wall Street). L’objectiu és obtenir un 1% de benefici durant l’espectacle. Si s’aconsegueix, es comparteixen els guanys amb el públic (després de tot, són els seus diners). Si no, fent com tothom s’atribueix el resultat a la mala sort o al destí.
L’obra és un bon exemple de la flexibilitat laboral característica de la nova economia del coneixement a més ofereix un espectable divertit i, especialment original que, segur, no us deixarà decepcionats.
En relació amb la transformacions de les ciutats en la societat del coneixement, considero molt interessant recomarnar el llibre Les ciutats creatives de Richard Florida.
Richard Florida, urbanista i professor de Negocis i Creativitat a l’Escola Rotman d’empresarials a la Universitat de Toronto, és un dels intel•lectuals del moment a Estats Units a partir de la seva teoria sobre el concepte de la nova classe creativa recolzada en les tres T: el talent, la tecnologia i la tolerància.
En Les ciutats creatives, Florida ens mostra com amb la societat del coneixement els estats han deixat de ser les unitats econòmiques per a donar pas a les megaregions. Les megaregions ,constituïdes per un conjunt de ciutats o territoris, són els centres de l’economia del coneixement i, per tant les que constitueixen el motor real de l’economia mundial. Les variables que analitza Richard Florida per a trobar aquestes megaregions són : infraestructures, comunicacions, patents que han sol•licitat i les persones que hi treballen – oportunitats laborals.
L’autor proposa les variables que cal tenir en compte a l’hora de classificar les megaregions: d’entrada, el volum de producció i l’especialització sectorial; però també característiques de tipus social com el preu de l’habitatge, la seguretat, els amics, l’accés a la cultura i factors més intangibles com la bellesa estètica de l’indret o la personalitat de les ciutats. Tot plegat converteix l’indret on vivim en una tria crucial per trobar la felicitat, ja que hi ha megaregions indicades per a parelles heterosexuals, gais, solters i, segons l’etapa de la vida que es viu i el pressupost amb què es compta.
En una classificació sense precedents, Florida situa l’eix Barcelona-Lió, ramificat fins a València i Marsella, com l’onzena megaregió mundial, just darrere de les grans megalòpolis.
Comentaris recents