Author Archive for carmen sáez serrano

Moodle llena la geografía educativa española de campus virtuales

Si teniu temps feu una ullada al Ciberp@ís del dia 4 de desembre, concretament a l’article de la portada sobre Moodle i a l’entrevista que el diari fa al seu creador, en Martin Dougiamas (pàg. 7).

Moodle és un projecte de programari lliure que funciona com a plataforma virtual d’aprenentatge, amb un total de 25 milions d’usuaris registrats. A Espanya, actualment el fan servir més de 4000 instituts, acadèmies, universitats i empreses, i són nombrosos els projectes institucionals que ofereixen recolçament a escoles i instituts per a la seva implementació. Ara per ara, la comunitat espanyola de Moodle és la segona més activa del món. Des del punt de vista dels docents, l’elecció de Moodle rau en el fet que permet diferents formes de donar classe i també en que en tractar-se de codi obert és possible modificar-lo segons convingui. L’Open University el fa servir des de fa uns anys, i la UOC comença a implementar-lo.

A l’entrevista, en M. Dougiamas explica les circumstàncies que el van portar a crear Moodle, i la gestió que se’n fa. El creador destaca la importància de la comunitat usuària del programari, que és la que el manté viu i el fa evolucionar. Propostes de canvi o millora, errors detectats en el seu funcionament, novetats, … tot és discutit, valorat i consensuat pels usuaris abans de ser aplicat. Ell, com a líder, es reserva la capacitat de pendre decisions en aquells casos en que sigui molt difícil o impossible arribar a un acord entre tots els participants.

A la pregunta de si creu que Moodle està canviant l’educació, respon que no, que allò que l’està canviant és Internet: “Internet està canviant com s’educa, en permetre connectar-se els uns amb els altres i donar accés a la informació. Els educadors han d’ensenyar com aprendre i no què aprendre”. Opina que el fet que Moodle permeti a les institucions interconnectar-se és un aspecte molt interessant de cara al futur, ja que facilita el contacte entre els docents i permet l’intercanvi d’experiències i coneixements.

“Una nueva definición de ‘empresa-red’”

Aquesta aportació al blog és per a recomanar-vos un article relacionat amb la temàtica de la PAC2. Es titula “Una nueva definición de ‘empresa-red’” i va aparèixer publicat al número de gener/febrer del 2007 de la revista El profesional de la información. El seu autor és Ernesto Spinak.

L’article presenta una discussió sobre diversos conceptes empresarials en el marc de l’actual SI, entre ells el d’”empresa-xarxa”, i explica com la irrupció i l’evolució de les TIC ha modificat l’estructura de les empreses i les maneres de fer negocis. Així mateix, analitza dos aspectes: d’una banda, si s’ha generat una “nova economia” a partir dels canvis produïts, i de l’altra, si definicions com “empresa-xarxa” i “empresa en la xarxa” són correctament aplicades.

Al llarg de la seva exposició estableix un interessant i pràctic paral•lelisme entre el model tradicional i el model nou d’empresa, incidint especialment en aquells aspectes que han sofert més transformacions en el pas d’un model a l’altre. També aborda les definicions dels conceptes sotmesos a discussió i estableix els canvis que les TIC han operat a nivell d’organització empresarial i de capital humà.

Spinak defensa l’argument de que el fet d’incorporar les TIC a una organització no implica que aquesta passi a formar part de l’economia del coneixement ni que es transformi en una empresa-xarxa. En aquest sentit l’autor opina que les TIC han estat, en certa manera, mitificades.

Finalment, i aquesta és la part que m’ha semblat més interessant de cara al plantejament de la PAC, proposa una definició d’empresa-xarxa prenent com a punt de partida la que Manuel Castells proporciona al capítol tercer del seu llibre La Galaxia Internet. Enumera les característiques que ha de reunir aquest model d’empresa i les exemplifica basant-se en dos estudis de cas: Amazon i Visa, per concloure en la definició pròpiament dita: l’empresa-xarxa és un sistema de components externs, intercanviables, dels quals no és propietària. Com a integradora de tercers, és en si mateixa una virtualitat que “com a empresa-xarxa existeix només en l’instant en que es realitza una transacció, després de la qual, es “dissol” i roman com a empresa en forma potencial [...] és un meta-sistema, no és una empresa”.

Si un interessa, el podeu trobar en aquest enllaç:

http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2007/enero/06.pdf

 

Entrevista: “Si no conseguimos acelerar el ritmo de la tecnología peligrará la superviviencia humana”

Aquesta primera aportació al blog de l’assignatura és per a comentar una entrevista realitzada pel diari El País a Tim O’reilly, considerat un gurú tecnològic i pare del terme Web 2.0, publicada en l’edició del proppassat 23 d’octubre en la secció Ciberp@is.

Al llarg de l’entrevista, O’Reilly expressa la seva opinió sobre diferents aspectes relacionats amb les noves tecnologies en el context de la Societat de la Informació.

Preguntat sobre com creu que la crisi econòmica actual pot repercutir en el desenvolupament de la Web 2.0, respon que tractant-se d’una tendència tan potent a nivell mundial, la recessió l’afectarà molt poc.

Sobre l’evolució de la tecnologia, opina que si bé ens trobem en una època marcada per nombrosos canvis, aquesta avança massa lentament, és a dir, no amb la suficient rapidesa que els grans problemes de la nostra societat, com per exemple l’obtenció d’energies netes, requereix. Creu que no aconseguir aquesta tecnologia a curt termini pot inclús fer perillar la pròpia existència humana.

Preguntat també sobre el futur de les publicacions impresses, no veu la seva desaparició com a quelcom proper, però creu que l’aparició al mercat d’un bon aparell de lectura en pantalla farà que l’edició en paper es resenteixi.

Finalment, O`Reilly expressa la seva convicció de que Internet, com a tecnologia i xarxa de comunicació no sotmesa a cap tipus de control governamental, és la via per a contrarestar el poder que determinats governs sí exerceixen sobre la societat a través de la intervenció i el control d’altres mitjans de comunicació de masses, com per exemple la televisió.

Carmen