Author Archive for Rosendo Manrique

El paper dels telecentres en la superació de l’escletxa digital

L’endemà d’escriure això, el diumenge 21 de desembre, tindrà lloc a l’IES Hug Roger III de Sort la primera LAN Party del Pallars Sobirà, que espera acollir almenys un centenar de persones.
Arriba així fins a les nostres contrades un model de mobilització tecnològica que té un dels seus principals exponent en les Campus Party que des de fa uns anys es vénen desenvolupant a diverses universitats espanyoles. Aquest fet, per si mateix, ja seria mostra suficient que poc a poc les comarques de muntanya anem superant l’escletxa digital que hem patit des que la xarxa de xarxes va començar a donar els seus primers pasos, però en aquest missatge volia remarcar especialment el paper que hi ha tindrà en aquest esdeveniment el Telecentre del Pallars Sobirà, ubicat a Sort, a les instal·lacions del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
Des de la seva inauguració, aviat farà vuit anys, el Telecentre del Pallars Sobirà (TPS), que exerceix també les funcions de punt de suport de la UOC i la UdL, s’ha distingit pel seu suport al teletreball i per la seva promoció i difusió del programari lliure entre els usuaris del centre i, en general, en l’entorn de la comarca, utilitzant amb aquesta finalitat diverses activitats de promoció com les que van tenir lloc en la darrera Fira de la Tardor de Sort.
Pel que fa al teletreball, i tot i que encara falta molt perquè les condicions siguin òptimes, cal destacar el fet que cada cop hi ha més persones que han optat per instal·lar-se en aquestes terres i guanyar-se la vida aplicant els mitjans que posen al seu abast les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per aquestes persones, el Telecentre del Pallars Sobirà els serveix de suport tecnològic i de punt de trobada per tal de compartir inquietuds i experiències.
Pel que fa al programari lliure, en els nombrosos cursos que s’imparteixen al Telecentre es posa l’èmfasi de manera especial en les diferents eines de programari lliure a l’abast de tothom (OpenOffice, GIMP, distribucions Linux…), al mateix temps que, des del bloc del Telecentre es comenten les darreres novetats i els dubtes que tenen els usuaris del Telecentre amb els equips i els programes, de manera didàctica per tal que tothom que ho llegeixi ho pugui aprofitar.
En resum, que l’escletxa digital encara és present al Pallars, però gràcies a l’esforç i la iniciativa de persones com els responsables del Telecentre del Pallars Sobirà, podem tenir plena confiança que poc a poc s’anirà tancant…

La decisió de Hannah Jones

Possiblement n’hagueu sentit a parlar, ha estat notícia destacada dels darrers dies ocupant fins i tot mitja portada de La Vanguardia: el cas de Hannah Jones, la noia anglesa de 13 anys afectada de leucèmia que, després de passar-se la infantesa amb tractaments mèdics dolorosos, ha rebutjat la possibilitat d’un trasplant de cor que li podia allargar, o no, la vida però que segurament hauria significat nous patiments. S’ha plantat, ha dit prou!, ha aconseguit el suport de la seva família i ha portat el seu cas als jutges, atès que l’hospital on se la tractava volia forçar el trasplantament tant sí com no.

Una d’aquelles històries punyents que de tant en tant salten a la llum pública, però que no tenen res a veure amb el contingut d’aquesta assignatura… o potser sí?

Doncs sí, perquè curiosament el mateix dia dos articles de la secció d’opinió d’El Periódico de Catalunya relacionaven les circumstàncies d’aquest cas amb l’entorn informacional en què vivim, una perspectiva que fins al moment de llegir-los em resultava inèdita.

D’aquesta manera, doncs, s’expressava l’editorial (Hannah i la seva vida), que, no ho oblidem, posa de relleu l’opinió formal del diari:

«(…) És indubtable que, en la societat de la informació, la decisió que ha pres la jove Hannah és indissociable de les opinions al voltant de la vida i la mort dignes que hi ha a l’abast de qualsevol en qualsevol moment.»

I el mateix dia, la columna d’opinió de Pepa Bueno (La decisió de Hannah Jones) ampliava aquest punt…

«(…) Però el que està clar és que la seva decisió és un producte dels nostres temps. La societat de la informació ens posa cada dia davant de dilemes ètics i jurídics nous. Fa molt pocs anys, cap adolescent d’aquesta edat hauria reclamat el seu dret a una vida digna, encara que sigui curta. Senzillament perquè ni tan sols li hauria passat per la imaginació que hi tenia dret. (…) Aquest és el món on vivim, la societat on creixen els nostres fills i que tantes oportunitats els brinda. Però qui té accés a la informació, un dia la processa i en treu conclusions.»

S’ha dit moltes vegades i podem estar d’acord o no, per exemple en el recent succés de Ripollet, que l’exposició a la violència de les sèries, pel·lícules i dibuixos animats que s’emeten per les televisions engendra al seu torn més violència per un fenomen d’empatia; com podem analitzar, però, aquest altre cas? Sembla que l’èmfasi, almenys en aquest mitjà, es posa en la vessant positiva del fenomen globalitzador que suposa la societat de la informació, però alguna cosa em fa tèmer que més endavant es donarà la culpa a Internet de tot… Internet made me do it!, diran els psicòpates…

Privacitat a les xarxes socials

Com que s’ha parlat del tema i també s’ha esmentat en aquest bloc la figura de l’Enrique Dans, un conegut analista de les noves tecnologies (si bé difereixo molt de les seves opinions sobre la problemàtica dels drets d’autor en l’entorn digital), val la pena enllaçar al seu comentari sobre la polseguera aixecada aquests darrers dies en relació a l’ús de xarxes socials com Facebook o hi5… (l’article original a què fa referència, aquí)

Sobre redes sociales y privacidad, en ABC

Personalment, opino que si s’imposen les recomanacions de les agències de protecció de dades sobre l’ús de pseudònims en aquestes xarxes perdrien tota la gràcia. Pensava que ja ho començàvem a superar, això d’anar amb el nick per tot arreu, i que només calia anar amb una mica de compte a gestionar les dades que en diríem sensibles. En parlava, precisament, una companyera blocaire no fa gaires dies…

Comencem a tenir més d’un jo

La Bruixa d’Or o la ubiqüitat de la nova economia

El fred i la neu ja han arribat, almenys aquí dalt a la muntanya. Si fins ara potser no ens fèiem del tot capaços que el Nadal està cada dia més a prop, a menys de dos mesos de distància, de Tots Sants en endavant segur que tindrem publicitat nadalenca fins a la sopa: els perfums, els regals tecnològics per la canalla, moda per sortir de festa i, és clar… la loteria!! I ja fa uns anys que a molts, quan parlem de loteria, el primer que ens ve al cap és la ja mítica Bruixa d’Or.
Des que hi va caure el primer premi gros de Reis, cap allà el 1992, aquesta administració s’ha vist afavorida per la fortuna en diverses ocasions per motius que no us sabria explicar, però que els veïns sovint atribuïm a l’energia telúrica de la muntanya de què ja parlava Fassman fa la tira d’anys…
Aquesta sort de Sort (ai!, la de vegades que ho sentim dir… però us remeto al que vol dir Sort en realitat), però, no seria suficient per explicar els centenars de persones que passen per l’Administració no únicament durant la campanya de Nadal sinó pràcticament tot l’any.
I és que, i aquest és el leit-motiv d’aquest missatge, en Xavier Gabriel, fundador de l’administració, és una persona especialment dotada per a l’economia competitiva i que va tenir, en el seu moment, un bon ull per adonar-se que Internet era la resposta per abstreure’s de la demanda en taquilla i anar més enllà, i ben aviat va posar en marxa una pàgina web (www.labruixador.es) amb què ha vengut i continua venent veritables barbaritats en loteria i altres derivats, com podeu llegir, per exemple, en el següent enllaç:

La Bruixa d’Or incrementa las ventas por Internet en un 98%

Els propietaris també parlen, per exemple, d’obrir una versió de la pàgina… en xinès! Us havíeu parat a pensar alguna vegada que un exemple com aquest de negoci que s’ha sabut adaptar a les possibilitats i servituds de la nova economia tenia la seva base en un petit poble de menys de 2000 habitants? I no és l’únic exemple que se m’acut… Barrabés, originària de Benasc, a Osca, en seria un altre, sense moure’ns dels Pirineus…
Perquè no us penseu, però, que tot són flors i violes, us deixo també un enllaç a una entrevista publicada a la versió digital de La Vanguardia en què, si llegiu els comentaris que han deixat els visitants de la pàgina, veureu que les opinions al voltant de la figura d’en Xavier Gabriel són dispars.
I ja per acabar… un vídeo!

Ups, perdó! No era aquest, m’he equivocat… :))) En volia penjar un altre on en Xavier Gabriel parla de la gènesi del negoci i de les expectatives de futur del mateix…

Més continguts àudiovisuals al canal YouTube de La Bruixa d’Or