Societat de la informació

Ja ha arribat als mercat allò que fins ara estava reservat al món del cinema, surface, la pantalla tàctil amb ordinador incorporat. L’invent, més propi de la ciència ficció que de la vida real, i que ha de deixar enrere el ratolí i el teclat, ha estat dissenyat per Microsoft, que l’ha tret a la venda a una preu de 10.000€. Aquesta quantitat el fa accessible a poca gent, però el pas del temps i la popularització de l’aparell, igual que ha passat amb qualsevol novetat tecnològica, reduiran el preu i el faran assequible a molta més gent.

A la sortida als mercats, totes les novetats tecnològiques, ordinadors, portàtils, mòbils, ipod’s… tenen un preu gairebé inaccessible, segurament perquè el seu cost de fabricació és elevat, però possiblement també perquè el seu ús, a l’inici, ha de ser més exclusiu. La popularització dels aparells que surten al mercat permeten que el preu d’aquests baixi considerablement fins a nivells assequible per una àmplia majoria de la societat. L’exemple més clar és el del telèfon mòbil; l’any 2000 hi havia al món uns 800 telèfons mòbils, actualment es parla d’uns 4.000 milions, contant que al món hi ha 6.780 milions de persones, aquest és l’aparell més generalitzat del planeta, i avui en dia qualsevol companyia telefònica et regala un aparell al donar-te d’alta.

Haurem d’esperar, però, un parell o tres d’anys abans de gaudir de surface, si no ens volem rascar la butxaca, és clar!

A la contra de La Vanguardia publicada el dia 27/03/2009, s’entrevistava a Soumitra Dutta, investigador de Insead en xarxes socials on line. Dutta introdueix una nova concepció del treball, ens explica que a través de la introducció de les noves tecnologies, i sobretot després del bom de les xarxes socials on line, el concepte de les relacions laborals està canviant, l’accés a la informació per part de qualsevol persona que tingui accés a la xarxa, ha fet variar , diu, l’estructura jerarquitzada i lineal amb la que fins ara s’estructurava el món laboral, on unes poques persones ostentaven el poder d’accés a la informació i basaven el seu poder en aquesta premissa.

Està clar que la popularització de la informació està fent canviar les relacions de poder, però no totes les empreses, de fet la majoria, han canviat el seu funcionament per aquest fet. A la majoria d’empreses, sobretot al sector públic, les relacions laborals continuen sent totalment jerarquitzades, deixant aquesta innovació al sector privat.

D’altra banda algunes iniciatives privades que han introduït el model participatiu dels treballadors, han experimentat un increment de la motivació en el treball. Passar de l’estructura de “jefes i subordinats” a estructures d’alt nivell de management participatiu,  fa que els treballadors s’identifiquin molt més amb l’empresa, que s’impliquin més directament amb la feina, i que per tant es compleixin els objectius amb més facilitat. L’accés de tota la plantilla a tota la informació de l’empresa contribueix a que tots els treballadors parteixin de la mateixa base i puguin adquirir coneixements que revertiran en benefici per l’empresa. D’aquesta manera, a les empreses sense estructura jerarquitzada, tots els treballadors aporten idees i valor afegit a l’entitat, i això la fa més competitiva.

La idea que Dutta reflecteix al títol de la contra, denota clarament la nova concepció de les estructures,  no només laborals sinó també socials, la participació de tots en el coneixement, en l’edició de continguts de informació, fet que es veu perfectament al nou concepte de web 2.0, on tots els usuaris aporten el seu coneixement i n’editen els continguts.

Tot i l’optimisme de Dutta, personalment veig lluny aquest futur participatiu en el món laboral, no n’hi ha prou amb la introducció de les noves tecnologies i la popularització de la informació per canviar l’estructura laboral, fa falta, sobretot un canvi en les estructures mentals.

Podeu llegir la contra a:  http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html