Societat de la informació

Ripollet, judici a la xarxa

La xarxa d’Internet és un punt de connexió de moltes persones, unes conegudes, altres no, unes d’un lloc i altres d’un altre, amb cultures i valors diferents entre elles. Si bé és cert que la xarxa té la virtut de que posa en contacte diverses persones de diverses maneres de pensar, també et permet dir tot allò que no t’atreveixes a dir en persona o donar la teva opinió que d’altra manera no podries fer de forma tant majoritària i immediata.

Voldria comentar dues notícies que recentment han impactat a Ripollet i que a través de la xarxa s’han pogut seguir tant els esdeveniments com els comentaris i les reaccions que han generat en els internautes en aquests dos successos concrets.

En relació amb la notícia sobre l’assassinat de la noia de Ripollet aquest mes de novembre, si bé és cert que és un fet injustificable, i que consti que no es tracta de defensar-ho de cap manera, s’ha criminalitzat als dos nois sospitosos d’haver participat en els fets i s’ha utilitzat la xarxa convertint-la en un tribunal sense saber com havien anat realment. De fet, les dues famílies han estat amenaçades, i fins i tot una, la que s’ha demostrat que el seu fill no va participar directament en els fets, s’ha vist obligada a marxar de la població.

A través dels mitjans de comunicació digitals, s’ha fet difusió d’aquesta notícia com per exemple La vanguardia digital, en què a més de donar la informació arran del desenvolupament de les investigacions policials, parla de l’enjudiciament al que està sotmesa tant la família com els amics del presumpte autor del fet. A través dels “afegir comentaris a la notícia” es pot veure com es fan aportacions de caràcter gratuït i pejoratiu cap l’autor de l’assassinat. Cal dir que totes les afirmacions que es realitzin a la xarxa poden ser una intromissió en el camp de la justícia i en la investigació policial, a més de crear alarma social.

En aquest sentit, si l’avantatge de la societat de la informació a través de la xarxa és que qualsevol notícia que es penja es difon molt ràpidament, en casos com aquests pot generar un mena de “racisme” que juntament amb l’anonimat que et permet la xarxa pots agredir verbalment a qualsevol afectant el seu dret a la presumpció d’innocència tal i com preveu la nostra Constitució.

Pel que fa al segon succés que voldria comentar, feia referència al noi que ha mort a causa d’un accident d’esquí a Andorra. Es tracta d’un noi que fa alpinisme i esquí fora pistes, que després de perdre el control cau i es precipita uns 500 metres avall.

A través de la web del periodico.com se’ns informa de la notícia i és també a través de l’opció d’“afegir comentaris” on es fan diverses aportacions, algunes del tot negatives i pejoratives culpabilitzant a la pròpia víctima d’una actitud del tot irresponsable i taxant-la fins i tot de xulesca, sense tenir en compte que l’únic que estava fent era practicar la seva passió per l’esquí de muntanya. Amics de la víctima i altres internautes demanen una mica de respecte per la família i afegeixen que en definitiva és tracta d’un accident més a la muntanya.

Aquesta notícia ens demostra que qualsevol notícia penjada a la xarxa, tingui el caràcter que tingui, sigui susceptible de fer aportacions anònimes en qualsevol sentit, ja que és el propi anonimat el que dóna llibertat a fer contribucions que poden afectar en l’àmbit més privat de la persona i ferir moltes sensibilitats.

És evident, doncs, que si bé la xarxa és informació també és desinformació, la gran quantitat d’informació que circula moltes vegades només fa que es generi un debat a la societat civil que no és en cap cas positiu ja que només s’està criminalitzant sense saber ben bé que va passar, afectant a les persones que hi tenen relació.

Des d’aquesta perspectiva, Internet ens demostra un cop més que davant d’una notícia publicada no es poden controlar les conseqüències.