Us convido a llegir o veure un debat sobre l’e-book, des de que va començar el blog hem parlat molt, però avui el diari La Vanguardia conté un debat on ha convidat a experts en llibre electrònic, en suports i continguts, moderats per en Sergio Vila-Sanjuan. Un article que no us decebrà i on podreu comprovar que moltes de les seves opinions, o visions, han estat apuntades, o s’ha fet una pinzellada en el nostre blog.
Archive for the 'e-books' Category
Buenas tardes,
Una de las mayores iniciativas que se han llevado a cabo en los últimos años en el mundo de la documentación en pro de la accesibilidad y la preservación a largo plazo, por parte de una entidad privada como es Google, está siendo desvirtuada y bloqueada en la mayoría de países. El último caso, lo encontramos en Francia tal y cómo se nos explica en la noticia extraída del país digital.
En el año 2006, cuando el grupo editorial francés La Martinière supo que Google estaba digitalizando libros de su fondo, interpuso una querella contra Google y exigía una indemnización de 15 millones de euros por daños y perjuicios. Otra vez esta empresa se encontraba que de nuevo tenía que no sólo luchar contra los intereses económicos de las editoriales de todo el mundo sino que además, contra las políticas de preservación de los derechos de autor de todo el mundo.
A pesar de los acuerdos realizados por Google en estos últimos años con 29 bibliotecas mundiales, cada nuevo paso que da, se le es interpuesta una demanda judicial, donde se estanca de nuevo el proyecto.
La iniciativa, que en su momento, fue elogiada por su capacidad para ofrecer un acceso sin precedentes a lo que puede convertirse en el corpus en línea más grande del conocimiento humano y la promoción de la democratización del conocimiento, es duramente criticada potencialmente por la violación a los derechos de autor.
Lo que se convierte en una paradoja puesto que en la mayoría de casos, nos encontramos en que el gigante de Internet de los 7 millones de libros que se encuentran escaneados en la actualidad, sólo un millón se puede visualizar completamente y la mayoría de obras escaneadas, ya no se están comercialmente disponibles y sólo se puede obtener una vista previa de algún fragmento o varias páginas (dependiendo de acuerdo con la editorial y el autor).
En mi opinión, entiendo que un autor quiera preservar sus derechos sobre su obra, que una editorial que ha pagado millones para tener estos derechos de publicación, también quiera preservarlos pero, ¿qué sentido tiene no permitir la libre distribución de los grandes clásicos? ¿Por qué desde la mayoría de países se frena una de las mejores iniciativas que ha habido a favor del almacenamiento del conocimiento y saber humanos? Ya que no desde los propios países no se inician políticas de preservación a gran escala, ¿qué problema hay en que lo haga una empresa privada? Pues la razón de siempre: las políticas de los diferentes estados no están a favor de la preservación ni de la accesibilidad a la cultura por parte de sus ciudadanos, sino que la mayoría de políticas están más a favor de los intereses económicos de las entidades privadas y empresas, que gestionan los diferentes fenómenos culturales. Incluso hoy en día.
Saludos,
Cira.
Com bé comenten les companyes l’e-book semblava ciència-ficció però sembla que aquest Nadali Reis serà un dels regals estrelles, han començat a sortir més models, més oportunitats de nous continguts però no serà fàcil, els drets d’autors continuen posant trabes a l’accés al coneixement. L’e-book és una gran eina, en poques dimensions pots tenir molta informació, de fàcil transport, etc., tant per llegir obres de ficció com contingut professional. A les biblioteques públiques estarà present més aviat del què ens pensem, només cal legislar l’accés, l’oferta és petita però anirà en augment. Us convido a llegir l’especial sobre l’e-book de la revista El profesional de la información.
Ja em direu!
Seguint el fil sobre l’ e-Book als nostres vides, voldria parlar una mica sobre Leqtor.
Leqtor arrenca en el nostre país amb 500 títols i la promesa d’anar afegint més de 200 totes les setmanes. De moment conten amb el suport de Grup 62, RBA, Roca, entre altres.
Leqtor és un dispositiu amb tecnologia i-ink, un llibre electrònic que conta amb una pantalla de 6 polzades amb fins a 4 escales de grises, que permet llegir una varietat bastant gran de formats: txt, pdf, html, fb2, epub, prc, mobi, jpg and bmp. Utilitza un sistema obert, pel que pot reproduir tot tipus de e-Books comprats a través de qualsevol plataforma. És lleuger i manejable, amb una capacitat de més de 1.000 llibres ampliables a través de targeta SD de 4GB i una bateria que permet llegir més de 8.000 pàgines seguides. Cada descàrrega admet un màxim de 6 canvis d’aparell (seria el màxim per a compartir); i els arxius no seran imprimibles.
Per exemple, un altre iniciativa és el portal Edi.cat, que esta format per petites editorials catalanes.
Personalment crec que es una gran idea i espero que l’usuari pugui beneficiar-se. També espero que a partir d’ara hi hagi més empreses que ofereixin aquest Servei.
A partir d’ara, els usuaris ens toca estar alertar per esbrinar quin e-Book ens donarà més servei i quin s’adaptarà a les característiques de cada usuari
Dolors Rius
Continuant amb el tema d’e-books, he trobat una notícia força interessant en el País digital del dia 13 de desembre, és la següent:
Tarragona lanza una biblioteca gratuita para “e-books”[1]. La Diputació Provincial ha impulsat una biblioteca digital amb el nom de Tinet: l’espai de publicació electrònica de les comarques de Tarragona[2] .
Aquest portal és nodreix dels e-books aportats pels usuaris que cedeixen de forma gratuïta els drets de reproducció de l’obra a internet, però és tracta d’una cessió parcial perquè ells poden modificar o retirar el contingut de l’obra en qualsevol moment. Ara mateix compte amb 160 autors i amb 241 llibres electrònics. Els responsables del portal creuen que en els propers mesos és multiplicarà la oferta de títols, s’ha de dir que tot just s’ha inaugurat.
Crec que és una bona eina per promocionar els autors novells i no professionals, i compleix tres funcions, per una banda donar a conèixer nous autors, per l’altre promocionar el llibre electrònic entre la població i també per incentivar els temes locals en aquest cas de les comarques tarragonines.
A mode d’exemple citar aquests dos llibres electrònics extrets de Tinet:
- La historiografia local de Cambrils de Manel Tarés i Lagunas[3]
- La escuela frente a la Cultura Digítal de Fernando Prat[4]
[1] http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Tarragona/lanza/biblioteca/gratuita/e-books/elpeputec/20091213elpcat_17/Tes
Seguint el fil obert per algun@s company@s i havent llegit i vist darrerament algunes notícies sobre la introducció de l’e-book a les nostres vides, voldria seguir plantejant algunes preguntes i dubtes sobre cap a on haurien d’anar les biblioteques. Fins ara semblava que el llibre digital era quelcom molt llunyà però cada cop està més a prop, ho podem veure a les botigues on ja s’hi poden trobar e-books a preus més o menys assequibles i poc a poc van sorgint webs que venen llibres digitals (Leqtor.com, Edi.cat, Edibooks, Leer.es, Edibooks, Amabook) i diferents llocs web on es poden descarregar llibres de forma legal.
Veient un vídeo de Leqtor.com, personalment (i tot i ser una nostàlgica del llibre, ho reconec) crec que el llibre digital pot oferir a les biblioteques una bona oportunitat de fer una difusió més àmplia dels seus serveis a una sèrie d’usuaris que fins ara hi ha estat una mica allunyats. Al mateix temps que podrem trobar llibres als prestatges (no oblidem que encara hi ha molta gent allunyada de les noves tecnologies), les biblioteques podrien habilitar alguns ordinadors que emmagatzemessin llibres digitals des d’on els usuaris poguessin connectar els seus e-books i descarregar-se el/s llibre/s que volguessin, durant el mateix temps de préstec que els llibres en format paper. D’aquesta manera es podria oferir el mateix llibre a més d’un usuari i permetria que les biblioteques disposessin de més fons sense haver de patir pel limitat espai físic del què sovint es disposa.
Altres avantatges dels quals se’n podria treure profit són: suplir algunes deficiències actuals d’oferta de llibres per persones amb deficiències visuals, ja sigui en formats de llibres de lletra gran o d’audiollibres, per exemple. Actualment no hi ha massa editat, ja que, suposem que no deu sortir massa a compte a les editorials. Amb el llibre digital, un pot posar el tipus de lletra i mida de la lletra que vulgui, pot buscar paraules dins el text, passar pàgines fàcilment, etc. I l’e-book també permet l’escolta d’audiollibres (Leer escuchando, Tiflolibros, Planeta libros.
Així doncs, hem de seguir veient l’aparició com quelcom perillós per a la supervivència de les biblioteques o ho hem de veure com una oportunitat per acostar-hi nous públics i aprofitar-ne tots els seus avantatges per a millorar els nostres serveis i augmenta l’oferta de documents a oferir? Evidentment, no serà un canvi senzill i obligarà als documentalistes i bibliotecaris hauran de desenvolupar noves habilitats i a les biblioteques a repensar els seus espais i serveis, però creiem que tindrà més positiu que de negatiu.
Per acabar, us deixo uns links d’algunes experiències que ja estan en marxa a casa nostra: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Biblioteca Digital Mundial, Projecte Gutenberg.
La revista d’entreteniment nord-americana Entertainment Weekly recentment ha publicat per primera vegada, anuncis publicitaris amb suport vídeo en alguns dels exemplars en paper que s’han distribuït a les àrees metropolitanes de Los Angeles i Nova York.
Es tracte d’una pantalla molt fina i de dimensions similars a les d’una pantalla de mòbil: de 2,7 mil·límetres de gruix i una resolució de 320×240 amb un diminut altaveu per reproduir el so. Poden tenir una durada de fins a quaranta minuts i la bateria amb la qual funcionen es pot recarregar a través un USB de reduïdes dimensions amb una autonomia de setanta minuts.
El invent batejat amb el nom de Video-In-Print funciona de manera similar a les targetes de felicitació amb música, al obrir una pàgina es carrega i s’activa el vídeo automàticament.
Aquest invent ha estat desenvolupat per la firma californiana Americhip que des de fa anys es dedica a l’anomenat màrqueting multisensorial (oferir solucions tecnològiques basades en el gust, l’olor, el so, el tacte i la vista)
Les primeres firmes que s’han anunciat mitjançant aquests vídeos són Pepsi i la cadena televisiva CBS, que malgrat que aquest sistema és força més costós que no pas els tradicionals anuncis de publicitat impresos, confien que el seu impacte mediàtic els farà que els acabi sortint a compte.
La pregunta que cal fer-se ara és si acabaran aquests tipus d’artefactes per guanyar terreny en el mercat editorial? Quin serà el futur de les publicacions impreses? Es tracte de la darrera revifalla del paper abans no s’imposin els e-books?
Entre el món de les biblioteques tots els canvis tecnològics es viuen amb especial interès. Ja no estem en aquelles biblioteques on només hi havien els llibres que eren un poc menys que un tòtem cultural, sinó que estem en una societat de la informació on la biblioteca esta fent de pont entre les noves tecnologies i gran part de la nostre societat, que es veuria margina de l’ús de les TIC.
Però els avenços són increïblement ràpids i a vegades ens fa replantejar els nostres objectius, i ens provoca que ens preguntem cap a on anem? O quin és el futur de les biblioteques? I, tenim futur?
En aquest estat de reflexió permanent sobre com ens afectes els canvis tecnològics, en va arribar fa pocs un parells de e-mails sobre l’impacte dels e-books en les biblioteques (http://navegante2.elmundo.es/navegante/2009/10/28/gadgetoblog/1256707314.htm i http://www.xataka.com/otros/el-prestamo-de-libros-en-lectores-electronicos-arrasa-en-reino-unido ). En ells es feia ressò de la repercussió exitosa de l’incorporació del préstec dels llibres electrònics en algunes biblioteques públiques dels Estats Units i Gran Bretanya, que havia contribuir a augmentar l’interès per fer-se el carnet a un públic atret per la opció de descarregar-se gratuïtament i per un període limitat un títol electrònic sense sortir de casa. Aquesta biblioteca virtual potser serà difícil d’explicar a molts dels nostres usuaris habituals que entenen la biblioteca com a aquell centre on sempre van i a on agafen en préstec llibres, cds’s o pel·lícules, o es connecten a internet, però si que servirà a la biblioteca per encaixar en una societat de la informació, que cada vegada va més enllà.
Últimament, no només a blogs o revistes especialitzades, es parlar dels efectes que tindrà l’aparició dels e-books a la vida quotidiana de la gent.
Aquest nou sistema de lectura digital està revolucionant el mon del paper, ja que suposa un trencament amb la concepció que tots teníem dels sistemes de lectura.
Amb l’aparició de la tinta electrònica, que simula l’efecte del paper però sense cansar la vista, han aparegut molts aparells per a la lectura electrònica dels diferents formats d’arxiu. Aquest creixement provoca que hi hagi encara confusions sobre quin model o quins formats d’arxius són millors. No definiré els diferents formats existents (estan a les enciclopèdies online), només dir que poc a poc haurem d’establir criteris comuns per l’estandardització d’aquests nous sistemes
Sempre que hi ha un canvi, creix la por que s’acabi amb el paper i el llibre tradicional. Aquestes concepcions sempre han existit com segurament Gutemberg ho va patir amb la seva mecanització editorial. Tot això no afavoreix l’expansió i la inversió que podrien millorar aquestes noves eines I moltes vegades estan obstaculitzades per multitud d’interessos externs.
L’e-book no substituirà al llibre tradicional: aquells que llegirm normalment, continuarem consumint. Tots haurem de canviar el xip i possiblement alguns llibres que només compràvem per diversió, ara els descarregarem en format digital. També ajudarà al sistema educatiu, transmissions de noticies (descàrregues directes d’informació)
Poden ser una bona eina per a les noves generacions, més tecnificades i predisposades als aparells electrònics que nosaltres. Alguns d’ aquells que són reticents a la lectura, podran trobar als e-books un accés a la lectura més divertit que amb el paper.
Darrera d’aquestes pors estan els interesos de le industries (editorial,…). Ben aviat s’haurà de revisar la legislació sobre els drets d’autor, de reproducció, de distribució, ampliar la visió del mercat etc i pensar-ne de noves pels formats digitals.
Aquestes modificacions donen lloc a nous debats sobre la xarxa i les tecnologies: Internet ha de ser regulada o e´s lliure? Cal que tot es basi en els beneficis empresarials?
El moviment dels e-books acaba de començar i ben aviat segur que hi sorgiran nous formats, sistemes que canviaran una part del mon conegut, Però…cap a on?
Comentaris recents