Archive for the 'Documentació' Category

El documentalista enredado: un blog para estar al día sobre documentación y nuevas tecnologías

El Documentalista Enredado es blog que apareció en 2004 donde se aborda, analiza, desarrolla y comenta abiertamente sobre temas de biblioteconomía y documentación, teniendo en cuenta la creciente influencia en éstas de las Nuevas Tecnologías.

El Documentalista Enredado tiene como autores principales a los licenciados en documentación Marcos Ros-Martín y María Elena Mateo, junto con alguna colaboración esporádica de Julio Ruiz. Obviamente, está abierto a la participación de todos sus lectores, estén o no registrados.

En mi opinión, es uno de los mejores blogs sobre la documentación y la sociedad de la información que se haya en nuestra lengua. En éste podremos conocer la actualidad desde todos los ámbitos en estas temáticas y además, conoceremos tanto legislaciones como novedades en éstas, obviamente, comentadas por sus autores.

Para mí, es uno de los mejores blogs donde podemos encontrar información sobre nuevas prácticas y metodologías que se están llevando a cabo en el mundo de la documentación teniendo en cuenta las nuevas tecnologías, que al fin y al cabo, es uno de los grandes retos de los documentalistas de nuestro tiempo.

El buen saber hacer en Internet, los vacíos legales que existen en la actualidad, la buena praxis, las nuevas metodologías para trabajar, las posibilidades que se nos ofrece en el mundo de la archivística, documentación y biblioteconomía, son abordadas en todos y cada uno de los posts que aparecen en este blog. La información es dada de forma clara y amena, además de ser ampliada mediante enlaces a webs. Además, el blog está muy bien estructura por categorías, temáticas y con su buscador, con lo que la navegación y búsqueda de cualquier tipo de información dentro de estas temáticas, es muy sencilla.

Recomiendo fervientemente, su seguimiento, puesto que es un blog que siempre te sorprende y que además, da ideas de cómo afrontar algunos de los conflictos o vicisitudes a la hora de hacer planificaciones y metodologías nuevas de trabajo, sobretodo en el uso de nuevo software para la gestión documental.

Personalmente, es uno de los blogs que más cariño tengo puesto que gracias a él tomé la decisión de estudiar la licenciatura de documentación en vez de hacer la ingeniería superior de informática: me demostraron que para un informático había bastante sitio en el mundo de la documentación.

Saludos,

Cira.

Una web útil: la web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya

Bona tarda,

Una de les webs més útils que he trobat per la zarza, és la web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Aquesta web que está força actualitzada i és potser una de les més útils que he trobat per conèixer les diferents normatives que engloben arxius i patrimoni documental a Catalunya.

L’Associació d’Arxivers de Catalunya es va constituir l’any 1985 amb l’objectiu de potenciar la figura i el treball de l’arxiver, la defensa dels seus interessos legítims tant individuals com col•lectius, i impulsar i desenvolupar aquest àmbit professional. En l’actualitat l’Associació d’Arxivers de Catalunya agrupa més de 700 socis que engloben estudiants, professionals, institucions i finalment, persones relacionades amb el món de l’arxivistica i de la documentació.

L’Associació d’Arxivers orienta les seves activitats i serveis bàsicament, cap als àmbits de: la formació dels professionals, l’assessorament i la información i finalment, la defensa i promoció de la professió de documentalista i arxiver.
A més a més d’oferir notícies i informació força actualitzada sobre el món de la documentació a Catalunya, ofereix múltiples recursos com són tota la legislació en les nostres terres, informació sobre les comissions, consells i grups de treball que estan en actiu, dóna informació sobre cursos i formació, conferències, ponències, etc. I fins i tot, també hi ha una borsa de treball. En la web, també hi podem trobar alguns dels serveis que ofereix l’Associació com són assessorament laboral, tècnici jurídic, convenis, etc.
És una de les págines més útils que he trobat alhora de conèixer qualsevol tipus de legislació sobre arxius ja siguin d’indole privat com públic o de la pròpia administració i a més a més, el millor de tot és que no només es centra a Catalunya, sinó que ofereix un gran ventall d’enllaços cap a altres institucions equivalents tant d’altres comunitats autònomes com internacionals.
És una de les webs més completes que he arribat a trobar en la xarxa que permet accedir a continguts especialitzats i on és fàcil i accessible obtenir informació sense cap problema de les novetats en el món de la documentació i no és necessari fer-se’n soci.

Així doncs, per a qualsevol dubte legislatiu o similar, ja teniu una página web de referència en què us serà fàcil trobar al dia les normatives que heu de tenir en compte.

Salutacions,

Cira.

Una nueva traba, en la mayor iniciativa del saber

Buenas tardes,

Una de las mayores iniciativas que se han llevado a cabo en los últimos años en el mundo de la documentación en pro de la accesibilidad y la preservación a largo plazo, por parte de una entidad privada como es Google, está siendo desvirtuada y bloqueada en la mayoría de países. El último caso, lo encontramos en Francia tal y cómo se nos explica en la noticia extraída del país digital.

En el año 2006, cuando el grupo editorial francés La Martinière supo que Google estaba digitalizando libros de su fondo, interpuso una querella contra Google y exigía una indemnización de 15 millones de euros por daños y perjuicios. Otra vez esta empresa se encontraba que de nuevo tenía que no sólo luchar contra los intereses económicos de las editoriales de todo el mundo sino que además, contra las políticas de preservación de los derechos de autor de todo el mundo.

A pesar de los acuerdos realizados por Google en estos últimos años con 29 bibliotecas mundiales, cada nuevo paso que da, se le es interpuesta una demanda judicial, donde se estanca de nuevo el proyecto.
La iniciativa, que en su momento, fue elogiada por su capacidad para ofrecer un acceso sin precedentes a lo que puede convertirse en el corpus en línea más grande del conocimiento humano y la promoción de la democratización del conocimiento, es duramente criticada potencialmente por la violación a los derechos de autor.

Lo que se convierte en una paradoja puesto que en la mayoría de casos, nos encontramos en que el gigante de Internet de los 7 millones de libros que se encuentran escaneados en la actualidad, sólo un millón se puede visualizar completamente y la mayoría de obras escaneadas, ya no se están comercialmente disponibles y sólo se puede obtener una vista previa de algún fragmento o varias páginas (dependiendo de acuerdo con la editorial y el autor).

En mi opinión, entiendo que un autor quiera preservar sus derechos sobre su obra, que una editorial que ha pagado millones para tener estos derechos de publicación, también quiera preservarlos pero, ¿qué sentido tiene no permitir la libre distribución de los grandes clásicos? ¿Por qué desde la mayoría de países se frena una de las mejores iniciativas que ha habido a favor del almacenamiento del conocimiento y saber humanos? Ya que no desde los propios países no se inician políticas de preservación a gran escala, ¿qué problema hay en que lo haga una empresa privada? Pues la razón de siempre: las políticas de los diferentes estados no están a favor de la preservación ni de la accesibilidad a la cultura por parte de sus ciudadanos, sino que la mayoría de políticas están más a favor de los intereses económicos de las entidades privadas y empresas, que gestionan los diferentes fenómenos culturales. Incluso hoy en día.

Saludos,

Cira.

Llibres digitals a les biblioteques, n’aprofitem els avantatges?

Seguint el fil obert per algun@s company@s i havent llegit i vist darrerament algunes notícies sobre la introducció de l’e-book a les nostres vides, voldria seguir plantejant algunes preguntes i dubtes sobre cap a on haurien d’anar les biblioteques. Fins ara semblava que el llibre digital era quelcom molt llunyà però cada cop està més a prop, ho podem veure a les botigues on ja s’hi poden trobar e-books a preus més o menys assequibles i poc a poc van sorgint webs que venen llibres digitals (Leqtor.com, Edi.cat, Edibooks, Leer.es, Edibooks, Amabook) i diferents llocs web on es poden descarregar llibres de forma legal.

Veient un vídeo de Leqtor.com, personalment (i tot i ser una nostàlgica del llibre, ho reconec) crec que el llibre digital pot oferir a les biblioteques una bona oportunitat de fer una difusió més àmplia dels seus serveis a una sèrie d’usuaris que fins ara hi ha estat una mica allunyats. Al mateix temps que podrem trobar llibres als prestatges (no oblidem que encara hi ha molta gent allunyada de les noves tecnologies), les biblioteques podrien habilitar alguns ordinadors que emmagatzemessin llibres digitals des d’on els usuaris poguessin connectar els seus e-books i descarregar-se el/s llibre/s que volguessin, durant el mateix temps de préstec que els llibres en format paper. D’aquesta manera es podria oferir el mateix llibre a més d’un usuari i permetria que les biblioteques disposessin de més fons sense haver de patir pel limitat espai físic del què sovint es disposa.

Altres avantatges dels quals se’n podria treure profit són: suplir algunes deficiències actuals d’oferta de llibres per persones amb deficiències visuals, ja sigui en formats de llibres de lletra gran o d’audiollibres, per exemple. Actualment no hi ha massa editat, ja que, suposem que no deu sortir massa a compte a les editorials. Amb el llibre digital, un pot posar el tipus de lletra i mida de la lletra que vulgui, pot buscar paraules dins el text, passar pàgines fàcilment, etc. I l’e-book també permet l’escolta d’audiollibres (Leer escuchando, Tiflolibros, Planeta libros.

Així doncs, hem de seguir veient l’aparició com quelcom perillós per a la supervivència de les biblioteques o ho hem de veure com una oportunitat per acostar-hi nous públics i aprofitar-ne tots els seus avantatges per a millorar els nostres serveis i augmenta l’oferta de documents a oferir? Evidentment, no serà un canvi senzill i obligarà als documentalistes i bibliotecaris hauran de desenvolupar noves habilitats i a les biblioteques a repensar els seus espais i serveis, però creiem que tindrà més positiu que de negatiu.

Per acabar, us deixo uns links d’algunes experiències que ja estan en marxa a casa nostra: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Biblioteca Digital Mundial, Projecte Gutenberg.

Plorem la caiguda de préstecs de CD a les biblioteques o ens adaptarem als nous temps?

Fa temps vaig llegir un article de Gerd Leonard, a un bloc molt interessant de bibliotecaris musicals catalans que segueixo, sobre el futur de la música.
Resulta evident que el consum de música ha canviat de forma radical en els darrers temps, sobretot l’aparició d’Internet i les noves tecnologies. Les xifres diuen que cada cop menys gent compra discs però, d’altra banda, sembla que cada cop es consumeix més música, tant a la xarxa com en directe. Deixant de banda el tema de la propietat intel•lectual (per a mi, massa complicat legalment per resumir-ho ara en un post), no hi ha dubte que tant les discogràfiques, com els propis autors, com les botigues, com les biblioteques s’han de replantejar l’actual distribució musical. Pel què fa al món de les biblioteques, les darreres estadístiques han alarmat una mica els professionals degut a la baixada dels préstecs de CD, arribant a pensar alguns en la fallida del servei.

La pregunta que sorgeix és si ens hem de prendre’ns això com una derrota? O si, pel contrari, hauríem de veure-ho com una oportunitat per a introduir les noves tecnologies a les biblioteques? Evidentment, això no sembla una tasca fàcil, ja que, implica una nova concepció del bibliotecari musical (al mateix temps que també implica una nova concecpció de les biblioteques), molt més especialitzat que ara, amb una sèrie de coneixements tecnològics i habilitats nous i, sobretot, amb ganes d’adaptar-se a la nova situació i aprofitar tots els avantatges que ofereix la web 2.0 . A més, ens pot permetre arribar a més públic, difondre música que no té el recolzament de les grans companyies. Això sí, sempre dins la legalitat. D’això ja n’hi ha algunes experiències com l’experiència de la Médiathèque de Gradignan.

De totes maneres, per arribar a les prediccions catastròfiques que alguns fan, encara queda una mica, degut, sobretot a la tan esmentada esquerda digital. Si bé és cert que el públic jove cada cop està més acostumat a l’ús de les tecnologies, encara són moltes les llars sense connexió a Internet, i molta gent gran potser mai arribarà a utilitzar la xarxa per a això. I, també cal pensar en els nostàlgics de tenir a les mans un CD, com passa amb els llibres. Així que, des de les biblioteques potser també s’hauria de treballar, de forma diferenciada, per aquests tipus de públic, i aprofitar lo bo que té cada opció.

Us deixo un parell de presentacions; la de Josep Lluís Villanueva, una de les persones que més ha treballat el tema a les biblioteques catalanes, amb eines de la web 2.0 i una altra, en francès, de Nicolas Blondeau.

Carrera de Bibliotecari online

Cercant informació per internet he trobat aquesta notícia publicada pel diari digital Tiempo Sur. http://www.tiemposur.com.ar/nota/8555-crean-la-carrera-universitaria-de-bibliotecario-y-dura-tres-a%C3%B1os.html

L’Institut Superior d’Educació de la Fundación Rayuela per a la Cultura i l’Educació i la Biblioteca Pública Provincial Juan Hilarión Lenzi han ofert la possibilitat de realitzar la carrera de bibliotecari a distància. Aquesta carrera s’anomenaria Tecnicatura en Administració i Comunicació de Biblioteques. Consistiría en dos anys i mig d’estudis més mig any de pràctiques a una biblioteca de la província.

Es compón de diferents recursos orientats a la promoció d’un aprenentatge autònom i col·lectiu, a base de l’ús de les noves tecnologies.

Aquest projecte està previst per començar al març del 2010.

Si mirem una mica la dinàmica és molt semblant a la que la UOC ofereix als seus usuaris a partir de classes virtuals, fòrums, grups de debat, tutories, etc. També utilitza una aula virtual on els alumnes trobaràn tots els accessos adients per a la realització dels estudis. Un altre aspecte comú amb la UOC són les trobades presencials que es portaran a terme diversos dies del curs, per tal que els estudiants es coneguin entre si, tinguin contacte físic amb personal de la carrera i puguin intercanviar impressions.

Considero que és una molt bona iniciativa ja que els estudis virtuals proporcionanen als alumnes una flexibilitat que els permet emprendre estudis tot i estar treballant, continuar amb assignatures pendents, accedir als estudis a qualsevol hora del dia, etc.

Si voleu informació sobre la carrera podeu accedir al link www.fundaciónrayuela.org.ar on hi trobareu tot el necessari per a saber sobre els estudis, la seva realització, com matricular-vos, etc.

Intel·ligència econòmica

M’agradaria tractar el tema d’intel·ligència econòmica . Segons l’escrit titulat  “Ética e inteligencia económica” de Gerard Verna & César Ferradas ens dius que: “La inteligencia económica se puede definir como el conjunto de las acciones de búsqueda, de tratamiento, de difusión y de protección de las informaciones útiles a los diferentes actores económicos. Estos actores son concebidos como un sistema global dedicado a inspirar la estrategia de la gerencia general de la empresa, tal como para informar en forma continua e inervar sus diferentes niveles de ejecución a fin de crear una gestión ofensiva y colectiva de la información, la cual se convierte en su principal riqueza” (Martre, 1994)

Amb la lectura d’aquest text he estat pensant en l’empresa on treballo i he pogut veure la importància de la intel·ligència competitiva, concepte que fins ara no coneixia i no m’havia plantejat.  Basant-me en aquest concepte em permet un major coneixement de l’empresa i una millor comprensió del seu entorn. En aaltres estudis ja havia vist la importància del coneixement de l’entorn degut a la posada en marxa d’estratègies i del sistema competitiu. Però no tenia consciència de que la IE permetria a la meva empresa evitar ser víctimes de successos deguts a un no-control de l’entorn.

Considero que a nivell espanyol estem molt lluny encara en respecte a IE amb altres països. Un país que m’ha sobtat en aquest tema és Japó. El text ens diu que és el primer país en haver fet de la informació l’estímul principal del seu desenvolupament i que aquesta informació constitueix un recurs col·lectiu abans que no pas individual. Crec que Espanya ha d’agafar molt exemple de Japó i arriar al punt de donar aquest nivell d’importància a la informació.

En les empreses on he treballat he vist que no donen la importància a la informació que es mereixia i no es valora l’entorn fent uns anàlisis d’aquests i unes estratègies d’intel·ligència competitiva per tal d’anar per davant dels factors adversos.

En relació a aquest tema teniu l’escrit de Mario Sandoval on es pot veure la importància de la informació i de la intel·ligència. SANDOVAL, M. La Inteligencia económica: la función y papel del gobierno. Puzzle 5 (22), 16-23, 2006.

Ingrid Valls

Lenguaje Natural

En los últimos años la carrera por acercar la tecnología al usuario de a pie ha venido desarrollándose a ritmos vertiginosos, hasta hace bien poco sólo algunos podían pensar que un ordenador llegase a ser casi tan común como un televisor dentro de los hogares y que en ellos la Enciclopedia Larousse no iba a seguir siendo la principal fuente de documentación. La facilidad de uso ha propiciado en gran medida esta expansión, hemos pasado de los PCs con sistemas operativos nada amigables, orientados a expertos, como MSDos, a las interfaces visuales de Linux, Windows o Mac OS X, que mayoritariamente se han extendido entre la población, además de pasar a estar rodeados de servicios en red que nos facilitan múltiples tareas de nuestro quehacer diario.

En esta batalla de integración hombre-máquina se viene trabajando de forma importante en la interpretación del lenguaje natural, los objetivos de entendimiento automático aún no han sido alcanzados en la medida que sería deseable, y por ello surgen otras formas de respuesta a ese lenguaje natural, aprovechando las redes sociales y el conocimiento de aquellas personas que lo forman.

Aardvark ha puesto en marcha un sistema de recursos de información basado en la premisa de que el lenguaje tiene mucho más que ver con la interacción en directo con otra persona, la comprensión del contexto y la formación de una conexión. Analiza sintácticamente las preguntas que se formulan y determina el tema, para localizar a posibles internautas conocedores del mismo, basando en los datos que recoge de Facebook, Twitter y blogs con relevancia en esa materia.

Me alegra saber que aún se tiene en cuenta la inteligencia humana.

http://www.technologyreview.com/es/read_article.aspx?id=885

eines 2.0 per a biblioteconomia i documentació

Hola,

Durant el mes de juny  de 2009, vaig  tenir l’oportunitat d’assistir com alumne a l’Escola d’Estiu  de la  Biblioteca  Pública organitzat per l’Escola de Biblioteconomia i Documentació  de la UB.

La meva participació va ser al curs  Els serveis en línia des de la biblioteca pública”,  on vaig tenir  la primera trobada amb  el món i eines web anomenat web 2.0.

Va ser el professor Jordi Graells  l’encarregat d’impartir el curs esmentat  i, de manera molt lúdica ens va explicar el concepte de web 2.0 i el seu paper en la Societat de la Informació i el coneixement,  en general, amb les seves implicacions informatives,  d’oci i  de negoci.

La presentació en Power Point del contingut del curs eines 2.0  per a Biblioteconomia i Documentació  , que trobareu, juntament amb d’altres igualment interessants

El Plantejament  l’inicia  des de la necessitat de l’administració  Pública (Generalitat de Catalunya) d’avançar cap a noves formes de govern-administració amb l’objectiu de ser més eficaços, eficients, transparents, amb més participació i col·laboració ciutadana (democràcia col·laborativa).

A part del canvi que representa per alguns dels objectius de  l’Administració pública, trobem que també representa un canvi en els esquemes empresarials  degut a que la web 2.0  té segons Ismael Nafría ens diu en el seu llibre  Web 2.0: el usuario, el nuevo rey d’Internet (2007) la “capacitat de transformar la manera com les empreses interactuen amb els seus clients, a més d’afectar la manera com els empleats es relacionen entre ells i amb l’empresa”.

La prova està en el fet de que cada vegada més les empreses consulten i conviden als seus clients per a que aportin continguts que puguin servir per a millorar i promoure els productes de les seves empreses. Un dels casos que planteja Ismael Nafría és el de la marca de cosmétics DOVE, que es va recolzar des de l’inici de la campanya en la Web per tal d’aconseguir implicar als usuaris i usuàries per a fer aportacions i suggeriments sobre els productes Dove.

El resultat va ser la  coneguda campanya per a “belles reals amb cossos i corbes reals”.

Fins aviat

 

Mª Angeles  Martínez Garrido

Documentació