Archive for the 'Economia' Category

Només una decisió empresarial?

Fins ara ningú s’havia atrevit a enfrontar-se a Google tan obertament com Rupert Murdoch. I molt menys a través d’un dels productes que més podria perjudicar la companyia, el seu buscador. News Corp., la companyia de Rupert Murdoch i el segon imperi mediàtic més gran del món destrés de Disney, s’ha aliat amb Microsoft. El seu plantejament, no seria el de fer un buscador millor, sinó retirar els seus continguts per portar-los a la competència, a Bing (Microsoft) i cobrar a canvi. La idea és la de presionar per tal que Google cedeixi i s’arribi a algun acord.

Però des del mateix Google no sembla pas que es posin molt nerviosos. Eric Schmidht, el seu conseller delegat ha arribat a dir que si alguna companyia no està d’acord amb el que es fa, hi ha mitjans tècnics per evitar sortir a Google (introduïnt el comando disallow dins el fitxer robots.txt dels seus llocs web). La companyia del famós buscador potser podria sobreviure sense els continguts de News Corp., però i si la tàctica de la companyia de Murdoch troba aliats?

El que ens trobem al davant serien dos generacions, dues cultures i dos models de negoci. Un model va néixer amb els ordinadors i Internet i l’altre encara tracta d’adaptar-se. Google no para de créixer mentre que News Corp.  veu com part del seu negoci va decaient. Murdoch ha titllat a Google de “paràsit i lladre de continguts ” oblidant-se, potser és mala memòria, que molts dels seus llocs webs porten a terme la mateixa tasca d’organització i consolidació de continguts  de tercers, tal i com Google fa.

Ens trobem amb una lluita tant sols entre imperis empresarials, com altres que hi ha hagut? O és una lluita que va més enllà, per exemple, en la naturalesa d’Internet? Fins ara, és a dir, tal i com Internet el coneixem, els continguts es mouen en llibertat. Utilitzes un buscador i saps que la informació a la que accedeixes és, en general, la més rellevant. Murdoch, que no és pas qualsevol proveïdor de continguts, pretén arrastrar amb ell a tots aquells que mostren el seu rebuig al domini de Google. Molts editors de diaris s’apuntarien encantats a aquest servei. El que ens trobariem seria doncs amb una cosa més semblant a la televisió que al Internet que coneixem avui en dia. Només podries accedir als continguts que has pagat previament en la teva subscripció. Aquesta maniobra empresarial sembla dirigida a acabar amb el domini de Google, però, només és Google qui perd? O podriem perdre tots?

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

GEC, la xarxa, la crisi i l’autoaprenentatge

En aquesta època de crisis fa que molta gent es plantegi la seva formació, millorar-la, o bé, cobrir buits. L’aprenantatge i l’autoaprenantatge en línia s’ha convertit en un dels millors camins, per l’accesibilitat i l’adpatabilitat. Però és sorprenent quan descobreixes que les empreses de casa nostra més valentes fa uns anys, ara són les empreses punteres en tecnologia, i en aquest cas en formació en línia. Ahir el diari El Punt publicava un article de l’empresa GEC, com va ser creada, etc. Us convido a llegir-lo, ja que gràcies a ella, nosaltres estem aquí estudiant en línia.

Fishing

En el meu tercer post, m’agradaria parlar del “fishing”, una modalitat d’estafa a través d’Internet, que malauradament va en augment. Cada vegada és més habitual trobar-se amb situacions “fishig”. Aquesta acció fraudulenta, es basa en aconseguir les claus d’accés de comptes bancaris, targetes de crèdit, etc. amb la finalitat d’extreure’n el màxim de diners d’una persona. Es solen enviar més freqüentment per correu electrònic, encara que també se’n poden rebre a través d’una trucada, per sms o entrant per equivocació en una pàgina falsa d’una entitat bancària, etc. El contingut del correu electrònic vol simular un missatge d’un banc real), d’una empresa, etc. on sempre demana que introdueixis les claus d’accés per motius de seguretat, omplir formularis per enquestes, etc. La interfície sol imitar tant com pot, o fins i tot amb exactitud, la interfície real, així dóna sensació de seguretat.

Si proporciones el password, els estafadors saben les teves dades privades i poden efectuar un traspàs de diners indegut, del qual la víctima se’n adonarà després.

 

Hi ha maneres de sospitar que un missatge rebut pot tractar-se de “fishing”. Per exemple: accedir sempre al compte a través de la pàgina oficial del banc, mai a través d’un enllaç, etc. De normal, les entitats bancàries, botigues virtuals, etc. mai demanen les claus d’accés, no seria lògic. Un element per sospitar, és que poden haver-hi faltes d’ortografia en el missatges. O sinó, hi ha programes que en detecten.

 

És freqüent trobar notícies sobre “fishing”. Un exemple és la notícia del diari El País, sobre el desmantellament d’una xarxa d’estafadors a Alacant (València), els quals van ser detinguts per denúncies de víctimes que van detectar moviments bancaris no autoritzats provinents dels seus comptes bancaris.

 

Un altre cas, és el que va alertar el Servei d’Informació de la UOC sobre la circulació d’un correu fraudulent, el qual es demanava les claus d’accés dels estudiants, docents, etc. al campus virtual, i que s’havien d’enviar a support@uoc.edu.cat. El missatge d’avís informava que la UOC mai demanaria el password dels membres de la universitat.

 

Per acabar, és important estar al cas de les accions que realitzem per internet, sobretot si inclouen transaccions monetàries, ja que molt fàcilement les víctimes podem ser nosaltres.

Las redes sociales y las nuevas tendencias que impone la web 2.0 desde el punto de vista profesional

Según un artículo publicado por Arantxa Herranz, en el número de diciembre de la revista Pcworld de lo que no cabe la menor duda es que las aplicaciones de colaboración profesional son más Web 2.0 que nunca

 

Las técnicas de colaboración del estilo wiki ganan adeptos en las empresas, que cada vez se animan más a acercarse al terreno, hasta hace poco desconocido, del la Web 2.0.

 

Las plataformas centradas en documentos cuentan a su favor con que son muy estables, familiares y más productivas para ciertas tareas, pero la tendencia es claramente hacia herramientas Web 2.0.

 

Poco a poco se van imponiendo este tipo de tendencias en las empresas. Uno de los últimos en anunciar su propuesta es Novell, quien ultima una solución empresarial de redes sociales que se integra con Wave de Google. Con la nueva suite de networking social de Novell, denominada Pulse, los empleados podrán colaborar sobre un mismo documento, así como crear perfiles donde publicar información sobre sus áreas de experiencia y compartir en tempo real con sus colegas actualizaciones de sus posiciones u otros datos de acciones recientes.

 

Lo que también pone de manifiesto otro estudio es que las populares redes sociales han dejado de ser un terreno exclusivamente domestico personal para estar ( casi en el DNI  de cada negocio. De hecho, el empleo de sitios de redes sociales com Twitter y Facebook con el objetivo de promocionar las empresas ha explotado en los últimos seis meses, según confirma un estudio dado a conocer.

 

La gente que utiliza Twitter para hablar de su compañía, de sus ventas y promociones ha crecido más de un 250 por ciento desde la pasada primavera, según pone de manifiesto un estudio realizado por la empresa Palo Alto Networks, que fabrica tecnología de cortafuegos. El número de empresas que emplean Facebook para propósitos similares también se ha incrementado un 192 por ciento en el mismo periodo.

 

Este informe asegura que los trabajadores están utilizando las redes sociales como vehículos promocionales tanto con conocimientos y preparación para la gestión de estas redes como sin esta formación.

E-learning : un primer pas amb el SOC i les biblioteques públiques

La setmana pasada va acabar un programa de col·laboració entre la Diputació de Barcelona-Gerència de Serveis Bibliotecaris i la Conselleria de Treball-Servei d’Ocupació. Durant sis mesos les biblioteques públiques de la província de Barcelona han cedit durant unes hores cada dia els seus espais multimèdia per a què ciutadants en atur i amb risc d’exclusió laboral per manca de coneixement d’ús en les noves tecnologies, es formesin. S’ofertaven dos tipus de cursos, el primer era creació del curriculum, adreça electrònica, i el segon accés a internet, enviar curriculum, poder cercar feina via internet. Tots els cursos sempre estaven plens i les valoracions són molt altes. Els serveis bibliotecaris de la Diputació de BCN sempre han apostat per ser un pas en l’accés a les TIC, aquest darrer programa és un mostra. Vull convidar-vos a conèixer el programa anterior, el projecte europeu PULLS, en el que es van crear dos programes per ensenyar a utilitzar les TIC,

Inteligencia Colectiva

Hiroshi Tasaka, es filósofo, ingeniero y profesor en la Universidad Tama (Tokio), en su ponencia hace un recorrido por la forma de gestión del conocimiento y por cómo las nuevas tecnologías están contribuyendo a cambiar la misma.

Plantea cómo hasta ahora el conocimiento era egocéntrico, la innovación y creación venía de personas individuales. En la actualidad el conocimiento es fácilmente transmisible y el valor está en crear sabiduría colectiva, aprovechar la facilidad de comunicación para que la sabiduría sea producto del conocimiento colectivo, creado por la suma de los conocimientos implicados, por la aportación de una comunidad de sabios, mucho más productiva.

Internet es una herramienta perfecta para recopilar y compartir la sabiduría. La web 2.0 ha contribuido en gran medida a esta explosión del conocimiento.

Esta filosofía de colaboración, considera el ponente, que debe ser extendida y aprovechada en ámbito empresarial, la estructura de la empresa debe transformarse creando un clima emprendedor e innovador, se deben crear organizaciones horizontales y abiertas donde fluya el conocimiento, las organizaciones jerárquicas no contribuyen al aprovechamiento de las ideas, así mismo, no hay que dejar de beneficiarse en este sentido de las ventajas que aportan las nuevas tecnologías (blogs, herramientas de networking, etc.),  propiciando a que la gente ponga en común sus ideas y comentarios, y partir de la premisa de que la riqueza no se mide únicamente en dinero, sino que el conocimiento es un capital mucho más importante que hay que saber gestionar, y que al compartirlo no se pierde sino que se multiplica. Se construirán de esta forma organizaciones inteligentes sostenidas por seres inteligentes.

http://www.infonomia.com/tv/video.php?video=73

La Sociedad de la Información en Europa

Consciente de la importancia de la inmersión en la sociedad de la información, desde la Comisión Europea se ha puesto en marcha el marco político para promover y divulgar los beneficios  que las tecnologías de la información  aportan a la sociedad, la economía y la calidad de vida. Este marco se denomina i2010 y próximo a llegar a su fin, se ha puesto ya en marcha una encuesta pública para recoger ideas sobre la estrategia a seguir en el futuro y con vistas hacia el 2020. Se Plantea este post-i2010 en base a los siguientes grandes objetivos:

·          Crear valor a través del conocimiento mejorando íntegramente la educación.

·          Potenciar una sociedad inclusiva potenciando a los grupos vulnerables y combatiendo la desigualdad y la pobreza

·          Mejorar los derechos de la propiedad intelectual para propiciar la innovación y la creatividad.

·          Crear un mercado más amplio y competitivo aprovechando el potencial de las redes. Implicar a las PYMEs en el comercio electrónico.

·          Potenciar el desarrollo de nuevas tecnologías menos contaminantes, promover una innovación más ecológica.

·          Impulsar una nueva política industrial basada en la innovación, las nuevas tecnologías, el conocimiento, el fomento del espíritu empresarial y la “internacionalización” de las PYMEs

Así mismo, las actividades que la Unión Europea pone en marcha en materia de Sociedad de la Información, contribuyen a materializar sobre el terreno las políticas que en esta materia se desarrollan, y contribuyen en su conjunto a mejorar la calidad de vida, estimular el crecimiento, la competitividad y el empleo en Europa.

http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/index_en.htm

Tecnologies i responsabilitat social

Cada vegada són més les empreses que engeguen iniciatives i projectes relacionats amb l’acció social, ja sigui per aportar valor afegit i competitivitat al negoci, com per motius de sensibilització amb la societat. La responsabilitat social corporativa (RSC) comprén aquelles accions de les empreses que tenen en compte els impactes que les activitats empresarials poden tenir a nivell social i mediambiental. Implica el compliment de la legislació existent d’àmbit social, laboral, ambiental, protecció dels consumidors, drets humans, salut i altres; així com també altres projectes voluntaris que millorin la qualitat de vida de grups socials concrets com de la societat en general.

No és difícil imaginar que les noves tecnologies poden convertir-se en una important eina per a la promoció d’aquest tipus d’activitats; però sembla ser que no és així. Segons JL Blasco, soci dels serveis de responsabilitat corporativa de KPMG explicava ahir a el diari El País que “la tecnologia gairebé no s’utilitza a les accions socials”. La declaració apareixia en un article sobre el paper que les TIC poden jugar en els programes de responsabilitat social empresarial, dins un extraordinari sobre responsabilidad social corporativa. Tal i com diu aquest expert, les empreses han de saber valorar la capacitat que les tecnologies tenen com a mitjà integrador i d’inclusió social, en el sentit que poden arribar a tothom i a tot arreu. S’exemplifica amb algunes iniciatives portades a terme com les d’Ericsson o IBM relacionades amb la predicció i sistemes d’alerta i atenció a les víctimes de grans catàstrofes; o Indra, amb el desenvolupament d’aplicacions d’ajuda a la comunicació per a persones discapacitades.

Algunes de les iniciatives que s’entan portant a terme en aquest àmbit són reconegudes i premiades per Cibervoluntarios, fundació que vol potenciar i fomentar l’ús de les tecnologies per al creixement personal, sobretot aen aquells col·lectius amb risc d’exclusió. Sens dubte una feina de reconeixement que incentiva les accions de les empreses.

L’article aprofondeix molt més sobre el tema i enumera molts exemples de desenvolupament de tecnologies dirigit a l’ajut de grups amb grans necessitats. Com que no l’he trobat en obert al web del diari, si us interessa feu-me un correu i us l’envio.

Innovació

En el temps de crisis en que la nostra societat està immers, el sector empresarial té en la innovació una de les vies de sortida. És aquesta una afirmació generalitzada entre els estudiosos i especialistes, com és el cas de Oriol Amat, catedràtic de la UPF. Economista i vicepresident de ACCID  en el seu article “la innovación y la salida de la crisisLa Vanguardia. Supl. especial n. 18. Octubre 2009,  que ho considera imprescindible  per tal de sortir endavant davant els reptes de la nova economia o nou capitalisme.

Ara bé, considera que s’ha de plantejar la innovació no només com una manera de crear i aconseguir avenços científics i tecnològics; a més s’ha d’innovar en estratègies, models de negocis, canals de distribució, etc.; és a dir, la innovació ha de ser possible a tots els sectors, per tal d’arribar  al mercat adequat.

Segons Oriol Amat, la tessitura és clara, s’ha d’innovar, encara que sigui de manera dràstica, com és el cas de l’empresa norteamerica 3M Minnesota Mining and Manufacturing, que del sector miner es va transformar en una empresa especialitzada en articles de neteje per a oficines i per les llars.

El cas de la empresa Nokia, és un clar exemple d’aquesta posada en escena de la innovació; en aquest cas de ser una empresa productora de cables ha passat a ser una de les empreses més importants en el sector dels telèfons mòbils.

Per altre banda, altres empreses que  no han pogut adaptar-se als canvis que els hi ha tocat viure són per exemple la empresa americana Ice Corporation, que de ser el major productor de gel, va desaparèixer amb l’arribada del frigorífic; o el cas de Polaroid, que també va desaparèixer amb l’arribada de la fotografia digital.

 Oriol Amat  aconsella saber en què innovar per a preveure el mercat futur i conseqüentment innovar el que sigui necessari, ja sigui totalment o parcialment.

De com s’ha de fer aquesta innovació depèn del model de negoci, que va des de la etapa del I+D fins al servei post-venta, pasant per la producció, logística, comercialització i administració; en qualsevol cas sempre amb capacitat d’adaptació als canvis de clients i competidors.

Un del exemples que Oriol Amat personalitza és el de la empresa Mango, dedicada a la moda femenina amb qualitat i preus asequibles, amb dissenys propis, mà d’obra barata (Xina, Marroc), i amb sistemes d’informació que redueixen els costos operatius.

A més, el model de franquícia, màrketing acurat, treballadors incentivats segons resultats, etc. En definitiva, ingredients de model de negoci que ha suposat un èxit rotund per a aquesta empresa.

Oriol Amat, considera però, que una vegada aconseguit un bon model de negoci, és fonamental que la innovació vagi adaptant el model als canvis que es puguin produir en el mercat,  això facilitarà la supervivència i generació de riquesa financera i social per al present i per al futur.