Enllaçant amb el tema exposat per rlopezcrm voldria destacar una nova iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, emmarcada dins el Pla d’alfabetització digital de la població de Barcelona (que pretén evitar i disminuir l’actual esquerda digital), en col•laboració amb el Cibernàrium.
Des de mitjans de novembre de 2009 i fins a finals de 2010, s’ofereix a les aules multimèdia d’algunes biblioteques (i en alguns Centres Cívics), de forma fixa (2 dies a la setmana), alguns dels cursos (anomenats Antenes) que sol oferir el Cibernàrium. Es pretén disposar d’una Antena a cada districte de la ciutat i, d’aquesta manera, a través de càpsules i tallers gratuïts de curta durara, apropar la informàtica i Internet , a tota la ciutadania, sense barreres ni distàncies que valguin.
Esperem que sigui una iniciativa que aprofiti molta gent perquè val la pena.
Archive for the 'Educació' Category
Cercant informació per internet he trobat aquesta notícia publicada pel diari digital Tiempo Sur. http://www.tiemposur.com.ar/nota/8555-crean-la-carrera-universitaria-de-bibliotecario-y-dura-tres-a%C3%B1os.html
L’Institut Superior d’Educació de la Fundación Rayuela per a la Cultura i l’Educació i la Biblioteca Pública Provincial Juan Hilarión Lenzi han ofert la possibilitat de realitzar la carrera de bibliotecari a distància. Aquesta carrera s’anomenaria Tecnicatura en Administració i Comunicació de Biblioteques. Consistiría en dos anys i mig d’estudis més mig any de pràctiques a una biblioteca de la província.
Es compón de diferents recursos orientats a la promoció d’un aprenentatge autònom i col·lectiu, a base de l’ús de les noves tecnologies.
Aquest projecte està previst per començar al març del 2010.
Si mirem una mica la dinàmica és molt semblant a la que la UOC ofereix als seus usuaris a partir de classes virtuals, fòrums, grups de debat, tutories, etc. També utilitza una aula virtual on els alumnes trobaràn tots els accessos adients per a la realització dels estudis. Un altre aspecte comú amb la UOC són les trobades presencials que es portaran a terme diversos dies del curs, per tal que els estudiants es coneguin entre si, tinguin contacte físic amb personal de la carrera i puguin intercanviar impressions.
Considero que és una molt bona iniciativa ja que els estudis virtuals proporcionanen als alumnes una flexibilitat que els permet emprendre estudis tot i estar treballant, continuar amb assignatures pendents, accedir als estudis a qualsevol hora del dia, etc.
Si voleu informació sobre la carrera podeu accedir al link www.fundaciónrayuela.org.ar on hi trobareu tot el necessari per a saber sobre els estudis, la seva realització, com matricular-vos, etc.
A El País.com del dia 3 de desembre trobem aquesta notícia: “Universidades virtuales. Rectores de centros de todo el mundo se reúnen en Barcelona para intercambiar experiencias sobre la evolución de la enseñanza no presencial”. (1)
Fa unes setmanes 84 rectors d’universitats a distància d’arreu del món es van reunir a Barcelona per a intercanviar èxits i fracassos.
Sembla que a l’educació virtual se li presenta un futur prometedor gràcies a dues raons fonamentals com són una major demanda d’educació per part de les empreses, la qual cosa obliga a estudiar a casa o en el treball, i la popularització d’internet.
De les conclusions d’aquesta reunió cal remarcar:
- la universitat virtual pura no existeix: l’e-learnig o educació virtual pura significa que tot el curs i la comunicació amb el professor és exclusivament en xarxa, i això encara és el model minoritari a la majoria d’universitats a distancia d’arreu del món. El més habitual és que aquestes ofereixin algun curs o assignatura en xarxa o que utilitzin els mitjans tecnològics només com a reforç
Només podem parlar d’autèntic e-learning en algunes institucions dels Estats Units i Canadà i evidentment a la Universitat Oberta de Catalunya que amb 54.000 estudiants és la segona universitat de Catalunya
- la segona de les conclusions d’aquesta trobada és que l’aprenentatge serà cada cop més virtual.
La formació continuada a la que ens veiem abocats en aquesta societat de la informació si volem sobreviure en el món laboral, juntament amb els avantatges de les noves tecnologies per a estudiar des de casa, es contemplen com una situació idònia perquè les universitats a distància es passin al model virtual pur o mixt.
Sembla que el mòdel d’alumne virtual són persones de més de 30 anys, amb estudis secundaris o titulat universitari que treballa i que vol ampliar coneixements per a millorar en el seu treball.
- en conseqüència, la principal conclusió d’aquest encontre és que vivim el moment de l’educació a distància.
De tota manera encara hi ha molta feina a fer. Els experts reconeixen que cal superar el conservadurisme de bona part del professorat, adoptar polítiques d’educació més flexibles orientades a estudiants molt heterogenis, canviar plans d’estudi i apropar-los a les necessitats del món dels negocis, etc
També es van tocar alguns punts negres d’aquesta tipologia d’aprenentatge com són el baix nombre d’estudiants que acaba graduant-se, el temps que es triga en obtenir una titulació que sempre és superior que en els models presencials, o la discussió sobre si és factible l’e-learning pur en determinades carreres universitàries.
Si comparem les caracterítiques de l’educació a distància que es posen de manifest a aquesta trobada amb les enumerades per Tony Bates a “Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria”(2), malgrat el temps transcorregut, veiem com la situació no presenta grans canvis. Almenys sembla que a hores d’ara i recolzant-se en el context socioeconòmic es mira el futur amb optimisme i que anem per bon camí.
(1) Universidades virtuales. Molist, Mercè (ElPAIS.com, 3 de Desembre de 2009). http://www.elpais.com/articulo/portada/Universidades/virtuales/elpeputec/20091203elpcibpor_1/Tes
Bates Toni. “Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria”. A: La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza Editorial. p. 335-359. ISBN: 978-84-206-4784-5
Fa pocs dies, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas (1), es queixava als medis de comunicació de la retallada pressupostària per a l’any que ve, amb tota la raó, ja que, sense mitjans a les institucions clau, parlar de la Societat del Conèixement és fer un “brindis al sol”.
El cas és que la rectora va fer saber que, amb les noves condicions econòmiques, es plantejaria la necessitat d’establir números clausus per accedir als estudis, i aquí ve la meva perplexitat: Numeros Clausus a una Universitat que perd alumnes any rere any?
Segons les estadístiques que he pogut consultar (2), la UIB ha passat de tenir 14.771 alumnes l’any 97/98 a 12.730 l’any 05/06, qüasi un 14% menys, i això que, durant aquests anys s’han incorporat quatre noves titulacions amb molta demanda, que són las que ja tenen numeros clausus.
Com que el nombre d’estudiants que han superat les PAU no ha baixat amb la mateixa proporció (un 7%), les causes de la retallada d’alumnes pot ser s’haurien de cercar en un altre context, el que descrivia amb precissió i valentia el Dr. Andreu Palou, en un article de ja fa uns quans anys (3), i en el que parlava del poder dels “lobbies de la mediocritat universitària”.
Aquestes context de mediocritat universitària no és exclussiu de la UIB, ni tampoc de totes les àrees de coneixement dins la UIB, però si que l’afavoreix el fet de que, per a la població de les Illes, la competència que puguin exercir la resta d’universitats de l’estat espanyol és molt relativa, pel cost d’allotjament i viatges, que oscil·la entre 10.000 i 15.000 € l’any, per a un estudiant de les Illes a Barcelona.
Per això, quan Bates (4) parla de que l’aprenentage virtual no és un canvi paradigmàtic, perquè es traslladar a l’entorn virtual els mateixos mètodes d’ensenyament i els processos fonamentals de l’aprenentatge, penso que potser encara no és un canvi paradigmàtic en aquest moment, però introdueix un element nou en el món de la universitat pública: la competència basada en la qualitat.
Fins ara, només hi havia competència universitària real a aquelles zones on, per volum de població, es podia triar entre una universitat o una altra al mateix cost. Ara, amb les universitats virtuals, es pot triar per qualitat (qualitat del professorat, materials, equips i estudiants, plans estratègics i forma de govern).
I aquesta mateixa competència per qualitat és la que probablement farà avançar en els formats realment novedosos d’ensenyament. Ja hi tindran poc que fer els professors que vagin a l’aula només a dictar apunts.
És per aquest camí de la qualitat i de la formació permanent, pel que es podrà avançar en la Societat del Conèixement, i desmuntar el vell tòpic de que la gent en general no te temps ni ganes d’aprendre, el que en general no te la gent és ganes de perdre el temps.
- http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/11/18/mallorca-estudia-fijar-numeros-clausus-caida-financiacion/522595.html
- http://www.caib.es/ibae/dades/catala/educaciom.htm
- http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1469_5_248477__Opinion-dificil-canvi-Universitat
- Castells, M. (ed.) (2006). La sociedad red: una visión global. Madrid:
Alianza Editorial. PART V, “Internet e Interés Público”: Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria.Tony Bates. Pàg. 335- 359
Els efectes del canvi tecnològic sobre el mercat del treball són evidents. La flexibilització dels processos productius són potser el factor que més condiciona aquest nou mercat de treball.
Els estudis evidencien que el canvi tecnològic genera ocupació especialment en els trams més formats i la pèrdua de llocs de treball es concentra en els trams de població amb menys formació i habilitats.
Llavors la formació ocupa un lloc primordial per a poder afrontar aquest nou repte. Una formació que ha de ser permanent si volem que hi hagi una relació estable i eficient entre oferta i demanda de treball.
Una formació que ha de surgir com iniciativa particular davant d’aquesta situació alhora que també té el suport de les TIC per a trencar les limitacions de temps i espai.
Segons un estudi desenvolupat per Enric Renau i Permanyer(director general DEP) titulat “El mercat de treball en una Europa en transformació” (http://www.dep.net/uploads/20090612_doc_enric_pensament.pdf ), la realitat del nostre país mostra entre d’altres aquestes característiques:
- 70% d’aturats són de baixa qualificació (inferior a ESO)
- menys del 50% de la població espanyola (entre 25 i 64 anys) té formació obligatòria mentre que la mitjana de la UE és de quasi el 70%
- l’abandonament escolar prematur entre joves de 18 a 24 anys a Espanya (30%) és el doble de la mitjana de la UE.
- el percentatge de la població de 20 a 24 anys amb estudis superiors a ESO també és inferior a la mitjana de la UE. Hi ha una reducció del nombre d’estudiants de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.
- El ranking de resultat de les proves PISA (per avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys) deixen a Espanya en el penúltim lloc del 29 del països OCDE
Aquestes dades ens duen a pensar que realment no hi ha conciència social sobre el fenomen que ens ocupa. Estem fent alguna cosa al respecte?
Un dels objectius de l’Estratègia de Lisboa és convertir Europa en l’economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món. Per assolir-ho les grans línies polítiques dels estats es concenatren en polítiques d’educació i formació, d’ocupació i d’empresa.
Dintre de les primeres els seus objectius són:
- reduir l’abandonament escolar i universitari.
- augmentar l’interès per la formació en ciències i tecnologies
- i augmentar el % de professionals que realitzi formació contínua.
Si a les dades que hem vist referents a l’abandonament escolar prematur a l’estat espanyol hi afegim notícies com aquesta “Disminuye el número de estudiantes en las carreras científicas y técnicas”
(http://www.educaweb.com/noticia/2008/04/14/disminuye-numero-estudiantes-carreras-cientificas-tecnicas-211204.html), crec que hi ha molta feina a fer si no volem quedar despenjats o ser uns obstacle en les aspiracions de la UE.
Entre aquest panorama tan negatiu, una nota positiva: “notable augment dels treballadors en formació contínua” (http://www.diariojuridico.com/noticias/notable-aumento-de-los-trabajadores-en-formacion-continua.html).
Omnia és un projecte que va néixer al 1999 a partir d’una iniciativa de la Generalitat per crear una xarxa de telecentres a Catalunya que pogués donar accés a les noves tecnologies a aquells grups socials amb un alt risc de sofrir l’escletxa digital. Aquest apropament de les TIC permetria treballar de fons amb les tres bases del projecte Omnia als seus 121 telecentre per Catalunya: formació, ús comunitari i inserció laboral.
La coordinació del projecte va ser concedida en un inici a 3 grans fundacions (la Fundació Innovació per a l’Acció Social, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’esplai), tot i que a l’actualitat el projecte el coordina l’Oficina de Dinamització Comunitària.
La base material del projecte són 9 ordinadors, amb Internet i el programari necessari (s’utilitzen tant les plataformes Linux com Windows). El punt s’organitza al voltant d’una entitat important pel barri i referent en les TICs, servint de nucli identificador del projecte. Un dinamitzador s’encarrega de portar a terme les activitats diàries, planificades i elaborades específicament per aquella realitat, fen força en els col·lectius normalment apartats (immigració, dones, discapacitats,…). Aquesta interacció entre el barri, els usuaris i el telecentre, normalment aconsegueix teixir algunes de les xarxes socials que els barris havien perdut fa un temps.
Tots els telecentres estan interconnectats entre ells mitjançant eines d’Internet, com el correu corporatiu, llistes de distribució, Skype, la seva comunitat o el seu portal. Totes aquestes eines i el treball de dinamització estan supervisats per la Oficina de Dinamització Comunitària, gestionada per la Fundació catalana de l’esplai (finalista als Premis Blocs de Catalunya 2009 pel bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Omnia”), i que recolza pedagògicament i metodològicament les tasques del dia a dia.
L’Oficina també garanteix el treball en xarxa de forma col·laborativa i organitza als telecentres aportant-los millores continues amb nous continguts i amb assessorament, D’altres aspectes s’encarrega l’Oficina Tècnica, solucionant els dubtes i incidències tècniques que tinguin.
Aquest és un projecte molt dinàmic, que evoluciona a mesura que ho fa la societat i la tecnologia. La incorporació de les eines capdevanteres de relació social (xarxes socials) i de transmissió de la informació (blocs,…) estan totalment vinculades amb el projecte educatiu de fons. Això permet als usuaris no quedar-se enrere en les noves TIC i aprofitar totes les eines que els hi ofereix la societat de la informació.
Omnia és en definitiva, un projecte que intenta respondre als canvis socials que han aparegut amb la consolidació de les TIC a la nostra societat. Això és un clar reflex de com aquestes noves tecnologies poden beneficiar a tots els ciutadans i ajudar-los a trencar amb les dinàmiques desfavorables amb la que es troben aquells que no poden accedir directament.
Molts de nosaltres coneixem i fins i tot utilitzem el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), o la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN), com a recursos per a la localització de col·leccions.
Doncs bé, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i el Centre de Supercomputació de Catalunya han creat el projecte MDX (Materials Docents en Xarxa), que funciona com a repositori o dipòsit de materials i recursos digitals generats per l’activitat docent d’algunes universitats catalanes com: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Girona, etc.
Fins al moment, hi ha uns 800 documents disponibles.
Penso que aquesta és una eina més per a difondre aquells coneixements que moltes vegades no surten de les prestatgeries de les biblioteques universitàries i, per tant, pot ser una bona font de consulta.
Anna Bel Cañabate
Avui llegeixo en La Vanguardia (1) una notícia molt important per a la solució al problema de la bretxa digital. Uruguai ha continuat la iniciativa de Nicholas Negroponte (2) (One Laptop per Child) i ha proporcionat un portàtil per nen i professor en tot el país. El Plan Ceibal (3) uruguayo distribuirà aquest portàtil entre els nens la fabricació dels quals ha costat 150$ invertits en un portàtil amb connectivitat wifi, càmera web i sistema operatiu Linux més aplicacions que els petits puguin usar per a integrar-se en la Xarxa, realitzar altres treballs escolars, jugar i familiaritzar-se amb la tecnologia.
El portàtil, anomenat XO pels seus creadors, pesa 2,5 i té un disseny orientat al públic infantil que viu en països en desenvolupament. S’ha tingut en compte, durant la seva fabricació, que els nens passarien temps amb aquestes màquines fora de l’entorn de la llar i la seva arquitectura és especialment robusta i resistent, fins i tot permet llegir la pantalla a la llum del sol sense que això sigui massa molest.
El govern d’Uruguay ha lliurat ja un portàtil a cada nen de primària (6-12 anys), en total 308.000 nens més els 18.000 professors que també han rebut el seu portàtil gratuït. A més s’ha assegurat la connectivitat sense fil en tot el territori. Tenint en compte que molts nens s’han de desplaçar quilòmetres per a accedir a l’escola, en el futur no serà difícil que puguin seguir les classes des de les seves cases.
La iniciativa ha costat al govern d’Uruguay 80 milions de dòlars i segurament recolzarà la cadidatura del actual govern en les eleccions de demà 25 d’Octubre a favor de l’actual president Tabaré Vázquez. És indubtable que en un país que la taxa d’escolarització és la més alta d’Amèrica Llatina (85%), és un pas important, ja no només per a l’educació sinó per a la integració de les regions més desfavorides d’aquest país.
Que cada nen uruguaio tingui un portàtil significa que cada nen accedeix al coneixement global des de regions on comprar un llibre és un somni. Enhorabona al govern d’Uruguay.
(1) Un portátil para cada niño. Robert Mur (La Vanguardia, 24 de Octubre de 2009). Resumen en la edición on-line
(2) http://laptop.org/en/laptop/index.shtml
(3) Plan Ceibal http://www.ceibal.edu.uy/
Comentaris recents