Archive for the 'globalització' Category

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

El documentalista enredado: un blog para estar al día sobre documentación y nuevas tecnologías

El Documentalista Enredado es blog que apareció en 2004 donde se aborda, analiza, desarrolla y comenta abiertamente sobre temas de biblioteconomía y documentación, teniendo en cuenta la creciente influencia en éstas de las Nuevas Tecnologías.

El Documentalista Enredado tiene como autores principales a los licenciados en documentación Marcos Ros-Martín y María Elena Mateo, junto con alguna colaboración esporádica de Julio Ruiz. Obviamente, está abierto a la participación de todos sus lectores, estén o no registrados.

En mi opinión, es uno de los mejores blogs sobre la documentación y la sociedad de la información que se haya en nuestra lengua. En éste podremos conocer la actualidad desde todos los ámbitos en estas temáticas y además, conoceremos tanto legislaciones como novedades en éstas, obviamente, comentadas por sus autores.

Para mí, es uno de los mejores blogs donde podemos encontrar información sobre nuevas prácticas y metodologías que se están llevando a cabo en el mundo de la documentación teniendo en cuenta las nuevas tecnologías, que al fin y al cabo, es uno de los grandes retos de los documentalistas de nuestro tiempo.

El buen saber hacer en Internet, los vacíos legales que existen en la actualidad, la buena praxis, las nuevas metodologías para trabajar, las posibilidades que se nos ofrece en el mundo de la archivística, documentación y biblioteconomía, son abordadas en todos y cada uno de los posts que aparecen en este blog. La información es dada de forma clara y amena, además de ser ampliada mediante enlaces a webs. Además, el blog está muy bien estructura por categorías, temáticas y con su buscador, con lo que la navegación y búsqueda de cualquier tipo de información dentro de estas temáticas, es muy sencilla.

Recomiendo fervientemente, su seguimiento, puesto que es un blog que siempre te sorprende y que además, da ideas de cómo afrontar algunos de los conflictos o vicisitudes a la hora de hacer planificaciones y metodologías nuevas de trabajo, sobretodo en el uso de nuevo software para la gestión documental.

Personalmente, es uno de los blogs que más cariño tengo puesto que gracias a él tomé la decisión de estudiar la licenciatura de documentación en vez de hacer la ingeniería superior de informática: me demostraron que para un informático había bastante sitio en el mundo de la documentación.

Saludos,

Cira.

Una nueva traba, en la mayor iniciativa del saber

Buenas tardes,

Una de las mayores iniciativas que se han llevado a cabo en los últimos años en el mundo de la documentación en pro de la accesibilidad y la preservación a largo plazo, por parte de una entidad privada como es Google, está siendo desvirtuada y bloqueada en la mayoría de países. El último caso, lo encontramos en Francia tal y cómo se nos explica en la noticia extraída del país digital.

En el año 2006, cuando el grupo editorial francés La Martinière supo que Google estaba digitalizando libros de su fondo, interpuso una querella contra Google y exigía una indemnización de 15 millones de euros por daños y perjuicios. Otra vez esta empresa se encontraba que de nuevo tenía que no sólo luchar contra los intereses económicos de las editoriales de todo el mundo sino que además, contra las políticas de preservación de los derechos de autor de todo el mundo.

A pesar de los acuerdos realizados por Google en estos últimos años con 29 bibliotecas mundiales, cada nuevo paso que da, se le es interpuesta una demanda judicial, donde se estanca de nuevo el proyecto.
La iniciativa, que en su momento, fue elogiada por su capacidad para ofrecer un acceso sin precedentes a lo que puede convertirse en el corpus en línea más grande del conocimiento humano y la promoción de la democratización del conocimiento, es duramente criticada potencialmente por la violación a los derechos de autor.

Lo que se convierte en una paradoja puesto que en la mayoría de casos, nos encontramos en que el gigante de Internet de los 7 millones de libros que se encuentran escaneados en la actualidad, sólo un millón se puede visualizar completamente y la mayoría de obras escaneadas, ya no se están comercialmente disponibles y sólo se puede obtener una vista previa de algún fragmento o varias páginas (dependiendo de acuerdo con la editorial y el autor).

En mi opinión, entiendo que un autor quiera preservar sus derechos sobre su obra, que una editorial que ha pagado millones para tener estos derechos de publicación, también quiera preservarlos pero, ¿qué sentido tiene no permitir la libre distribución de los grandes clásicos? ¿Por qué desde la mayoría de países se frena una de las mejores iniciativas que ha habido a favor del almacenamiento del conocimiento y saber humanos? Ya que no desde los propios países no se inician políticas de preservación a gran escala, ¿qué problema hay en que lo haga una empresa privada? Pues la razón de siempre: las políticas de los diferentes estados no están a favor de la preservación ni de la accesibilidad a la cultura por parte de sus ciudadanos, sino que la mayoría de políticas están más a favor de los intereses económicos de las entidades privadas y empresas, que gestionan los diferentes fenómenos culturales. Incluso hoy en día.

Saludos,

Cira.

Indymedia

El projecte va sorgir l’any 1999 en el context de la primer mobilització contra la globalització econòmica, per donar cobertura informativa a las protestes de Seattle.
Un nombrós grup d’activistes de diversos moviments: anarquistes, feministes, ecologistes, diversos col•lectius d’esquerres, representants del moviment del programari lliure, productors de mitjans independents i activistes locals, es van organitzar i van donar lloc a una xarxa internacional de xarxes. Junts van construir una plataforma que va suposar un salt qualitatiu per la seva difusió i amplitud.
Indymedia es defineix com una xarxa de terminals que es gestionen en col•lectius oberts. Aquests s’organitzen a partir d’un portal que allotja la central del projecte Indymedia (www.indymedia.org), des d’aquí es despleguen en una xarxa vincles electrònics. L’accés a la resta de col•lectius es realitza sense dependre de la ruta d’ingrés al lloc principal.
La distribució de la informació ja no era un problema al fer-se accessible i instantània a través d’Iinternet. La plataforma multimèdia digital va permetre que s’aglutinessin diversos mitjans alternatius com ràdios, televisions, premsa. El codi obert i el moviment de programari lliure, i un gran equip de tècnics van proporcionar les tecnologies i el suport adequat per que la base tecnològica del projecte fos contínuament millorat. I, finalment, l’ús de la publicació oberta va permetre a qualsevol persona amb accés a Internet publicar instantàneament informació en format de text, àudio, imatge fixa o en moviment.
Indymedia apareix a Internet per contrarestar les deformacions informatives que provoquen, en moltes ocasions, els mitjans corporatius de comunicació. El seu objectiu és que la gent s’apoderi i es converteixi, alhora, en el mitjà. El model de comunicació que promou es basa en que cada persona es representa a ella mateixa; Els usuaris accedeixen lliurement per poder expressar-se a través de vídeos, text, fotos, comentaris… i, així, donar a conèixer noticies, opinions i fets que passen en una localitat però amb interès local, nacional o internacional.
Des dels seus orígens, Indymedia fomenta un tipus d’organització basada en la col•laboració, no jeràrquica i autònoma. La democràcia descentralitzada, com a principi fonamental d’Indymedia, se sustenta en el procés organitzatiu intern, descentralitzat i obert.
Per funcionar, Indymedia depèn d’un sistema de voluntaris, o tècnics que adapten el software lliure a les encestats de programació. A través de la donació d’hores de programació, aquests voluntaris incorporen valors del moviment de programari lliure a la cultura d’Indymedia. Així mateix, aquests valors es basen en la cultura hacker, tant per la font del codi com per la seva producció en col•laboració. El programari de les seves bases de dades és un exemple d’això, fonamental per al sistema interactiu de funcionament, i columna de la xarxa Indymedia,.
Actualment Indymedia compta amb quasi 200 col•lectius autònoms, integrats per voluntaris, repartits per tots continents, que s’organitzen a través de la xarxa per crear un sistema alternatiu de producció i distribució d’informació, i per desenvolupar i innovar en els principis, pràctiques i estratègies per a la democratització d’Internet i de la societat.

El projecte Mujemtic: Mujeres Empoderadas por las Tecnologías

Davant de la situació de violència contra les dones a tota l’Amèrica Llatina i especialment a Mèxic, on un 40% de les que denuncien aquest tipus de violència acaben morint, sorgí l’any 2004 el projecte Mujemtic, Mujeres Empoderadas por las Tecnologías de la Información y la Comunicación.  

Els diferents tallers que conformen aquest projecte realitzen una doble formació, teòrica i aplicació pràctica posterior, en diferents aspectes de l’ús de les TIC. Enguany aquesta capacitació inicial s’ha anat substituint pel coneixement d’aplicacions de la web 2.0 com per exemple blocs o entorns de treball i creació compartida com els wikis. El projecte persegueix també un augment de la visibilitat d’aquesta problemàtica i el foment de l’activisme contra la violència de gènere.

 

Un cop realitzada la formació inicial tots els coneixements s’apliquen a nivell pràctic a través de la participació en la campanya Dominemos la tecnología que es porta a terme dins dels 16 dies d’Activisme contra la Violència de Gènere realitzats a nivell mundial. L’objectiu és ben clar, utilitzar les TIC per poder crear espais lliures de tota coacció i violència:

 

“Se intenta la construcción de visiones colectivas de una tecnología libre de violencia. Son 16 los días de acción. Son 16 días de escribir bitácoras, correos, sitios web, mensajes por celulares, etiquetas, o relatos digitales donde mujeres sobrevivientes de violencia y mujeres en contra de ella hablan a través de su apropiación de la tecnología”

 

Dins de la campanya Dominemos la tecnología a més de les anomenades Accions diàries, anàlisi conjunt d’un aspecte concret de la violència exercida contra les dones, es pot accedir des del seu espai web a tot un seguit d’opcions que van des de la creació de blocs a diversitat d’ajudes per tal d’iniciar una campanya pròpia on s’aplicaran accions sobre el terreny. Aquest és també el marc on les dones participants aprenen a identificar usos negatius de les noves tecnologies i s’ofereixen consells de seguretat bàsics com per exemple no fer visibles dades de caràcter personal a la xarxa que podrien portar a possibles casos d’assetjament.

 

Mujemtic és un projecte portat a terme per LaNeta organització mexicana creada a inicis dels 90 que funciona com una eina independent d’informació i comunicació per ONG i entitats sense afany de lucre. Gràcies a aquesta organització el món va conèixer els abusos de l’exèrcit mexicà a la selva Lacandona i a tot Chiapes amb la revolta del EZLN.

Les activitats de LaNeta i el projecte Mujemtic són també exemples del que Castells anomena a La galàxia internet (2002) moviments socials, en aquest cas dins de l’òrbita del feminisme i dels drets humans, arrelats a un context local però que intenten transmetre el seu missatge a nivell global. La denúncia i la lluita contra la violència de gènere s’inicia des dels diferents estats mexicans, s’amplia a nivell llatinoamericà i a través de la participació en campanyes d’abast internacional i la seva presència activa a internet es fa visible globalment.

Nosotros alimentamos al mundo

Fa pocs dies vaig poder veure el documental Nosotros alimentamos al mundo del director austríac Erwin Wagenhofer (2005). Mentre la veia, pensava com n’estava de relacionada amb alguns dels temes que tractem a l’assignatura, i alhora, tan allunyada dels temes d’actualitat mediàtica i política.

 

La pel·lícula és d’aquelles que té un ritme tranquil, sense artificis… d’aquelles que amb la seva naturalitat i la seva observació de fets quotidians busca la reflexió de l’espectador sobre problemes globals.

 

Però, i de que va? Com diuen a la pàgina web de presentació “Nosotros alimentamos al mundo es una película sobre la comida y la globalización, pescadores y agricultores, camioneros y ejecutivos corporativos, la circulación de productos y del dinero –una película sobre la escasez rodeada de la abundancia [...] La película nos informa sobre la producción de nuestra comida y nos dice por qué tenemos algo que ver con el hambre en el mundo”.

 

El documental ens mostra diverses situacions a França, Espanya, Romania, Suïssa, Brasil i Àustria, i les descompensacions entre uns i altres, però també les seves interrelacions en l’economia global. Alguns dels temes explícits i implícits en el documental són:

  • Les conseqüències de l’agricultura industrialitzada
  • L’actitud cínica de les multinacionals del sector agroalimentari
  • L’agricultura d’hivernacle i la manca d’aigua
  • El cost (no només econòmic!) que suposo el transport d’aliments
  • Les manipulacions i corrupcions polítiques
  • L’ús de l’enginyeria genètica en l’alimentació
  • La “contradicció del mercat lliure, monopolitzat per 50 grans empreses
  • La paradoxa alimentària mundial, ja que està demostrat que la producció agrícola actual se pot alimentar al doble de la població mundial, però en canvi més de 800 milions de persones pateixen de malnutrició

 

Així, a través de la successió d’imatges, entrevistes… el film ens va mostrant la capacitat que té el capitalisme, la globalització per transformar-nos en destructors del planeta i de nosaltres mateixos… 

 

 

 

Xarxa d’inversió Keiretsu Forum i Nova Economia

En aquesta segona aportació al bloc voldria parlar de les TIC i de la nova economia globalitzada a través del model associatiu d’inversió Keiretsu Forum. Aquesta és la principal xarxa d’inversors privats dels Estats Units, en capital invertit i operacions realitzades, dins d’empreses i noves línies de negoci que no cotitzen en borsa. La xarxa disposa de 18 seus a tot el món entre elles la de Barcelona.

 

Prenent com exemple el model nord americà la delegació catalana, amb dos anys ja de vida, s’ha convertit en una eina molt útil perquè inversors puguin aportar el seu capital a projectes innovadors, sovint relacionats amb les TIC, que passen a rebre un finançament molt necessari per néixer o consolidar-se. Xavier Casares, president de Keiretsu Forum Espanya, destaca que “aquest model d’inversió ja fa molts anys que és un dels secrets de Sillicon Valley i la sorgida i creixement de grans companyies”.

 

En el funcionament d’aquesta associació d’inversors és bàsic el procés de selecció de projectes innovadors i amb capacitat de creixement. 30 d’ells arriben a un comitè de valoració que en farà una nova tria. Finalment 5 d’aquestes possibles noves línies de negoci es presentaran al fòrum d’inversors que es realitzen cada dos mesos. Els inversors privats, o business angels, són persones amb esperit empresarial i una trajectòria professional d’èxit com per exemple ex directius de multinacionals. Si els interessa un projecte en concret iniciaran una negociació directa amb els emprenedors. A més de la inversió de capital, que va dels 250 als 600 mil euros per projecte, s’aporta experiència en l’àmbit empresarial.

 

Keiretsu, paraula japonesa que significa grup d’empreses afiliades, integra en el seu funcionament i inverteix en les TIC. Per un costat el seu web corporatiu és una eina de comunicació i funciona com una veritable base de dades on podem trobar la versió electrònica dels principals projectes finançats per sectors econòmics. Per l’altre el seu bloc és un espai dinàmic on les delegacions comparteixen les seves experiències i projectes.

 

Les inversions es realitzen dins de sectors econòmics emergents on destaquen especialment les TIC, serveis relacionats amb la salut, biotecnologia i energies renovables.

Aquesta xarxa privada d’inversió centrada en sectors econòmics emergents és un exemple del pas cap a una nova economia basada en el coneixement, la innovació i l’explotació de noves línies de negoci dins d’un mercat global.

   

Democràcia digital versus globalització digital

La primera intervenció en aquest bloc, és arran de la lectura d’una notícia de El Períodico: “Els dominis webs s’obren a tots els alfabets”, apareguda el dia 29 d’octubre de 2009.

Ens parla que a l’any 2010 els dominis (les adreces de la xarxa), es podran escriure en caràcters no llatins; això, a banda de ser molt important per als usuaris de la xarxa que parlin, per exemple àrab, xinès, rus o urdú (idioma del Pakistan), també és un fet que reafirma la democràcia digital, i una demostració, un cop més, del fet que la globalització està present en tots els àmbits de la nostra vida. En aquest cas globalització representada en la utilització d’un llenguatge amb caràcter llatins a la xarxa. No hem d’oblidar que dos terços de la població mundial utilitzen sistemes d’escriptura basats en caràcters no romans.

La Institució encarregada d’aquest canvi és l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers). El responsable d’aquest canvi, i membre d’aquesta institució, Peter Dengate afirma que: “es tracta del canvi tècnic més important que es fa a la xarxa des que va ser creada fa més de 40 anys”.

Per finalitzar voldria fer incidència en un terme que apareix en aquest article. És el d’“imperialisme digital”, i que té a veure amb l’origen nord-americà de la xarxa. Crec que és important lluitar contra aquest imperialisme, amb mesures com la descrita anteriorment, per tal de no discriminar a cap usuari d’Internet, i que la Xarxa sigui un reflex també de la diversitat lingüística que és present en el món.

Per si us interessa, us passo l’enllaç de l’article i també el de l’ICANN”.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=657175&idseccio_PK=1012&h==

 

 

http://www.icann.org/

Salutacions,

 

Sònia Rodríguez

 

 

Economia y Globalizacion

Este es el tema sobre el que  trata el articulo que he leído llamado “Financial crisis tests durability of globalization” en the Financial Times ” publicado en Octubre de 2008. A pesar de que es un recurso en ingles y  la lectura del mismo se hace un poco mas difícil, encuentro que en este recurso podemos encontrar múltiples noticias relacionadas con el tema de la globalización, tema que estamos ahora mismo estamos tratando en la asignatura de Sociedad de la Información.

Hare un resumen de dicho articulo destacando las partes que considero mas importantes: en el mismo se habla sobre la situación financiera actual de Inglaterra y también plantea  la pregunta sobre si el mercado mundial de hoy en día tiene un futuro.

La globalización tal y como la entendemos hoy no se trata de  un fenómeno nuevo sino que también fue  frecuente a finales del siglo 19 y principios de 20.   Sí, bien es cierto que el sistema financiero inglés superó  con éxito la guerra, el terrorismo y las diversas crisis financieras y está demostrando que es bastante sólido, por otra parte hay  que tener en cuenta que , al compararlo con su  predecesor más reciente de la globalización este hecho hace pensar que todavía planea un cierto temor sobre el sistema financiero ingles y que nada es seguro.

Existen tres principales repercusiones de la crisis financiera actual: la primera es aquella que tiene que ver con el hecho que la gente no estará dispuesta a liberalizar los mercados financieros; en segundo lugar se pondrán en tela de juicio la credibilidad del capitalismo de libre mercado  que puede afectar a las finanzas, el comercio y la inversión directa, y en tercer lugar, aquella que afectara de  manera  negativa a la economía mundial. Si alguna  o todas de estas repercusiones suceden dependerá en gran medida de la duración de la recesión y las reacciones de los demás. La gente debe estar convencida de que las economías auto-sostenibles no son una solución práctica en un mundo que es interdependiente y por tanto es necesario el mantenerse  unidos con el fin de reconstruir una economía más fuerte y más duradera, sin las debilidades y defectos que nos dejó en el garras de la recesión durante tanto tiempo

Intentare pasaros el link, pero he tenido problemas ahora que lo he vuelto a buscar.