Archive for the 'Internet i Interès públic' Category

Només una decisió empresarial?

Fins ara ningú s’havia atrevit a enfrontar-se a Google tan obertament com Rupert Murdoch. I molt menys a través d’un dels productes que més podria perjudicar la companyia, el seu buscador. News Corp., la companyia de Rupert Murdoch i el segon imperi mediàtic més gran del món destrés de Disney, s’ha aliat amb Microsoft. El seu plantejament, no seria el de fer un buscador millor, sinó retirar els seus continguts per portar-los a la competència, a Bing (Microsoft) i cobrar a canvi. La idea és la de presionar per tal que Google cedeixi i s’arribi a algun acord.

Però des del mateix Google no sembla pas que es posin molt nerviosos. Eric Schmidht, el seu conseller delegat ha arribat a dir que si alguna companyia no està d’acord amb el que es fa, hi ha mitjans tècnics per evitar sortir a Google (introduïnt el comando disallow dins el fitxer robots.txt dels seus llocs web). La companyia del famós buscador potser podria sobreviure sense els continguts de News Corp., però i si la tàctica de la companyia de Murdoch troba aliats?

El que ens trobem al davant serien dos generacions, dues cultures i dos models de negoci. Un model va néixer amb els ordinadors i Internet i l’altre encara tracta d’adaptar-se. Google no para de créixer mentre que News Corp.  veu com part del seu negoci va decaient. Murdoch ha titllat a Google de “paràsit i lladre de continguts ” oblidant-se, potser és mala memòria, que molts dels seus llocs webs porten a terme la mateixa tasca d’organització i consolidació de continguts  de tercers, tal i com Google fa.

Ens trobem amb una lluita tant sols entre imperis empresarials, com altres que hi ha hagut? O és una lluita que va més enllà, per exemple, en la naturalesa d’Internet? Fins ara, és a dir, tal i com Internet el coneixem, els continguts es mouen en llibertat. Utilitzes un buscador i saps que la informació a la que accedeixes és, en general, la més rellevant. Murdoch, que no és pas qualsevol proveïdor de continguts, pretén arrastrar amb ell a tots aquells que mostren el seu rebuig al domini de Google. Molts editors de diaris s’apuntarien encantats a aquest servei. El que ens trobariem seria doncs amb una cosa més semblant a la televisió que al Internet que coneixem avui en dia. Només podries accedir als continguts que has pagat previament en la teva subscripció. Aquesta maniobra empresarial sembla dirigida a acabar amb el domini de Google, però, només és Google qui perd? O podriem perdre tots?

Internet i els drets d’autor

Per a la meva darrera aportació en aquest bloc tenia clar que volia comentar alguna de les entrades d’El Blog de Enrique Dans, sobretot perquè és un blog que m’agrada llegir de tant en tant pels temes interessants que tracta. El problema ha estat, quina? Realment ha sigut un sacrifici haver-la de triar. En un primer moment he estat temptada per la del dia 17 de desembre, dedicada a La Lista de Sinde, iniciativa de Hacktivistas.net com a resposta a la iniciativa del govern de crear una comissió amb seu al Ministerio de Cultura amb autoritat per tancar llocs web sense necessitat d’una ordre judicial. Però finalment m’he decidit per Mentiras, entrada del 14 de desembre sobre la ofensiva de les entitats de gestió de drets d’autor en contra de les descàrregues i el P2P.
I és que és molt llarga la cua que penja d’aquest problema. Però el més important és que crec que no es tracta d’un problema de propietat intel·lectual com molts ens estan volent fer veure. Crec que és més un assumpte de models de negoci. Des de fa uns anys, el negoci musical (i també d’altres com l’editorial o el cinematogràfic) ha experimentat un canvi pel que fa als guanys, a la manera de guanyar-se la vida. L’aparició de nous canals i mitjans per a la descàrrega i consum dels productes ha propiciat que la indústria cultural tradicional tal i com la coneixíem fins al moment canvïi. I en la meva humil opinió, és a partir d’aqui que cal plantejar-se l’assumpte. Sense volem ferir la sensibilitat de cap creador, el fet que una obra arribi al màxim de públic hauria de ser l’objectiu i la gran satisfacció dels autors.  Sí que és possible que les productores perdin diners, però llavors hauran de replantejar-se el negoci i aprofitar les noves oportunitats que ofereix la cultura internet. L’esperit hauria de ser compartir, no protegir.

Safe creative, un producte sobre drets de les obres

Dins del bloc de la Generalitat de Catalunya http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?p=13 , trobem un producte força atraient relacionat amb el tema de la propietat intel·lectual i els drets d’autor. Safe Creative, és un registre per autogestionar-se els drets de les obres. És en definitiva una web que actua de registre neutral d’una obra que testimonia qui és l’autor i que se’n pot fer i que no.

Davant l’allau d’informació que trobem a internet és important obtenir garanties de qui és l’autor d’un text. I sobretot saber sobre la titularitat dels seus drets i quins usos l’usuari en pot fer sobre aquest text.

Fractura digital / Bretxa digital

La informació és poder

La oportunidad diferencial en el acceso al poder de

la tecnología para las gentes, los países y las regiones

es una fuente crítica de desigualdad en nuestra sociedad

Manuel Castells, La era de la información, vol. I

El meu missatge és en la línia dels problemes que planteja l’accés a la

informació que hi ha a internet.

Existeixen tres tipus de problemes d’accés a la informació del web:

I.             Dificultats tècniques: algunes zones del planeta no estan dotades de les infrastructures necessàries per poder accedir a la xarxa de xarxes.

II.             Dificultats financeres: hi ha bases de dades l’accés a les quals s’ha de fer mitjançant subscripció i no s’hi pot accedir a menys que siguem membres d’alguna organització que la pagui (una universitat, la nostra empresa,…).

III.             Manca d’alfabetització informacional: entre les persones que sí que tenim accés a internet penso que podem distingir dos tipus d’ineficiència en la cerca d’informació per manca d’alfabetització:

1. Com a conseqüència de l’explosió d’informació que hi ha a internet, de vegades és molt

difícil saber seleccionar la informació que realment ens interessa. No tenim criteri

suficient per saber distingir el que és interessant del que no ho és.

2. El fet que hi ha una part de la xarxa que no és visible, és el que es diu internet

invisible o web profunda. Tenim la tendència a navegar per internet mitjançant els

cercadors i directoris més habituals i pensem que aquí ho tenim tot. Però hi ha parts de

la xarxa que aquests cercadors i directoris no indexen i això deixa fora del nostre abast

informació que ens pot ser útil. Algunes biblioteques universitàries tenen tutorials on

expliquen què s’entén per web profunda i quines estratègies de cerca podem implementar per tal de no deixar de banda aquesta porció de la xarxa. En trobem un exemple a la Universitat

de Berkeley (Califòrnia):

http://www.lib.berkeley.edu/TeachingLib/Guides/Internet/InvisibleWeb.html

Aquestes reflexions em porten a ser una mica escèptica amb la idea que

internet ha portat a la democratització del saber i que ara sabem més coses

que abans. Potser estem en el camí, però acabem de començar.

GEC, la xarxa, la crisi i l’autoaprenentatge

En aquesta època de crisis fa que molta gent es plantegi la seva formació, millorar-la, o bé, cobrir buits. L’aprenantatge i l’autoaprenantatge en línia s’ha convertit en un dels millors camins, per l’accesibilitat i l’adpatabilitat. Però és sorprenent quan descobreixes que les empreses de casa nostra més valentes fa uns anys, ara són les empreses punteres en tecnologia, i en aquest cas en formació en línia. Ahir el diari El Punt publicava un article de l’empresa GEC, com va ser creada, etc. Us convido a llegir-lo, ja que gràcies a ella, nosaltres estem aquí estudiant en línia.

El documentalista enredado: un blog para estar al día sobre documentación y nuevas tecnologías

El Documentalista Enredado es blog que apareció en 2004 donde se aborda, analiza, desarrolla y comenta abiertamente sobre temas de biblioteconomía y documentación, teniendo en cuenta la creciente influencia en éstas de las Nuevas Tecnologías.

El Documentalista Enredado tiene como autores principales a los licenciados en documentación Marcos Ros-Martín y María Elena Mateo, junto con alguna colaboración esporádica de Julio Ruiz. Obviamente, está abierto a la participación de todos sus lectores, estén o no registrados.

En mi opinión, es uno de los mejores blogs sobre la documentación y la sociedad de la información que se haya en nuestra lengua. En éste podremos conocer la actualidad desde todos los ámbitos en estas temáticas y además, conoceremos tanto legislaciones como novedades en éstas, obviamente, comentadas por sus autores.

Para mí, es uno de los mejores blogs donde podemos encontrar información sobre nuevas prácticas y metodologías que se están llevando a cabo en el mundo de la documentación teniendo en cuenta las nuevas tecnologías, que al fin y al cabo, es uno de los grandes retos de los documentalistas de nuestro tiempo.

El buen saber hacer en Internet, los vacíos legales que existen en la actualidad, la buena praxis, las nuevas metodologías para trabajar, las posibilidades que se nos ofrece en el mundo de la archivística, documentación y biblioteconomía, son abordadas en todos y cada uno de los posts que aparecen en este blog. La información es dada de forma clara y amena, además de ser ampliada mediante enlaces a webs. Además, el blog está muy bien estructura por categorías, temáticas y con su buscador, con lo que la navegación y búsqueda de cualquier tipo de información dentro de estas temáticas, es muy sencilla.

Recomiendo fervientemente, su seguimiento, puesto que es un blog que siempre te sorprende y que además, da ideas de cómo afrontar algunos de los conflictos o vicisitudes a la hora de hacer planificaciones y metodologías nuevas de trabajo, sobretodo en el uso de nuevo software para la gestión documental.

Personalmente, es uno de los blogs que más cariño tengo puesto que gracias a él tomé la decisión de estudiar la licenciatura de documentación en vez de hacer la ingeniería superior de informática: me demostraron que para un informático había bastante sitio en el mundo de la documentación.

Saludos,

Cira.

Ai Wei Wei : l’art, la xarxa social i la política

Segurament esteu assabentats que en Ai Wei Wei, artista xinés, ha estat a Barcelona, i ha omplert de llet i café el pabelló Mies van der Rohe. Al llarg d’aquests dies ha estat entrevistat per diversos mitjans de comunicació, però vull resaltar l’entrevista al diari El Pais, on explica la situació política i de transformació a la Xina, i l’ús de la xarxa social, el poder qué té, com es manipula, però  a la vegada com ajuda al canvi social,tal i com van veure a l’el·laboració de la PAC’2.

Alfabetització digital a les Biblioteques de Barcelona

Enllaçant amb el tema exposat per rlopezcrm voldria destacar una nova iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, emmarcada dins el Pla d’alfabetització digital de la població de Barcelona (que pretén evitar i disminuir l’actual esquerda digital), en col•laboració amb el Cibernàrium.
Des de mitjans de novembre de 2009 i fins a finals de 2010, s’ofereix a les aules multimèdia d’algunes biblioteques (i en alguns Centres Cívics), de forma fixa (2 dies a la setmana), alguns dels cursos (anomenats Antenes) que sol oferir el Cibernàrium. Es pretén disposar d’una Antena a cada districte de la ciutat i, d’aquesta manera, a través de càpsules i tallers gratuïts de curta durara, apropar la informàtica i Internet , a tota la ciutadania, sense barreres ni distàncies que valguin.
Esperem que sigui una iniciativa que aprofiti molta gent perquè val la pena.

Internet de banda ancha para el 2011

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/02/navegante/1259752200.html

El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio convocará próximamente un concurso público para designar a la empresa que prestará a partir de 2011 el servicio universal de conexión a Internet con banda ancha a un mega de velocidad, que hasta ahora está en manos de Telefónica.

 

Un mega como derecho

El pasado 17 de noviembre, el ministro de Industria, Turismo y Comercio, Miguel Sebastián, anunció que el acceso a Internet con banda ancha de un mega de velocidad formará parte del denominado servicio universal a partir de 2011, lo que a su juicio supondrá un paso más para hacer del acceso a las tecnologías de la información un derecho para todos.

Esa decisión se produce después de que Industria realizara una consulta pública sobre el servicio universal, que recibió un total de 104 contestaciones de usuarios particulares, operadores, instituciones, empresas y sindicatos.

La incorporación de la banda ancha al servicio universal con unas prestaciones mínimas de 1 mega de velocidad de bajada ha encontrado un “amplio respaldo” entre las contestaciones recibidas, según Industria.

La consulta también versó sobre la neutralidad tecnológica que implica la posibilidad de utilizar accesos radioeléctricos como los proporcionados por redes móviles, WIFI o satélite, que “es demandada como una necesidad por parte de los operados y en general aceptada por los usuarios”.

La posibilidad de establecer límites de descarga es considerada como “una necesidad” por parte de los operadores “para garantizar el buen funcionamiento de estos sistemas”, al tiempo que “es aceptada por los usuarios siempre que se limite a evitar abusos de unos pocos que repercutan negativamente en el servicio ofrecido a los demás”.

www.telcommunity.com/la-prestacion-del-servicio-universal-de-banda-ancha-saldra-proximamente-a-concurso/

 

www.la-moncloa.es/ServiciosdePrensa/…/ntpr20091117_Mega.htm

 

www.bandaanchauniversal.es

 

Las redes sociales y las nuevas tendencias que impone la web 2.0 desde el punto de vista profesional

Según un artículo publicado por Arantxa Herranz, en el número de diciembre de la revista Pcworld de lo que no cabe la menor duda es que las aplicaciones de colaboración profesional son más Web 2.0 que nunca

 

Las técnicas de colaboración del estilo wiki ganan adeptos en las empresas, que cada vez se animan más a acercarse al terreno, hasta hace poco desconocido, del la Web 2.0.

 

Las plataformas centradas en documentos cuentan a su favor con que son muy estables, familiares y más productivas para ciertas tareas, pero la tendencia es claramente hacia herramientas Web 2.0.

 

Poco a poco se van imponiendo este tipo de tendencias en las empresas. Uno de los últimos en anunciar su propuesta es Novell, quien ultima una solución empresarial de redes sociales que se integra con Wave de Google. Con la nueva suite de networking social de Novell, denominada Pulse, los empleados podrán colaborar sobre un mismo documento, así como crear perfiles donde publicar información sobre sus áreas de experiencia y compartir en tempo real con sus colegas actualizaciones de sus posiciones u otros datos de acciones recientes.

 

Lo que también pone de manifiesto otro estudio es que las populares redes sociales han dejado de ser un terreno exclusivamente domestico personal para estar ( casi en el DNI  de cada negocio. De hecho, el empleo de sitios de redes sociales com Twitter y Facebook con el objetivo de promocionar las empresas ha explotado en los últimos seis meses, según confirma un estudio dado a conocer.

 

La gente que utiliza Twitter para hablar de su compañía, de sus ventas y promociones ha crecido más de un 250 por ciento desde la pasada primavera, según pone de manifiesto un estudio realizado por la empresa Palo Alto Networks, que fabrica tecnología de cortafuegos. El número de empresas que emplean Facebook para propósitos similares también se ha incrementado un 192 por ciento en el mismo periodo.

 

Este informe asegura que los trabajadores están utilizando las redes sociales como vehículos promocionales tanto con conocimientos y preparación para la gestión de estas redes como sin esta formación.