“La informació és poder”
“La oportunidad diferencial en el acceso al poder de
la tecnología para las gentes, los países y las regiones
es una fuente crítica de desigualdad en nuestra sociedad”
Manuel Castells, La era de la información, vol. I
Archive for the 'Bretxa digital' Category
Enllaçant amb el tema exposat per rlopezcrm voldria destacar una nova iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, emmarcada dins el Pla d’alfabetització digital de la població de Barcelona (que pretén evitar i disminuir l’actual esquerda digital), en col•laboració amb el Cibernàrium.
Des de mitjans de novembre de 2009 i fins a finals de 2010, s’ofereix a les aules multimèdia d’algunes biblioteques (i en alguns Centres Cívics), de forma fixa (2 dies a la setmana), alguns dels cursos (anomenats Antenes) que sol oferir el Cibernàrium. Es pretén disposar d’una Antena a cada districte de la ciutat i, d’aquesta manera, a través de càpsules i tallers gratuïts de curta durara, apropar la informàtica i Internet , a tota la ciutadania, sense barreres ni distàncies que valguin.
Esperem que sigui una iniciativa que aprofiti molta gent perquè val la pena.
Del III estudi sobre els serveis cibernètics de les autonomies desenvolupat per l’Associació d’Internautes i l’Associació pro Drets Civils, Econòmics i Socials, es desprenen entre d’altres les dades seguënts:
- Entre 2007 i 2009 els seveis telemàtics de l’Administració autonòmica dirigits als ciutadans han augmentat un 226%, alhora que ha augmentat la seva accessibilitat, de manera que la majoria es podria catalogar de fácil o regular accés.
- El nombre de serveis existents mostra un desenvolupament desigual entre Comunitats Autònomes.
- El grau d’evolució de l’administració electrónica està en relació directa amb la voluntat política d’impulsar-la i amb la inversió que s’hi destina, essent independent del color polític del Govern autonòmic i fins i tot del grau de desenvolupament social o econòmic de la CCAA.
Per a il·lustrar aquesta darrera afirmació només ens cal observar el nivell de l’administració electrónica en comunitats amb un important desenvolupament econòmic com poden ser País Basc, Múrcia, Cantabria, Canàries, Aragó i Balears i on el nombre de serveis interactius totals és entre un 13% i un 35% per davall de la mitjana.
Els primers llocs els ocupen Andalusia i Madrid, seguida de Castella-la Manxa, Astúries i Catalunya (que sembla ha perdut posicions respecte a estudis anteriors)
- En vista del que hem pogut apreciar la finestra única queda lluny de ser una realitat. Sembla que el punt débil més important és el baix grau de desenvolupament de l’administració electrónica a nivell ajuntament.
- De l’estudi també es desprèn que malgrat l’important desenvolupament experimentat pels serveis telemàtics i especialment els destinats als ciutadans, Espanya ocupa el 20è lloc en el ranking mundial pel que fa a e-administració, 12 llocs per baix del que li correspon pel seu PIB.
- Segons l’estudi el fet que molts de llars no disposin encara de internet és també un obstacle en el desenvolupament d’una administració més eficaç i económica. Les associacions encarregades de l’estudi assenyalen la política comercial del operadors com un dels culpables de la situació, i els fan una crida perquè centrin la competència en arribar als ciutadans que encara no disposen de connexió i no en els que ja en tenen, i que adaptin els productes a les necessitats reals dels usuaris potencial.
Si tot es resumís en voluntat política sembla que la cosa seria bona de resoldre, el punt feble és la inversió que ha d’acompanyar la bona volutat. Pel que fa als operadors d’internet també els demanem més inversió per estendre xarxes de comunicació allà on encara no n’hi ha, i a sobre que ofereixin preus accessibles als usuaris, en resum inversió sense beneficis. Crec que tots entenem quin és el problema.
Us adjunto un parell de link on podeu trobar la informació més ampliada
http://www.hoytecnologia.com/noticias/Persiste-brecha-digital-servicios/128551
Entre el 15 i 18 de novembre s’ha celebrat el quart congrés del FGI a Egipte, sota el títol: Crear oportunitats per a tots. Ens tres dies, es reuneixen per a tractar temes relacionats amb la seguretat d’Internet, la privacitat i protecció de dades, l’accés, la diversitat, drets d’autor, la llibertat d’informació i la llibertat d’expressió, l’escletxa digital, etc.
El subsecretari general de l’ONU d’Assumptes Econòmics i Socials, Sha Sukang, va apuntar que l’accés a Internet dels països desenvolupats ha augmentat del 50 al 70%, mentre que al continent africà ho ha fet del 9 al 17% (comparant l’any 2005 amb el 2009). És evident, doncs, que l’escletxa digital va en augment.
A http://www.intgovforum.org/cms/ podreu trobar, en anglès, les ponències que s’han exposat.
Pel que fa al lloc de celebració, Reporters sense Fronteres ha criticat que es faci a Egipte perquè consideren que és un país on la llibertat a Internet no està garantitzada. Així, per exemple, diuen que el president Hosni Mubarak (en el poder des de 1981), va fer detenir al juny de 2006 a tres bloggers per a demanar reformes democràtiques. El Tribunal Estatal del país ha acabat per permetre que les autoritats puguin bloquejar, suspendre o tancar qualsevol lloc web que representi una amenaça a la seguretat nacional. Per això, sembla una incoherència que sigui a Egipte on es parli de llibertat a través de la Xarxa.
Anna Bel Cañabate
Omnia és un projecte que va néixer al 1999 a partir d’una iniciativa de la Generalitat per crear una xarxa de telecentres a Catalunya que pogués donar accés a les noves tecnologies a aquells grups socials amb un alt risc de sofrir l’escletxa digital. Aquest apropament de les TIC permetria treballar de fons amb les tres bases del projecte Omnia als seus 121 telecentre per Catalunya: formació, ús comunitari i inserció laboral.
La coordinació del projecte va ser concedida en un inici a 3 grans fundacions (la Fundació Innovació per a l’Acció Social, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’esplai), tot i que a l’actualitat el projecte el coordina l’Oficina de Dinamització Comunitària.
La base material del projecte són 9 ordinadors, amb Internet i el programari necessari (s’utilitzen tant les plataformes Linux com Windows). El punt s’organitza al voltant d’una entitat important pel barri i referent en les TICs, servint de nucli identificador del projecte. Un dinamitzador s’encarrega de portar a terme les activitats diàries, planificades i elaborades específicament per aquella realitat, fen força en els col·lectius normalment apartats (immigració, dones, discapacitats,…). Aquesta interacció entre el barri, els usuaris i el telecentre, normalment aconsegueix teixir algunes de les xarxes socials que els barris havien perdut fa un temps.
Tots els telecentres estan interconnectats entre ells mitjançant eines d’Internet, com el correu corporatiu, llistes de distribució, Skype, la seva comunitat o el seu portal. Totes aquestes eines i el treball de dinamització estan supervisats per la Oficina de Dinamització Comunitària, gestionada per la Fundació catalana de l’esplai (finalista als Premis Blocs de Catalunya 2009 pel bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Omnia”), i que recolza pedagògicament i metodològicament les tasques del dia a dia.
L’Oficina també garanteix el treball en xarxa de forma col·laborativa i organitza als telecentres aportant-los millores continues amb nous continguts i amb assessorament, D’altres aspectes s’encarrega l’Oficina Tècnica, solucionant els dubtes i incidències tècniques que tinguin.
Aquest és un projecte molt dinàmic, que evoluciona a mesura que ho fa la societat i la tecnologia. La incorporació de les eines capdevanteres de relació social (xarxes socials) i de transmissió de la informació (blocs,…) estan totalment vinculades amb el projecte educatiu de fons. Això permet als usuaris no quedar-se enrere en les noves TIC i aprofitar totes les eines que els hi ofereix la societat de la informació.
Omnia és en definitiva, un projecte que intenta respondre als canvis socials que han aparegut amb la consolidació de les TIC a la nostra societat. Això és un clar reflex de com aquestes noves tecnologies poden beneficiar a tots els ciutadans i ajudar-los a trencar amb les dinàmiques desfavorables amb la que es troben aquells que no poden accedir directament.
En la segona intervenció al bloc, comentaré l’article del diari La Vanguardia, del dia 3 de novembre, titulat Ciberintegració.
L’article fa referència les iniciatives i programes d’institucions i entitats que s’esforcen per intentar aturar en la mesura de lo possible aquesta bretxa digital que amenaça sobretot a persones grans, a gent a l’atur i a grups en situacions socials o personals delicades.
Una d’aquestes entitats és La Caixa a través del seu programa Obra social. Aquest programa porta 12 anys impartint informàtica a ancians catalans, i moltes d’aquestes persones després s’ofereixen de voluntaris per ajudar a altres ancians. A més d’intentar introduir a persones dins de les tecnologies de la informació i comunicació, aquests programes també són eines de participació social. Aquests cursos fomenten que desaparegui la barrera mental que fa pensar a la gent gran en equiparar la tecnologia amb la complexitat.
Cal dir que, tal i com comenta Manuel Castells en una entrevista publicada al diari El País titulada “El poder tiene miedo de Internet”. Comenta com l’edat està molt ligada a l’anomada bretxa digital. Els usuaris majors de 55 anys són només el 9% i els menors de 25 anys són el 90%. Amb aquesta estadística, són molt ben rebudes totes les iniciatives que fomentin l’aprenentatge de noves tecnologies per a persones majors de 55 anys i intentar que quedin excloses d’aquesta bretxa digital el menor nombre de persones.
L’article continua parlant de la ciberintegració dels ciutadans en la societat actual i com altres col·lectius, en aquest cas persones a l’atur pensen en la utilització de les tecnologies per incrementar les seves opcions laborals. Per ajudar a que aquest col·lectiu aprengui a utilitzar les tecnologies des de algunes institucions, Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, va sorgir una iniciativa a la qual 4500 persones aturades tindrien la possibilitat de tenir una formació en noves tecnologies i fer més fàcil la seva inserció laboral.
En definitiva, el que vol explicar l’article és com nombroses entitats realitzen programes per evitat la fractura digital en diversos col·lectius.
La veritat és que fa molt de temps que escoltem parlar del tema de la bretxa digital i cada vegada més, s’ha de dir, existeixen més iniciatives i en definitiva més solucions per què això no passi.
Per últim comentar algunes d’aquestes iniciatives. El dia 24 d’octubre la consultora, Marian Ortiz, ja va comentar una notícia sobre Uruguai a la qual el govern d’aquest país proporcionava un ordinador portàtil per cada alumne i professor. Sense anar tan lluny a Santa Coloma de Gramenet tots els alumnes de 1º ESO tenen un ordinador portàtil i els llibres digitalitzats, a cost cero per les seves famílies. Pas molt important de l’Ajuntament de Santa Coloma per ajudar a aquesta incorporació de tecnologies, sabent que Santa Coloma té una de les més taxes d’atur de tota Catalunya.
Salutacions
Avui llegeixo en La Vanguardia (1) una notícia molt important per a la solució al problema de la bretxa digital. Uruguai ha continuat la iniciativa de Nicholas Negroponte (2) (One Laptop per Child) i ha proporcionat un portàtil per nen i professor en tot el país. El Plan Ceibal (3) uruguayo distribuirà aquest portàtil entre els nens la fabricació dels quals ha costat 150$ invertits en un portàtil amb connectivitat wifi, càmera web i sistema operatiu Linux més aplicacions que els petits puguin usar per a integrar-se en la Xarxa, realitzar altres treballs escolars, jugar i familiaritzar-se amb la tecnologia.
El portàtil, anomenat XO pels seus creadors, pesa 2,5 i té un disseny orientat al públic infantil que viu en països en desenvolupament. S’ha tingut en compte, durant la seva fabricació, que els nens passarien temps amb aquestes màquines fora de l’entorn de la llar i la seva arquitectura és especialment robusta i resistent, fins i tot permet llegir la pantalla a la llum del sol sense que això sigui massa molest.
El govern d’Uruguay ha lliurat ja un portàtil a cada nen de primària (6-12 anys), en total 308.000 nens més els 18.000 professors que també han rebut el seu portàtil gratuït. A més s’ha assegurat la connectivitat sense fil en tot el territori. Tenint en compte que molts nens s’han de desplaçar quilòmetres per a accedir a l’escola, en el futur no serà difícil que puguin seguir les classes des de les seves cases.
La iniciativa ha costat al govern d’Uruguay 80 milions de dòlars i segurament recolzarà la cadidatura del actual govern en les eleccions de demà 25 d’Octubre a favor de l’actual president Tabaré Vázquez. És indubtable que en un país que la taxa d’escolarització és la més alta d’Amèrica Llatina (85%), és un pas important, ja no només per a l’educació sinó per a la integració de les regions més desfavorides d’aquest país.
Que cada nen uruguaio tingui un portàtil significa que cada nen accedeix al coneixement global des de regions on comprar un llibre és un somni. Enhorabona al govern d’Uruguay.
(1) Un portátil para cada niño. Robert Mur (La Vanguardia, 24 de Octubre de 2009). Resumen en la edición on-line
(2) http://laptop.org/en/laptop/index.shtml
(3) Plan Ceibal http://www.ceibal.edu.uy/
Comentaris recents