En aquesta època de crisis fa que molta gent es plantegi la seva formació, millorar-la, o bé, cobrir buits. L’aprenantatge i l’autoaprenantatge en línia s’ha convertit en un dels millors camins, per l’accesibilitat i l’adpatabilitat. Però és sorprenent quan descobreixes que les empreses de casa nostra més valentes fa uns anys, ara són les empreses punteres en tecnologia, i en aquest cas en formació en línia. Ahir el diari El Punt publicava un article de l’empresa GEC, com va ser creada, etc. Us convido a llegir-lo, ja que gràcies a ella, nosaltres estem aquí estudiant en línia.
Archive for the 'e-learning' Category
Enllaçant amb el tema exposat per rlopezcrm voldria destacar una nova iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, emmarcada dins el Pla d’alfabetització digital de la població de Barcelona (que pretén evitar i disminuir l’actual esquerda digital), en col•laboració amb el Cibernàrium.
Des de mitjans de novembre de 2009 i fins a finals de 2010, s’ofereix a les aules multimèdia d’algunes biblioteques (i en alguns Centres Cívics), de forma fixa (2 dies a la setmana), alguns dels cursos (anomenats Antenes) que sol oferir el Cibernàrium. Es pretén disposar d’una Antena a cada districte de la ciutat i, d’aquesta manera, a través de càpsules i tallers gratuïts de curta durara, apropar la informàtica i Internet , a tota la ciutadania, sense barreres ni distàncies que valguin.
Esperem que sigui una iniciativa que aprofiti molta gent perquè val la pena.
La setmana pasada va acabar un programa de col·laboració entre la Diputació de Barcelona-Gerència de Serveis Bibliotecaris i la Conselleria de Treball-Servei d’Ocupació. Durant sis mesos les biblioteques públiques de la província de Barcelona han cedit durant unes hores cada dia els seus espais multimèdia per a què ciutadants en atur i amb risc d’exclusió laboral per manca de coneixement d’ús en les noves tecnologies, es formesin. S’ofertaven dos tipus de cursos, el primer era creació del curriculum, adreça electrònica, i el segon accés a internet, enviar curriculum, poder cercar feina via internet. Tots els cursos sempre estaven plens i les valoracions són molt altes. Els serveis bibliotecaris de la Diputació de BCN sempre han apostat per ser un pas en l’accés a les TIC, aquest darrer programa és un mostra. Vull convidar-vos a conèixer el programa anterior, el projecte europeu PULLS, en el que es van crear dos programes per ensenyar a utilitzar les TIC,
A El País.com del dia 3 de desembre trobem aquesta notícia: “Universidades virtuales. Rectores de centros de todo el mundo se reúnen en Barcelona para intercambiar experiencias sobre la evolución de la enseñanza no presencial”. (1)
Fa unes setmanes 84 rectors d’universitats a distància d’arreu del món es van reunir a Barcelona per a intercanviar èxits i fracassos.
Sembla que a l’educació virtual se li presenta un futur prometedor gràcies a dues raons fonamentals com són una major demanda d’educació per part de les empreses, la qual cosa obliga a estudiar a casa o en el treball, i la popularització d’internet.
De les conclusions d’aquesta reunió cal remarcar:
- la universitat virtual pura no existeix: l’e-learnig o educació virtual pura significa que tot el curs i la comunicació amb el professor és exclusivament en xarxa, i això encara és el model minoritari a la majoria d’universitats a distancia d’arreu del món. El més habitual és que aquestes ofereixin algun curs o assignatura en xarxa o que utilitzin els mitjans tecnològics només com a reforç
Només podem parlar d’autèntic e-learning en algunes institucions dels Estats Units i Canadà i evidentment a la Universitat Oberta de Catalunya que amb 54.000 estudiants és la segona universitat de Catalunya
- la segona de les conclusions d’aquesta trobada és que l’aprenentatge serà cada cop més virtual.
La formació continuada a la que ens veiem abocats en aquesta societat de la informació si volem sobreviure en el món laboral, juntament amb els avantatges de les noves tecnologies per a estudiar des de casa, es contemplen com una situació idònia perquè les universitats a distància es passin al model virtual pur o mixt.
Sembla que el mòdel d’alumne virtual són persones de més de 30 anys, amb estudis secundaris o titulat universitari que treballa i que vol ampliar coneixements per a millorar en el seu treball.
- en conseqüència, la principal conclusió d’aquest encontre és que vivim el moment de l’educació a distància.
De tota manera encara hi ha molta feina a fer. Els experts reconeixen que cal superar el conservadurisme de bona part del professorat, adoptar polítiques d’educació més flexibles orientades a estudiants molt heterogenis, canviar plans d’estudi i apropar-los a les necessitats del món dels negocis, etc
També es van tocar alguns punts negres d’aquesta tipologia d’aprenentatge com són el baix nombre d’estudiants que acaba graduant-se, el temps que es triga en obtenir una titulació que sempre és superior que en els models presencials, o la discussió sobre si és factible l’e-learning pur en determinades carreres universitàries.
Si comparem les caracterítiques de l’educació a distància que es posen de manifest a aquesta trobada amb les enumerades per Tony Bates a “Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria”(2), malgrat el temps transcorregut, veiem com la situació no presenta grans canvis. Almenys sembla que a hores d’ara i recolzant-se en el context socioeconòmic es mira el futur amb optimisme i que anem per bon camí.
(1) Universidades virtuales. Molist, Mercè (ElPAIS.com, 3 de Desembre de 2009). http://www.elpais.com/articulo/portada/Universidades/virtuales/elpeputec/20091203elpcibpor_1/Tes
Bates Toni. “Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria”. A: La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza Editorial. p. 335-359. ISBN: 978-84-206-4784-5
També comenta que la crisi ha fet augmentar la formació online a les grans empreses i l’administració ja que es una forma de reduir costos. Per altra banda també reclama més ajuts públics per a l’e-learning.
Actualment l’associació estàt treballant en AENOR per a crear una norma de qualitat que avaluarà els cursos online seguint tres característiques: empleabilitat, facilitat d’assimilació i accessibilitat, ja que hi ha empreses que ofereixen e-learning quan en realitat penjen un pdf i ja està. Això ha creat cert malestar entre les organitzacions que fan aquest tipus de formació.
Segons ell una plataforma de e-learning ha de tenir uns continguts mínims que son:
- un sistema de comunicació entre tutor i alumne (tipus xat)
- un laboratori per a experimentar tot allò que se està aprenent
- continguts amb unitats i que incloguin components multimèdia (animació, vídeo, illustracions)
- un tutor coordini les tasques de l’alumne i del grup, que moderi els fòrums, és a dir que sigui interactiu.
L’adreça de l’entrevista és http://www.cincodias.com/articulo/empresas/crisis-consolidando-auge-formacion-online/20091123cdscdiemp_8/cdsemp/
El IV Congrés de l’Associació de Proveïdors d’ e-learning, ha reunit a Madrid, durant dues jornades, als responsables de les principals empreses i organismes públics a Espanya.
Els temes tractats han estat:
-
Espanya supera a la mitjana europea en l’ús d’Internet en les empreses per a la formació dels seus empleats, amb un 30% d’ús enfront del 21% de la mitjana de la UE.
-
L’e-learning se situa entre els principals usos de la xarxa dintre de les empreses, per darrere de la recerca d’informació i les gestions financeres. A les empreses espanyoles la tendència en l’ús d’Internet per a formació és una activitat a l’alça, segons un estudi elaborat per Asociación de Proveedores de e-Learning APeL
-
Espanya supera la mitjana europea en l’ús d’Internet entre particulars per a la formació i l’educació. A la UE, la mitjana de particulars que utilitzen Internet per a formar-se és d’un 55%, mentre que a Espanya aquest percentatge és del 58%, segons les dades de 2008 de l ‘Eurostat.
-
Els cursos més sol·licitats entre les empreses per a la formació dels seus empleats són els d’ofimàtica, idiomes i recursos humans. Els idiomes ocupen un 19,1% de les accions formatives, seguit d’Ofimàtica amb el 10,8% i els Recursos Humans amb el 8,1%.
-
En l’últim estudi de Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (Onsti)sobre l’Evolució dels Usos d’Internet a Espanya 2009, el 21% dels usuaris dediquen part de la seva navegació a la formació. De fet, la formació se situa com la quarta activitat entre els internautes darrere dels jocs en xarxa (31,8%), compres de vacances (28,9%), lectures de blocs (28,7%). Per Comunitats Autònomes Andalusia, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja i Ceuta són les més intensives en l’ús d’Internet amb fins formatives.
-
Al 2008, la formació online va créixer un 7,5% i la formació mixta (presencial i online) un 6,6% respecte a l’any anterior. Un total de 1,9 milions d’alumnes es van formar al 2008, dels quals un 5,8% ho van fer a través de sistema formació a distancia.
-
La formació a distància o semi presencial ha viscut uns anys de creixement, però encara queda molt camí per recórrer. “Encara queden molts reptes que afrontar“, ha defensat José Ignacio Ustaran, president d’APeL . Ell considera que el Govern ha de mantenir i reforçar la seva aposta per la formació, i que a Espanya s’inverteix la meitat que a Alemanya o Suècia en formació si es compara la despesa mitja per treballador.
-
La formació online ofereix avantatges en quant a la flexibilitat d’horaris, que fan possible la compatibilitat de la vida laboral i familiar i evita desplaçaments .
-
Segons un estudi del Grup Neteman, el 48% dels usuaris realitzen cursos online per a aprofundir en la seva formació i el 35% assenyala com principal avantatge de l’e-learning l’optimització del temps.
Omnia és un projecte que va néixer al 1999 a partir d’una iniciativa de la Generalitat per crear una xarxa de telecentres a Catalunya que pogués donar accés a les noves tecnologies a aquells grups socials amb un alt risc de sofrir l’escletxa digital. Aquest apropament de les TIC permetria treballar de fons amb les tres bases del projecte Omnia als seus 121 telecentre per Catalunya: formació, ús comunitari i inserció laboral.
La coordinació del projecte va ser concedida en un inici a 3 grans fundacions (la Fundació Innovació per a l’Acció Social, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’esplai), tot i que a l’actualitat el projecte el coordina l’Oficina de Dinamització Comunitària.
La base material del projecte són 9 ordinadors, amb Internet i el programari necessari (s’utilitzen tant les plataformes Linux com Windows). El punt s’organitza al voltant d’una entitat important pel barri i referent en les TICs, servint de nucli identificador del projecte. Un dinamitzador s’encarrega de portar a terme les activitats diàries, planificades i elaborades específicament per aquella realitat, fen força en els col·lectius normalment apartats (immigració, dones, discapacitats,…). Aquesta interacció entre el barri, els usuaris i el telecentre, normalment aconsegueix teixir algunes de les xarxes socials que els barris havien perdut fa un temps.
Tots els telecentres estan interconnectats entre ells mitjançant eines d’Internet, com el correu corporatiu, llistes de distribució, Skype, la seva comunitat o el seu portal. Totes aquestes eines i el treball de dinamització estan supervisats per la Oficina de Dinamització Comunitària, gestionada per la Fundació catalana de l’esplai (finalista als Premis Blocs de Catalunya 2009 pel bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Omnia”), i que recolza pedagògicament i metodològicament les tasques del dia a dia.
L’Oficina també garanteix el treball en xarxa de forma col·laborativa i organitza als telecentres aportant-los millores continues amb nous continguts i amb assessorament, D’altres aspectes s’encarrega l’Oficina Tècnica, solucionant els dubtes i incidències tècniques que tinguin.
Aquest és un projecte molt dinàmic, que evoluciona a mesura que ho fa la societat i la tecnologia. La incorporació de les eines capdevanteres de relació social (xarxes socials) i de transmissió de la informació (blocs,…) estan totalment vinculades amb el projecte educatiu de fons. Això permet als usuaris no quedar-se enrere en les noves TIC i aprofitar totes les eines que els hi ofereix la societat de la informació.
Omnia és en definitiva, un projecte que intenta respondre als canvis socials que han aparegut amb la consolidació de les TIC a la nostra societat. Això és un clar reflex de com aquestes noves tecnologies poden beneficiar a tots els ciutadans i ajudar-los a trencar amb les dinàmiques desfavorables amb la que es troben aquells que no poden accedir directament.
Comentaris recents