Archive for the 'Política' Category

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

Published
by
acostage
on desembre 21, 2009
in Empresa, Moviments socials, Organitzacions and globalització
. 0 Comments

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

Fractura digital / Bretxa digital

Published
by
driust
on desembre 20, 2009
in Bretxa digital, Internet i Interès públic and Política
. 0 Comments

“La informació és poder”

“La oportunidad diferencial en el acceso al poder de

la tecnología para las gentes, los países y las regiones

es una fuente crítica de desigualdad en nuestra sociedad”

Manuel Castells, La era de la información, vol. I

El meu missatge és en la línia dels problemes que planteja l’accés a la

informació que hi ha a internet.

Existeixen tres tipus de problemes d’accés a la informació del web:

I.             Dificultats tècniques: algunes zones del planeta no estan dotades de les infrastructures necessàries per poder accedir a la xarxa de xarxes.

II.             Dificultats financeres: hi ha bases de dades l’accés a les quals s’ha de fer mitjançant subscripció i no s’hi pot accedir a menys que siguem membres d’alguna organització que la pagui (una universitat, la nostra empresa,…).

III.             Manca d’alfabetització informacional: entre les persones que sí que tenim accés a internet penso que podem distingir dos tipus d’ineficiència en la cerca d’informació per manca d’alfabetització:

1. Com a conseqüència de l’explosió d’informació que hi ha a internet, de vegades és molt

difícil saber seleccionar la informació que realment ens interessa. No tenim criteri

suficient per saber distingir el que és interessant del que no ho és.

2. El fet que hi ha una part de la xarxa que no és visible, és el que es diu internet

invisible o web profunda. Tenim la tendència a navegar per internet mitjançant els

cercadors i directoris més habituals i pensem que aquí ho tenim tot. Però hi ha parts de

la xarxa que aquests cercadors i directoris no indexen i això deixa fora del nostre abast

informació que ens pot ser útil. Algunes biblioteques universitàries tenen tutorials on

expliquen què s’entén per web profunda i quines estratègies de cerca podem implementar per tal de no deixar de banda aquesta porció de la xarxa. En trobem un exemple a la Universitat

de Berkeley (Califòrnia):

http://www.lib.berkeley.edu/TeachingLib/Guides/Internet/InvisibleWeb.html

Aquestes reflexions em porten a ser una mica escèptica amb la idea que

internet ha portat a la democratització del saber i que ara sabem més coses

que abans. Potser estem en el camí, però acabem de començar.

El documentalista enredado: un blog para estar al día sobre documentación y nuevas tecnologías

Published
by
ccuadrat
on desembre 20, 2009
in Cultura, Documentació, Internet i Interès públic, Organitzacions, Política and globalització
. 2 Comments

El Documentalista Enredado es blog que apareció en 2004 donde se aborda, analiza, desarrolla y comenta abiertamente sobre temas de biblioteconomía y documentación, teniendo en cuenta la creciente influencia en éstas de las Nuevas Tecnologías.

El Documentalista Enredado tiene como autores principales a los licenciados en documentación Marcos Ros-Martín y María Elena Mateo, junto con alguna colaboración esporádica de Julio Ruiz. Obviamente, está abierto a la participación de todos sus lectores, estén o no registrados.

En mi opinión, es uno de los mejores blogs sobre la documentación y la sociedad de la información que se haya en nuestra lengua. En éste podremos conocer la actualidad desde todos los ámbitos en estas temáticas y además, conoceremos tanto legislaciones como novedades en éstas, obviamente, comentadas por sus autores.

Para mí, es uno de los mejores blogs donde podemos encontrar información sobre nuevas prácticas y metodologías que se están llevando a cabo en el mundo de la documentación teniendo en cuenta las nuevas tecnologías, que al fin y al cabo, es uno de los grandes retos de los documentalistas de nuestro tiempo.

El buen saber hacer en Internet, los vacíos legales que existen en la actualidad, la buena praxis, las nuevas metodologías para trabajar, las posibilidades que se nos ofrece en el mundo de la archivística, documentación y biblioteconomía, son abordadas en todos y cada uno de los posts que aparecen en este blog. La información es dada de forma clara y amena, además de ser ampliada mediante enlaces a webs. Además, el blog está muy bien estructura por categorías, temáticas y con su buscador, con lo que la navegación y búsqueda de cualquier tipo de información dentro de estas temáticas, es muy sencilla.

Recomiendo fervientemente, su seguimiento, puesto que es un blog que siempre te sorprende y que además, da ideas de cómo afrontar algunos de los conflictos o vicisitudes a la hora de hacer planificaciones y metodologías nuevas de trabajo, sobretodo en el uso de nuevo software para la gestión documental.

Personalmente, es uno de los blogs que más cariño tengo puesto que gracias a él tomé la decisión de estudiar la licenciatura de documentación en vez de hacer la ingeniería superior de informática: me demostraron que para un informático había bastante sitio en el mundo de la documentación.

Saludos,

Cira.

Ai Wei Wei : l’art, la xarxa social i la política

Published
by
rlopezcrm
on desembre 20, 2009
in Moviments socials and Xarxes socials
. 0 Comments

Segurament esteu assabentats que en Ai Wei Wei, artista xinés, ha estat a Barcelona, i ha omplert de llet i café el pabelló Mies van der Rohe. Al llarg d’aquests dies ha estat entrevistat per diversos mitjans de comunicació, però vull resaltar l’entrevista al diari El Pais, on explica la situació política i de transformació a la Xina, i l’ús de la xarxa social, el poder qué té, com es manipula, però  a la vegada com ajuda al canvi social,tal i com van veure a l’el·laboració de la PAC’2.

Una nueva traba, en la mayor iniciativa del saber

Published
by
ccuadrat
on desembre 20, 2009
in Cultura, Documentació, Política, e-books and globalització
. 0 Comments

Buenas tardes,

Una de las mayores iniciativas que se han llevado a cabo en los últimos años en el mundo de la documentación en pro de la accesibilidad y la preservación a largo plazo, por parte de una entidad privada como es Google, está siendo desvirtuada y bloqueada en la mayoría de países. El último caso, lo encontramos en Francia tal y cómo se nos explica en la noticia extraída del país digital.

En el año 2006, cuando el grupo editorial francés La Martinière supo que Google estaba digitalizando libros de su fondo, interpuso una querella contra Google y exigía una indemnización de 15 millones de euros por daños y perjuicios. Otra vez esta empresa se encontraba que de nuevo tenía que no sólo luchar contra los intereses económicos de las editoriales de todo el mundo sino que además, contra las políticas de preservación de los derechos de autor de todo el mundo.

A pesar de los acuerdos realizados por Google en estos últimos años con 29 bibliotecas mundiales, cada nuevo paso que da, se le es interpuesta una demanda judicial, donde se estanca de nuevo el proyecto.
La iniciativa, que en su momento, fue elogiada por su capacidad para ofrecer un acceso sin precedentes a lo que puede convertirse en el corpus en línea más grande del conocimiento humano y la promoción de la democratización del conocimiento, es duramente criticada potencialmente por la violación a los derechos de autor.

Lo que se convierte en una paradoja puesto que en la mayoría de casos, nos encontramos en que el gigante de Internet de los 7 millones de libros que se encuentran escaneados en la actualidad, sólo un millón se puede visualizar completamente y la mayoría de obras escaneadas, ya no se están comercialmente disponibles y sólo se puede obtener una vista previa de algún fragmento o varias páginas (dependiendo de acuerdo con la editorial y el autor).

En mi opinión, entiendo que un autor quiera preservar sus derechos sobre su obra, que una editorial que ha pagado millones para tener estos derechos de publicación, también quiera preservarlos pero, ¿qué sentido tiene no permitir la libre distribución de los grandes clásicos? ¿Por qué desde la mayoría de países se frena una de las mejores iniciativas que ha habido a favor del almacenamiento del conocimiento y saber humanos? Ya que no desde los propios países no se inician políticas de preservación a gran escala, ¿qué problema hay en que lo haga una empresa privada? Pues la razón de siempre: las políticas de los diferentes estados no están a favor de la preservación ni de la accesibilidad a la cultura por parte de sus ciudadanos, sino que la mayoría de políticas están más a favor de los intereses económicos de las entidades privadas y empresas, que gestionan los diferentes fenómenos culturales. Incluso hoy en día.

Saludos,

Cira.

Indymedia

Published
by
annamaicas
on desembre 20, 2009
in Moviments socials and globalització
. 0 Comments

El projecte va sorgir l’any 1999 en el context de la primer mobilització contra la globalització econòmica, per donar cobertura informativa a las protestes de Seattle.
Un nombrós grup d’activistes de diversos moviments: anarquistes, feministes, ecologistes, diversos col•lectius d’esquerres, representants del moviment del programari lliure, productors de mitjans independents i activistes locals, es van organitzar i van donar lloc a una xarxa internacional de xarxes. Junts van construir una plataforma que va suposar un salt qualitatiu per la seva difusió i amplitud.
Indymedia es defineix com una xarxa de terminals que es gestionen en col•lectius oberts. Aquests s’organitzen a partir d’un portal que allotja la central del projecte Indymedia (www.indymedia.org), des d’aquí es despleguen en una xarxa vincles electrònics. L’accés a la resta de col•lectius es realitza sense dependre de la ruta d’ingrés al lloc principal.
La distribució de la informació ja no era un problema al fer-se accessible i instantània a través d’Iinternet. La plataforma multimèdia digital va permetre que s’aglutinessin diversos mitjans alternatius com ràdios, televisions, premsa. El codi obert i el moviment de programari lliure, i un gran equip de tècnics van proporcionar les tecnologies i el suport adequat per que la base tecnològica del projecte fos contínuament millorat. I, finalment, l’ús de la publicació oberta va permetre a qualsevol persona amb accés a Internet publicar instantàneament informació en format de text, àudio, imatge fixa o en moviment.
Indymedia apareix a Internet per contrarestar les deformacions informatives que provoquen, en moltes ocasions, els mitjans corporatius de comunicació. El seu objectiu és que la gent s’apoderi i es converteixi, alhora, en el mitjà. El model de comunicació que promou es basa en que cada persona es representa a ella mateixa; Els usuaris accedeixen lliurement per poder expressar-se a través de vídeos, text, fotos, comentaris… i, així, donar a conèixer noticies, opinions i fets que passen en una localitat però amb interès local, nacional o internacional.
Des dels seus orígens, Indymedia fomenta un tipus d’organització basada en la col•laboració, no jeràrquica i autònoma. La democràcia descentralitzada, com a principi fonamental d’Indymedia, se sustenta en el procés organitzatiu intern, descentralitzat i obert.
Per funcionar, Indymedia depèn d’un sistema de voluntaris, o tècnics que adapten el software lliure a les encestats de programació. A través de la donació d’hores de programació, aquests voluntaris incorporen valors del moviment de programari lliure a la cultura d’Indymedia. Així mateix, aquests valors es basen en la cultura hacker, tant per la font del codi com per la seva producció en col•laboració. El programari de les seves bases de dades és un exemple d’això, fonamental per al sistema interactiu de funcionament, i columna de la xarxa Indymedia,.
Actualment Indymedia compta amb quasi 200 col•lectius autònoms, integrats per voluntaris, repartits per tots continents, que s’organitzen a través de la xarxa per crear un sistema alternatiu de producció i distribució d’informació, i per desenvolupar i innovar en els principis, pràctiques i estratègies per a la democratització d’Internet i de la societat.

administració electrònica a Catalunya

Published
by
Mª Angeles Martínez Garrido
on desembre 16, 2009
in Govern and e-government
. 0 Comments

 

La integració de les Tecnologies de la Informació i la comunicació en l’àmbit de l’Administració Pública, representa un mitjà per fer possible l’apropament de l’Administració Participativa a la ciutadania i que aquest es produeixi amb èxit.

La evolució tecnològica permet garantir la integració dels serveis en un entorn dinàmic i evolutiu, amb solucions adients amb valor afegit. Els serveis, dons han de ser percebuts pels destinataris com un apropament als seus interessos.

El camí a recórrer és complicat i ple de dificultats, sobre tot pel que fa referència als ens locals. Si ens fixem en l’exemple català, ens trobem amb una sèrie de condicionants  que van des de l’escassa dotació de recursos, el lideratge discontinu i canviant,  la manca de percepció de les necessitats de projectes adients que fa que no ni hagi una implicació clara, l’existència d’estructures organitzatives complexes i poc flexibles.

El model català actual parteix de la llei 11/2007 de 22 de juny de 2007 de l’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics (LAECSP), a partir de la qual es desenvolupen diferents  projectes i iniciatives;  el pioner és Cat 365, nascut amb una voluntat de treballar per aconseguir una administració en Xarxa, orientada més a l’usuari que als procediments i a les corrents polítiques.  

En l’actualitat el model català  és fruit de l’acord entre les forces polítiques catalanes i la participació entre altres de la DGAC, de DGIOA, així com el consorci de Localret  encarregat del desenvolupament de les TIC i les xarxes de telecomunicacions per als ens locals.

Entre les seves actuacions trobem la creació de l’eaCat (extranet de les administracions catalanes) com a plataforma de comunicació i execució d’aplicacions a través d’Internet amb signatura electrònica per als organismes de la Generalitat i els ens locals de Catalunya  que potencia la comunicació i col·laboració interadministrativa, ja que garanteix la seguretat i validesa jurídiques de les tramitacions telemàtiques

També es va crear a finals del 2007 la plataforma d’integració i col·laboració administrativa (PICA) que permet  l’intercanvi de dades i documents en disposició de l’Administració, de manera que no s’hagin de demanar de nou als ciutadans.

A més,  el Catàleg de Dades i Documents Electrònics de la Generalitat posa  a disposició de tota l’Administració una relació actualitzada de dades i documents administratius que es podran obtenir telemàticament.

Totes aquestes actuacions contribueixen a modernitzar l’Administració electrònica, que té el seu punt àlgid en els Serveis Públics en línia; Serveis que s’han incrementat considerablement no només a Catalunya, també a la resta de l’Estat Espanyol. En concret a Catalunya i segons dades de IDESCAT (2007),  l’ús de l’Administració electrònica per part del ciutadà, se situa en el 24,9%.

La LAECSP,  ha suposat dons, un canvi en la evolució en l’administració electrònica a Catalunya, ja que té l’objectiu  d’anar cap a una administració electrònica centrada en els ciutadans i que té la vocació de trencar barreres físiques i de temps amb les administracions; representa dons,  una oportunitat per a millorar i enfortir la relació entre administració i administrat.

Un exemple el tenim en els procediments bàsics que la llei LAECSP  determina que s’han d’acomplir:

Ø  Informació electrònica sobre característiques i requisits dels procediments

Ø  Iniciació electrònica amb la presència de formularis electrònics per tal de poder presentar sol·licituds i documents relatius  al procediment en curs

Ø  Pagament electrònic

Ø  Notificacions i comunicacions electròniques per a actuacions concretes com la petició de consultes, obtenció d’informació d’interès, etc.

De cara al futur, ja present, l’Administració ha de saber aprofitar les possibilitats que proporciona la xarxa per potenciar la participació ciutadana i treballar en aquest camp de manera paral·lela amb les seves línies actuals vers un nou model social anomenat Administració 2.0 basat en el concepte de Web social, Web de les persones o Web 2.0 i que possibilita noves formes d’interacció amb les persones.

El conjunt d’eines (wikis, blocs, vídeos, facebook, etc.) han de servir per a recuperar el protagonisme dels ciutadans.

En concret a Catalunya es preveu la creació de xarxes socials per a facilitar la comunicació, la participació, el treball col·laboratiu i la difusió de la informació entre la ciutadania i els professionals en el portal http://ecatalunya.gencat.cat.

Un projecte de tecnologia comunitària al barri del Raval

Published
by
annamaicas
on desembre 12, 2009
in Moviments socials and Política
. 0 Comments

Quan vaig llegir l’article de L.J. Servon i R.D. Pinkett sobre la tecnologia comunitària a EEUU i, en aquest blog, l’aportació de David Martínez sobre la Xarxa Òmnia, em va semblar bona idea presentar-vos l’experiència concreta de l’Associació de Joves TEB i la xarxa ciutadana Ravalnet, que ja fa molts anys que fomenta, al barri del Raval de Barcelona, l’ús de les TIC com a eines de treball, de capacitació, d’inclusió social i laboral, tant des de perspectives lúdiques, creatives, educatives… S’ha fet des d’una doble perspectiva: des del temps del lleure i com a elements claus per a una bona formació laboral

El seu origen es remunta a l’any 1992, amb la creació de l’associació per joves TEB, que va començar com un projecte cultural i social per a joves, basat en l’autoorganització i el funcionament assembleari.

El 1996 algú va aconseguir un ordinador, i a partir d’aleshores la tecnologia va començar a ser part del projecte. Edunet va ser un nou projecte que va néixer al centre al 1997 i que pretenia fer arribar les TIC als joves del barri, amb tres objectius: formar en TIC, ajudar a la inserció laboral i oferir ordinadors a aquells que no hi tinguin accés. La Generalitat s’hi va interessar i s’hi va inspirar per crear Òmnia (1999), la xarxa de telecentres en barris conflictiu s i amb forta presència de col·lectius amb risc d’exclusió social s del territori.

L’essència del projecte del Raval és la lluita contra l’exclusió social i, simultàniament, contra la fractura digital, dues realitats que van juntes. En aquest mateix centre va sorgir el 1999 la xarxa ciutadana Ravalnet, per agrupar la vida social del barri a través de les noves tecnologies i d’un portal web. Una xarxa ciutadana és un entorn telemàtic que té com a objectiu promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis i l’accés a Internet i a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans, associacions, que constitueixen una comunitat local i obrir aquesta comunitat a la comunicació via xarxa amb la resta del món. Tot aquest treball comunitari es duu a terme a través del portal de Ravalnet

Alguns dels projectes integrats a Ravalnet són:

-          Ravalmedia: que inclou una radio comunitària per internet (Radialnet), tallers de vídeo, fotografia… (Raktvteb), eines i formació per persones, entitats o col·lectius.

-          Xarxa Educativa de Mestres del Raval: que centra la seva activitat en la recerca pedagògica vinculada a les TIC.

-          Servei laboral: inclou formació als joves en la utilització de les TIC, el servei de fer webs a preu reduït per a comerços del barri i el servei de reparació d’equips als veïns i entitats.

-          Innovació tecnològica: projecte d’implantar una xarxa wireless al Raval i aposta per l’ús i coneixement del programari lliure.

Al telecentre del Raval hi ha una vintena d’ordinadors i el paper del dinamitzador hi és fonamental per ajudar i guiar els usuaris més desorientats. Algunes hores a la setmana l’espai es reserva per ajudar a buscar feina (fer currículums, cercar en webs de treball), mentre que als vespres l’espai té una gran presència de joves amb els quals es treballa en diferents projectes socials i culturals vinculats d’alguna manera amb les TIC. Al centre es fan cursos d’informàtica per a tots els nivells, un taller de reparació d’ordinadors i formació a diferents col·lectius d’entitats del barri. A l’hora d’organitzar es parteix de les necessitats de la gent, fomentant l’autonomia dels usuaris: se’ls ajuda però s’intenta que aprenguin perquè puguin fer-ho sols la pròxima vegada.

Us deixo alguns enllaços per si voleu veure la feina que fan:

http://jovesteb.org/

http://www.ravalnet.org/

Una mirada política de l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible

Published
by
Julià Guillén
on desembre 11, 2009
in Internet i Interès públic and Política
. 0 Comments

Aquests són dies prou interessants pel que respecte a la Societat de la Informació al nostre país. Alguns companys ja han comentat al blog sobre la polèmica de l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible, a més de tota la informació i difusió que ha generat en els diferents mitjans. A Microsiervos trobem un clar exemple d’aquesta repercussió mediàtica: 210 articles , opinions i reportatges en els diaris impresos; 500 articles en medis digitals; 207 talls de ràdio i 174 de televisió. Tot això sense comptar la campanya (a favor o en contra) en els nombrosos blogs, pàgines web o xarxes socials.

Per això m’agradaria comentar el post de Ricard Ruiz de Querol, Anteproyecto insostenible incomprensible, una visió, crec, interessant sobre el citat avantprojecte de llei. En aquest post, Ruiz de Querol fa un mapa de freqüències de les paraules que apareixen al text. Sorprén veure en aquest mapa el nombre de vegades que s’utilitza diverses paraules com Article (726 vegades) o Llei (530), per contra, altres conceptes que ens podrien interessar més apareixen tantes vegades com Productivitat (7), Internet (4), Nuevas tecnologias (8), Sociedad de la Información (8).

La conclusió que podriem extreure de l’avantprojecte de llei és que hi ha molt de regulació i de normatives i poc d’interés per part de l’Administració Pública en potenciar realment la Societat de la Informació.  És aquesta doncs la idea que té la classe política sobre la Societat de la Informació? Regular i legislar? Estan decidits per aprofitar les avantatges d’aquestes noves eines per facilitar la vida dels ciutadans i en la productivitat/sostenibilitat de l’economia o, per contra, el que es tracta es d’intentar lligar aquestes noves eines als usos que els governs (de diferents ideologies, tots han mostrat la mateixa sensibilitat amb el tema) considerin oportuns?

El ministeri encarregat d’aquesta reforma és el de Cultura (ha de regular Cultura la Societat de la Informació?), amb una ministra que entre d’altres coses ha arribat a dir, segons el diari El Pais, “Siguem sincers, per a què necessitem tots una línia d’ADSL de no se quants gigues? Per enviar e-mails?“. Aquests són els responsables de liderar la introducció de la Societat de la Informació en l’administració pública?

Internet i Salut

Published
by
driust
on desembre 10, 2009
in Internet i Interès públic, Moviments socials, Xarxes socials and e-health
. 0 Comments

En l’època en que estem vivint (l’era Internet) esta canviant la nostra perspectiva de SALUT i de la sanitat en general.

Internet esta canviant el rol dels pacients. Per exemple cercar a Internet els símptomes d’una malaltia en comptes d’anar al metge és un fenomen  en la nostra  societat xarxa,  o assegurar-nos del que ens ha dit el metge no s’ha equivocat, o simplement completar la informació que ens ha donat  …

En definitiva la informació sanitària en Internet complica la relació metge-pacient. Els metges han d’acceptar que el pacient utilitzi Internet.

També hem de tenir en compte, a part dels professionals de la salut, els pacients comencen a utilitzar, a compartir, a gestionar la informació sobre salut.  Estem parlant de SALUT 2.0 o MEDICINA 2.0.

Un expert en això és el professor i investigador  de la UOC en F. Lupiáñez, el qual també particiar dins el Projecte Internet Catalunya (PIC) que dirigeix el professor M. Castells.

http://www.ictconsequences.net/

Dolors Rius