Archive for the 'Moviments socials' Category

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

Ai Wei Wei : l’art, la xarxa social i la política

Segurament esteu assabentats que en Ai Wei Wei, artista xinés, ha estat a Barcelona, i ha omplert de llet i café el pabelló Mies van der Rohe. Al llarg d’aquests dies ha estat entrevistat per diversos mitjans de comunicació, però vull resaltar l’entrevista al diari El Pais, on explica la situació política i de transformació a la Xina, i l’ús de la xarxa social, el poder qué té, com es manipula, però  a la vegada com ajuda al canvi social,tal i com van veure a l’el·laboració de la PAC’2.

Indymedia

El projecte va sorgir l’any 1999 en el context de la primer mobilització contra la globalització econòmica, per donar cobertura informativa a las protestes de Seattle.
Un nombrós grup d’activistes de diversos moviments: anarquistes, feministes, ecologistes, diversos col•lectius d’esquerres, representants del moviment del programari lliure, productors de mitjans independents i activistes locals, es van organitzar i van donar lloc a una xarxa internacional de xarxes. Junts van construir una plataforma que va suposar un salt qualitatiu per la seva difusió i amplitud.
Indymedia es defineix com una xarxa de terminals que es gestionen en col•lectius oberts. Aquests s’organitzen a partir d’un portal que allotja la central del projecte Indymedia (www.indymedia.org), des d’aquí es despleguen en una xarxa vincles electrònics. L’accés a la resta de col•lectius es realitza sense dependre de la ruta d’ingrés al lloc principal.
La distribució de la informació ja no era un problema al fer-se accessible i instantània a través d’Iinternet. La plataforma multimèdia digital va permetre que s’aglutinessin diversos mitjans alternatius com ràdios, televisions, premsa. El codi obert i el moviment de programari lliure, i un gran equip de tècnics van proporcionar les tecnologies i el suport adequat per que la base tecnològica del projecte fos contínuament millorat. I, finalment, l’ús de la publicació oberta va permetre a qualsevol persona amb accés a Internet publicar instantàneament informació en format de text, àudio, imatge fixa o en moviment.
Indymedia apareix a Internet per contrarestar les deformacions informatives que provoquen, en moltes ocasions, els mitjans corporatius de comunicació. El seu objectiu és que la gent s’apoderi i es converteixi, alhora, en el mitjà. El model de comunicació que promou es basa en que cada persona es representa a ella mateixa; Els usuaris accedeixen lliurement per poder expressar-se a través de vídeos, text, fotos, comentaris… i, així, donar a conèixer noticies, opinions i fets que passen en una localitat però amb interès local, nacional o internacional.
Des dels seus orígens, Indymedia fomenta un tipus d’organització basada en la col•laboració, no jeràrquica i autònoma. La democràcia descentralitzada, com a principi fonamental d’Indymedia, se sustenta en el procés organitzatiu intern, descentralitzat i obert.
Per funcionar, Indymedia depèn d’un sistema de voluntaris, o tècnics que adapten el software lliure a les encestats de programació. A través de la donació d’hores de programació, aquests voluntaris incorporen valors del moviment de programari lliure a la cultura d’Indymedia. Així mateix, aquests valors es basen en la cultura hacker, tant per la font del codi com per la seva producció en col•laboració. El programari de les seves bases de dades és un exemple d’això, fonamental per al sistema interactiu de funcionament, i columna de la xarxa Indymedia,.
Actualment Indymedia compta amb quasi 200 col•lectius autònoms, integrats per voluntaris, repartits per tots continents, que s’organitzen a través de la xarxa per crear un sistema alternatiu de producció i distribució d’informació, i per desenvolupar i innovar en els principis, pràctiques i estratègies per a la democratització d’Internet i de la societat.

Un projecte de tecnologia comunitària al barri del Raval

Quan vaig llegir l’article de L.J. Servon i R.D. Pinkett sobre la tecnologia comunitària a EEUU i, en aquest blog, l’aportació de David Martínez sobre la Xarxa Òmnia, em va semblar bona idea presentar-vos l’experiència concreta de l’Associació de Joves TEB i la xarxa ciutadana Ravalnet, que ja fa molts anys que fomenta, al barri del Raval de Barcelona, l’ús de les TIC com a eines de treball, de capacitació, d’inclusió social i laboral, tant des de perspectives lúdiques, creatives, educatives… S’ha fet des d’una doble perspectiva: des del temps del lleure i com a elements claus per a una bona formació laboral

El seu origen es remunta a l’any 1992, amb la creació de l’associació per joves TEB, que va començar com un projecte cultural i social per a joves, basat en l’autoorganització i el funcionament assembleari.

El 1996 algú va aconseguir un ordinador, i a partir d’aleshores la tecnologia va començar a ser part del projecte. Edunet va ser un nou projecte que va néixer al centre al 1997 i que pretenia fer arribar les TIC als joves del barri, amb tres objectius: formar en TIC, ajudar a la inserció laboral i oferir ordinadors a aquells que no hi tinguin accés. La Generalitat s’hi va interessar i s’hi va inspirar per crear Òmnia (1999), la xarxa de telecentres en barris conflictiu s i amb forta presència de col·lectius amb risc d’exclusió social s del territori.

L’essència del projecte del Raval és la lluita contra l’exclusió social i, simultàniament, contra la fractura digital, dues realitats que van juntes. En aquest mateix centre va sorgir el 1999 la xarxa ciutadana Ravalnet, per agrupar la vida social del barri a través de les noves tecnologies i d’un portal web. Una xarxa ciutadana és un entorn telemàtic que té com a objectiu promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis i l’accés a Internet i a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans, associacions, que constitueixen una comunitat local i obrir aquesta comunitat a la comunicació via xarxa amb la resta del món. Tot aquest treball comunitari es duu a terme a través del portal de Ravalnet

Alguns dels projectes integrats a Ravalnet són:

-          Ravalmedia: que inclou una radio comunitària per internet (Radialnet), tallers de vídeo, fotografia… (Raktvteb), eines i formació per persones, entitats o col·lectius.

-          Xarxa Educativa de Mestres del Raval: que centra la seva activitat en la recerca pedagògica vinculada a les TIC.

-          Servei laboral: inclou formació als joves en la utilització de les TIC, el servei de fer webs a preu reduït per a comerços del barri i el servei de reparació d’equips als veïns i entitats.

-          Innovació tecnològica: projecte d’implantar una xarxa wireless al Raval i aposta per l’ús i coneixement del programari lliure.

Al telecentre del Raval hi ha una vintena d’ordinadors i el paper del dinamitzador hi és fonamental per ajudar i guiar els usuaris més desorientats. Algunes hores a la setmana l’espai es reserva per ajudar a buscar feina (fer currículums, cercar en webs de treball), mentre que als vespres l’espai té una gran presència de joves amb els quals es treballa en diferents projectes socials i culturals vinculats d’alguna manera amb les TIC. Al centre es fan cursos d’informàtica per a tots els nivells, un taller de reparació d’ordinadors i formació a diferents col·lectius d’entitats del barri. A l’hora d’organitzar es parteix de les necessitats de la gent, fomentant l’autonomia dels usuaris: se’ls ajuda però s’intenta que aprenguin perquè puguin fer-ho sols la pròxima vegada.

Us deixo alguns enllaços per si voleu veure la feina que fan:

http://jovesteb.org/

http://www.ravalnet.org/

Internet i Salut

En l’època en que estem vivint (l’era Internet) esta canviant la nostra perspectiva de SALUT i de la sanitat en general.

Internet esta canviant el rol dels pacients. Per exemple cercar a Internet els símptomes d’una malaltia en comptes d’anar al metge és un fenomen  en la nostra  societat xarxa,  o assegurar-nos del que ens ha dit el metge no s’ha equivocat, o simplement completar la informació que ens ha donat  …

En definitiva la informació sanitària en Internet complica la relació metge-pacient. Els metges han d’acceptar que el pacient utilitzi Internet.

També hem de tenir en compte, a part dels professionals de la salut, els pacients comencen a utilitzar, a compartir, a gestionar la informació sobre salut.  Estem parlant de SALUT 2.0 o MEDICINA 2.0.

Un expert en això és el professor i investigador  de la UOC en F. Lupiáñez, el qual també particiar dins el Projecte Internet Catalunya (PIC) que dirigeix el professor M. Castells.

http://www.ictconsequences.net/

Dolors Rius

El projecte Mujemtic: Mujeres Empoderadas por las Tecnologías

Davant de la situació de violència contra les dones a tota l’Amèrica Llatina i especialment a Mèxic, on un 40% de les que denuncien aquest tipus de violència acaben morint, sorgí l’any 2004 el projecte Mujemtic, Mujeres Empoderadas por las Tecnologías de la Información y la Comunicación.  

Els diferents tallers que conformen aquest projecte realitzen una doble formació, teòrica i aplicació pràctica posterior, en diferents aspectes de l’ús de les TIC. Enguany aquesta capacitació inicial s’ha anat substituint pel coneixement d’aplicacions de la web 2.0 com per exemple blocs o entorns de treball i creació compartida com els wikis. El projecte persegueix també un augment de la visibilitat d’aquesta problemàtica i el foment de l’activisme contra la violència de gènere.

 

Un cop realitzada la formació inicial tots els coneixements s’apliquen a nivell pràctic a través de la participació en la campanya Dominemos la tecnología que es porta a terme dins dels 16 dies d’Activisme contra la Violència de Gènere realitzats a nivell mundial. L’objectiu és ben clar, utilitzar les TIC per poder crear espais lliures de tota coacció i violència:

 

“Se intenta la construcción de visiones colectivas de una tecnología libre de violencia. Son 16 los días de acción. Son 16 días de escribir bitácoras, correos, sitios web, mensajes por celulares, etiquetas, o relatos digitales donde mujeres sobrevivientes de violencia y mujeres en contra de ella hablan a través de su apropiación de la tecnología”

 

Dins de la campanya Dominemos la tecnología a més de les anomenades Accions diàries, anàlisi conjunt d’un aspecte concret de la violència exercida contra les dones, es pot accedir des del seu espai web a tot un seguit d’opcions que van des de la creació de blocs a diversitat d’ajudes per tal d’iniciar una campanya pròpia on s’aplicaran accions sobre el terreny. Aquest és també el marc on les dones participants aprenen a identificar usos negatius de les noves tecnologies i s’ofereixen consells de seguretat bàsics com per exemple no fer visibles dades de caràcter personal a la xarxa que podrien portar a possibles casos d’assetjament.

 

Mujemtic és un projecte portat a terme per LaNeta organització mexicana creada a inicis dels 90 que funciona com una eina independent d’informació i comunicació per ONG i entitats sense afany de lucre. Gràcies a aquesta organització el món va conèixer els abusos de l’exèrcit mexicà a la selva Lacandona i a tot Chiapes amb la revolta del EZLN.

Les activitats de LaNeta i el projecte Mujemtic són també exemples del que Castells anomena a La galàxia internet (2002) moviments socials, en aquest cas dins de l’òrbita del feminisme i dels drets humans, arrelats a un context local però que intenten transmetre el seu missatge a nivell global. La denúncia i la lluita contra la violència de gènere s’inicia des dels diferents estats mexicans, s’amplia a nivell llatinoamericà i a través de la participació en campanyes d’abast internacional i la seva presència activa a internet es fa visible globalment.

Els joves europeus descuiden la seva intimitat a Internet

Hola a tots,

Aquests dies buscant informació a la xarxa, m’ha cridat l’atenció aquesta notícia:

Los jóvenes europeos descuidan su privacidad en Internet

“Los jóvenes europeos no protegen, por desconocimiento, su privacidad en Internet, según un estudio realizado sobre privacidad e identidad de la juventud en Europa realizado por el buscador de personas Whoozy.es”, publicada al portal de tecnologies de Terra.

Segons ens explica el cos de la notícia, el resultat d’aquest estudi, que comprèn les respostes donades per internautes amb edats compreses entre els 16 i 40 anys , indica que els joves fins a 20 anys són els menys conscients a l’hora de posar informació referent a la seva privadesa.

Malgrat això, els pertanyents a aquest grup d’edat, juntament amb el de 20 a 30 anys, publiquen informació personal en Internet a través de la seva pròpia pàgina web, blog o a través d’un fòrum; de fet, sorprèn que un 35% dels europeus participants de l’estudi té una pàgina web o un blog propi on els altres poden conèixer dades sobre la seva vida privada.

Respecte a les xarxes socials, de l’enquesta també es desprèn que els europeus tenen de mitjana 3,3 perfils en xarxes socials. Els joves d’entre 20 i 30 anys són els quals tenen de mitjana més perfils (3,97), seguits pels de 30 a 40 anys (3,7).

Els usuaris professionals busquen fonamentalment potencials clients, ofertes d’ocupació i companys. Más de tres quartes parts dels usuaris professionals indiquen que per a fer-se una idea sobre altres persones sovint (el 25%) o de tant en tant (el 53%) es deixen guiar per la informació que hi ha en Internet sobre aquestes persones.

Projecte Omnia: 10 anys d’inclusió social a través de les TIC

Omnia és un projecte que va néixer al 1999 a partir d’una iniciativa de la Generalitat per crear una xarxa de telecentres a Catalunya que pogués donar accés a les noves tecnologies a aquells grups socials amb un alt risc de sofrir l’escletxa digital. Aquest apropament de les TIC permetria treballar de fons amb les tres bases del projecte Omnia als seus 121 telecentre per Catalunya: formació, ús comunitari i inserció laboral.

La coordinació del projecte va ser concedida en un inici a 3 grans fundacions (la Fundació Innovació per a l’Acció Social, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’esplai), tot i que a l’actualitat el projecte el coordina l’Oficina de Dinamització Comunitària.

La base material del projecte són 9 ordinadors, amb Internet i el programari necessari (s’utilitzen tant les plataformes Linux com Windows). El punt s’organitza al voltant d’una entitat important pel barri i referent en les TICs, servint de nucli identificador del projecte. Un dinamitzador s’encarrega de portar a terme les activitats diàries, planificades i elaborades específicament per aquella realitat, fen força en els col·lectius normalment apartats (immigració, dones, discapacitats,…). Aquesta interacció entre el barri, els usuaris i el telecentre, normalment aconsegueix teixir algunes de les xarxes socials que els barris havien perdut fa un temps.

Tots els telecentres estan interconnectats entre ells mitjançant eines d’Internet, com el correu corporatiu, llistes de distribució, Skype, la seva comunitat o el seu portal. Totes aquestes eines i el treball de dinamització estan supervisats per la Oficina de Dinamització Comunitària, gestionada per la Fundació catalana de l’esplai (finalista als Premis Blocs de Catalunya 2009 pel bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Omnia”), i que recolza pedagògicament i metodològicament les tasques del dia a dia.

L’Oficina també garanteix el treball en xarxa de forma col·laborativa i organitza als telecentres aportant-los millores continues amb nous continguts i amb assessorament, D’altres aspectes s’encarrega l’Oficina Tècnica, solucionant els dubtes i incidències tècniques que tinguin.

Aquest és un projecte molt dinàmic, que evoluciona a mesura que ho fa la societat i la tecnologia. La incorporació de les eines capdevanteres de relació social (xarxes socials) i de transmissió de la informació (blocs,…) estan totalment vinculades amb el projecte educatiu de fons. Això permet als usuaris no quedar-se enrere en les noves TIC i aprofitar totes les eines que els hi ofereix la societat de la informació.

Omnia és en definitiva, un projecte que intenta respondre als canvis socials que han aparegut amb la consolidació de les TIC a la nostra societat. Això és un clar reflex de com aquestes noves tecnologies poden beneficiar a tots els ciutadans i ajudar-los a trencar amb les dinàmiques desfavorables amb la que es troben aquells que no poden accedir directament.

Noves possibilitats per ONG’s i ESAL’s amb l’ús de les TIC

En aquesta primera aportació al bloc voldria tractar les noves possibilitats d’acció que es generen amb l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per part d’organitzacions no governamentals  i entitats  sense ànim de lucre. Ho faré a través de l’anàlisi de les idees extretes de la comunicació electrònica de Valtencir Maldonado, Contribució de les TIC al desenvolupament de les organizacions no lucratives, dins del III Congrés Online de l’Observatori per a la Cibersocietat.

Internet ha capgirat del tot l’estructura organitzativa i la forma d’actuar d’aquestes organitzacions. La recollida de fons, ciberfundraising, o la captació de voluntaris en línia, l’aprofitament de xarxes socials existents, la creació de comunitats virtuals perseguint un objectiu comú, les noves formes de lluita com el ciberactivisme o la possibilitat de portar a terme campanyes de sensibilització globals són l’expressió d’aquests canvis.

La creació de xarxes virtuals coordinades de treball, de solidaritat financera i les possibilitats de participació i mobilització són algunes de les principals contribucions de les TIC en aquest àmbit.

La construcció de projectes comuns i globals aprofitant les aportacions que arriben dels diferents centres que conformen una xarxa de treball, concepte proper als diferents nodes interconnectats a la xarxa de Castells, suposa una nova dinàmica de funcionament. Acció més participativa, centrada en l’intercanvi d’idees, la difusió del coneixement especialitzat de cada centre, el debat entre punts de vista diversos i per tant amb més possibilitats d’aplicació amb èxit a nivell real.  La donació en línia de fons augmenta dia a dia al mateix temps que es generen xarxes de solidaritat financera entre organitzacions per tal de tirar endavant projectes d’interès comú. És a dir, part del que ha recaptat una organització ho cedeix a una altra. I ho fa perquè gràcies a les diferents xarxes virtuals de treball ha pogut conèixer de primera mà, debatre i fer aportacions al projecte que ara també ha decidit finançar.

Així doncs, les TIC, i en aquest cas especialment internet, poden convertir-se en eines destacades per reduir les desigualtats a través del seu ús decidit per part de ONG i ESAL.

 

Internet i Castells

Com parlem sovint d’internet i aquesta paraula està molt relacionada amb la nostra assignatura: societat de la informació, m’agradaria fer un comentari de la frase “Internet és abans que rés creació cultural” que aparèix en la “galaxia internet” i en el discurs que  Manuel Castells  va realitzar  amb el títol “Internet, llibertat  i societat: una prespectiva analítica”   en l’acte inagural del curs acadèmic 2001-2002 de la UOC .

Llegint la frase detingudament ens sobta el contrast que trobem entre les paraules internet i cultura. A priori, sembla que les dues paraules no tinguin res a veure l’una amb l’altra, ja que es fàcil que pensem que òbviament ,més que cultura , Internet és tecnologia.

Despres d’haber llegit aquests articles personalment entenc que Castells es refereix a què internet és una creació cultual en el sentit ampli de la paraula, com ho són tots els processos revolucionaris de la història i que prové de les cultures socials, de l’accció de l’home, més que no pas de la innovació tecnològica. En la interpretació de Castells pesa més el component humà que el purament tecnològic.

La Funció de la tecnologia és posar a l’abast les eines necessàries per a què internet pugui ser possible: Internet permet a la societat interactuar, crear, intercanviar, comunicar…però el matís rau en què és tecnologia qui està al servei d’internet i no al revés.