Archive for the 'Política' Category

El projecte Mujemtic: Mujeres Empoderadas por las Tecnologías

Davant de la situació de violència contra les dones a tota l’Amèrica Llatina i especialment a Mèxic, on un 40% de les que denuncien aquest tipus de violència acaben morint, sorgí l’any 2004 el projecte Mujemtic, Mujeres Empoderadas por las Tecnologías de la Información y la Comunicación.  

Els diferents tallers que conformen aquest projecte realitzen una doble formació, teòrica i aplicació pràctica posterior, en diferents aspectes de l’ús de les TIC. Enguany aquesta capacitació inicial s’ha anat substituint pel coneixement d’aplicacions de la web 2.0 com per exemple blocs o entorns de treball i creació compartida com els wikis. El projecte persegueix també un augment de la visibilitat d’aquesta problemàtica i el foment de l’activisme contra la violència de gènere.

 

Un cop realitzada la formació inicial tots els coneixements s’apliquen a nivell pràctic a través de la participació en la campanya Dominemos la tecnología que es porta a terme dins dels 16 dies d’Activisme contra la Violència de Gènere realitzats a nivell mundial. L’objectiu és ben clar, utilitzar les TIC per poder crear espais lliures de tota coacció i violència:

 

“Se intenta la construcción de visiones colectivas de una tecnología libre de violencia. Son 16 los días de acción. Son 16 días de escribir bitácoras, correos, sitios web, mensajes por celulares, etiquetas, o relatos digitales donde mujeres sobrevivientes de violencia y mujeres en contra de ella hablan a través de su apropiación de la tecnología”

 

Dins de la campanya Dominemos la tecnología a més de les anomenades Accions diàries, anàlisi conjunt d’un aspecte concret de la violència exercida contra les dones, es pot accedir des del seu espai web a tot un seguit d’opcions que van des de la creació de blocs a diversitat d’ajudes per tal d’iniciar una campanya pròpia on s’aplicaran accions sobre el terreny. Aquest és també el marc on les dones participants aprenen a identificar usos negatius de les noves tecnologies i s’ofereixen consells de seguretat bàsics com per exemple no fer visibles dades de caràcter personal a la xarxa que podrien portar a possibles casos d’assetjament.

 

Mujemtic és un projecte portat a terme per LaNeta organització mexicana creada a inicis dels 90 que funciona com una eina independent d’informació i comunicació per ONG i entitats sense afany de lucre. Gràcies a aquesta organització el món va conèixer els abusos de l’exèrcit mexicà a la selva Lacandona i a tot Chiapes amb la revolta del EZLN.

Les activitats de LaNeta i el projecte Mujemtic són també exemples del que Castells anomena a La galàxia internet (2002) moviments socials, en aquest cas dins de l’òrbita del feminisme i dels drets humans, arrelats a un context local però que intenten transmetre el seu missatge a nivell global. La denúncia i la lluita contra la violència de gènere s’inicia des dels diferents estats mexicans, s’amplia a nivell llatinoamericà i a través de la participació en campanyes d’abast internacional i la seva presència activa a internet es fa visible globalment.

Els joves europeus descuiden la seva intimitat a Internet

Hola a tots,

Aquests dies buscant informació a la xarxa, m’ha cridat l’atenció aquesta notícia:

Los jóvenes europeos descuidan su privacidad en Internet

“Los jóvenes europeos no protegen, por desconocimiento, su privacidad en Internet, según un estudio realizado sobre privacidad e identidad de la juventud en Europa realizado por el buscador de personas Whoozy.es”, publicada al portal de tecnologies de Terra.

Segons ens explica el cos de la notícia, el resultat d’aquest estudi, que comprèn les respostes donades per internautes amb edats compreses entre els 16 i 40 anys , indica que els joves fins a 20 anys són els menys conscients a l’hora de posar informació referent a la seva privadesa.

Malgrat això, els pertanyents a aquest grup d’edat, juntament amb el de 20 a 30 anys, publiquen informació personal en Internet a través de la seva pròpia pàgina web, blog o a través d’un fòrum; de fet, sorprèn que un 35% dels europeus participants de l’estudi té una pàgina web o un blog propi on els altres poden conèixer dades sobre la seva vida privada.

Respecte a les xarxes socials, de l’enquesta també es desprèn que els europeus tenen de mitjana 3,3 perfils en xarxes socials. Els joves d’entre 20 i 30 anys són els quals tenen de mitjana més perfils (3,97), seguits pels de 30 a 40 anys (3,7).

Els usuaris professionals busquen fonamentalment potencials clients, ofertes d’ocupació i companys. Más de tres quartes parts dels usuaris professionals indiquen que per a fer-se una idea sobre altres persones sovint (el 25%) o de tant en tant (el 53%) es deixen guiar per la informació que hi ha en Internet sobre aquestes persones.

La Sociedad de la Información en Europa

Consciente de la importancia de la inmersión en la sociedad de la información, desde la Comisión Europea se ha puesto en marcha el marco político para promover y divulgar los beneficios  que las tecnologías de la información  aportan a la sociedad, la economía y la calidad de vida. Este marco se denomina i2010 y próximo a llegar a su fin, se ha puesto ya en marcha una encuesta pública para recoger ideas sobre la estrategia a seguir en el futuro y con vistas hacia el 2020. Se Plantea este post-i2010 en base a los siguientes grandes objetivos:

·          Crear valor a través del conocimiento mejorando íntegramente la educación.

·          Potenciar una sociedad inclusiva potenciando a los grupos vulnerables y combatiendo la desigualdad y la pobreza

·          Mejorar los derechos de la propiedad intelectual para propiciar la innovación y la creatividad.

·          Crear un mercado más amplio y competitivo aprovechando el potencial de las redes. Implicar a las PYMEs en el comercio electrónico.

·          Potenciar el desarrollo de nuevas tecnologías menos contaminantes, promover una innovación más ecológica.

·          Impulsar una nueva política industrial basada en la innovación, las nuevas tecnologías, el conocimiento, el fomento del espíritu empresarial y la “internacionalización” de las PYMEs

Así mismo, las actividades que la Unión Europea pone en marcha en materia de Sociedad de la Información, contribuyen a materializar sobre el terreno las políticas que en esta materia se desarrollan, y contribuyen en su conjunto a mejorar la calidad de vida, estimular el crecimiento, la competitividad y el empleo en Europa.

http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/index_en.htm

Bretxa digital en els serveis de les CCAA als ciutadans

Del  III estudi sobre els serveis cibernètics de les autonomies  desenvolupat per l’Associació d’Internautes  i l’Associació pro Drets Civils, Econòmics i Socials, es desprenen entre d’altres les  dades seguënts:

  • Entre 2007 i 2009 els seveis telemàtics de l’Administració autonòmica dirigits als ciutadans han augmentat un 226%, alhora que ha augmentat la seva accessibilitat, de manera que la majoria es podria catalogar de fácil o regular accés.
  • El nombre de serveis existents mostra un desenvolupament desigual entre Comunitats Autònomes.
  • El grau d’evolució de l’administració electrónica està en relació directa amb la voluntat política d’impulsar-la i amb la inversió que s’hi destina, essent independent del color polític del Govern autonòmic i fins i tot del  grau de desenvolupament social o econòmic de la CCAA.

Per a il·lustrar aquesta darrera afirmació només ens cal observar el nivell de l’administració electrónica en comunitats amb un important desenvolupament econòmic com poden ser País Basc, Múrcia, Cantabria, Canàries,  Aragó i Balears i on el nombre de serveis interactius totals és entre un 13% i un 35% per davall de la mitjana.

Els primers llocs els ocupen Andalusia i Madrid, seguida de Castella-la Manxa, Astúries i Catalunya (que sembla ha perdut posicions respecte a estudis anteriors)

  • En vista del que hem pogut apreciar la finestra única queda lluny de ser una realitat. Sembla que el punt débil més important és el baix grau de desenvolupament de l’administració electrónica a nivell ajuntament.
  • De l’estudi també es desprèn que malgrat l’important desenvolupament experimentat pels serveis telemàtics i especialment els destinats als ciutadans, Espanya ocupa el 20è lloc en el ranking mundial pel que fa a e-administració, 12 llocs per baix del que li correspon  pel seu PIB.
  • Segons l’estudi el fet que molts de llars no disposin encara de internet és també un obstacle en el desenvolupament d’una administració més eficaç i económica. Les associacions encarregades de l’estudi assenyalen la política comercial del operadors com un dels culpables de la situació, i els fan una crida perquè centrin la competència en arribar als ciutadans que encara no disposen de connexió i no en els que ja en tenen, i que adaptin els productes a les necessitats reals dels usuaris potencial.

 

Si tot es resumís en voluntat política sembla que la cosa seria bona de resoldre, el punt feble és la inversió que ha d’acompanyar la bona volutat. Pel que fa als operadors d’internet també els demanem més inversió per estendre xarxes de comunicació allà on encara no n’hi ha, i a sobre que ofereixin preus accessibles als usuaris, en resum inversió sense beneficis. Crec que tots entenem quin és el problema.

 

Us adjunto un parell de link on podeu trobar la informació més ampliada

http://www.hoytecnologia.com/noticias/Persiste-brecha-digital-servicios/128551

http://www.internautas.org/html/5708.html

El nuevo Plan Euskadi en la Sociedad de la Información prevé crear un buzón electrónico ilimitado para todos los vascos

El Plan Euskadi en la Sociedad de la Información (PESI 2010) prevé la creación de un buzón de electrónico para todas las personas físicas y jurídicas. El proyecto Metaposta, que así se denomina esta iniciativa, permitirá recibir y conservar todo tipo de documentos con garantías de seguridad y evitando la publicidad intrusiva que afecta a los e-mails.

Se diferencia del correo electrónico convencional en que su principal misión es el almacenamiento seguro de “documentos personales de relevancia legal”. Es decir, que sí que permitirá enviar y recibir mensajes, pero su función es más bien archivar facturas, extractos bancarios, etc. Sus objetivos, por lo tanto, son eliminar el papel en lo posible y fomentar las TICs como medio de gestión de la información personal con validez legal, un aspecto que le diferencia de otros servicios de almacenaje existentes en la web.

El acceso a Metaposta se hará a través de una web y el espacio será ilimitado tanto en tamaño como en duración. El PESI 2010 habla de “servicio para toda la vida”. Además, se apunta que este proyecto es un primer paso hacia otros que incluyen la creación de redes sociales en Internet a través de la generación de páginas personales para cada ciudadano. Se trata, además, de un servicio gratuíto para el usuario que se autofinancia gracias a las tarifas aplicadas a los emisores por cada envío.

Aquí teneís la presentación del proyecto que se hizo en febrero en el Parque Tecnológico de Miñano (Álava)

Projecte Omnia: 10 anys d’inclusió social a través de les TIC

Omnia és un projecte que va néixer al 1999 a partir d’una iniciativa de la Generalitat per crear una xarxa de telecentres a Catalunya que pogués donar accés a les noves tecnologies a aquells grups socials amb un alt risc de sofrir l’escletxa digital. Aquest apropament de les TIC permetria treballar de fons amb les tres bases del projecte Omnia als seus 121 telecentre per Catalunya: formació, ús comunitari i inserció laboral.

La coordinació del projecte va ser concedida en un inici a 3 grans fundacions (la Fundació Innovació per a l’Acció Social, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’esplai), tot i que a l’actualitat el projecte el coordina l’Oficina de Dinamització Comunitària.

La base material del projecte són 9 ordinadors, amb Internet i el programari necessari (s’utilitzen tant les plataformes Linux com Windows). El punt s’organitza al voltant d’una entitat important pel barri i referent en les TICs, servint de nucli identificador del projecte. Un dinamitzador s’encarrega de portar a terme les activitats diàries, planificades i elaborades específicament per aquella realitat, fen força en els col·lectius normalment apartats (immigració, dones, discapacitats,…). Aquesta interacció entre el barri, els usuaris i el telecentre, normalment aconsegueix teixir algunes de les xarxes socials que els barris havien perdut fa un temps.

Tots els telecentres estan interconnectats entre ells mitjançant eines d’Internet, com el correu corporatiu, llistes de distribució, Skype, la seva comunitat o el seu portal. Totes aquestes eines i el treball de dinamització estan supervisats per la Oficina de Dinamització Comunitària, gestionada per la Fundació catalana de l’esplai (finalista als Premis Blocs de Catalunya 2009 pel bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Omnia”), i que recolza pedagògicament i metodològicament les tasques del dia a dia.

L’Oficina també garanteix el treball en xarxa de forma col·laborativa i organitza als telecentres aportant-los millores continues amb nous continguts i amb assessorament, D’altres aspectes s’encarrega l’Oficina Tècnica, solucionant els dubtes i incidències tècniques que tinguin.

Aquest és un projecte molt dinàmic, que evoluciona a mesura que ho fa la societat i la tecnologia. La incorporació de les eines capdevanteres de relació social (xarxes socials) i de transmissió de la informació (blocs,…) estan totalment vinculades amb el projecte educatiu de fons. Això permet als usuaris no quedar-se enrere en les noves TIC i aprofitar totes les eines que els hi ofereix la societat de la informació.

Omnia és en definitiva, un projecte que intenta respondre als canvis socials que han aparegut amb la consolidació de les TIC a la nostra societat. Això és un clar reflex de com aquestes noves tecnologies poden beneficiar a tots els ciutadans i ajudar-los a trencar amb les dinàmiques desfavorables amb la que es troben aquells que no poden accedir directament.

Noves possibilitats per ONG’s i ESAL’s amb l’ús de les TIC

En aquesta primera aportació al bloc voldria tractar les noves possibilitats d’acció que es generen amb l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per part d’organitzacions no governamentals  i entitats  sense ànim de lucre. Ho faré a través de l’anàlisi de les idees extretes de la comunicació electrònica de Valtencir Maldonado, Contribució de les TIC al desenvolupament de les organizacions no lucratives, dins del III Congrés Online de l’Observatori per a la Cibersocietat.

Internet ha capgirat del tot l’estructura organitzativa i la forma d’actuar d’aquestes organitzacions. La recollida de fons, ciberfundraising, o la captació de voluntaris en línia, l’aprofitament de xarxes socials existents, la creació de comunitats virtuals perseguint un objectiu comú, les noves formes de lluita com el ciberactivisme o la possibilitat de portar a terme campanyes de sensibilització globals són l’expressió d’aquests canvis.

La creació de xarxes virtuals coordinades de treball, de solidaritat financera i les possibilitats de participació i mobilització són algunes de les principals contribucions de les TIC en aquest àmbit.

La construcció de projectes comuns i globals aprofitant les aportacions que arriben dels diferents centres que conformen una xarxa de treball, concepte proper als diferents nodes interconnectats a la xarxa de Castells, suposa una nova dinàmica de funcionament. Acció més participativa, centrada en l’intercanvi d’idees, la difusió del coneixement especialitzat de cada centre, el debat entre punts de vista diversos i per tant amb més possibilitats d’aplicació amb èxit a nivell real.  La donació en línia de fons augmenta dia a dia al mateix temps que es generen xarxes de solidaritat financera entre organitzacions per tal de tirar endavant projectes d’interès comú. És a dir, part del que ha recaptat una organització ho cedeix a una altra. I ho fa perquè gràcies a les diferents xarxes virtuals de treball ha pogut conèixer de primera mà, debatre i fer aportacions al projecte que ara també ha decidit finançar.

Així doncs, les TIC, i en aquest cas especialment internet, poden convertir-se en eines destacades per reduir les desigualtats a través del seu ús decidit per part de ONG i ESAL.

 

Internet i Castells

Com parlem sovint d’internet i aquesta paraula està molt relacionada amb la nostra assignatura: societat de la informació, m’agradaria fer un comentari de la frase “Internet és abans que rés creació cultural” que aparèix en la “galaxia internet” i en el discurs que  Manuel Castells  va realitzar  amb el títol “Internet, llibertat  i societat: una prespectiva analítica”   en l’acte inagural del curs acadèmic 2001-2002 de la UOC .

Llegint la frase detingudament ens sobta el contrast que trobem entre les paraules internet i cultura. A priori, sembla que les dues paraules no tinguin res a veure l’una amb l’altra, ja que es fàcil que pensem que òbviament ,més que cultura , Internet és tecnologia.

Despres d’haber llegit aquests articles personalment entenc que Castells es refereix a què internet és una creació cultual en el sentit ampli de la paraula, com ho són tots els processos revolucionaris de la història i que prové de les cultures socials, de l’accció de l’home, més que no pas de la innovació tecnològica. En la interpretació de Castells pesa més el component humà que el purament tecnològic.

La Funció de la tecnologia és posar a l’abast les eines necessàries per a què internet pugui ser possible: Internet permet a la societat interactuar, crear, intercanviar, comunicar…però el matís rau en què és tecnologia qui està al servei d’internet i no al revés.

La campanya de les europees i l’exemple Obama

El passat dia 18 de maig l’edició digital del diario ABC publicava un article que sota el títolObama logró en Internet el 67% de la recaudación para su campanya” comenta les declaracions fetes per l’estratega del Partit Demòcrata nordamericà Rafah Harfoush, en una masterclass al BDigital Congress celebrat a Barcelona aquells dies.

 

Aquesta noia de 25 anys havia estat convidada pel Partit Demòcrata a participar a la campanya presidencial d’Obama, per aportar el seu coneixement de les xarxes socials a internet i explorar les possibilitats d’actuació a Facebook, MySpace o Twitter, a més dels blocs.

 

El partit va explotar com ningú fins ara en política les possibilitats de les xarxes de proximitat i les noves tecnologies. 95 persones van treballar per a la seva pàgina web, es van penjar 800 videos promocionals i va comptar amb 20.000 grups de recolzament a Internet. Són només algunes mostres del que molts han denominat “presidencia YouTube”, i que tan bons resultats va donar a la campanya d’Obama i el seu partit.

 

Les campanyes polítiques que han vingut a continuació a tot el món han volgut imitar aquesta manera d’aprofitar els recursos d’Internet, de fet a la campanya de les eleccions europees veiem una incorporació important dels enllaços a xarxes socials des de les pàgines principals dels partits, com descriu detalladament l’analista Antoni Gutierrez Rubí  al seu article Las redes sociales en las elecciones europeas (Abril 2009), però a casa nostra hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar, cap dels partits aconsegueix mobilitzar la gent ni una petita part del que va fer Obama.

 

Potser la resposta la trobem a partir dels postulats de Manuel Castells quan descriu les diferències  que hi ha entre moviments socials i partits polítics en l’ús d’internet. Obama va aconseguir “comunicar” un missatge de canvi, una crida als valors, principis i idees com diu Castells que fan els moviments socials. I a casa nostra continua sent un missatge vertical que en cap moment convida a un lema tipus “Yes we can”.

 

Els dos partits principals es continuen barallant entre ells, com ha dit algún company, només sentim que si avions que si vestits i del programa poca cosa. I els més petits tampoc aconsegueixen fer arribar una proposta concreta i engrescadora de canvi.

 

Tornant a la conferència de l’estratega americana hi ha una frase que hauria de fer pensar als polítics sobre el grau de credibilitat que tenen a la societat. “Va ser una campanya de marca i disseny (…) aconseguint que la gent s’impliqués,  sortís al barri, es conegués i recaptés fons” i conclou “com si no fos per a un polític.”

 

Llavors … ens pretenen de nou vendre la moto amb les xarxes socials o no?

Discogràfiques contra el P2P

Pablo Soto, un jove espanyol de 30 anys fa front a una demanda de 13 milions d’euros interposada per les discogràfiques Warner, Universal, Emi y Sony-BMG. El delicte de Pablo, programador amb reconeixement internacional, és haver desenvolupat programes P2P per l’intercambi d’arxius a través d’internet.

El judici, per la via civil, és el primer a Espanya d’aquestes característiques. Les discogràfiques havien intentat abans interposar demandes per la via penal, però a la legislació espanyola, no es considera delicte l’intercambi d’informació si es fa sense ànim de lucre.

Soto és acusat de crear programes amb ànim de lucre aprofitant-se, segons les discogràfiques, de la feina realitzada per altres, ja que els seus programes P2P no circulen per la xarxa sinó que son comercialitzats.

Soto, ja considerat per l’opinió pública com l’heroi de les descàrregues il·legals, argumenta que ell no té els diners que li reclamen i que com que no han pogut acabar amb les descarregues ni cambiar l’actitud dels usuaris, volen utiltzar el creador del programa com a cap de turc.

Aquesta no és la primera vegada, però, que la justicia actua davant d’un cas de pirateria. No fa gaire , un jove de 22 anys va ser condemnat a 6 mesos de presó i a pagar una sanció de 5000 euros per atemptar contra la propietat intelectual al haber creat una web amb ànim de lucre a través de la qual es permet l’intercambi de pel·lícules i videojocs.

La guerra contra la pirateria no és nova, ni tampoc ho és el debat popular sobre si aquesta és ètica o no, però les darreres mesures si que són una novetat, encara que no tothom cregui que l’intercambi lliure d’arxius sigui un delicte. Per exemple, Pablo Soto es declara defensor de les llicències Copyleft. Com el seu nom indica, el Copyleft és per definició tot el contrari del copyright i defensa la lliure circulació i reutilització d’idees sense negar l’autoria del producte ni la possibilitat que el seu autor obtingui un benefici econòmic.

Deixant de banda la decisió del jutge que porta el cas, si s’ha de tenir en compte la imatge que estan donant discografiques i organitzacions com l’SGAE en els darrers temps, costa creure que l’opinió pública criminalitzi a persones com Pablo Soto que desenvolupen eines per posar la cultura i l’entreteniment a l’abast de tothom enfront dels qui fan pagar un preu desorbitat per allò que en principi és un bé comú, la cultura.