Archive for the 'Sobre aquest blog' Category

Benvinguda al Blog de Societat de la Informació

Hola,

 

Un any més us dono la benvinguda a aquesta nova experiència educativa que es constitueix mitjançant el Blog de l’assignatura Societat de la Informació.

 

Els objectius principals d’aquest Blog són:

 

Promoure la reflexió en temes relacionats amb l’assignatura Societat de la informació.

 

Connectar l’assignatura amb la realitat, a través de post basats en notícies relacionades amb l’assignatura.

 

• Transmetre tot això a través d’una eina pública (Blog SI) que permeti la interacció amb persones externes a l’aula i que incrementi les vostres competències digitals.

 

Com veieu ja hi ha en el Blog molts comentaris de companys vostres del semestre passat que podeu seguir com exemple, no obstant més endavant publicaré alguna entrada a manera d’exemple per a iniciar el Blog.

 

Només donar-vos la benvinguda i desitjar-vos que gaudiu de l’experiència.

 

Marian Ortiz del Amo – Societat de la Informació

El llibre electrònic

M’agradaria compartir amb vosaltres un article aparegut en el diari La Vanguardia en el qual s’analitza el paper que tindrà en un futur el llibre electrònic dins la nostra societat. Crec que per a totes les persones que treballem dins el món de la documentació, aquest és un tema que ens preocupa i ens convé estar-ne informats.

A continuació reprodueixo part de la notícia:

Por el momento, ya es considerado por los expertos editoriales como el iPod de los libros. Ha comenzado a venderse sólo en Estados Unidos por Amazon, la tienda virtual que lo ha lanzado al mercado, aunque su expansión no tardará. Nadie duda de que en breve, algo similar, llegará al resto del planeta. Para empezar, los pedidos -a 399 dólares la pieza (278 euros)- se han agotado por Internet. Mientras, en España, editores, libreros, distribuidores y escritores se preguntan: ¿Estamos preparados nosotros para Kindle?

No parece que así sea. Vértigo, miedo, desconocimiento, desconcierto es lo que más produce Kindle entre quienes viven del libro. No es para menos. Este invento -que mide 18 centímetros de largo por 13 de ancho y pesa 300 gramos- tiene locos a editores, libreros y escritores, que en este caso serán los más beneficiados. En las tripas de dicho espacio caben hasta 200 libros. Pero sus usuarios tendrán posibilidad de descargarse, por ahora, 90.000 títulos, además de acceso a periódicos de todo el mundo y blogs para todos los gustos.

Pero es que Kindle no sólo ofrece las ventajas de un almacenamiento equiparable a cualquier biblioteca. Supone una nueva dimensión en la lectura, con diccionarios incorporados, lo mismo que mapas y callejeros, por no hablar de la iluminación variable de la pantalla y la posibilidad de adaptar los cuerpos de letra al gusto y la vista de cada cual.

Lo que muchos temían, es decir, un aparato que compitiera con la comodidad y las facilidades prácticas del libro, empieza a llegar y eso que no todas las cartas de los fabricantes electrónicos están echadas. “Falta por ver qué lanzarán los de Apple y cómo mejorarán su apuesta los de Sony, la marca que más ha invertido en este campo hasta el momento con el Sony reader”, asegura Francisco Cuadrado, director general de Santillana. Lo que está claro es que lo que salga de ahora en adelante se parecerá mucho a Kindle, aseguran los expertos. Es decir, que el invento representa un antes y un después en la historia del mercado editorial.

Tanto que algunos se atreven a pronosticar un futuro paradójico. Optimista y negro a la vez. Con muchos más lectores, pero sin librerías. “Yo sí me imagino un mundo sin libreros”, asegura Santos Palazzi, responsable del área Mass Market, del grupo Planeta. “Está fuera de toda duda que afectará al mercado tradicional y que, por el momento, viviremos una convivencia de los dos soportes, el digital y el de papel”, añade Cuadrado. Incluso una clásica de la edición como Beatriz de Moura, dueña de Tusquets, ve su futuro oscuro. Aunque se resiste a pensar que desaparecerán esos objetos a los que ha dedicado toda una vida: “Vivo estos tiempos con curiosidad. Habrá cambios radicales, aunque el libro, como tal, siempre ha encontrado su modo de supervivencia”, dice. Hasta los mismos libreros se ven amenazados: “Difícil imaginarse nuestro papel en un futuro sin dramatismo. Estamos muy verdes en este asunto”, reconoce Fernando Valverde, presidente del gremio.

Lo primero que supone Kindle es otra redistribución de la tarta del libro. Hasta ahora los porcentajes más o menos estaban claros. Con sus variaciones, la cosa quedaba así: 30% para el librero, el distribuidor y el editor y 10% restante para el autor. ¿Con qué porcentajes de todos éstos arrasará Kindle? Podría acabar con todos menos con los del autor. “Será el más beneficiado del reparto”, afirma José Antonio Millán, autor del blog El futuro del libro.

Si un escritor acaba una novela, la cuelga en su página web y se queda con lo que le da la gana ¿quién vendrá a discutírselo? Es lo que han hecho los de Radiohead con su último disco. La revolución que ha supuesto la era digital en el mercado discográfico puede dar pistas. “Tenemos la ventaja de poder extraer enseñanzas de lo que ha ocurrido en ese campo”, afirma Palazzi, de Planeta.

El caso es que toca replantearse el papel del editor. Y a fondo. “Son una garantía de calidad y lo seguirán siendo”, comenta Palazzi. Su labor de filtro resistirá en mitad de ese mercado hiperecléctico que se avecina. “A la hora de detectar temas de interés, también seguiremos siendo útiles”, afirma Cuadrado. Se convertirán en consultores también. Pero lo cierto es que ya nadie va a necesitar alguien que le transforme en un objeto determinado su obra. “Ya existen modalidades como la impresión por demanda, es decir, sacar ejemplares de cualquier cosa por encargo en imprentas o sitios en Internet donde los autores publican sus obras”, comenta Cuadrado. Es el caso de lulu.com o las editoriales que se han dado en llamar de vanidad surgidas en Argentina. “Aun así, es necesario un sello detrás”, añade el responsable de Santillana.

La promoción, el marketing por la Red serán fundamentales en la nueva era de la edición. “Eso tendremos que desarrollarlo al máximo”, creen Palazzi y Cuadrado. Igual que diversificar la oferta: “Deberemos crecer cada vez más para públicos más pequeños”, añade el segundo.

La convivencia es, por el momento, inevitable. Sobre todo con los libros de consulta. “Se presenta una oportunidad añadida al mercado. Si hasta ahora Amazon lo que ha hecho ha sido dar salida a lo que tenemos almacenado, los libros electrónicos nos permitirán descargar los catálogos”, cuenta Riccardo Cavallero, consejero delegado para España y América Latina de Random House Mondadori.

De hecho ya los grandes grupos tienen digitalizados todos sus títulos para lo que se avecina. Cada uno en su medida y no como está haciendo Google, por ejemplo, con un proyecto impresionante que pretende volcar en la Red todos los libros que existen. Pero este editor italiano no sólo es optimista en este campo. Además lo es con el futuro del libro tradicional. Según él, lo salvará el fetichismo. Se convertirá en un objeto de culto y de más prestigio. “Los libros se enseñan”, comenta Cavallero.

También abultan. Y en un mundo de espacios cada vez más pequeños, empiezan a sobrar objetos en las casas. Muchos auguran de paso un negro futuro para los fabricantes de estanterías. O para los agentes. Según Beatriz de Moura, serán los primeros intermediarios afectados. “Son los que antes van a notar el golpe. Los autores apenas necesitarán a nadie que les coloque sus obras”, cree la editora de Tusquets. Aunque el asunto de los derechos de autor, con toda la piratería que hay en la Red también traerá cola. Ahí puede haber algo que rascar en el futuro. “Pero será cosa de los editores más bien”, dice De Moura.

Sobre el fetichismo y el coleccionismo no todos están de acuerdo. Puede que dure en las presentes generaciones lectoras tradicionales. Pero los más jóvenes… “valoran poco el objeto en sí. Quieren todo a la voz de ya. Inmediatamente. Tampoco son de ir a que les firmen los libros en la feria. El contacto con los autores lo quieren al momento. Y lo pueden tener, incluso mejor que antes, por Internet”, asegura Cuadrado.

Así que algunos van imaginándose un futuro sin ferias del libro como la de Madrid, sin firmas en las casetas de turno. Teodoro Sacristán, director de la misma, prefiere no pensarlo. “No quiero imaginarme el panorama, ni qué será de nosotros”, comenta.

Per a més informació podeu anar a la web http://www.elpais.com/articulo/cultura/Estamos/preparados/Kindle/elpepicul/20071231elpepicul_1/Tes

WolframAlpha vs. Google?

Al “totpoderós” Google li ha sortit competencia? Donç sembla ser que per molts internautes així és, ja que desde el 15 de maig passat poden utilitzar el cercador WolframAlpha.

WolframAlpha,que comença a desenvolupar-se a l’any 2002, no és un motor de cerca que respòn les consultes del usuaris amb un llistat interminable d’enllaços, sinó que contesta les preguntes de forma directe treient la informació d’una base de dades estructurada. Així, dóna resposta a tota classe de temes ja sigui com qui va composar “Let it be”, quin temps farà demà a Nova York o donar resposta a calculs matemàtics. Quan l’usuari formula la seva pregunta (“qui va ser el compositor de “Let it be”, per exemple), el sistema ofereix la informació estructurada en forma de fitxa amb les dades concretes i enllaços a l’entrada de Wikipedia i fins i tot enllaç a Google per ampliar la informació.

És per aquesta raó, per la qual jo personalment, no crec que es pugui parlar de competència entre recursos, sino més aviat de eines que es complementen. Si un usuari necessita una resposta directe i concreta, WolframAlpha és l’eina perfecte perquè li dóna les dades exactes a la seva demanda. I si es vol ampliar la informació, amb imatges o enllaços relacionats, Google continua sent el referent a la xarxa.

WolframAlpha està desenvolupat per el matemàtic Stephen Wolfram i la seva compañía de software Wolfram Research, que son els autors també del programa de càlcul i llenguatge de programació Mathematica, del que ja s’han fet varies versions desde la seva aparició l’any 1988.

Potser de moment WolframAlpha pot semblar que estigui una mica limitat, ja que l’únic idioma amb el que treballa és l’anglès i al ser tant recent hi ha preguntes, que evidentment, encara no pot respondre (no conté dades infinites…) però possiblement ens trobem davant d’una futura eina que ens acompanyarà en el nostre dia a dia i que tindrem tant present com el propi Google alhora de realitzar consultes a la xarxa, ja sigui per motius laborals o personals.

http://www.wolframalpha.com/

Ciutats digitals

Madrid Región Digital

Hola,

Us vull recomenar la lectura d’una notícia  que ens explica un programa estatal per tal de fomentar la creació de “Ciutats digitals”.  Aquestes ciutats pretenen promoure la societat de la informació dins de l’entorn local.

Crec que és una noticia interessant perquè la implantació d’aquests tipus de ciutats implica l’oferta de nous serveis electrònics pels ciutadans i les empreses, la qual cosa permet sens dubte millorar la qualitat de vida dels seus habitants i fomentar el desenvolupament econòmic de les seves ciutats.

Maria Mercè Parera

 

 

 

 

Societat xarxa

Donant un cop d’ull a la secció d’internet del diari La Vanguardia, he trobat aquesta notícia de la qual us adjunto l’enllaç, sobre el projecte Talaia desenvolupat per la UOC i el Termcat.

La terminologia d’internet, de la societat xarxa, de les noves tecnologies està bàsicament en anglès i també en castellà. Aquest projecte pretén facilitar la terminologia en català. Penso que és important per fomentar el nostre idioma i alhora donar una oportunitat d’arribar a les noves tecnologies fent-les més properes en el propi idioma de l’usuari, estudiant, etc.  

Salut.

Elisenda

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090316/53660741042/la-uoc-y-el-termcat-recogen-las-nuevas-palabras-de-la-sociedad-de-la-informacion.html

Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc de l’assignatura Societat de la Informació. Potser molts de vosaltres ja feu servir un bloc. Si és la primera vegada us animo a començar a utilitzar-ho sense por.

Els objectius d’aquest bloc son:

  • Promoure la reflexió sobre els temes vinculats a l’assignatura;
  • Compartir, fent public, aquest coneixement i els continguts generats;
  • Connectar l’assignatura amb la realitat, creant post sobre noticies actuals;

Al bloc hi ha comentaris de companys del semestre passat que podeu consultar com a exemples.

Fins ara,

Yanina Welp
Consultora - Societat de la Informació

Índia i la societat de la informació

Després d’haver tornat de vacances ahir he decidit fer la mena intervenció del país on he anat: l’Índia. Ha estat una experiència molt positiva tot i que he de dir que els primers dies estavem una mica espantats perquè no te res a veure amb el que coneixem però passat els dies ens ha captivat el país i la seva gent.

 

M’he assabentat fa poc que l’Índia és una reconeguda superpotencia del software i Bengaluru (abans coneguda com Bangalore) és coneguda com la “Silicon Valley” d’Índia.

 

Internet cafe India

Jo he estat tres setmanes a la part del Rajastán (nord) i una setmana a Kerala (sud) i com he estat connectant-me a Internet aquests dies perquè tenia que entregar una PAC d’una altra assignatura.

 

Tot i ser una superpotencia, es veu clarament que hi ha molta desigualtat amb l’accés a les tecnologies. Les connexions es trobaven més focalitzades a les zones més urbanes. Hi havia ciutats on en algunes parts era difícil trobar llocs on connectar-se perquè la infrastructura no ho permetia. Així a les zones més turístiques que solien ser la part més antiga de la ciutat, conegudes com les ciutats velles (o la part vella), a vegades era difícil trobar connexions i havies d’anar a la part nova de la ciutat. M’ha donat la sensació que és un avenç que només afecta a les zones urbanes i que quasi no afecta a la vida de la immensa majoria dels indis.

 

Una altra cosa curiosa que ens van trobar és amb els continus talls de llum que es produïen cada dia a una hora en concret a quasi tots els llocs on hem anat ¿estalvi d’energia?.

 

I per últim una altra cosa que ens ha sorprès molt és que tothom semblava disposar de telefonia mòbil. Així tu estaves al mig del desert passant tranquil·lament una nit i els camellers es passaven les hores reben trucades de mòbil.

 

Aquí us deixo un enllaç d’un article d’un diari que parla de l’Índia i la societat de la informació.

 

Neix la nova Internet

La nova Internet, ja és aquí. El grid, la computació per núvols,… són el nou vocabulari.

Aquesta nova Internet serà  una xarxa on a més d’ordinadors, també es podran enllaçar mòbils, sensors i també éssers vius. L’assaig es farà en el mateix centre de recerca nuclear on va sorgir el WWW, el CERN.

És una nova manera d’entendre la xarxa, no com a conjunt d’ordinadors, sinó com una infraestructura de tota mena d’aparells.

En què es diferència de la Internet actual? doncs que el seu sistema de processament i emmagatzematge és de dimensions planetàries. El nou programari s’anomena grid i permet registrar dades en un núvol d’ordinadors dispersos arreu, d’aquí ve el concepte de “computació per núvols” un terme de la tecnologia grid.

En un futur no tan llunyà les USB seran superflues i els mòbil podran accedir a una potència de càlcul superior a la que poden emmagatzemar en el seu interior.

S’espera que a un grid es pugui connectar qualsevol tipus d’aparell. S’ha estudiat la possibilitat de connectar en un grid sensors capaços de detectar l’estat de salut d’un pacient; altres possibilitats estan relacionades amb les finances, investigació farmacèutica,…..

Els reptes però són: la tranparència, la interoperabilitat, la privacitat i la confidencialitat.

El Port d’Informació Científica situat en el Campus de Bellaterra és un dels 11 punts principals que conformaran aquesta nova xarxa.

Solidaritat envers la bretxa digital

El diumenge 14 de desembre de 2008 vaig trobar un article a Internet anomenat Solidaridad contra la brecha digital del diari elcomerciodigital.com. Aquest article comenta la nova iniciativa del Principado de Asturias que realitza a través de la Fundación CTIC (Centre Tecnológico de la Información y la Comunicación) amb col·laboració ciutadana. La iniciativa té l’objectiu de portar les tecnologies a països en vies de desenvolupament, per tal de difondre cultura i coneixement a tots els ciutadans del món independentment del lloc on visquin.

 

Aquesta iniciativa va començar l’any passat amb dos projectes a Amèrica Llatina i aquest any emprendran cinc projectes més a: Nicaragua, Guatemala, Colòmbia, Mali i Marroc. Aquests cinc països van ser seleccionats a partir d’una votació feta en línia, realitzada per dotze experts en la societat de la informació. A més, aquests cinc nous projectes es realitzaran gràcies a un fons d’ajudes que recull aportacions desinteressades de 40 empreses tant públiques com privades, una d’elles es el mateix diari “elcomercio”.

 

Els nous projectes facilitaran l’evolució dels coneixements dels habitants dels països seleccionats, per tal d’intentar igualar-los a la nostra societat de la informació i així poder evolucionar. Tot això es fa per reduir les diferències entre una societat que combat per no morir de gana i una altra consumista, ja que no només s’ha d’ensenyar a pescar per obtenir peixos en un futur sinó també s’ha de facilitar la canya.

L’alta velocitat i internet mòbil, ja són una realitat a Espanya

L’Agència Europa Press ha publicat recentment la notícia que, segons un informe de la Comissió Europea emès durant el passat mes de juliol, Espanya és el país capdavanter en la utilització de la tecnologia Internet mòbil, la qual funciona amb banda ampla, pel davant de països com Alemanya o Itàlia. L’informe recull que un 19,5% dels espanyols utilitzen aquesta tecnologia, enfront d’una mitjana europea d’un 6,9%. Per contra, segueix estant bastant avall en l’ús d’aquesta mateixa tecnologia però en banda ampla fixa.

El motiu d’aquestes diferències entre països rau en la falta de competència i en la deficiència en les normes reguladores en cadascun d’ells. Segons l’informe, mentre que la quota de mercat està començant a estabilitzar-se quant als operadors històrics de banda ampla en un 45%, des de juliol de 2007 ha augmentat en alguns països, entre ells Espanya, en el que Telefònica ha passat del 55,8% al 56,3%. La Unió Europea està treballant actualment per a la regulació d’aquest sector.

Al juliol de 2008 a la UE hi havia 34 millions d’abonats a la banda ampla (no inclou dades de França, Països Baixos i Regne Unit). Després d’Espanya, els països que més utilitzen aquesta tecnologia son Eslovènia, Itàlia, Alemania i Grècia. Els estats membres que menys utilitzen la tecnologia d’internet mòbil en banda ampla son Bèlgica, Chipre i Bulgària. Per primera vegada a la història, la Comissió Europea publica aquest tipus de dades.

La mateixa notícia, publicada en el medi digital Finanzas.com, afegeix que tot i l’estancament en el creixement de l’economia durant el darrer any, la banda ampla ha incrementat él seu ús en un 19,23%.

La comissària de la Unió Europea de la Societat de la Informació, Viviane Reding, ha anunciat dues bones notícies : per una banda, que la Unió Europea destinarà 1000 millions d’euros a les infraestructures d’alta velocitat, i per l’altra, que Brusel·les s’ha marcat com a objectiu final que tots els ciutadans puguin tenir accés a internet de banda ampla abans de l’any 2010, i a l’internet d’alta velocitat al 2015.