Segurament esteu assabentats que en Ai Wei Wei, artista xinés, ha estat a Barcelona, i ha omplert de llet i café el pabelló Mies van der Rohe. Al llarg d’aquests dies ha estat entrevistat per diversos mitjans de comunicació, però vull resaltar l’entrevista al diari El Pais, on explica la situació política i de transformació a la Xina, i l’ús de la xarxa social, el poder qué té, com es manipula, però a la vegada com ajuda al canvi social,tal i com van veure a l’el·laboració de la PAC’2.
Archive
Bona tarda,
Una de les webs més útils que he trobat per la zarza, és la web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Aquesta web que está força actualitzada i és potser una de les més útils que he trobat per conèixer les diferents normatives que engloben arxius i patrimoni documental a Catalunya.
L’Associació d’Arxivers de Catalunya es va constituir l’any 1985 amb l’objectiu de potenciar la figura i el treball de l’arxiver, la defensa dels seus interessos legítims tant individuals com col•lectius, i impulsar i desenvolupar aquest àmbit professional. En l’actualitat l’Associació d’Arxivers de Catalunya agrupa més de 700 socis que engloben estudiants, professionals, institucions i finalment, persones relacionades amb el món de l’arxivistica i de la documentació.
L’Associació d’Arxivers orienta les seves activitats i serveis bàsicament, cap als àmbits de: la formació dels professionals, l’assessorament i la información i finalment, la defensa i promoció de la professió de documentalista i arxiver.
A més a més d’oferir notícies i informació força actualitzada sobre el món de la documentació a Catalunya, ofereix múltiples recursos com són tota la legislació en les nostres terres, informació sobre les comissions, consells i grups de treball que estan en actiu, dóna informació sobre cursos i formació, conferències, ponències, etc. I fins i tot, també hi ha una borsa de treball. En la web, també hi podem trobar alguns dels serveis que ofereix l’Associació com són assessorament laboral, tècnici jurídic, convenis, etc.
És una de les págines més útils que he trobat alhora de conèixer qualsevol tipus de legislació sobre arxius ja siguin d’indole privat com públic o de la pròpia administració i a més a més, el millor de tot és que no només es centra a Catalunya, sinó que ofereix un gran ventall d’enllaços cap a altres institucions equivalents tant d’altres comunitats autònomes com internacionals.
És una de les webs més completes que he arribat a trobar en la xarxa que permet accedir a continguts especialitzats i on és fàcil i accessible obtenir informació sense cap problema de les novetats en el món de la documentació i no és necessari fer-se’n soci.
Així doncs, per a qualsevol dubte legislatiu o similar, ja teniu una página web de referència en què us serà fàcil trobar al dia les normatives que heu de tenir en compte.
Salutacions,
Cira.
Buenas tardes,
Una de las mayores iniciativas que se han llevado a cabo en los últimos años en el mundo de la documentación en pro de la accesibilidad y la preservación a largo plazo, por parte de una entidad privada como es Google, está siendo desvirtuada y bloqueada en la mayoría de países. El último caso, lo encontramos en Francia tal y cómo se nos explica en la noticia extraída del país digital.
En el año 2006, cuando el grupo editorial francés La Martinière supo que Google estaba digitalizando libros de su fondo, interpuso una querella contra Google y exigía una indemnización de 15 millones de euros por daños y perjuicios. Otra vez esta empresa se encontraba que de nuevo tenía que no sólo luchar contra los intereses económicos de las editoriales de todo el mundo sino que además, contra las políticas de preservación de los derechos de autor de todo el mundo.
A pesar de los acuerdos realizados por Google en estos últimos años con 29 bibliotecas mundiales, cada nuevo paso que da, se le es interpuesta una demanda judicial, donde se estanca de nuevo el proyecto.
La iniciativa, que en su momento, fue elogiada por su capacidad para ofrecer un acceso sin precedentes a lo que puede convertirse en el corpus en línea más grande del conocimiento humano y la promoción de la democratización del conocimiento, es duramente criticada potencialmente por la violación a los derechos de autor.
Lo que se convierte en una paradoja puesto que en la mayoría de casos, nos encontramos en que el gigante de Internet de los 7 millones de libros que se encuentran escaneados en la actualidad, sólo un millón se puede visualizar completamente y la mayoría de obras escaneadas, ya no se están comercialmente disponibles y sólo se puede obtener una vista previa de algún fragmento o varias páginas (dependiendo de acuerdo con la editorial y el autor).
En mi opinión, entiendo que un autor quiera preservar sus derechos sobre su obra, que una editorial que ha pagado millones para tener estos derechos de publicación, también quiera preservarlos pero, ¿qué sentido tiene no permitir la libre distribución de los grandes clásicos? ¿Por qué desde la mayoría de países se frena una de las mejores iniciativas que ha habido a favor del almacenamiento del conocimiento y saber humanos? Ya que no desde los propios países no se inician políticas de preservación a gran escala, ¿qué problema hay en que lo haga una empresa privada? Pues la razón de siempre: las políticas de los diferentes estados no están a favor de la preservación ni de la accesibilidad a la cultura por parte de sus ciudadanos, sino que la mayoría de políticas están más a favor de los intereses económicos de las entidades privadas y empresas, que gestionan los diferentes fenómenos culturales. Incluso hoy en día.
Saludos,
Cira.
El projecte va sorgir l’any 1999 en el context de la primer mobilització contra la globalització econòmica, per donar cobertura informativa a las protestes de Seattle.
Un nombrós grup d’activistes de diversos moviments: anarquistes, feministes, ecologistes, diversos col•lectius d’esquerres, representants del moviment del programari lliure, productors de mitjans independents i activistes locals, es van organitzar i van donar lloc a una xarxa internacional de xarxes. Junts van construir una plataforma que va suposar un salt qualitatiu per la seva difusió i amplitud.
Indymedia es defineix com una xarxa de terminals que es gestionen en col•lectius oberts. Aquests s’organitzen a partir d’un portal que allotja la central del projecte Indymedia (www.indymedia.org), des d’aquí es despleguen en una xarxa vincles electrònics. L’accés a la resta de col•lectius es realitza sense dependre de la ruta d’ingrés al lloc principal.
La distribució de la informació ja no era un problema al fer-se accessible i instantània a través d’Iinternet. La plataforma multimèdia digital va permetre que s’aglutinessin diversos mitjans alternatius com ràdios, televisions, premsa. El codi obert i el moviment de programari lliure, i un gran equip de tècnics van proporcionar les tecnologies i el suport adequat per que la base tecnològica del projecte fos contínuament millorat. I, finalment, l’ús de la publicació oberta va permetre a qualsevol persona amb accés a Internet publicar instantàneament informació en format de text, àudio, imatge fixa o en moviment.
Indymedia apareix a Internet per contrarestar les deformacions informatives que provoquen, en moltes ocasions, els mitjans corporatius de comunicació. El seu objectiu és que la gent s’apoderi i es converteixi, alhora, en el mitjà. El model de comunicació que promou es basa en que cada persona es representa a ella mateixa; Els usuaris accedeixen lliurement per poder expressar-se a través de vídeos, text, fotos, comentaris… i, així, donar a conèixer noticies, opinions i fets que passen en una localitat però amb interès local, nacional o internacional.
Des dels seus orígens, Indymedia fomenta un tipus d’organització basada en la col•laboració, no jeràrquica i autònoma. La democràcia descentralitzada, com a principi fonamental d’Indymedia, se sustenta en el procés organitzatiu intern, descentralitzat i obert.
Per funcionar, Indymedia depèn d’un sistema de voluntaris, o tècnics que adapten el software lliure a les encestats de programació. A través de la donació d’hores de programació, aquests voluntaris incorporen valors del moviment de programari lliure a la cultura d’Indymedia. Així mateix, aquests valors es basen en la cultura hacker, tant per la font del codi com per la seva producció en col•laboració. El programari de les seves bases de dades és un exemple d’això, fonamental per al sistema interactiu de funcionament, i columna de la xarxa Indymedia,.
Actualment Indymedia compta amb quasi 200 col•lectius autònoms, integrats per voluntaris, repartits per tots continents, que s’organitzen a través de la xarxa per crear un sistema alternatiu de producció i distribució d’informació, i per desenvolupar i innovar en els principis, pràctiques i estratègies per a la democratització d’Internet i de la societat.
Enllaçant amb el tema exposat per rlopezcrm voldria destacar una nova iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, emmarcada dins el Pla d’alfabetització digital de la població de Barcelona (que pretén evitar i disminuir l’actual esquerda digital), en col•laboració amb el Cibernàrium.
Des de mitjans de novembre de 2009 i fins a finals de 2010, s’ofereix a les aules multimèdia d’algunes biblioteques (i en alguns Centres Cívics), de forma fixa (2 dies a la setmana), alguns dels cursos (anomenats Antenes) que sol oferir el Cibernàrium. Es pretén disposar d’una Antena a cada districte de la ciutat i, d’aquesta manera, a través de càpsules i tallers gratuïts de curta durara, apropar la informàtica i Internet , a tota la ciutadania, sense barreres ni distàncies que valguin.
Esperem que sigui una iniciativa que aprofiti molta gent perquè val la pena.
Al desembre d’aquest any entra en vigor la nova normativa sobre les telecomunicacions de la Unió Europea. Aquesta notícia s’ha publicat al Diari Oficial de la Unió Europea.
Aquesta normativa sobre telecomunicacions es converteix en legislació de la UE després de ser publicada al diari abans mencionat i integrada per la directiva sobre millor legislació i la directiva sobre els drets dels ciutadans i haurà de ser incorporada al dret intern de cada un dels 27 estats membre de la UE des d’ara fins el juny del 2011.
El reglament que ofereix la nova autoritat europea de telecomunicacions s’anomena Organisme de Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (ORECE).
Tot aquest projecte és una senyal de que els operadors de telecomunicacions i els consumidors europeus no haurien de notar les fronteres nacionals en termes d’accés a la ret. Una transposició ràpida i correcta serà fonamental per a garantir la seguretat jurídica, fomentar la competència i estimular la inversió en el dinàmic mercat únic europeu de les telecomunicacions.
Tal i com he pogut veure els propers passos d’aquest projecte són:
· Establir l’Organisme de Reguladors Europeus de les Comunitats Electròniques, ORECE. Hem de tenir en compte que en aquest procés exigeix un acord entre els governs dels 27 estats membres de la UE.
· Incorporació de les mides de reforma de les telecomunicacions al Dret intern dels 27 estats membres de la UE.
Un benefici d’aquesta reforma és que més de 500 milions de ciutadans es podran beneficiar de més possibilitats d’elecció, gràcies a la competència en el mercat europeu, tindran una millor cobertura gràcies a unes connexions més ràpides a causa de la banda ample i una protecció reforçada de dret a la intimitat.
Per a més informació sobre el tema teniu els següents links:
Mides de reforma acordades:
http://ec.europa.eu/information_society/policy/ecomm/tomorrow/index_en.htm
Tria de la Comissió per la que es modifica el Grup de Política del Espectre Radioelèctrica:
Llegeixo la noticia de que la Justícia francesa ha prohibit a Google la digitalització d’obres sense permisos dels editors i els ha condemnat a pagar 300.000 euros en danys. Un tribunal de Paris condemna Google per la falsificació dels llibres publicats per l’editorial francesa La Martinière, donant la raó al grup Le Seuil (tercera editorial francesa) que havia demandat a Google pel seu projecte Google Books a França. Segons aquesta sentència, Google no té dret a continuar amb la digitalització de llibres i, en cas contrari, es podria enfrontar a unes sancions de fins a 10.000 euros per dia si continua amb aquestes accions. Aquesta editorial havia set la primera en atacar Google i, juntament amb l’Associació d’Editors i Autors francesos, els va denunciar per haver reproduït, emmagatzemat i distribuït parcialment a Internet milers d’obres sense acord previ. Des de Google es mostren disconformes amb la sentència, ja que per a ells, mostrar un número limitat de breus extractes de llibres compleix amb la legislació de drets d’autor.
Aquest projecte de Google va néixer al 2003 amb la missió d’organitzar informació provinent de tot el món i fer-ho de manera accessible i útil de forma universal. Però aquesta sentència podria suposar un endarreriment en les seves intencions de posar en marxa un macroprojecte de digitalització de llibres. A dia d’avui, Google ha arribat a acords amb moltes biblioteques americanes (com les de la Universistat de Harvard, la Universitat de Stanford o la Biblioteca Pública de Nova York, entre d’altres) i ambiciona reproduir aquest esquema en tot el món, per tal de crear una biblioteca universal online. Però pel que sembla a Europa, les institucions del vell continent no veuen amb bons ulls les intencions googelianes. A la sentència en contra a França, s’uneix el fet que a Espanya, l’acord entre Google i la Biblioteca Nacional és inviable. En declaracions de la directora d’aquest centre, Milagros del Corral, va arribar a dir que ells “no necessitem a Google, ja tenim els nostres mitjans i un acord firmat amb Telefònica per la digitalització del nostre fons” segons declaracions a Portaltic.es.
Creieu que Google té dret a digitalitzar i posar a l’abast informació de llibres dels fons bibliogràfic de les diverses Biblioteques Nacionals? o per contra aquesta digitalització i accés l’haurien de portar a terme les pròpies Biblioteques Nacionals?
La revolució continua: APPLE TABLET
Acabo d’assabentar-me que cap a l’abril del 2010 sortirà al mercat una nova minicomputadora amb pantalla tàctil: l’Apple Tablet. “Una minicomputadora con pantalla táctil que, se supone, tendrá todo el glamour de los equipos de Apple. Y que sumaría lo mejor del iPhone con el poder de una computadora Macintosh”.
Aquesta minicomputadora se centrarà en les funcionalitats d’un e-book; es podran veure revistes, videos…; es podrà reproduir música…i molts altres continguts multimèdia. Serà de fàcil ús, amb una llarga durada de bateries i una connexió ràpida i total a Internet.
Sobretot vull destacar el fet que serveixi tant per a la descàrrega de llibres com de revistes. Aquest nou aparell entrarà aviat dins del mercat competitiu dels llibres electrònics; fins i tot, ja s’estan negociant les condicions econòmiques amb editorials per oferir llibres electrònics als usuaris.
Us adjunto aquest link on podreu veure el funcionament de consulta d’una revista electrònica d’esports amb la Tablet. El sistema de consulta d’articles i imatges és una autèntica revolució: http://www.youtube.com/watch?v=ntyXvLnxyXk
Per tant, ens trobem davant d’un nou aparell amb un gran nombre de prestacions.
L’e-book, i sobretot el Tablet PC, és un gran invent. Ens estalviarem paper, guanyarem espai, temps… una portabilitat còmode i amb el temps arribarà a estar a l’abast de totes les butxaques. Fins i tot, gràcies a l’e-book el nombre de lectors podria augmentar. Encara que cregui que l’e-book té molts avantatges, m’entristeix pensar que a la llarga, bé d’aquí a molts anys, es deixin d’editar llibres en format paper, però estem davant d’una realitat imminent: el llibre electrònic és el futur.
Per veure més informació sobre aquest nou aparell podeu consultar aquesta web:
http://www.clarin.com/diario/2009/12/10/um/m-02059283.htm
Salutacions,
Meritxell Casanovas
En el meu tercer post, m’agradaria parlar del “fishing”, una modalitat d’estafa a través d’Internet, que malauradament va en augment. Cada vegada és més habitual trobar-se amb situacions “fishig”. Aquesta acció fraudulenta, es basa en aconseguir les claus d’accés de comptes bancaris, targetes de crèdit, etc. amb la finalitat d’extreure’n el màxim de diners d’una persona. Es solen enviar més freqüentment per correu electrònic, encara que també se’n poden rebre a través d’una trucada, per sms o entrant per equivocació en una pàgina falsa d’una entitat bancària, etc. El contingut del correu electrònic vol simular un missatge d’un banc real), d’una empresa, etc. on sempre demana que introdueixis les claus d’accés per motius de seguretat, omplir formularis per enquestes, etc. La interfície sol imitar tant com pot, o fins i tot amb exactitud, la interfície real, així dóna sensació de seguretat.
Si proporciones el password, els estafadors saben les teves dades privades i poden efectuar un traspàs de diners indegut, del qual la víctima se’n adonarà després.
Hi ha maneres de sospitar que un missatge rebut pot tractar-se de “fishing”. Per exemple: accedir sempre al compte a través de la pàgina oficial del banc, mai a través d’un enllaç, etc. De normal, les entitats bancàries, botigues virtuals, etc. mai demanen les claus d’accés, no seria lògic. Un element per sospitar, és que poden haver-hi faltes d’ortografia en el missatges. O sinó, hi ha programes que en detecten.
És freqüent trobar notícies sobre “fishing”. Un exemple és la notícia del diari El País, sobre el desmantellament d’una xarxa d’estafadors a Alacant (València), els quals van ser detinguts per denúncies de víctimes que van detectar moviments bancaris no autoritzats provinents dels seus comptes bancaris.
Un altre cas, és el que va alertar el Servei d’Informació de la UOC sobre la circulació d’un correu fraudulent, el qual es demanava les claus d’accés dels estudiants, docents, etc. al campus virtual, i que s’havien d’enviar a support@uoc.edu.cat. El missatge d’avís informava que la UOC mai demanaria el password dels membres de la universitat.
Per acabar, és important estar al cas de les accions que realitzem per internet, sobretot si inclouen transaccions monetàries, ja que molt fàcilement les víctimes podem ser nosaltres.
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/02/navegante/1259752200.html
El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio convocará próximamente un concurso público para designar a la empresa que prestará a partir de 2011 el servicio universal de conexión a Internet con banda ancha a un mega de velocidad, que hasta ahora está en manos de Telefónica.
Un mega como derecho
El pasado 17 de noviembre, el ministro de Industria, Turismo y Comercio, Miguel Sebastián, anunció que el acceso a Internet con banda ancha de un mega de velocidad formará parte del denominado servicio universal a partir de 2011, lo que a su juicio supondrá un paso más para hacer del acceso a las tecnologías de la información un derecho para todos.
Esa decisión se produce después de que Industria realizara una consulta pública sobre el servicio universal, que recibió un total de 104 contestaciones de usuarios particulares, operadores, instituciones, empresas y sindicatos.
La incorporación de la banda ancha al servicio universal con unas prestaciones mínimas de 1 mega de velocidad de bajada ha encontrado un “amplio respaldo” entre las contestaciones recibidas, según Industria.
La consulta también versó sobre la neutralidad tecnológica que implica la posibilidad de utilizar accesos radioeléctricos como los proporcionados por redes móviles, WIFI o satélite, que “es demandada como una necesidad por parte de los operados y en general aceptada por los usuarios”.
La posibilidad de establecer límites de descarga es considerada como “una necesidad” por parte de los operadores “para garantizar el buen funcionamiento de estos sistemas”, al tiempo que “es aceptada por los usuarios siempre que se limite a evitar abusos de unos pocos que repercutan negativamente en el servicio ofrecido a los demás”.
www.la-moncloa.es/ServiciosdePrensa/…/ntpr20091117_Mega.htm
Comentaris recents