Tag Archive for 'Economia'

Tecnologies i responsabilitat social

Cada vegada són més les empreses que engeguen iniciatives i projectes relacionats amb l’acció social, ja sigui per aportar valor afegit i competitivitat al negoci, com per motius de sensibilització amb la societat. La responsabilitat social corporativa (RSC) comprén aquelles accions de les empreses que tenen en compte els impactes que les activitats empresarials poden tenir a nivell social i mediambiental. Implica el compliment de la legislació existent d’àmbit social, laboral, ambiental, protecció dels consumidors, drets humans, salut i altres; així com també altres projectes voluntaris que millorin la qualitat de vida de grups socials concrets com de la societat en general.

No és difícil imaginar que les noves tecnologies poden convertir-se en una important eina per a la promoció d’aquest tipus d’activitats; però sembla ser que no és així. Segons JL Blasco, soci dels serveis de responsabilitat corporativa de KPMG explicava ahir a el diari El País que “la tecnologia gairebé no s’utilitza a les accions socials”. La declaració apareixia en un article sobre el paper que les TIC poden jugar en els programes de responsabilitat social empresarial, dins un extraordinari sobre responsabilidad social corporativa. Tal i com diu aquest expert, les empreses han de saber valorar la capacitat que les tecnologies tenen com a mitjà integrador i d’inclusió social, en el sentit que poden arribar a tothom i a tot arreu. S’exemplifica amb algunes iniciatives portades a terme com les d’Ericsson o IBM relacionades amb la predicció i sistemes d’alerta i atenció a les víctimes de grans catàstrofes; o Indra, amb el desenvolupament d’aplicacions d’ajuda a la comunicació per a persones discapacitades.

Algunes de les iniciatives que s’entan portant a terme en aquest àmbit són reconegudes i premiades per Cibervoluntarios, fundació que vol potenciar i fomentar l’ús de les tecnologies per al creixement personal, sobretot aen aquells col·lectius amb risc d’exclusió. Sens dubte una feina de reconeixement que incentiva les accions de les empreses.

L’article aprofondeix molt més sobre el tema i enumera molts exemples de desenvolupament de tecnologies dirigit a l’ajut de grups amb grans necessitats. Com que no l’he trobat en obert al web del diari, si us interessa feu-me un correu i us l’envio.

Economia y Globalizacion

Este es el tema sobre el que  trata el articulo que he leído llamado “Financial crisis tests durability of globalization” en the Financial Times ” publicado en Octubre de 2008. A pesar de que es un recurso en ingles y  la lectura del mismo se hace un poco mas difícil, encuentro que en este recurso podemos encontrar múltiples noticias relacionadas con el tema de la globalización, tema que estamos ahora mismo estamos tratando en la asignatura de Sociedad de la Información.

Hare un resumen de dicho articulo destacando las partes que considero mas importantes: en el mismo se habla sobre la situación financiera actual de Inglaterra y también plantea  la pregunta sobre si el mercado mundial de hoy en día tiene un futuro.

La globalización tal y como la entendemos hoy no se trata de  un fenómeno nuevo sino que también fue  frecuente a finales del siglo 19 y principios de 20.   Sí, bien es cierto que el sistema financiero inglés superó  con éxito la guerra, el terrorismo y las diversas crisis financieras y está demostrando que es bastante sólido, por otra parte hay  que tener en cuenta que , al compararlo con su  predecesor más reciente de la globalización este hecho hace pensar que todavía planea un cierto temor sobre el sistema financiero ingles y que nada es seguro.

Existen tres principales repercusiones de la crisis financiera actual: la primera es aquella que tiene que ver con el hecho que la gente no estará dispuesta a liberalizar los mercados financieros; en segundo lugar se pondrán en tela de juicio la credibilidad del capitalismo de libre mercado  que puede afectar a las finanzas, el comercio y la inversión directa, y en tercer lugar, aquella que afectara de  manera  negativa a la economía mundial. Si alguna  o todas de estas repercusiones suceden dependerá en gran medida de la duración de la recesión y las reacciones de los demás. La gente debe estar convencida de que las economías auto-sostenibles no son una solución práctica en un mundo que es interdependiente y por tanto es necesario el mantenerse  unidos con el fin de reconstruir una economía más fuerte y más duradera, sin las debilidades y defectos que nos dejó en el garras de la recesión durante tanto tiempo

Intentare pasaros el link, pero he tenido problemas ahora que lo he vuelto a buscar.

 

Socioinformació i disidències

El seu poder de seducció és evident. Cada cop ens aferrem a coses noves, a les coses “líquides” (la modernitat líquida, Bauman) com si les velles coses valuoses i utilitzables es devaluessin danvant de l’avidesa compulsiva d’ho nou, a cop de ratolí i d’un subjecte que s’iguala per això al consumidor (Sennet). Estic cercant seguretats pel que fa a que és i que no és la societat de la informació, la societat xarxa, la globalització. Tinc algunes intuicions: la primera és el necessari  distanciament davant d’un fenòmen poderosament ambivalent, la segona,  que cal no ser ni apocalíptics ni integrats.El cas Detroit (La sociedad red) crec que serveix d’exemple de perquè les coses no són tant senzilles, venen d’abans i no s’han suturat (salvant distàncies, un cas similar al descrit ho vaig observat al Brasil fa 10 anys a la ciutat de Goiânia: fragmentació, bretxa estructurada per renda, fronteres físiques entre barris, zones protegides i vigilades les 24h). La magnitud del canvi és evident , va més enllà d’una reestructuració del capitalisme i encara no coneixem el seu abast. Ara bé, la societat de la informació com innovació genèrica que hi ha a darrere de la globalizació (saber tecnocientífic convertit en matèria prima) , és una extensió d’una època prèvia que la contextualitza: la modernitat i la postmodernitat, la lògica de mercat. Esta asincronia que em permet comunicar-me amb tots vosaltres , aquest domini del temps que s’esvaïx a assolit una velocitat límite ( la dromocracia de Paul Virilio) però el seu motor de propulsió està fet de ruptura i continuitat. Es parla de xarxes i a vegades tinc la sensació que es tracta més aviat d’agregats de mónades nómades desminades per un no territori propici en tot cas a l’individualització. Que queda de l’Estat ? Tot i així podem veure la construcció d’imaginaris que desde dins - paradoxa de la modernitat- es questiona les dinàmiques socioeconòmiques i es mecanismes reproductors. Crec que la societat de la informació ni la globalització no fan altra cosa de expandir l’status quo de la societat industrial i de la modernitat , conformades també ad initio sobre la base d’altres tecnologies de la informació i de la dominació. En aquest sentit, els espais de disidència i d’imaginari simbòlic (socioinformació com correlat a una socioeconomia) alviren un esperançador i paradoxal retorn de la política des de dins de la globalització i de la societat xarxa.El diàleg entre la nova economia i lètica condueixen a una retòrica de la virtud en la gestió i a banalitats si no condueixen a un debat públic sobre les contradiccions ètiques i culturals del desenvolupament de la societat de la informació.Entre altras coses perquè el discurs ètic  no pot substituir al debat polític sobre les condicions de la justicia social.El problema de l’anomenada bretxa digital amaga al meu judici la realitat social, dilueix la responsabilitat i permet que no canviï res. Es naturalitzen les polítiques d’informació (literacy,etc) en lloc de polititzar-les, es disocia l’econòmic i el social.

Belém Expandida no FSM 2009
Uma nova forma de participação para aqueles que não poderão estar em Belém

Interfaz de datos portátil

Cuando nos encontramos con algo, alguien o en algún lugar, usamos los cinco sentidos para percibir la información que nos rodea. Esta información nos ayuda a elegir la decisión más acertada en una situación concreta. ¿Qué pasaría si, además, pudiéramos disponer en todo momento de todo el conocimiento de la humanidad que se encuentra almacenado en la red para tomar nuestras decisiones?

Un proyecto del MIT (Instituto Tecnológico de Massachusetts) conocido como SixthSense, está llevando a cabo un ambicioso proyecto para desarrollar una interfaz de datos portátil que nos permita interectuar con el entorno y que pretende “liberar” la información del papel o pantallas actuales e integrarla en el mundo, como parte de nuestro entorno.

Tal y como se puede ver en el siguiente vídeo las posibilidades sólo las limita nuestra imaginación:

Ahora mismo es un prototipo, lejos aún de comercializarse, pero sin duda dentro de unos años puede suponer toda una nueva revolución en nuestra sociedad.

Esquema de los dispositivos

Fuente: SixthSense wearable data interface

La Bruixa d’Or o la ubiqüitat de la nova economia

El fred i la neu ja han arribat, almenys aquí dalt a la muntanya. Si fins ara potser no ens fèiem del tot capaços que el Nadal està cada dia més a prop, a menys de dos mesos de distància, de Tots Sants en endavant segur que tindrem publicitat nadalenca fins a la sopa: els perfums, els regals tecnològics per la canalla, moda per sortir de festa i, és clar… la loteria!! I ja fa uns anys que a molts, quan parlem de loteria, el primer que ens ve al cap és la ja mítica Bruixa d’Or.
Des que hi va caure el primer premi gros de Reis, cap allà el 1992, aquesta administració s’ha vist afavorida per la fortuna en diverses ocasions per motius que no us sabria explicar, però que els veïns sovint atribuïm a l’energia telúrica de la muntanya de què ja parlava Fassman fa la tira d’anys…
Aquesta sort de Sort (ai!, la de vegades que ho sentim dir… però us remeto al que vol dir Sort en realitat), però, no seria suficient per explicar els centenars de persones que passen per l’Administració no únicament durant la campanya de Nadal sinó pràcticament tot l’any.
I és que, i aquest és el leit-motiv d’aquest missatge, en Xavier Gabriel, fundador de l’administració, és una persona especialment dotada per a l’economia competitiva i que va tenir, en el seu moment, un bon ull per adonar-se que Internet era la resposta per abstreure’s de la demanda en taquilla i anar més enllà, i ben aviat va posar en marxa una pàgina web (www.labruixador.es) amb què ha vengut i continua venent veritables barbaritats en loteria i altres derivats, com podeu llegir, per exemple, en el següent enllaç:

La Bruixa d’Or incrementa las ventas por Internet en un 98%

Els propietaris també parlen, per exemple, d’obrir una versió de la pàgina… en xinès! Us havíeu parat a pensar alguna vegada que un exemple com aquest de negoci que s’ha sabut adaptar a les possibilitats i servituds de la nova economia tenia la seva base en un petit poble de menys de 2000 habitants? I no és l’únic exemple que se m’acut… Barrabés, originària de Benasc, a Osca, en seria un altre, sense moure’ns dels Pirineus…
Perquè no us penseu, però, que tot són flors i violes, us deixo també un enllaç a una entrevista publicada a la versió digital de La Vanguardia en què, si llegiu els comentaris que han deixat els visitants de la pàgina, veureu que les opinions al voltant de la figura d’en Xavier Gabriel són dispars.
I ja per acabar… un vídeo!

Ups, perdó! No era aquest, m’he equivocat… :))) En volia penjar un altre on en Xavier Gabriel parla de la gènesi del negoci i de les expectatives de futur del mateix…

Més continguts àudiovisuals al canal YouTube de La Bruixa d’Or

Economia i SI

Un dels fils de discurs que podem detectar en la majoria d’articles sobre la SI i que també vàrem posar de manifest en el nostre debat és si es tracta d’un concepte sobretot econòmic. Sigui com sigui el seu origen és innegable que la carrera del món empresarial per pujar al carro de les TIC és un fet. No es tracta només d’incorporar tecnologia en els processos productius, sinó que la incorporació  i l’ús de les TIC aboca a una nova manera de fer negoci, de plantejar les relacions dintre i fora de l’empresa i obliga a crear plans estratègics que vagin en consonància amb els usos que està imposant aquesta SI: l’empresa és un element dins l’entramat de la societat i la seva interacció i influència s’estén a la societat civil i per tant ha d’actuar en xarxa i en connexió amb aquesta.

Jo resumiria que, superat el debat de com sorgeix  la SI, el món econòmic hi és present de moltes maneres i com passa amb altres conceptes i fets de l’evolució social, no es pot entendre l’SI sense els factors productius i financers com a elements constitutius i generadors.

Us linko exemples d’articles que denoten la força i la importància de les TIC a l’anomenat món econòmic més proper:

http://www.computing.es/Noticias/200809250025/La-implantacion-de-las-TIC-en-la-empresa-espanola-esquiva-la-crisis.aspx

http://www.idg.es/Comunicaciones/noticia.asp?id=71815&seccion=networking

Aquests necessiten registrar-se però és fàcil i gratuït:

http://www.factorhuma.org/ficha.php?id_ficha=7191&rnd=528919334&butlleti=158

http://www.factorhuma.org/ficha.php?id_ficha=7174&rnd=2145142528&butlleti=158

 

Salut

Salvador Biosca