Tag Archive for 'Educació'

Espanya per sobre de la mitjana europea en formació online per a treballadors

Published
by
fferre
on novembre 24, 2009
in e-learning
. 0 Comments

El IV Congrés de l’Associació de Proveïdors d’ e-learning, ha reunit a Madrid, durant dues jornades, als responsables de les principals empreses i organismes públics a Espanya.

Els temes tractats han estat:

  • Espanya supera a la mitjana europea en l’ús d’Internet en les empreses per a la formació dels seus empleats, amb un 30% d’ús enfront del 21% de la mitjana de la UE.
  • L’e-learning se situa entre els principals usos de la xarxa dintre de les empreses, per darrere de la recerca d’informació i les gestions financeres. A  les empreses espanyoles la tendència en l’ús d’Internet per a formació és una activitat a l’alça, segons un estudi elaborat per Asociación de Proveedores de e-Learning APeL
  • Espanya supera la mitjana europea en l’ús d’Internet entre particulars per a la formació i l’educació. A la UE, la mitjana de particulars que utilitzen Internet per a formar-se és d’un  55%, mentre que a Espanya aquest percentatge és del 58%, segons les dades de 2008 de l ‘Eurostat.
  • Els cursos més sol·licitats entre les empreses per a la formació dels seus empleats són els d’ofimàtica, idiomes i recursos humans. Els idiomes ocupen un 19,1% de les accions formatives, seguit d’Ofimàtica amb el 10,8% i els Recursos Humans amb el 8,1%.
  • En l’últim estudi de Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (Onsti)sobre l’Evolució dels Usos d’Internet a Espanya 2009, el 21% dels usuaris dediquen part de la seva navegació a la formació. De fet, la formació se situa com la quarta activitat entre els internautes darrere dels jocs en xarxa (31,8%), compres de vacances (28,9%), lectures de blocs (28,7%). Per Comunitats Autònomes Andalusia, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja i Ceuta són les més intensives en l’ús d’Internet amb fins formatives.
  • Al 2008, la formació online va créixer un 7,5% i la formació mixta (presencial i online) un 6,6% respecte a l’any anterior. Un total de 1,9 milions d’alumnes es van formar al 2008, dels quals un 5,8% ho van fer a través de sistema formació a distancia.
  • La formació a distància o semi presencial ha viscut uns anys de creixement, però encara queda molt camí per recórrer. “Encara queden molts reptes que afrontar“, ha defensat José Ignacio Ustaran, president d’APeL . Ell considera que el Govern ha de mantenir i reforçar la seva aposta per la formació, i que a Espanya s’inverteix la meitat que a Alemanya o Suècia en formació si es compara la despesa mitja per treballador.
  • La formació online ofereix avantatges en quant a la flexibilitat d’horaris, que fan possible la compatibilitat de la vida laboral i familiar i evita desplaçaments .
  • Segons un estudi del Grup Neteman, el 48% dels usuaris realitzen cursos online per a aprofundir en la seva formació i el 35% assenyala com principal avantatge de l’e-learning l’optimització del temps.

 

TIC y discapacidad

Published
by
rparrilla
on maig 31, 2009
in Organitzacions and Política
. 0 Comments

 

En relación al tema de poner las nuevas tecnologías de la Información y la Comunicación a disposición de personas con discapacidad aún hay mucho por por debatir, pero también por ponerse manos a la obra.

 

No se trata de falta de conciencia, es más la realidad nos demuestra la importancia de esta cuestión con el simple hecho de quitarnos las gafas. Sin embargo en nuestro mundo cada vez más vertiginoso, en el que queda todo por hacer en este sentido, hay gente que afortunadamente ya se dedica a reflexionar sobre estos asuntos.

 

En “Las Tic para la Igualdad: nuevas tecnologías y atención a la diversidad” profesionales destacados en el contexto educativo exponen de manera pormenorizada las dificultades a las que se enfrentan las personas discapacitadas -debido a sus limitaciones sensoriales, motoras o de cualquier otra clase- para hacer frente a las amenazas de la brecha digital y el desempleo, además de los retos que afrontan los educadores junto a herramientas actualizadas.

 

Su actualización y eminente practicidad han de ser de gran ayuda para el profesorado de educación especial.

 

Adjunto el ISBN para los interesados: 978-84-655-7486-0

Les TIC en el procés educatiu

Published
by
namenos
on maig 31, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

 

Com a continuació a les altres dues entrades al blog relacionades amb noves utilitats per a l’aprenentatge (Second life i els blogs) voldria acabar aquesta “trilogia” fent uns comentaris relacionats amb l’ús de les TIC en l’educació.

 

Hem de tenir en compte que en la societat actual no ens podem allunyar d’aquesta realitat tecnològica, les noves tecnologies com Internet no s’han de veure com enemigues o allunyades de la realitat, sinó tot al contrari com un recurs que ens ajuda i pot facilitar-nos l’accés a la informació.

           

            La importància de les TIC en el procés educatiu ha estat una preocupació cada cop més gran en tot els organismes de ciutadans, i com a exemple podem citar el fet de que al juny de 1998, a la Conferència de Praga, els Ministres d’Educació de la Unió Europea (UE) i dels països candidats van proposar crear un grup de treball format per experts nacionals amb intenció d’identificar una sèrie d’indicadors o referències que facilitessin l’avaluació nacional dels sistemes educatius. Al juny del 2000 es va presentar aquest informe on es recollien setze indicadors de la qualitat escolar. Un d’aquests indicadors està relacionat amb la incorporació de les TIC a l’aula, “les TIC revesteixen una importància creixent en la vida quotidiana al permetre desenvolupar una nova forma d’aprendre, de viure, de treballar, de consumir i de divertir-nos. Malgrat les diferències existents en relació amb la importància del paper assignat a les TIC en els programes d’ensenyament escolar, la majoria dels països té previst reforçar el seu ús”. D’aquesta manera, l’informe mostra la seva preocupació sobre “com fomentar que tots els ciutadans utilitzin les TIC, inclosos els sectors més desafavorits i vulnerables de la població, i promoure la formació del personal docent de totes les disciplines en les competències necessàries”.

 

            Ara bé, per tal de que aquest procés pugui avançar per tal de que la integració de les TIC en l’educació sigui real, cal que els centres educatius i tot la comunitat escolar (professors, alumnes i pares) recolzin les noves tecnologies elaborant projectes que s’ajustin a la realitat de cada centre en la recerca d’aconseguir que els alumnes estiguin millor preparat, que cap membre de la comunitat educativa, i especialment del grup dels alumnes, quedi desafavorit pel centre educatiu on ha de realitzar els seus estudis. Aquest últim aspecte és un dels temes més problemàtic, donat que la integració de les TIC als centres educatius no és la mateixa. Això provoca, inevitablement, diferències en el procés d’ensenyament dels alumnes.

 

            Cal assenyalar que la introducció de les TIC a l’aula ha permès comptar amb nous recursos que ajuden tant al professor com a l’alumne en el procés d’aprenentatge, a més d’una adaptació de la forma d’ensenyar. L’accés i ús de les noves tecnologies ha d’ésser un complement a la classe preparada pel professor, i per això cal que el professorat no tingui por en utilitzar aquesta eina, que en cap moment ha de ser vista com a substituta de la forma tradicional d’ensenyament sinó com a complement i ajuda als recursos utilitzats a l’aula.  Tampoc podem convertir Internet en una eina exclusiva del procés d’aprenentatge doncs només aconseguiríem que els alumnes estiguessin connectats totes les hores a Internet; s’ha de realitzar un procés de reeducació de l’ús d’Internet que és molt diferent al que els alumnes realitzen fora del centre educatiu.

 

            Cada cop més, els alumnes estan més integrats a la societat de la informació, i en molts casos coneixen les possibilitat que Internet els ofereix, però no coneixen l’ús d’Internet com a eina d’ajuda i aprenentatge en el seu procés formatiu. Per això els professors han de tenir com a un dels objectius ensenyar l’ús adequat de les TIC i les seves possibilitats, no només com una eina de recerca i intercanvi d’informació, sinó com una eina formativa i d’ajuda per a aconseguir un aprenentatge significatiu en l’àrea de coneixement que han d’impartir el professorat. Per aquest motiu, els professors han de realitzar un esforç per a aconseguir la correcta i eficaç integració de les possibilitats que Internet ofereix com un recurs més en el seu procés d’ensenyament.

 

            Cal també evitar la por que tenen alguns professors en utilitzar aquestes noves tecnologies, per això cal potenciar l’elaboració de materials curriculars digitals i que el professorat perdi la por al correcte ús de les TIC’s. Per aquest motiu, també és important assenyalar que és necessari que les institucions educatives ajudin al professorat a fer ús d’aquests avenços i a no cometre errors en el procés d’aprenentatge dels alumnes que és el principal objectiu dels professors.

 

 

Llibres de text digitals?

Published
by
Jaume Illa Antich
on maig 18, 2009
in Uncategorized
. 1 Comment

S’ha generat una encesa polèmica al voltant de l’anunci fet pel president del govern espanyol de dotar  l’alumnat de primària d’un ordinador portàtil. Tant des de sectors acadèmics com d’organitzacions d’ensenyants que des de fa anys treballen per la incorporació de les TIC a la pràctica docent s’han alçat veus d’alarma, no per la mesura en si, sinó perquè la dotació vagi acompanyada de l’obligatorietat d’utilitzar uns determinats llibres de text digitals.

Una personalitat acadèmica de reconegut prestigi, el professor Jordi Adell (Universitat Jaume I, Castelló), apunta algunes reflexions interessants al respecte des del seu bloc. En el mateix sentit, el científic Juan Freire (Universitat de A Coruña) escriu a propòsit de les mancances dels plans governamentals, com també ho fa José Vicente Araújo (professor de secundària i consultor de la UOC) des del seu bloc.

Es tracta només d’una mostra de les expressions de rebuig a una proposta de la qual es critica sobretot la no utilització de programari lliure, l’ambigüetat del finançament, el no haver tingut en compte l’opinió dels docents i, d’una forma especial, el compromís d’utilitzar llibres de text digitals d’unes determinades editorials.

Aquest darrer punt crec que mereix una reflexió en profunditat. Tal com recull Felipe Zayas (professor de llengua castellana en un IES de València), hi ha moltes raons per rebutjar els llibres de text, tant si són en paper com electrònics. Un llibre de text, per definició, es cenyeix a uns determinats continguts (que, a més, sol presentar de forma dogmàtica), no té en compte la diversitat d’alumnes, anul·la la iniciativa del professorat, no recull els canvis derivats de les investigacions recents (quants llibres encara parlen de Plutó com a planeta…) i, en general, fan innecessària la consulta d’altres fonts.

La revolució que les TIC han d’aportar a l’educació no és tecnològica sinó metodològica. Els ordinadors -però també les càmeres i els mòbils i, sobretot, internet- ofereixen unes possibilitats que no existien abans de la seva aparició i és justament aquí on cal buscar el seu potencial educatiu. No es tracta, doncs, de fer el mateix de sempre amb uns altres instruments sinó d’aprofitar-los per millorar procediments i, especialment, per explotar a fons allò que aporten de nou.

Els llibres de text potser són un anacronisme en un món en què segons el pedagog italià Francesco Tonucci “la misión principal de la escuela ya no es enseñar cosas”.

Trobeu que són compatibles els conceptes de llibre de text i societat de la informació?

Educació 2.0

Published
by
Jaume Illa Antich
on abril 30, 2009
in Uncategorized
. 1 Comment

Des de la dècada dels 90, les TIC han estat presents als centres educatius de primària i secundària de Catalunya en major o menor grau. Actualment, tant a través de dotacions institucionals com d’adquisicions pròpies, es pot dir que les escoles i els instituts tenen un nivell d’equipament acceptable (amb marge per a la millora en molts casos). Igualment, gràcies a diferents programes i intervencions de la pròpia administració, gaudeixen també de bona connectivitat.

Tot i això, és un fet constatable que la integració de les TIC a la pràctica educativa no s’ha produït de forma generalitzada i, per tant, molts dels canvis que s’esperaven a l’educació com a conseqüència de la incorporació de les noves tecnologies o estan encara per venir o s’han descartat definitivament.

Jordi Adell, un dels pioners de l’ús educatiu de les TIC al nostre país, ja senyalava en un article de l’any 1997 que l’escola és una institució molt reticent al canvi. Dotze anys després, els fets continuen donant-li la raó perquè, si bé és cert que s’han introduït màquines i xarxes als centres, l’ús que se’n fa és bastant limitat.

Des del meu punt de vista, hi ha una qüestió de fons que és clau: el paper de l’escola a la societat del coneixement. És a dir, serveix el mateix model educatiu que s’ha mantingut durant segles en el context actual? Són vàlids els currículums tan encasillats en un entorn on la transversalitat i la interdisciplinarietat són cada vegada més presents? Té sentit una metodologia basada sobretot en la transmissió oral quan el volum d’informació que hi ha a l’abast dels estudiants no té precedents?

Lamentablement, la tendència a “domesticar” les TIC i utilitzar-les per continuar fent allò que s’ha fet sempre (només que en un altre suport) encara predomina sobre aquells usos que impliquen una transformació més profunda del concepte d’ensenyar i aprendre a la societat xarxa.

No obstant això, és cert que hi ha iniciatives destacables que van en aquesta línia, algunes de les quals ja compten amb més de dues dècades d’història. Dos bons exemples d’activitats educatives que (emmarcades en la pedagogia constructivista) utilitzen el potencial innovador de les TIC són les webquests i els projectes telemàtics col·laboratius.

Bernie Dodge, professor de tecnologia educativa a la Universitat de San Diego (EUA), és considerat el creador de les webquests. Ell mateix les definia així l’any 1995: “A WebQuest is an inquiry-oriented activity in which some or all of the information that learners interact with comes from resources on the internet”.

A Catalunya hi ha una organització (WebQuestCat) que treballa activament en la creació i la divulgació d’aquestes activitats.

Els projectes telecol·laboratius són propostes didàctiques una mica més complexes, que poden adoptar diferents formes. Judi Harris, professora a The College of William and Mary (Williamsburg, EUA), els ha analitzat en diferents articles, en els quals en fa una acurada descripció i en proposa una classificació en diferents tipologies.

iEARN és una organització internacional que des de fa més de vint anys ofereix projectes a escoles d’arreu del món a través de xarxes locals molt actives com són iEARN-Pangea, a l’Estat Espanyol, o la Red TELAR, a l’Argentina.

Evidentment que no són les úniques, però sí que són mostres prou il·lustratives de cap on pot caminar l’educació a la societat del coneixement.

OLPC també en crisi

Published
by
mruizviv
on març 31, 2009
in Organitzacions
. 0 Comments

Fa uns dies va aparèixer a alguns diaris la notícia referent a la crisi econòmica que pateix la fundació One Laptop Per Child (OLPC), fundada per Nicholas Negroponte i altres catedràtics de Media Lab del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts). http://www-static.laptop.org/es//

El propòsit de OLPC és facilitar l’educació a joves de països poc desenvolupats, mitjançant ordinadors portàtils i software de baix cost.

Un dels objectius inicials de OLPC consistia en la creació d’ordinadors portàtils al preu de 100$, dirigits únicament a escoles de zones desfavorides i per a ser adquirits pels seus governs. Però, problemes en el disseny i successius retards, van provocar que el preu final del portàtil superés els 175$.

OLPC

Com a conseqüència de que la resposta del mercat no va ser l’esperada, la fundació va engegar campanyes com “Give 1 get 1″, que consistia en vendre els portàtils a Estats Units al preu de 399$, de manera que per cada ordinador venut sota aquesta campanya, s’enviava un ordinador a un país en desenvolupament.

Negroponte atribueix la fallida del projecte a la crisi econòmica mundial, encara que com reflecteix la notícia, els motius podrien haver estat altres, com l’aparició d’ordinadors de petit format i la mala resposta tècnica i comercial de OLPC.

Aquí teniu l’enllaç de la noticia apareguda al diari El País: http://www.elpais.com/articulo/portada/crisis/lleva/delante/PC/dolares/elpeputec/20090319elpcibpor_2/Tes

Mònica Ruiz Vivar

El futuro de la educación

Published
by
alexsanchez
on novembre 30, 2008
in Economia
. 0 Comments

Ante cualquier noticia referente a las TIC, siempre llegamos a la conclusión de que quien no se adapte a los nuevos retos de futuro, quedará al margen, tanto en ámbitos laborales como sociales.
Stepehn Downes, trabaja para el Instituto para la Información y Tecnología de Moncton, en Canadà. Analiza el futuro de la educación a través de las TIC, y en resumen, podemos deicr que Downes anticipa una convergencia de formas de aprendizaje, en la cual lo digital irá impregnando la educación presencial, no sólo como complemento, sino transformándola.

 
La tendencia generalizada a la virtualización -favorecida por la extensión de los dispositivos portátiles y el acceso ubicuo a la red-, junto con el avance de los modelos pedagógicos centrados en el estudiante, hará a su parecer que la educación salga paulatinamente fuera de las aulas e incluso fuera de los actuales entornos virtuales de enseñanza/aprendizaje, estructurados alrededor del aula y del curso como unidades conceptuales básicas.
Las instituciones educativas se convertirían así en proveedoras de servicios y recursos, tanto físicos como virtuales, que el alumno integraría en su propio entorno personal de aprendizaje (personal learning environment o PLE) y gestionaría por sí mismo según sus intereses y necesidades.
Downes considera que un nuevo modelo educativo como el que postula, radicalmente diferente del actual, se acabará imponiendo entre otras razones porque resulta más económico y por lo tanto más sostenible y exportable.

 

Según sus propias palabras:
“…el aprendizaje en línea ofrece una alternativa más económica: pero sólo si se despliega utilizando prácticas que requieran menos mano de obra. Una mera réplica en línea de la experiencia fuera de línea no ahorra dinero; incluso leemos en algunos informes que resulta más cara. Si el aprendizaje en línea tiene que ofrecer una ventaja económica, se debe basar en la idea de que los estudiantes son capaces de asegurarse su propio aprendizaje usando los recursos proporcionados por sus educadores y ayudándose mútuamente por medio de redes colaborativas”.


Podemos encontrar el artículo aquí
 Creo que es interesante, no solo por la propuesta, sino porque muchos de sus vaticinios, ahora mismo están en marcha, y serán realidad en un futuro, que como siempre que hablamos de las TIC, será más inmediato de lo que nos pensamos.

UNA LLIBRETA AMB TECLAT

Published
by
Mª Pilar Garcia Llovera
on novembre 28, 2008
in Uncategorized
. 0 Comments

FELICITATS a l’Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia per l’obtenció del Premi Catalunya Educació.

Des de ben petits ja aprenen a utilitzar les computadores i altres màquines; a  cinquè cada alumne ja disposa d’un portàtil. I és més a la classe de música hi ha teclats i sintetitzadors i a robòtica també treballen les matemàtiques.

Hi ha una frase que la trobo força important perquè demsotra el canvi de mentalitat, de idea que són el motor de les innovacions. La frase diu: “No es tracta de tenir unes magnífiques classes d’informàtica, sinò d’informaticar totes les classes” . Mirem els centres d’ensenyament: quantes aules d’informàtica! però quanta informàtica a l’aula?

Aquí podeu veure el video http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=565132&idseccio_PK=1021&h=081125

Si pensem que en d’altres escoles no es du a terme un pla d’educació d’aquest tipus per manca d’infraestructures estem ben equivocats. Potser el nostre país no és capdavanter en el nombre d’ordinadors,  en els centre públics hi ha un ordinador per a cada sis alumnes; però els resultats són decebadors si ens fixem en la valoració que es fa de les noves tecnologies. Només un 12% de directors, a Catalunya, consideren les TIC importants per preparar l’alumne per al món laboral. 

Em sembla que anem molt errats. No considerar important les TIC per a la preparació al món laboral és estar un pas enrrera. quan volguem agafar el tren ja l’haurem perdut. És clar que per a molts nens i joves l’ordinador és una màquina més per a jugar, veure sèries i pel·lícules TV, música,…. Però han de conèixer, també totes les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Per això BRAVO a tots aquells que ho porten a la pràctica.

Congrés de programari lliure

Published
by
alice_hs
on octubre 31, 2008
in Uncategorized
. 0 Comments

Hola a tothom:

 

Us adjunto l’enllaç sobre un congrés de programari lliure, i la meva opinió sobre la relació de noves tecnologies i la situació real a les escoles

 

http://www.softwarelibre.net/iii_congreso_lliurex 

http://congres.lliurex.net/index_va.html

 

Del 5 al 7 de Novembre, al Palau de Congressos d’Alacant, es celebrarà el  III Congrés de Programari Lliure Comunitat Valenciana,  amb el lema “Programari Lliure en l’Educació”.

El seu principal objectiu serà millorar la implantació de les TIC en l’àmbit de la Educació (Infantil, Aules de Música, Laboratoris d’Idiomes i Biblioteques de la Comunitat Valenciana), mitjançant el programari lliure, amb l’ultima versió de GNU/Linux LliureX

El congrés es desenvoluparà a través de l’intercanvi d’experiències i l’anàlisi i planificació de les aplicacions educatives del software lliure, així com la comunicació i col·laboració entre comunitats que l’utilitzen.

Iniciatives com aquesta, que fomenten el coneixement de noves tecnologies des de l’escola, em semblen massa oposades a la situació de molts xiquets, que encara estudien en barracons perquè esperen  que reformin o construeixen els seus col·legis. La implantació d’aquestos programes està molt bé, però ¿a costa de què?

 

Per no parlar de la decisió “Educació per la ciutadania” (in English, please)…  Tenim una política educativa circense, a València i voltants

 

  Fins aviat!