Avui us parlaré del Barça. No del futbol en sí ni dels jugadors, ni tan sols de l’entrenador. Parlaré del fet històric que ha representat guanyar la Champions League i del paper que hi han jugat les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Des de tots els països del món, i aquí i té un paper molt destacat la globalització, el dimecres a la nit es va poder seguir el partit que es jugava a Roma. El món sencer, però sobretot Catalunya, va quedar paralitzat. Pels carrers no circulava ni una ànima. Han estat dos dies dedicats al Barça. Els mitjans de comunicació pràcticament no han parlat de res més.
Si avui realitzeu una cerca al Google que contingui la paraula “Champions” és al·lucinant la quantitat de referències que hi trobareu. Jo he realitzat dues cerques i aquests són els resultats que he obtingut:
“Champions League 2009”: 1.190.000 resultats
“Champions league 2009” + blog: 735.000 resultats
Fins i tot la wikipedia l’endemà mateix del partit ja estava actualitzada. El Facebook també ha tingut un paper molt destacat en aquesta final, abans, durant i després del partit.
Els mitjans de comunicació han estat claus per al seguiment i la difusió d’aquest aconteixement, sobretot la televisió però també les comunicacions electròniques. Les relacions socials que s’han establert aquest dies al voltant del partit a través d’internet han estat espectaculars i insospitades. Segons diu Castells “les xarxes de comunicació electrònica esdevindran la columna vertebral de les nostres vides”
A banda de la crisi econòmica, que és al voltant de la qual gira la nostra societat, i segons J.M. Carbonell, President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, estem vivint també una crisi de la família, de l’església, de l’escola, dels partits i del sistema democràtic liberal. Tot plegat fa que ens trobem davant d’una societat totalment desmotivada en tots els aspectes, polítics, socials i econòmics. Els mitjans de comunicació (audiovisual, televisió i xarxes de comunicació electròniques), segons Carbonell, ens informen i ens permeten relacionar-nos entre nosaltres, actuant de mediadors. La informació i la relació són les claus de la supervivència de la societat. Sense elles restaríem totalment aïllats.
Davant d’aquesta nova realitat social tan desalentadora, el triomf del Barça a Roma ha representat un bri d’esperança i d’alegria, encara que ens hàgim de tornar a enfrontar amb la realitat, per a molta gent que estan passant per uns mals moments. Ha estat la guspira que ha encès la traca per a despertar-nos de la letargia i la desil·lusió que ens envolta. Veient la quantitat i quantitat de gent que va anar a rebre l’equip guanyador, salvant les diferències entre races, nivell social, generacions… se’t posava la pell de gallina.
Aquest fenomen ha generat un ús massiu d’internet quant a comunicacions socials, seguiment del partit des de les ràdios, consulta dels diaris on-line, xats, facebook… És a dir, un munt de possibilitats que fins fa dos dies no ens podíem ni imaginar. Fa uns anys possiblement l’hauríem hagut d’escoltar, amb molta sort, per la ràdio, si l’haguéssim pogut sintonitzar.
Tot i que no sóc aficionada al futbol, he seguit l’aconteixement perquè ha valgut la pena, i només em resta donar les gràcies al Barça per l’eufòria social i l’alegria que han donat a molta gent que ara ho necessitaven.
Lídia Solés i Poch
Estudiant de Documentació a la UOC
Comentaris recents