Tag Archive for 'xarxes socials'

Las redes sociales y las nuevas tendencias que impone la web 2.0 desde el punto de vista profesional

Según un artículo publicado por Arantxa Herranz, en el número de diciembre de la revista Pcworld de lo que no cabe la menor duda es que las aplicaciones de colaboración profesional son más Web 2.0 que nunca

 

Las técnicas de colaboración del estilo wiki ganan adeptos en las empresas, que cada vez se animan más a acercarse al terreno, hasta hace poco desconocido, del la Web 2.0.

 

Las plataformas centradas en documentos cuentan a su favor con que son muy estables, familiares y más productivas para ciertas tareas, pero la tendencia es claramente hacia herramientas Web 2.0.

 

Poco a poco se van imponiendo este tipo de tendencias en las empresas. Uno de los últimos en anunciar su propuesta es Novell, quien ultima una solución empresarial de redes sociales que se integra con Wave de Google. Con la nueva suite de networking social de Novell, denominada Pulse, los empleados podrán colaborar sobre un mismo documento, así como crear perfiles donde publicar información sobre sus áreas de experiencia y compartir en tempo real con sus colegas actualizaciones de sus posiciones u otros datos de acciones recientes.

 

Lo que también pone de manifiesto otro estudio es que las populares redes sociales han dejado de ser un terreno exclusivamente domestico personal para estar ( casi en el DNI  de cada negocio. De hecho, el empleo de sitios de redes sociales com Twitter y Facebook con el objetivo de promocionar las empresas ha explotado en los últimos seis meses, según confirma un estudio dado a conocer.

 

La gente que utiliza Twitter para hablar de su compañía, de sus ventas y promociones ha crecido más de un 250 por ciento desde la pasada primavera, según pone de manifiesto un estudio realizado por la empresa Palo Alto Networks, que fabrica tecnología de cortafuegos. El número de empresas que emplean Facebook para propósitos similares también se ha incrementado un 192 por ciento en el mismo periodo.

 

Este informe asegura que los trabajadores están utilizando las redes sociales como vehículos promocionales tanto con conocimientos y preparación para la gestión de estas redes como sin esta formación.

Facebook: contracte indefinit de les teves dades

Seguint el fil del que explicava el company “mlaorden” sobre les xarxes socials i l’ús de la informació.  M’agradaria comentar una notícia que va sortir al diari

 El País” sobre el perill que existeix sobre l’ús de la informació que cada usuari afegeix al seu perfil en les xarxes socials, i com aquestes xarxes poden convertir-se en perilloses fonts d’informació que facin possibles situacions tan surrealistes  com perdre un ascens, que t’acomiadin de la feina etc…

 

Les xarxes socials com ja sabem tots, és un dels mitjans de comunicació més estesos del S.XXI, i a Espanya, segons Sebastian Muriel, director de la coneguda Red.es, ocupa el primer lloc europeu en l’ús de xarxes socials i el segon lloc a nivell mundial. O sigui que segons els estudis el 60,5% dels internautes espanyols fan ús de les xarxes socials. D’aquest percentatge tant alt, hauríem d’esbrinar quins usuaris s’han llegit les condicions d´ús i la seva política de privacitat. En aquest sentit és on trobem, ara la majoria de problemes que van apareixent.

 

En l’article del diari “El País”, explica perfectament amb exemples com la informació que hem afegit al nostre perfil, pot ser utilitzada en la teva contra, com aquesta xarxa es transforma en una font d’informació realment perillosa i com cada vegada més la gent s’està adonant de l’error d’haver afegit tanta informació al seu compte i s’està penedint del que tot això l’està suposant.

Xarxes de comunicació social o forma de control permanent? Mitjà d’expressió lliure o instrument per coartar la llibertat personal?.  Aquestes preguntes esperen respostes, mentrestant continua existint a Internet moltes fronteres borroses que esperen resolucions.

 

Personalment, penso que la gent no sap que quan acceptes el contracte de Facebook, i de la majoria de xarxes socials, renuncies a qualsevol poder sobre la teva informació o contingut personal i això li cedeixes a aquesta empresa que podrà utilitzar les teves dades per lo que més l’interessi. A més, encara que esborrem el nostre compte, l’empresa pot conservar una còpia de totes les dades legalment per a poder-les utilitzar en un futur.

 

Per acabar comentar que Internet, ens dona una certa imatge de privacitat,  però això és totalment erroni. Hem de saber que moltes empreses tenen al seu poder informació de milions de persones sense la garantia de que aquesta informació pugui ser utilitzada en qualsevol moment, tu saps si aquesta informació pot ser la teva?.

 

Més informació:

http://contraste.unitecnologica.edu.co/es/edicion23/art6

http://www.blogzilla.es/facebook-tiene-problemas-de-privacidad-de-usuarios/

LinkedIn: xarxa professional

El meu segon article, va dedicat a comentar la xarxa social LinkedIn que permet elaborar el currículum personal a Internet. D’aquesta manera, et dónes a conèixer, contactes  amb altres persones del teu àmbit professional. En definitiva, estableixes relacions professionals.

Per entrar a LinkedIn, és necessari registrar-se com a usuari. El primer apartat que ens trobem a LinkedIn, ens permet editar un perfil professional fent constar, a grans trets, l’empresa on treballes, experiència laboral, estudis realitzats, recomanacions, contactes, si es disposa de pàgina web o bloc propi, afegir el canal de Twitter i modificar la direcció que es mostrarà públicament de LinkedIn. També es poden afegir aplicacions detallar més el perfil, amb la finalitat de donar a conèixer l’activitat personal a la xarxa, mostrant presentacions virtuals a Slideshare, sincronitzar el bloc de Wordpress, etc. 

Seguidament, es mostra una ampliació de la informació donada abans. Per exemple, es mostra el càrrec que s’ocupa dins de l’empresa, si es treballa en àmbit públic o privat, si és negoci propi, informació específica sobre quins estudis universitaris s’han cursat, any d’expedició del títol o si s’està cursant, cursos en els quals s’hagi participat, etc.

Al final de tot, hi ha dos blocs, un anomenat “Información addicional” per donar a conèixer interessos personals, si es forma part d’algun grup o associació, si s’han rebut premis i honors, etc.  I un segon, que fa referència a la “Información personal” com el telèfon, l’adreça de correu electrònic i la postal, la data de naixement i l’estat civil.

El segon apartat,  “Contactos” mostra una llista amb tots els contactes de LinkedIn ordenats alfabèticament. Una altra amb contactes que no estan a LinkedIn. També es poden organitzar els contactes amb carpetes, etiquetes i descripcions per recuperar-los en algun moment (aquesta opció és de pagament “Premium” encara que disposa d’una demo de prova).

El tercer apartat, “Buzón” serveix per gestionar els missatges, recomanacions, invitacions, avisos, etc. als contactes de LinkedIn.

Per acabar, LinkedIn és una bona eina per difondre el teu currículum arreu del món a través d’Internet. És interessant que la opció de tenir el currículum en un altre idioma.

 

 

 

 

 

 

Vulnerabilidad en entornos Web 2.0

http://www.idg.es/pcworldtech/Los-entornos-Web-2.0_-mas-susceptibles-de-sufrir-a/art196745-seguridad.htm

 

 

Según un artículo publicado en la revista PC World, por Alfonso Casas, la implantación de entornos Web 2.0 en páginas web está permitiendo el despliegue de aplicaciones que interactúan en mayor medida con los usuarios deja  a los hackers un gran abanico de posibilidades para infectar equipos y desplegar software malicioso por multitud de sistemas.

 

Según Stefan Tanase, Senior Regional Researcher de EEMEA, cerca de un total de 27.000 muestras de código malicioso se han desplegado a través de las redes sociales durante el último año, frente a los escasamente 11.000 que lo hicieron el año anterior.

 

Tanase también destaca que en los últimos meses ha decaído considerablemente la propagación de malware a través del correo electrónico, en detrimento de utilizar nuevas vías de infección, más descuidadas por parte de los productos de seguridad.

 

La estructura general de un ataque Web 2.0 suele reproducirse a través de cualquiera de las redes como Facebook y MySpace. Una vez que el website ha sido infectado, es muy fácil desplegar el código entre los diferentes seguidores que forman parte de los contactos. La suma del factor humano, junto con el factor tecnológico, permiten que cualquiera puede convertirse en una víctima más. La integración en estas páginas de aplicaciones automáticas, como puedan ser basadas en Java Script, hacen que el malware se extienda con un solo clic. El rango de infecciones a través de redes sociales alcanza ya el 10 por ciento, mientras que a través de correo electrónico ha descendido hasta el 1 por ciento.

 

Enlaces relacionados:

 

Cientos de grupos de Facebook, secuestrados

http://www.idg.es/pcworldtech/Cientos-de-grupos-de-Facebook_-secuestrados/doc86981-seguridad.htm

 

Un fallo SSL podría haberse utilizado para atacar a Twitter

http://www.idg.es/pcworldtech/Un-fallo-SSL-podria-haberse-utilizado-para-atacar-/doc87185-seguridad.htm

 

Un gusano roba las contraseñas de usuarios de Twitter

http://www.idg.es/pcworldtech/Un-gusano-roba-las-contrasenas-de-usuarios-de-Twit/doc87127-seguridad.htm

 

España , segundo país del mundo en usuarios de redes sociales

http://ecodiario.eleconomista.es/internet/noticias/1652227/10/09/Espana-segundo-pais-del-mundo-y-primero-de-Europa-en-usuarios-de-redes-sociales.html

 

Dos tercios de los adolescentes españoles, usuarios de redes sociales de Internet

http://ecodiario.eleconomista.es/gente-estilo/noticias/1646185/10/09/Dos-tercios-de-los-adolescentes-espanoles-usuarios-de-redes-sociales-de-Internet.html

 

Oficina de seguridad del internauta

http://www.osi.es/econfNews/Noticias/?postAction=filterTag&labelFilteredName=Redes+sociales&idTag=1000269497

Blog interessant sobre Societat de la Informacio

He trobat en la web un blog molt interessant, s’anomena: Sociedad en Red i el seu autor  es Rafael Chamorro funcionari  del Cos superior de Sistemes i Tecnologies de la Informació de l’administració General de l’estat i que viu  en l’actualitat en New York ,Estats units. En aquest blog l’autor publica totes aquelles noticies relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la societat. M’agrada’t especialment perquè a traves dels seus articles l’autor dona una panoràmica sobre l’aplicació de les tecnologies de la informació als estats units i per tant així podem estar contínuament informats sobre els avanços o noticies rellevant que es produeixen al continent nord-americà.

 

Volia destacar en concret un post que fa referència a l’innovacio en les administracions publiques i xarxes socials. L’autor assenyala que Espanya va endarrerida en l’aplicació de tecnologia en  les administracions respecte als Estats Units. En aquest sentit segons les seves paraules “les administracions publiques son un reflex de la societat i Espanya sempre s’ha caracteritzat per no ser innovadora”. Puntualitza com la campanya d’Obama a traves de les xarxes socials va ser la desencadenant de la seva elecció com  a president dels Estats Units, sense dubte varen sabre innovar i com arribar a la societat d’avui en dia ,on molta gent fa us d’Internet d’una manera assidua. 

Al post destaca projectes que s’han dut a terme en Espanya relacionats amb les xarxes socials, concretament el projecte de posar el Twitter de la Moncloa. Aquest projecte ha tingut molt bona acollida pels ciutadans ja que tant el Govern com els ciutadans es poden comunicar i es un mètode on el ciutadà s’apropa mes al Govern e interactua amb ell.

 

Us deixo els enllaços del blog i de l’article per si us interessa.

 

 

http://www.sociedadenred.info/

 

http://www.clubdeinnovacion.es/index.php?option=com_content&view=article&id=580:r-chamorro&catid=15:noticias&Itemid=70

 

El Big Facebook

En aquest últim post, m’agradaria comentar algunes de les bondats de les xarxes socials que m’han resultat interessants.

La primera de totes va aparèixer fa dos dies a la premsa: “Facebook reúne a una madre con su hijo tras 27 añoshttp://www.elpais.com/articulo/gente/Facebook/reune/madre/hijo/27/anos/elpeputec/20090529elpepuage_4/Tes

Desprès de 27 anys, una mare a aconseguit cercant el nom del fill per casualitat al Facebook, trobar-lo desprès que el pare el segrestés. 27 anys de calvari esperant aconseguir alguna solució per part de la policia, hi ha set el “Big Facebook” qui ha arribat on la policia no ho va aconseguir.

Molt s’ha parlat de la pèrdua de privacitat que suposen les xarxes socials, de la por a posar a l’abast de tothom informació confidencial, del fet que les empreses consultessin el teu perfil a Facebook abans de contractar-te… conec fins I tot gent que m’ha assegurat que si tens Facebook vindran a casa i et segrestaran…

En el meu cas vaig ser molt reticent a iniciar-me, però ves per on he aconseguit reunir-me amb amics de la infància els quals feia més de 15 anys que no sabia res d’ells. I mira que havia cercat el seu nom a Google, però resulta que estava utilitzant el cercador equivocat!

Es convertiran les xarxes socials en un cercador per a localitzar gent més que no pas un intercanvi de comunicació? Les noves empreses comercials dirigiran els seus esforços a cercar perfils de consumidors potencials més que a rastrejar massivament les adreces electròniques? Trobarem sol·licituds d’amistats del Corte Inglés o de MediaMarket? És molt probable.

Al menys ara per ara, alguna utilitat bona han tingut. Voldria destacar també un curiós estudi elaborat per la Universitat de Melbourne:

“Twittear y ver vídeos de Youtube hace más productivos a los trabajadores”: http://www.theinquirer.es/2009/04/03/%C2%A1twittear-y-ver-videos-de-youtube-hace-mas-productivos-a-los-trabajadores.html

Sembla ser que desconnectar petites estones per llegir el diari o veure un vídeo de Youtube augmenta la producció de l’empleat. Molt sorprenent. Però això sí, només petites estones, menys d’un 20% del temps total de la jornada habitual. Potser totes les empreses acabaran creant el seu perfil al Facebook, i durant la jornada laboral s’acabarà això de trucar al col·lega o enviar-li un correu, tots a publicar al Facebook. Desprès per suposat l’empresa crearà els seus propis test: Qui és el més productiu de l’empresa? Qui té més paperetes per marxar fora? Bé, el temps ho dirà!

Xarxes socials i racisme

És difícil trobar avui a algú que no conegui i utilitzi alguna de les diverses xarxes socials existents a Internet. La més popular, amb més de 200 milions d’usuaris registrats és Facebook, web que en els seus inicis estava destinada als estudiants de la Universitat de Harvard. Avui en canvi qualsevol persona pot accedir als seus serveis i s’ha convertit en la plataforma amb més usuaris de la xarxa.

 Gràcies a Facebook (o qualsevol xarxa social) pots estar en contacte amb amics, companys, utilitzar aplicacions com jocs, compartir vídeos, fotos, etc. Però no tot és positiu a las xarxes socials.

Un informe elaborat per el Centre Wiesenthal adverteix de l’ús de les xarxes socials com Facebook, MySpace o YouTube per part de grups extremistes per fer propaganda i apologia d’idees racistes, masclistes i per fomentar l’odi i els prejudicis. Fins i tot s’utilitzen per reclutar nous membres. Segons el Centre, els fanàtics de tot tipus utilitzen Internet com “eina privilegiada” i Facebook cada cop més es converteix en un vehicle per propagar l’odi.

Simon Wiesenthal, de professió arquitecte, va ser un investigador jueu, que després d’haver estat presoner al camp de concentració de Mautahusen durant la Segona Guerra Mundial va dedicar la major part de la seva vida a localitzar e identificar criminals de guerra nazis que es trobaven fugitius, per portar-los davant la justícia. Va fundar l’any 1977 el centre que porta el seu nom a la Universitat Jeshiva de Los Angeles (EEUU). Una de las funcions del centre segueix sent la de localitzar i denunciar conductes que fomentin odi i racisme.

Aquest centre va identificar prop de 10.000 pàgines d’Internet que professen l’odi o fan apologia del terrorisme. Els grups més comunment atacats son “els jueus, els catòlics, els musulmans, els hindús, els homosexuals, les dones i els immigrants”.

L’increment d’aquestes pàgines prové, segons l’informe del centre, de Facebook, on és molt fàcil crear pàgines per grups de qualsevol tipologia. S’ha d’afegir ademés l’ús de YouTube per a l’intercanvi de vídeos extremistes. Només en el darrer any, les pàgines webs de temàtica racista o discriminatoria han augmentat un 25 %.

Representants de Facebook van reunir-se amb el Centre Wiesenthal i van prometre eliminar pàgines y comptes d’usuaris que no compleixi’n amb les normes del servei, encara que resulta una tasca difícil amb més de 200 milions d’usuaris. En els dies següents es van tancar vaires pàgines que negaven l’Holocaust.

Grups extremistes per la seva part també estant creant les seves pròpies xarxes socials com “New Saxon” o videojocs que son utilitzats per propagar ideologies nazis i racistes.


http://www.wiesenthal.com/site/apps/nlnet/content2.aspx?c=lsKWLbPJLnF&b=4441467&ct=6994349

 

 

L’ètica del treball 2.0

Avui he “topat” amb aquest article sobre la ètica del treball en la nova era de la informació.

 

Work Ethic 2.0: Attention Control

 http://www.internetnews.com/commentary/article.php/3793561

 

L’autor ens planteja que avui una de les qualitats més rellevants i necessàries per desenvolupar bé el nostre treball ja no és el “treballar dur” sinó saber “controlar l’atenció”. Hi ha tantes interrupcions en el treball diari: email, missatgeria instantània, facebook, etc.., que és fonamental saber controlar l’ús del temps, saber focalitzar la nostra atenció. Ens bé a dir, per exemple, que no és tan important treballar 12 hores seguides amb un munt d’interrupcions com només treballar-ne 6 però amb concentració per un sol objectiu.

Saber treballar dur és una virtut, però ho és més controlar el creixent nombre d’interrupcions que ens faciliten les noves eines, saber controlar el nostre focus d’atenció i saber administrar correctament l’excés d’informació.

 

Les Xarxes socials i els moviments socials i polítics

El paper de les xarxes socials en els moviments polítics i socials del segle XXI serà determinant. De fet, ja ho està essent.

 

El facebook, per exemple, com podem veure a l’article que ens recomana la Georgina,  comte amb més de 175 milions d’usuaris. En aquest moments ja és la cinquena web més visitada del món (http://www.alexa.com/site/ds/top_sites?ts_mode=global&lang=none). Els seus usuaris es comuniquen, intercanvien informacions, però també elaboren projectes polítics o socials.

 

Aquestes xarxes socials han jugat un paper fonamental, per exemple,en l’elecció del president Barack Obama, que ja ha estat qualificat per molts com el president d’Internet (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055263) i que, gràcies a l’ús de les xarxes socials ha organitzat la seva exitosa campanya electoral i ha recaptat 640 milions de dòlars molts en petites donacions.

 

El dia 7 de març vaig poder comprovar com una iniciativa nascuda al facebook de la societat civil (per entendre’ns de ciutadans i no de partits polítics) portava milers de catalans a Brussel·les per reclamar el dret a l’autodeterminació del poble català (http://deumil.cat/ i http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=25635198441). 

 

Les xarxes socials són una escletxa oberta a la llibertat d’expressió que ja han començat a utilitzar els moviments polítics i socials i que, sens dubte, canviaran el món.

 

Cristina Piqué

El poder de Facebook

Ho admeto, sóc fan del Facebook! M’encanta accedir a través d’aquesta web social on hi he trobat antics companys de la infància i em permet compartir informació amb la gent que m’envolta. El seu secret? Les seves possibilitats son immenses. Fins i tot… massa?

Recentment, a Australia, un tribunal a admès la comunicació d’una citació judicial a través del Facebook. L’advocat no pogué localitzar els implicats en el cas mitjançant les adreces de contacte que disposava d’ells. Però si que els localitzà en la web i el jutge va autoritzar la seva notificació a través d’ella. Fins i tot, la Biblioteca Nacional Española hi va crear el passat 14 de novembre una pàgina social amb l’objectiu d’afavorir el seu apropament amb els usuaris de les xarxes socials.

Però com tot en aquesta vida, el Facebook també té efectes negatius en quant a la privacitat de les persones. Les dades personals introduïdes a la xarxa per nosaltres mateixos és un tema perillós. Hauríem de llegir aquestes condicions prèviament a la introducció de dades però, qui ho fa?

Avui dia, les empreses cerquen el perfil dels seus possibles candidats dels llocs vacants. És lícit que es descarti a un candidat per l’ús que se’n fa d’una web social concreta? Si bé és cert que nosaltres podem decidir quina informació pot ser pública per a tothom i quina no, hem d’anar en compte en donar a conèixer certa informació a través d’Internet.

De totes maneres, crec que les webs socials en general són eines que ens permeten comunicar amb les persones des de qualsevol punt i en qualsevol moment. El fenomen Facebook ha fet que els seus creadors vulguin promoure iniciatives socials per tal d’arribar al col·lectiu d’usuaris de la xarxa